A Werner: “Cantabile, la veu de la seva física a la metafísica”

Al loft de Werner el passat dissabte 14 de desembre, el professor Calderón, i com una part de les xerrades dedicades a l’òpera, va dissertar amb la professionalitat i amenitat que el caracteritza sobre la veu i tot allò que representa en el terreny musical. I així va fer honor a allò que deia al full de la convocatòria “La conferència té el propòsit de recol·locar les coses al seu lloc, en altres paraules, un “back to basics”, una cosa que mai està de més en el marc de l’art i la música. Tot aficionat a l’òpera sap que el cant és una activitat complexa que involucra un aspecte físic que requereix una preparació àrdua per a aquest instrument –l’aparell fonador– la naturalesa del qual és difícil d’aprendre i aprehendre. Amb abundants exemples audiovisuals és possible comprendre i calibrar la difícil tasca en la qual s’involucren els cantants d’òpera. Tot i així, allò no és tot. La veu no és única i com és sabut, es ramifica en incomptables classificacions i no menys abundants adjectius. Des de la gravetat a la lleugeresa, la veu discorre per representar l’igualment  variat món de les emocions. I amb això, entrem en terrenys metafísics on l’explicació requereix tot el aparell estètic que al llarg de la història les societats han anat desenvolupant per respondre a la simple pregunta, per què això em commou? Així doncs, de la matèria a la idea, de l’organisme a l’artifici, de la física a la metafísica el cant apel·la a la nostra raó i els nostres sentits com cap altre instrument pot fer i descobreix allà, en aquesta trobada de lògica raonada i emotivitat inefable, el veritable gaudi.

Començà el professor Calderón a descriure el aparell fonador humà com el sistema del cos humà capaç de produir o reproduir el so i amplificar-lo, aparell d’igual origen fisiològic que el respiratori però ben diferenciat per la seva finalitat. De l’aparell fonador humà sorgeix de forma natural el crit i quan vol significar alguna cosa el crit símbol, el qual es divideix en la parla i el cant. Aquest, de manera simplificada, potser no impostat, cant popular –folk i pop– i impostat o líric –òpera, lied, etc.–, més emfàticament denominat art.

La personalitat del cant la conformen:
el registre (extensió i tessitura),
el mordent (timbrades, no timbrades),
el volum (petites i grans),
el gruix (gruixudes i primes),
el vibrato (correcte, caprí, oscil·lant, cansat),

De la veu, va emfatitzar, es pot qualificar la gravetat –qualitat cavernosa– i la lleugeresa, i enmig un gran ventall d’esglaonades diferències com : el lirisme lleuger, el lirisme dramàtic, etc. No mancà en aquest desenvolupament l’inventari exhaustiu i matisat de les veus de baix, baríton tenor, contratenor, contralt, mezzosoprano, soprano, amb les seves subclasificacions.

Sobre l’impuls del cant va respondre a les preguntes. Per què i per a què cantem?: per emocionar, per comunicar, per simbolitzar, per imitar, per aparellar-nos,.. . i a la inversa, per què i per a què escoltem cantar?

Un munt d’exemples audiovisuals, música i veus, van arrodonir tota la xerrada constatant paraules i  teoria amb amenitat i gaudi a vessar. Vam escoltar les veus de Montserrat Caballé, Hipólito Lázaro, Renata Tebaldi, Teresa Berganza, Maria Callas, Alfredo Kraus, Plácido Domingo, Luciano Pavarotti y Cecilia Bartoli entre altres.

De igual forma que havia començat la xerrada, va mantenir el fil conductor i va arribar a la fi. La cita que va fer de The art of playing on the violin de Francesco Geminiani ens serveix de colofó: “La intenció de la música és, no només agradar a l’oïda sinó expressar sentiments, colpejar la imaginació, influir en la ment i dirigir les passions. L’art de tocar el violí consisteix a donar-li a aquest instrument un to que d’alguna manera rivalitzi amb la més perfecta veu humana”.

En alguna part he llegit que ara “la frontera entre física i metafísica ja no marca el confí de la ciència, sinó que discorre pel bell mig del territori científic mateix” Serà així per la música?

Molts aplaudiments a Juan Carlos Calderón. Gràcies a Vicenç Viguera per l’organització i la copa de cava gens metafísica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: