(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de maig del 2019)
Exònims són topònims d’una llengua en textos d’una altra llengua. Darrerament hi ha hagut un debat entre els escriptors i traductors en català a l’Aragó sobre com s’han de tractar topònims en català en traduir-los al castellà. Ras i curt: hem de dir o escriure Zaidín, Mequinenza, Benabarre, …, o Saidí, Mequinensa, Benavarri, …? Abans de tirar-nos els plats al cap, mirem què passa en altres llengües: si traduïm d’una llengua oficial ben reconeguda tant a l’estat on es parla com internacionalment, posem de l’alemany al castellà, veurem que si els topònims alemanys són els d’una gran ciutat o territori, com ara Wien, Bern, Hamburg, Bayern,…, són sotmesos a traducció en passar a ser exònims en castellà: Viena, Berna, Hamburgo, Baviera, … , i això també passa en alguns topònims alemanys menys importants –Regensburg, Speyer, Meißen, … –, que, per raons generalment històriques, s’adapten al castellá com Ratisbona, Spira, Misnia, … . Però la immensa majoria de topònims alemanys menors es mantenen en alemany, sense cap mena d’adaptació al castellà, i així topònims com Sankt Märgen, Sankt Peter, Berghausen, Hanhofen, Allerheiligenstraße…, no es transformen en Santa María, San Pedro, o en uns possibles Casas de Bergo o del Pollo, o Calle de Todoslossantos, … . L’actitud d’escriptors i traductors canvia quan els topònims són d’una llengua sense ple reconeixement, sotmesa a una altra que generalment la vol fer desaparèixer, com en els topònims en llengua catalana, que en la seva totalitat, tant si són dels nostre país, com de Catalunya,València o les Balears tenen traducció o formes adaptades al castellà: Lleida, Les Paüls, Vic, Alacant, …, o els noms de tots els carrers de Barcelona o Vall-de-roures, …, passen a Lérida, Laspaúles, Vich/Vique, Alicante, …, o la barcelonina Plaça d’Espanya esdevé Plaza de España …., i tots els Sant, Vila, Nova són Santo, Villa, Nueva, …: Sant Boi, Sant Cugat, Vilanova, …, són San Baudilio, San Cugat/Cucufate, Villanueva … . El títol de la novel·la rodorediana La Plaça del Diamant es transforma en La Plaza del Diamante en la traducció castellana mentre roman La Plaça del Diamant en la versió alemanya. I ara DECIDIM!
Artur Quintana
Filed under: Articles Lo Cresol, Llengua |
Deixa un comentari