Petit vocabulari estival


 

Petit vocabulari estival
contradictori com cal
des d’un país de llevant.

1 d’octubre: votaré, no votaré, votaré, no votaré, votaré… .

Constitució: es pot canviar en una nit, però sis anys és massa temps. Si a la majoria els hi agrada, per què s’ha de canviar? Qui vulgui una Constitució nova, que se la faci al seu gust. però que deixi tranquils a la resta.

Corredor mediterrani: com el seu nom indica passa per Madrid, la qual cosa es demostra perquè el 80 per cent de les seves inversions s’ha destinat als enllaços amb Madrid. Conseqüentment el País Valencià i Múrcia no hi són a la Mediterrània.

Corrupció: si hi ha corruptes és perquè hi ha corruptors. D’un euro a mil milions hi ha graus de corrupció, tot i que, tot es corrupció. Esclar que canviar de país és més fàcil que caviar el país. Fer un país nou no és pas fàcil, però és més eficient i segur. Després hi podeu fer la prova del cotó fluix.

Democràcia: és més que votar, per tant no cal votar, anem al dret i escoltem la gent. El dret a decidir, diuen,  és un subterfugi per fugir de la realitat ciutadana. Així es desprèn de la Constitució del 78. És constitucional la Constitució?

Demòcrata: sóc tan demòcrata que no puc entendre els que no ho són. Se’ls hi pot obligar a ser demòcrates?

Enquestes: les més encertades són les que no es fan ni es desfan.

Espanya: és una unitat de destí en lo particular. S’entén com a particular la butxaca.

Estat federal: per als socialistes és el “bàlsam de Ferabràs”. Per a la resta “ni tot no ho cura, ni per a res val”.

Estat confederal: el mateix que l’anterior, però amb “amb”.

ÒMNIUM,  ANC i AMI: figues del mateix paner, collides de la mateixa figuera, gaire bé mai per mans diferents.

País: una roca potser eterna, però amb esquerdes és fàcil de trencar. Als països els hi pot passar el mateix. Les roques sauloses s’esmicolen amb el pas del temps. Els països que no es descorden del passat no poden cordar-se les calces del futur, llavors ja els hi podeu fer la caixa.

Pàtria: ha de ser per sentiment, mai per obligació, tot i que hi ha apàtrides per sentiment i també per obligació. Tots coneixem grans patriotes que no els agrada de pagar impostos, però els agraden els impostos dels demés.

Pla B: allò que demanen als altres i que ells tampoc tenen.

Plurinacional: pluricultural, plurilingüístic, plural i singular segons convingui. Les parts són una nació sense nació, tota una definició.

Rebel·lió massiva: estan votant.

Sobirania nacional: de tot el poble espanyol. Si és del tot, ho és o no de les parts?

Urnes: artefactes de destrucció massiva. A la presó qui les compri les fabriqui o les usi. Desitjar les urnes és voler empresonar les voluntats dins una caixa de plàstic. I si fos de fusta la caixa? Podria ser un taüt.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: