Xostakóvitx: compondre amb por

El passat dissabte 14 de setembre el loft de Werner va obrir novament les portes al nou curs de xerrades, hauríem de dir conferencies musicals, del professor Juan Carlos Calderón. Es va triar Dmitri Xostakóvitx com a compositor d’obertura del cicle, sota el títol “Compondre amb por”. Res millor per introduir-nos en el tema que el text del fulletó  de presentació:

““De tots és sabut que la relació entre Xostakóvitx i Stalin no va ser fàcil. El 1936 es va publicar el celebèrrim editorial del Pradva “Caos en comptes de música” que a més d’acusar el compositor i la seva òpera Lady Macbeth  com de “gran èxit en les audiències burgeses estrangeres”, li seguien paraules encara més amenaçadores: “… és un intent petit-burgès de “formalisme “per crear originalitat a través d’una pallassada barata. És un joc d’astuta ingenuïtat que pot acabar molt malament. Sens dubte, després de llegir el final del paràgraf es pot escoltar un “gulp!” del pànic que allò podia produir. Stalin ja havia purgat el politburó, i ara venien els artistes. L’anomenat “realisme socialista” segueix sent un episodi digne d’estudi i Xostakóvitx un cas paradigmàtic. Com va sortejar aquelles amenaces? Com flueix la creativitat en el marc d’un art compromès políticament? Què té a veure l’art amb la vida política? Tot i res.””

Juan Carlos Calderón, després de la contextualització històrica que envoltava el compositor, ens va introduir en la 1ª i 2ª simfonies. Sobre aquesta última va fe la separació entre una primera part d’especial textura musical i una segona part no melòdica com a cant a la Revolució d’Octubre. I ens parlà del projecte del proletariat universal d’Stalin que esdevingué només per a Rússia. I arribà la gran purga dels polítics i els militars, i després dels artistes. I el tan reexit Dmitri Xostakóvitx, dins i fora de Rússia, no s’escapà de la crítica ferotge staliniana. A un racó s’hi va quedar la tan lloada cançó Contraplan després del contundent editorial de Pradva (veieu en rus) ( veieu en castellà), atribuït al propi Stalin sobre l’òpera, tràgico-satírica, Lady Macbeth de Mtsensk. Xostakóvitx va ser declarat enemic del poble. La bellíssima simfonia nº 4 no es va publicar fins després de la mort d’Stalin, per què? On era la seva tansgressió?

Després de comentar el “realisme socialista”, el professor Calderón va dedicar una bona estona a l’anàlisi de la 5a Simfonia (la Gran) que Xostakóvitx la presentà com a “la resposta d’un artista soviètic a una crítica justa”; i hi ha qui diu que només és un comentari de la crítica de l’època. Estilísticament es va adaptar a les exigències del règim: simplicitat formal i un final optimista, que havia de servir per demostrar les bondats del sistema. Amb això es va guanyar el perdó de les autoritats, que van oblidar l’episodi de Lady Macbeth. A més, va ser tot un èxit de públic. Els musicòlegs han tractat de trobar en la 5a Simfonia allò d’amagat o camuflat que pot incloure. Quina era la intenció del compositor? Com anècdota, per què va introduir subtilment l’Havanera de Carmen? Després va venir la 6a (Leningrad), les acusacions de formalisme al 1948 i tantes i tantes coses.

Per qualificar el comportament de Xostakóvitx amb el règim soviètic, Carlos Calderón ha adoptat la frase “no et signifiquis”, pròpia dels progenitors en l’Espanya franquista. Tal vegada això va fer aquest gran mestre compositor rus que arribaria a compondre fins a 16 simfonies –l’última inacabada. També va compondre 15 quartets, diverses òperes, música per a pel·lícules, sonates, cançons, romances, etc., etc.

El gran mestre Xostakóvitx va establir la seva pròpia identitat en alguns treballs amb el motiu DSCH. Va morí a Moscou el 9  d’agost de 1975, a l’edat de 69 anys.

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

5ª Simfonia de Xostakóvitx https://www.youtube.com/watch?v=kTqsU7tQW48

Òpera Lady Macbeth: https://www.youtube.com/watch?v=ldRJQfES8hA

Aprofitant l’avinentesa em permetrà el lector que inclogui en aquesta crònica unes línies meves en forma de poema, escrites, i mai publicades, després d’escoltar a casa la 11ª Simfonia “L’any 1905”de Xostacóvitx, una tarde pluviosa de l’any 2006. Fou escrita l’any 1957 per commemorar  el 40è aniversari de la revolució (1917)

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: