5a edició Matarranya Íntim (Queretes, 2017)

Cinc anys d’un projecte escènic, social i cultural

Impulsat per Francachela Teatre, Matarranya Íntim és un festival pioner a portar les arts escèniques d’avantguarda a l’interior de les cases particulars i espais singulars del medi rural aragonès, amb l’objectiu de dinamitzar el panorama cultural de la comarca i posar en valor la seva riquesa patrimonial.

Entreu per a veure el programa aquí:

https://issuu.com/matarranyaintim/docs/llibret_matarranya_intim_2017

Les clavegueres d’Interior

(Publicat al Diario de Teruel)

La nit del 18 de juliol TV3 i IB3 van estrenar el documentari Les clavegueres d’Interior o en castellà Las cloacas de Interior, dirigit per Jaume Roures i produït per Mediapro. És un treball d’investigació sobre l’Operació Catalunya i altres on es mostren les actuacions grolleres que mitjançant alts funcionaris del Ministeri de l’Interior es van portar a terme per intentar demostrar, fossin o no certes, les implicacions de polítics independentistes catalans amb la corrupció. Van inventar comtes corrents a Suïssa de polítics més o menys implicats en el procés català i de familiars seus, en el moment d’unes eleccions (cas Trias). Van dur a terme un munt de maniobres ocultes tractant d’inculpar com fos i a qui fos, sempre que tingués vinculacions amb el procés. El contingut del documentari pren com a punt de partida les converses –publicades pel diari Público l’any passat– entre l’ex-ministre de l’Interior espanyol José Fernández Díaz i l’ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel Alfonso, un veritable escàndol que en qualsevol país mínimament democràtic hagués produït un terratrèmol polític i judicial de dimensions difícilment mesurables per les implicacions directes de membres del govern. A Espanya, ni va dimitir el ministre, ni els grans partits estatals ho van considerar en la seua gravetat, ni els mitjans de comunicació ho van explotar, ni tan sols la fiscalia mostrà cap interès. Exceptuant Euskal Telebista, cap altra televisió espanyola, generalista o no, va mostrar interès en un principi per la projecció de l’esmentat documentari. Tot i que, el mateix dijous 13 que havia d’emetre Euskal Telebista el llargmetratge, va suspendre inusitadament l’emissió sense donar cap explicació. Mil cinc cents milions d’euros donen per a molt.  A nivell d’Estat, és com si la majoria dels ciutadans espanyols, tapant-se els ulls, les orelles i el nas, es diguessin a si mateixos: ja els està bé a aquests catalans independentistes…! Tot i que, d’aquesta pols arribaran sens dubte llefiscosos fangs més enllà de l’Operació Catalunya. Cadascú que interpreti els fets com vulgui, jo faig la meua interpretació ben clara i directa: és una vergonya que demostra la baixa qualitat de la democràcia del “Reino de España”. Quina manera tan estranya i poc eficaç –com tantes altres que es practiquen– d’atraure Catalunya a Espanya o de potenciar la democràcia en general!

 José Miguel Gràcia

Pròxima convocatòria dels Premis Literaris en aragonès i català

Els propers dies es publicaran en el BOA les convocatòries dels premis Arnal Cavero (aragonès) i Guillem Nicolau (català).

En 2013 el Govern d’Aragó (PP-PAR) va decidir fusionar els dos premis (DECRET 22/2013, de 19 de febrer, del Govern d’Aragó, mitjançant qual es regulaven els premis a la creació literària i al sector del llibre a Aragó), i retirar-los la dotació econòmica, el que va ocasionar que quedessin deserts en totes les seves convocatòries.

Per poder tornar a convocar-los separats i amb dotació pressupostària, l’actual Govern d’Aragó (PSOE-CHA) ha hagut de modificar el referit Decret (mitjançant DECRET 124/2016, de 30 d’agost, del Govern d’Aragó, pel qual es modifica el Decret 22/2013, de 19 de febrer, del Govern d’Aragó, mitjançant el qual es regulaven els premis a la creació literària i al sector del llibre a l’Aragó), i ajustar-los a la nova regulació establerta per la Llei de subvencions d’Aragó de 2015, que els considera com a tals, redactant unes bases reguladores (ORDRE ECD / 48/2017, de 10 de gener, per la qual s’estableixen les bases reguladores dels premis de creació literària i artística en aragonès i català), i finalment, un cop aprovats els pressupostos de la Comunitat Autònoma poder realitzar la convocatòria.

Així, els premis tindran una dotació de 3.000 euros cadascun d’ells, per a obres inèdites, han de tenir una extensió mínima de 100 pàgines per a prosa, 350 versos per a poesia i sense límit per a assaig.

El termini de presentació d’originals començarà un cop publicada l’Ordre el Butlletí Oficial d’Aragó i acabarà als 20 dies naturals.

Premi de Literatura Memorialística Ciutat de Benicarló

Josep Santesmases i Ollé ha guanyat el Premi de Literatura Memorialística dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló 2017 amb l’obra “Els paisatges trobats”, un dietari  escrit des del 3 de novembre de 2015 al 19 de març de 2017, en el qual el paisatge esdevé el protagonista principal de l’obra.

Josep Santesmases (Vila-rodona, 1951) ha dedicat una part molt important de la vida a l’activisme i a la gestió cultural, a la recerca històrica i a la literatura. Ha publicat nombrosos treballs d’història i assaig. És president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner, codirector de les revistes Plecs d’Història Local i La Resclosa. És president del Centre d’Estudis del Gaià. Ha publicat els poemaris El món des de l’agut (2011), Entre el cel i la terra (2013),  Nadala del Portal (2013) i Gramàtiques de tardor (2015). També ha publicat el llibres en prosa, alguns d’ells reculls d’articles publicats anteriorment a la premsa: Riu Avall. Recull d’articles (1986-2002); Santes Creus i les terres del Gaià. Proses pintades (2006);  Viatge literari per la vall del Gaià. Les terres altes (2008); els reculls d’articles de premsa Quarts i hores I. Societat i política (2012) i Quarts i hores II. Terres, llocs i paisatges (2014); i el llibre de contes  Ai fill que no et regalimi la salsa! (2013).

El govern d’Aragó ha convocat el Programa “Jesús Moncada”

ORDRE ECD / 950/2017, de 12 de juny, per la qual es convoca el Programa “Jesús Moncada” per a la difusió del català i les seves modalitats lingüístiques en els centres docents públics i privats concertats no universitaris de la Comunitat Autònoma d’Aragó durant el curs 2017-2018.

Podeu veure la convocatòria a:  Programa Jesús Moncada

Manifest de Temps de Franja per un article catalanòfob del “Diario del Alto Aragón”

Manifest del Consell de Redacció de la revista TdF responent a un article publicat al “Diario del Alto Aragón”, de 2 juliol de 2017, article tendenciós, catalanòfob, fal·laç, que desprèn odi al diferent i odi lingüístic, i vulnera el codi Deontològic del Periodisme.

 

Nota de Temps de Franja

El Consell de Redacció de Temps de Franja ha emès la següent nota:

Alemanys, curds i polonesos

(Publicat al diario de Teruel)

Els  curds són una nació, que ha sofert repetides particions per part dels estats que l’envolten. Abans de la Gran Guerra del 14 es trobaven partits entre l’Imperi Otomà i el de Pèrsia. Després d’aquella guerra pogueren crear alguns estats de vida efímera, i tot seguit es veieren partits entre els estats de Turquia, Pèrsia, l’Iraq i Síria, estats que, com sol passar, es dedicaren i es dediquen amb afany a mirar d’anorrear la llengua curda i la cultura que conforma. Els passa el mateix que passava a la nació polonesa, que durant segles es trobava partida entre Rússia, Prússia i Àustria, estats que, llevat d’Àustria, també s’esforçaven a destruir la llengua polonesa i la cultura que en derivava.  Hi ha una diferencia entre les nacions curda i polonesa: els polonesos tenen ara un estat, els curds no. Tanmateix els curds de Rojava i del Curdistan Meridional,  tot i que segueixen formalment dins de Síria i l’Iraq, ja fa anys que s’autogovernen, i el Curdistan Meridional convocarà el 25 de setembre un referèndum per a la independència. Ambdós territoris curds són actualment en guerra oberta contra el Califat, i en aquesta lluita compten també amb ajuda alemanya: per una part l’Estat Alemany els envia personal no combatent, sobretot instructors militars, i per l’altra voluntaris alemanys procedents de partits d’esquerra combaten junt amb els curds. És una situació, la d’aquests voluntaris, que recorda tràgicament la dels brigadistes internacionals de la nostra Guerra. Ells venien a defensar la legalitat republicana, i els voluntaris alemanys al Curdistan a defensar el dret d’autodeterminació de la nació curda. Hi ha, tanmateix, una diferència: els brigadistes procedien d’estats que  eren al costat del franquisme, i no hi van poder tornar, o d’altres estats que no volien ajudar la República, i els van tractar molt malament quan hi tornaren, mentre que ara Alemanya sí que ajuda els curds, però tracta de mala manera els voluntaris alemanys que retornen després d’anys de lluitar al costat dels curds. Els treu el passaport i el document d’identitat i els sotmet a forta vigilància perquè no puguen tornar al Curdistan. Re, coses que passen.

Artur Quintana