El negacionisme a Montsó i a Torí

(Publicat al Diario de Teruel)

        El negacionisme, rebuig a una realitat empíricament verificable, està molt de moda darrerament. Pensem en el negacionisme del canvi climàtic, de  l’Holocaust o de l’existència de territoris aragonesos de llengua catalana, entre tants d’altres. A  principis de segle Facao, coneguda associació negacionista –nega que a l’Aragó hi haja territoris de llengua catalana, pròpia i històrica– sol·licità de la Fira del Llibre Aragonès de Montsó un stand per a presentar-hi publicacions negacionistes. La Fira, encara que coneixia el negacionisme de Facao, va atorgar-li un stand, i per més que rebés queixes contra la presència de Facao, no en va fer cap cas. L’stand de la FACAO segueix present avui en dia a la Fira de Montsó. Enguany l’editorial italiana Altaforte, vinculada a l’associació ultradretana Casa Pound –el nom al·ludeix al gran poeta nordamericà Ezra Pound admirador i col·laborador del Duce–, sol·licità i obtingué del Saló del Llibre de Torí un stand per a presentar-hi les seues publicacions negacionistes –nega l’Holocaust i exalta el feixisme–, malgrat que el Saló coneixia el negacionisme d’Altaforte i la seua vinculació feixista. Les queixes no trigaren a aplegar al Saló: li anunciaren que si Altaforte hi era present no hi assistirien, entre d’altres, el col·lectiu bolonyès Wu Ming, en Carlo Ginzburg, en Piotr Cywinski, Director del Museu Memorial d’Auschwitz-Birkenau,  el dibuixaant de còmics Zerocalcare o l’Associació de Partisans. També la Regió i l’Ajuntament de Tori demanaren al Saló que no acceptés la participació d’Altaforte. Resultat: el Saló retirà l’autorització a Altaforte de participar-hi. Francesco Polacchi, director d’Altaforte, i membre de Casa Pound, presentà a fora del Saló les seues publicacions, entre les que destacava un llibre sobre l’ultradretà Matteo Salvini, i difonia  també obres com Léon Degrelle, fascism per Dio e la patria –Degrelle era cap de les SS belgues i es refugià a Espanya on el Caudillo sempre el va protegir–, mentre declarava que tenia tot el dret a la llibertat d’expressió i a participar al Saló. Se li va argumentar que el feixisme no és una expressió, sinó un crim.  Re, coses que passen.   

Artur Quintana i Font

Presentació de la “Vall de Balat” a la Codonyera

L’Artur Quintana hi serà encara a Alemanya el 10 d’agost, tot i que presentarem el seu llibre perquè així és el seu desig. Les portes de casa meua estaran obertes a tots els amics que estimen l’Artur i la nostra llengua. El llibre ha estat editat per Rolde de Estudios Aragoneses.

Cartell en pdf: Cartell presentació la Vall de Balat

Nota: Prego als que vulguin assistir-hi a l’acte m’ho comuniquin, atesa la capacitat limitada de la Sala.

Programa Matarranya Íntim 2019

Els dies 12, 13 i 14 tindrà lloc a Arenys de Lledó el 7è Festival Matarranya Ìntim. Tot fa preveure un nou èxit de públic atenyent la qualitat dels espectacles i de les propostes paral·leles. Recomanaria als interessats que vulguin assistir-hi a uns determinats espectacles facin la reserva prèvia.

Entreu i veureu el programa i tota la informació: llibret matarranya intim 2019_online

 

 

 

Semblen un altre país

(Publicat al Diario de Teruel)

En un recent viatge per Guipúscoa (Guipuzkoa) i el nord de Navarra (Nafarroa) he pogut adonar-me del bon estat de les carreteres, de la bona conservació del paisatge, de la gran quantitat d’instal·lacions de generació d’energies renovables. En general els edificis públics i museus estan en molt bon estat de conservació i restaurats acuradíssimament. Amb les estadístiques a la mà se’ns fa evident que la despesa en sanitat en el País Basc i en Navarra és el més alt de totes les autonomies, uns 1.700 euros per càpita, quan a Catalunya, per exemple, és de uns 1200. Com a conseqüència les llistes d’espera en general són les més baixes de l’Estat. Si ens fixem en l’educació, tant en el País Basc com en Navarra, la diferència amb la mitjana de la resta de l’Estat és abismal. Podríem seguir comparant altres xifres relatives envers el serveis i inversions públiques i arribaríem a les mateixes conclusions. A la vista del paisatge tan verd i amb tanta vegetació, un extraterrestre podria inferir que així com la fertilitat d’aquelles contrades és producte de la humitat, s’entén de la pluja, les grans inversions i les grans despeses en serveis són un altre subproducte de la pluja i del clima en general. No, amics, no. Són els furs –Concert econòmic basc i Conveni navarrès. Acords que per raons històriques o per el que fos van poder obtenir de l’Estat espanyol en temps de la desaparició del dictador. Furs que els confereixen, entre altres, el dret de recaptar tots els impostos i d’administrar-los segons els convé mitjançant les quatre diputacions forals (foru aldundia). No tinc cap dubte que recapten eficaçment i administren de igual manera, tot i que, allò que els dóna essencialment la disposició de més fons econòmics que la resta del territori espanyol és, al meu parer, la petitesa del “cupo”, renegociable cada any, que han de pagar a l’Estat espanyol per la compensació dels serveis que reben d’aquest o per les competències no transferides. Clar i català: tots som iguals davant la llei, però uns més que els altres. Bascos i navarresos s’ho van saber guanyar. Potser pensareu que els tinc enveja, doncs tindreu raó, els tinc enveja, enveja sana, però. No crec que demanin mai la independència seriosament.

José Miguel Gràcia

Donostia (Sant Sebastià)

Exquisida Donostia, basca i afrancesada, al golf de Biscaia i a 20 quilòmetres de França. Els carrers, els edificis, el mar, la Contxa, la música, el cinema, els pintxos i les pintes de Chillida que pentinen els vents del cantàbric.

Una molt petit mostra de fotografies de la ciutat:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Vall de Baztan i el Monestir de Leyre

Baztan és un municipi i alhora una comarca de Navarra, dins la merindad de Pamplona. Forma el municipi més extens de Navarra. La vall de Batzan està formada per la conca alta del riu Bidasoa, que rep en aquesta zona el nom de riu Baztan. Limita a l’est amb Donamaria, Bertizarana i Etxalar, al sud amb Kinto, Lantz, Anue i Ultzama, a l’est amb el Cantó de Baigorri i al nord amb Urdazubi, Zugarramurdi i el territori de Lapurdi.

El Monestir de Leire o de Salvador de Leyre es troba al peu de la Serra de Leire i és d’estil romànic primerenc. A l’església, dins una gran urna de fusta, hi ha les restes dels primers reis de Pamplona, antecedents dels reis de Navarra, dos dels quals foren també comtes d’Aragó.

Es troba documentat des del segle IX. Va ser fundat seguint l’orde benedictí però després va passar al Cister. La desamortització de Mendizábal va fer que el 16 de febrer de 1836 es tanqués el monestir i es va posar a la venda sense que ningú el comprés. El 1867 l’església de Leyre va ser declarada Monument Nacional i es va reobrir al culte el 1876. Actualment pertany a la Comunitat Foral de Navarra que l’ha cedit als benedictins.

És molt coneguda la llegenda de l’abat anomenat Virila de Leire, que va dormir durant 300 anys per així comprendre el misteri de l’eternitat. (Viquipèdia)

Algunes fotos de Baztan i Leyre:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.