Fuerteventura

Fuerteventura és una illa de l’arxipèlag de Canàries, situada a l’oceà Atlàntic, a 97 km de la costa nord-oest del continent africà. El 26 de maig de 2009 va ser declarada en la seva totalitat reserva de la biosfera per la Unesco. Pertany a la província de Las Palmas, una de les dues que componen Canàries, La capital de l’illa és Puerto del Rosario (Puerto Cabras fins 1956), on es troba el Cabildo Insular, que és el govern de l’illa. L’illa té una població de 110.300 habitants (2017). El nom indígena de l’illa, abans de la seva conquesta al segle XV, era Erbani, dividida en dues comarques (Jandía i Maxorata), d’on deriva el gentilici majorero (originalment majo o maxo). Amb una superfície de 1.660 km², Fuerteventura és l’illa més extensa de la seva província, la segona de Canàries i la de major longitud de l’arxipèlag. És, des del punt de vista geològic, l’illa més antiga de les Illes Canàries. L’illa de Fuerteventura està dividida en cinc municipis: Antigua, Betancuria, La Oliva, Pàjara, Puerto del Rosario i Tuineje. Els seus habitants són coneguts amb el nom de “majoreros”. La capital és Puerto del Rosario (abans Puerto Cabras). Al nord hi ha un illot que es diu Isla de Lobos. La primera capital va ser Betancuria, fundada el 1404 pel conqueridor normand, Jean de Bethencour, al servei de la corona de Castella

Acte d’inauguració de l’any Pompeu Fabra a Badalona

La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha demanat aquest dimecres que l’Any Fabra sigui un “estímul per enfortir socialment el català i l’aspiració de plenitud de la llengua catalana”. Franquesa ha intervingut en l’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra, “Quan arrela el llenguatge clar”, al Teatre Zorrilla de Badalona [ple de gom a gom]. L’esdeveniment també ha servit per fer una defensa del català i de la immersió lingüística a l’escola. L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha manifestat que “la llengua a la ciutat ha estat una eina imprescindible per la cohesió social i per combatre les desigualtats i oferir l’accés a la llengua catalana”. L’esdeveniment, amb direcció de Xavier Albertí, director artístic del TNC, ha inaugurat l’Any Fabra 2018, dedicat a commemorar la figura i obra de Fabra amb motiu dels 150 anys del seu naixement i dels 100 anys de la Gramàtica catalana normativa. L’acte ha consistit de diverses lectures de textos sobre Pompeu Fabra per part d’actors i actrius com Marta Angelat, Pere Arquillué, Oriol Genís, Manel Barceló, Carme Sansa, Rosa Cadafalch i Pablo Derqui; d’un monòleg escenificat de Jordi Oriol i d’unes actuacions a càrrec de Cesc Gelabert, Maria Hinojosa i Francisco Poyato. Franquesa ha arrencat la seva intervenció manifestant que els correspondria escoltar les paraules de Carles Puigdemont i Lluís Puig en aquest acte, “tots dos a l’exili com Fabra, lluny d’un règim polític que maldava per acabar amb tot vestigi de catalanitat, com ara”. Ha dit que la història catalana “reviu fets execrables i tornem a tenir presos i exiliats polítics i embats forts contra Catalunya, les institucions, el Govern i la llengua”. En aquest context, ha apuntat que tot i això s’alcen “tossudament per reconèixer Fabra amb tot el que això implica”. Franquesa ha assegurat que han començat bé l’any Fabra i ha demanat seguir omplint-lo d’articles, de conferències, rutes, d’abecedaris, exposicions, publicacions, dictats i documentals amb el mestre com a protagonista. “Que l’Any Pompeu Fabra sigui memòria del lexicògraf i gramàtic i de l’intel·lectual compromès que era tot un referent de l’imaginari col·lectiu català”. En la seva intervenció, l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha manifestat que “la llengua a Badalona ha estat una eina imprescindible per la cohesió social i per combatre les desigualtats i oferir l’accés a la llengua catalana a totes les persones vingudes d’arreu que han anat enriquint i fent gran aquesta ciutat i que han evitat que hi hagués bosses d’exclusió”. Ha defensat que “oferir la llengua a través de l’escola ha estat una eina imprescindible de cohesió”. Sabater ha recalcat que Pompeu Fabra va ser un gran implicat en l’escola i va ser un gran mestre de l’escola d’arts i oficis, “implicat en la renovació pedagògica de l’escola catalana”. Sabater critica la censura L’alcaldessa ha recordat que fa 50 anys l’acte d’homenatge a Pompeu Fabra va estar marcat per la censura de l’època. “No es va poder escoltar el recital de Raimon ni el poema de Salvador Espriu ‘El meu poble i jo’”. “Si repassem mots evidents fa 50 anys com clandestinitat, record de la república i censura també avui dissortadament ens ressonen molt actuals”. En aquest context, Sabater ha indicat que “es troben a faltar personalitats que no poden ser aquí i que voldríem que hi fossin”, ha afegit. ACN Badalona.

L’acte ha estat clos pel president del Parlament de Catalunya

“El català serveix per escriure una obra, la més culta, i a la vegada per cantar cançons de rap”. Aquesta ha estat una de les primeres referències que ha fet el president del Parlament, Roger Torrent, al fet que el Tribunal Suprem hagi ratificat la pena de tres anys i mig de presó al raper José Miguel Arenas Beltrán –conegut com a ‘Valtonyc’-, imposada per l’Audiència Nacional. Torrent ha criticat que “en un estat de dret i en una veritable democràcia no es pot empresonar a ningú pel contingut d’una cançó ni per les seves idees”. Segons el president del Parlament, aquest és “un exemple més de la vulneració inacceptable de llibertats fonamentals i de drets bàsics que es produeixen a l’estat espanyol, com la que reté als Jordis, a Quim Forn i a Oriol Junqueras”. En l’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra també ha alertat que no permetran que la immersió lingüística “es perdi”.“La llengua és un instrument i un mitjà, el problema no el tenim amb la llengua, sinó amb la llibertat d’expressió”, ha assegurat Torrent fent referència al cas del cantant de rap ‘Valtonyc’, que ha qualificat d’”indignant”.Després de les referències a ‘Valtonyc’, Torrent ha avisat que Catalunya pateix “l’enèsim atac contra l’escola del país”. Així, ha recordat que el ministre d’Educació i portaveu del govern espanyol, Iñigo Méndez de Vigo, i el president de l’executiu, Mariano Rajoy, “han declarat la voluntat de prendre mesures que podrien posar en risc l’exitós sistema d’immersió en català, però no ho permetrem. No permetrem que el mètode d’immersió lingüística i fruit de l’empenta de famílies castellanoparlants es perdi”, ha assegurat. “No permetrem que se segregui per llengües l’escola catalana”, ha dit. Torrent ha assenyalat que el model d’immersió lingüística “ha demostrat ser un mètode d’èxit i no només pels resultats acadèmics, sinó pels resultats socials. La nostra escola és una gran eina de cohesió social i forma part del gran consens polític de país”. ACN Badalona.

L’acte, que ha lluït amb tot esplendor, ha comptant amb representants dels sectors i organismes de la llengua catalana, dels diferents territoris de parla catalana i d’alguns diputats catalans..

Després de l’acte els assistents han visitat la Casa de Cultura, casa on va viure Pompeu Fabra.

Acte de presentació del conveni entre l’IEC i ASCUMA

El dissabte 10 de març del 2018 tindrà lloc al teatre La Germandat de Calaceit l’acte de presentació del conveni de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Catalans i l’Associació Cultural del Matarranya, i del treball “El jaciment ibèric de Sant Antoni de Calaceiti el poblament ibèric de les comarquesdel Matarranya i la Terra Alta”, de Rafael Jornet Niella.

Programa de l’acte

Més de dos milions

(Publicat al Diario de Teruel)

Més de dos milions de catalans han manifestat reiteradament sense cap violència –votacions, consultes, manifestacions– el seu desig de deslligar-se del Regne d’Espanya per crear una República Catalana amb tots els ets i uts. Allò del nacionalisme, catalanisme, processisme, separatisme, secessionisme s’han anat quedant pel camí. El per què s’ha arribat a aquest estat creixent de “desafecció” crec que no ha interessat pràcticament a ningú fora de Catalunya, això si, s’han inventat caps de turc i motius reduccionistes justificadors: l’ensenyament a les escoles i l’adoctrinament dels mitjans públics (TV3 i Catalunya Ràdio). Quines “penques” s’han de tenir per posar com a exemple de pluralitat TVE i altres cadenes privades estatals! El moment actual és d’una extraordinària complicació i gravetat: un 155 que dóna barra lliure al PP per fer el que vulgui a Catalunya, el partit que convocà les eleccions del 21 de desembre i les va perdre, quedant-se només amb 4 diputats, un ridícul majúscul. Un PSOE que li posa catifes al PP o practica el tancredisme, al menys en allò que concerneix al procés català, i dóna vots a Ciudadanos. Quatre persones, per ara, empresonades provisionalment –cinc més exiliades– per delictes que llur intent d’imputació estripa les costures constitucionals i de la democràcia en general. Una majoria parlamentària republicana que ha d’investir president, gronxant-se entre el legitimisme, el realisme, l’amenaça i la por. Un greu i enquistat problema polític entre Catalunya i Espanya sense cap proposta de solució, només deixant que les “togues” ho solucionin tot, quan el problema és de més de dos milions de persones. Es pot pensar assenyadament que cap persona que vol la independència de Catalunya canviarà de pensament? Jo crec que no. Els partits unionistes, cercant el ranci vot nacionalista, i els mitjans de comunicació centralistes s’encarreguen dia rere dia de fomentar l’odi a tot lo català. Viatgeu per Espanya i ho comprovareu. En honor a la veritat he de dir que també a Catalunya s’està acumulant l’aversió a lo espanyol i fins i tot l’odi. Mai havia estat així. La cohesió d’un Estat i el sentiment de pertany-hi es poden imposar per la força? Quin tipus d’Estat és aquest? No hi trobareu millor ocasió per a un referèndum si es vol cercar una solució. O tal vegada els tribunals han de condemnar a dos milions i escaig de ciutadans catalans?

 

Inauguració de l’Any Pompeu Fabra

El Govern de Catalunya commemora enguany oficialment la figura i l’obra de Pompeu Fabra en ocasió del 150è aniversari del seu naixement. Fabra va bastir amb rigor intel·lectual l’obra indispensable per transformar la llengua catalana, aleshores reduïda a l’àmbit familiar i literari, en una llengua preparada per respondre plenament a les necessitats de la comunitat que la parla.

L’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra, tindrà lloc al Teatre Zorrilla de Badalona, (c. Canonge Baranera 17 – Badalona) el dimecres 21 de febrer a les set de la tarda.

Festa de la Llegua Materna 2018 al Matarranya

Lanzarote (fotos)

Aprofitant tant com he pogut les possibilitats del mòbil com a càmera fotogràfica aquí teniu unes quantes instantànies de l’illa de Lanzarote –el Lancelot d’Agustín Espinosa– fugint del tòpics i del turisme, cosa no gens fàcils. Mai havia vist una setmana tan ennuvolada,  pluviosa i ventosa en cap de les Illes Canàries. Hi veureu trocets de cel blau, malgrat que eren pocs els moments quan es donava aquesta possibilitat,  i la blancor cúbica dels edificis; un Teguise –antiga capital de l’illa– amb mercat dels diumenges sense mercat; el Museu del castell de San José i un quadre de Millares; núvols obscurs i molt de mar d’Arrecife. I també vistes de la Graciosa, l’illa més gran del arxipèlag Chinijo; la Casa Museu de César Manrique amb les palmeres d’Haría; els pobles de Sant Bartolomé i Tinajo, Femés i la Geria; costes i mar i mar; el Charco de Sant Ginés de nit i de dia; dragos i algunes coses més. No hi trobareu els pobles turístics, ni el Timanfaya perquè eren, com sempre, plens de turistes. Com el gust i la flaire del peix fresc i del vi malvasia, no els poden copsar, per ara, els mòbils, no en trobareu cap, de fotografies d’aquests.

Lanzarote

A Lanzarote, inexplicablement, el cel és ple de núvols, plou i hi fa molt de vent tota la setmana. Els camps ho agraeixen, els turistes menys. Tothom diu que no ho havien vist mai. Amb un “cherne” o una “vieja” a la planxa “mojo picón” i una ampolla de vi malvasia tot és llum i cel blau. Un arc de Sant Martí es dibuixa a l’horitzó entre el mar i la terra obscura i volcànica. Lanzarote, demà et pintaràs de verd com mai ho has fet.

El Cant de la Sibil.la

Aquest Nadal he assistit, amb companys matarranyencs, a una esplèndida representació del Cant de la Sibil·la precedint la Missa del Gall a la Catedral del Mar de Barcelona plena a vessar. El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic de melodia gregoriana que pren origen en textos dels primers anys del cristianisme, on els profetes de l’Antic i del Nou Testament i alguns gentils, entre els quals la sibil·la Eritrea, són cridats a declarar l’arribada del Crist. És documentat per tota l’Europa Occidental des del segle X. La Sibil·la és representada per un sagalet vestit de donzella, modernament també per una sagala o una dona, que amb una espasa a la mà anuncia el Judici Final. A la nostra Corona es representà en llatí des del segle XI: Jaca i Ripoll; del XIV són les primeres versions en romànic (català). El Concili Tridentí (1565) les va prohibir, i només s’ha mantingut justament a la nostra Corona, a Mallorca i l’Alguer. A altres territoris no s’ha recuperat fins a la segona meitat del segle passat, però amb empenta: 17 localitats a Catalunya, a Maó i 8 del País Valencià, sorprenentment allà ja que les representacions són en català i és sabut que les jerarquies eclesiàstiques valencianes s’han mostrat en moltíssims casos ben poc respectuoses amb la llengua del fidels. Al nostre país no s’ha recuperat enlloc, malgrat que fins a Trento s‘hi celebrava. Només s’ha cantat algun cop en llatí jaquès, i en català al Matarranya, però cap església no ho fa regularment. És per això que Plácido Serrano, que n’ha editat un CD seguint un manuscrit llatí jaquès, s’exclama: Por qué el Canto de la Sibila […] no se incorpora a los acontecimientos anuales, en este caso la Navidad, de igual manera que se incluye a los calendarios de actividades de Mallorca, Valencia o Cataluña? Tenim versions del Cant en català i aragonès, i encara que no en tinguéssem en castellà, molts poetes ens en podrien fer. Només cal proposar-s’ho i tindrem Cant de la Sibil·la en català a la Franja, i en altres indrets en aragonès i en castellà.
Artur Quintana