Napoli è Napoli

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Podeu veure unes quantes fotos de Nàpols, de la ciutat i dels voltants. La tria només és producte de l’atzar, qualsevol altra consideració seria una especulació interessada. No oblideu pas que és la Itàlia del Sud amb les seves grandeses i les seves característiques ben particulars: museus, esglésies, carrers sorollosos, gent amable, alegre i cridanera, pizzeries i trattories, gairebé tot es ven al carrer. Façanes amb bastides te tots els temps, cotxes i “motorini” que van per tots els carrers i en qualsevol direcció, un transit caòticament organitzat o desorganitzadament ordenat. De ben segur que han d’haver accidents, tot i que nosaltres no em van veure cap. Paga la pena una visita, “Napoli” desperta noves i vitals sensacions i experiències. El Vesuvi hi és sempre vigilant. Ercolano i Pompeia, si bé van estar segles sota les cendres volcàniques, avui les habiten els turistes. Del castell de Nàpols es veu la mar blava, molt blava, Capri i Ischia. No oblideu prendre després de dinar un café expresso i una bona grapa “barricatta”.

La processó i el ball de “Sant’Antonio Abate” a Nàpols el 13 de juny

Anuncis

Martí de Riquer i la llengua aragonesa

(Publicat al Diario de Teruel)

És ben sabut, però no pas prou pel que observo massa sovint, que gran part de la nostra ciutadania es dedica amb cos i ànima a la destrucció de totes les llengües espanyoles, amb l’única i sola excepció de la castellana. Per a aconseguir aqueixa desitjada destrucció molts intel·lectuals, d’aquells que posen les seves ideologies per damunt la ciència, difonen amb abús d’autoritat, prevaricació doncs, tot un seguit de prejudicis en contra d’aqueixes llengües, uns prejudicis que, gràcies a disposar els dits intel·lectuals d’un poderós aparell mediàtic, la gran massa de la població acaba per assumir a ulls clucs. Un d’aquests prejudicis més difós és el de titllar de dialectes les llengües espanyoles no castellanes, las demás com les anomena la Constitución. I d’aquesta manera, encolomant-los un sol estigma –dialecte– s’aconsegueix de fer desaparèixer totes las demás. Perquè si són dialectes no són llengües, sinó part d’una altra llengua, el castellà, és clar que sí! I així veiem que quan en Manuel Alvar va publicar el primer gran estudi sobre l’aragonès el titulà precisament El dialecto aragonés, i era ben conseqüent quan més tard declarava que el aragonés es un idioma universal que se llama español. Tanmateix no tothom combrega amb rodes de molí: l’any 1935 en Martí de Riquer, aleshores un jove escriptor i romanista català que prometia, més tard acadèmic de la de Belles Lletres i de l’Española, publicà una lletra de batalla a La Publicitat contra en Joan Sacs per haver escrit aquest que Aragó on a l’Edat Mitjana es parlava […] un castellà macarrònic. En Riquer posà ben clar que: Això no és cert. A Aragó mai no s’ha parlat altra cosa que l’aragonès. Aragonès s’hi parlava a l’Edat Mitjana, en aragonès s’hi escrivia i és en aragonès la literatura aragonesa. […] llengua ben diferent de la castellana i la catalana. […] I aquesta llengua aragonesa en què parlaven els aragonesos dels segles mitjans, parlen encara els aragonesos actuals. És un text que cal recuperar i comentar com Déu mana. Veieu, doncs, que no tots els intel·lectuals posen la ciència per davall de la ideologia.
Artur Quintana

Avui plou a Nàpols

De dalt del turó Leopardi i Virgili aixequen el cap, han obert les seves tombes, suposades, però tan reals com la pluja d’avui. Les gotes són versos i el plugim poemes. A baix un Nàpols imprecís que vol tancar els ulls.

Leopardi comença el poema “L’infinit” així:

Sempre em fou car aquest eixorc turó
i aquesta barda que de tanta part
de l’últim horitzó l’esguard em priva.”

Pedro Sánchez, president

(Publicat al Diario de Teruel)

“La realitat supera sempre la ficció” és la dita que es veu confirmada dia rere dia. Qui podia imaginar no fa massa dies que Pedro Sánchez seria president d’Espanya? O vist des de l’altra banda, qui podia pensar que Mariano Rajoy, havent-hi superat l’aprovació dels Pressupostos, hauria de fer les maletes apressadament i sortir de la Moncloa? Com podia pensar la senyora Soraya Sáenz de Santamaria que la liquidada seria ella quan feia befa en dir que alguns departaments de la Generalitat estaven en li-qui-da-ció…? I l’altre perdedor, Albert Rivera, que ja es veia president…! I ara podem tombar cap el futur. Ben difícil ho té Pedro Sánchez. Els enemics ja li sotgen per tot el seu voltant. I el que potser pitjor encara, en té en pròpia casa, no sé si molts al carrer Ferraz, però de ben segur bastants per terres castellanes i molt concretament de “Despeñaperros para abajo”. Sabrà o podrà aprofitar Pedro Sánchez, en aquest moment, aquesta gran ocasió, tan sobtada com real? Tant de bo encerti. No cal ser un gran observador per categoritzar els grans problemes que té sobre la taula. El problema català que l’aplicació del 155 no ha fet més que refermar-lo i l’empresonament i l’exili de tot el govern de Puigdemont impossibilitar-lo, en tant no es trobi la solució per al seu alliberament. Arribarà a entendre Pedro Sánchez que el problema no és amb Puigdemont, Torra i alguns altres, si no amb més de dos milions de catalans. La degradació democràtica de les institucions espanyoles és un altre dels greus problemes. Si en algun moment va existir l’esperit del 78, el temps, el PP, alguns barons i els virus franquistes s’han encarregat de dilapidar-lo. La crisi econòmica i social que malgrat l’aparença de solució roman encara ben viva i concretada en el dèficit i el deute públics, en la precarietat laboral i en la fallida de la Seguritat Social, entre altres. El descrèdit internacional és un altre gran problema, només cal que viatgem una mica pel món per adonar-nos-en d’allò que pensen fora d’Espanya de l’evolució democràtica espanyola. Sort a Sánchez i al seu govern –rebut amb reticències. Que la realitat superi la ficció en el bon sentit. De dubtes en tenim un munt.

José Miguel Gràcia

 

Conferència del Dr. Joandomènech Ros sobre el canvi climàtic

En virtut dels acords que recull el conveni de col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya amb l’Institut d’Estudis Catalans, el dissabte 16 de juny, a les 19 hores, el Dr. Joandomènec Ros Aragonès, president de l’Institut d’Estudis Catalans, impartirà una conferència sobre el canvi climàtic al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit. El Matarranya és una comarca pionera en les construccions bioecològiques així com en la agricultura ecològica i hi ha un gran interès per tot el que envolta al canvi climàtic.