La Gomera (II)

                                    

         Illa i dona

Cap amunt els teus dies trepadors,
les ànsies zenitals i les muntanyes
escaladores d’àligues i núvols.
Cap amunt els teus turons,
amb els seus verds esperons, les brunes
illades, soltes al ros vent
les regnes trinadores dels ocells.
Cap amunt les teves valls agosarades
com si una gran mà les portés
del blau genoll de les aigües
fins a les altes cuixes de les teves neus.

Romiatge de pedra enamorada
del mar al cim. Aquesta és l’illa,
que recull la falda de l’escuma
per guanyar els àtics que van veure
brollar del pit verge de la roca
el “silbo” ardent d’un mugró de fum.
Des de llavors la teva ombra gira
al voltant de cràters lunars.
Però ara que ens hem trobat,
illa, mare, dona, volcà, destí,
vine a dormir la teva solitud de sempre
–oh estimada de la nit i la distància–
en el tebi silenci dels meus braços.

(Traducció de Josep Miquel Gràcia del poema de Pedro García Cabrera, “Isla y Mujer”)

Més fotografies de la Gomera

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una resposta

  1. Des de luego… fas un art dels vostres viatges!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: