En la mort d’en Pasqual Vidal

(Publicat al Diario de Teruel)

Enguany han mort quatre representants de l’estudi i foment d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la  llengua catalana: el 20 de gener Maria Rosa Fort, el 19 de febrer Vicent de Melchor, el 20 de març José Antonio Carrégalo i l’1 d’abril Pasqual Vidal  –confiem que s’ature aquesta maltempsada. Vidal  tenia 75 anys i feia temps que estava malalt. Era escriptor, il·lustrador i investigador de la història, la llengua, la literatura oral i l’etnografia del seu poble –Massalió– i comarca –Matarranya. Vidal,  llaurador d’ofici, coneixia molt bé la cultura tradicional. Ignorem molt del seu lo primer camí, aqueixes Forques Caudines per on hem de passar els que parlem català. Alguna cosa n’ha escrit Carme Alcover, amiga seua de Massalió: inicia la recollida de materials cap als anys setanta amb una fecunditat extraordinària. Fou  ella qui el va posar en contacte amb els que el 1988 preparaven Lo Molinar, el recull de la literatura oral del Matarranya, i  en fou prolífic col·laborador.  D’aleshores ençà Vidal ja no parà de treballar en l’estudi i foment de la llengua catalana i la cultura que conforma. Com a escriptor publicà A la falda de la iaia (2005), contes recollits de l’oralitat del seu poble, a l’estil del que Tomàs Riba, Jordi Moners o Pep Coll han fet per a altres viles o comarques franjatines.  Fou soci d’ASCUMA i membre de la Junta del 1991-1994. Publicà un devessall d’articles a revistes franjatines, saragossaness i barcelonines. Escrigué un bon puial de llibres, molts dels qual il·lustrà i ho feu també a obres de Rovira, Ferrer, Bengochea, etc. Muntà exposicions etnogràfiques, i en dirigí tallers informatius, també d’història de Massalió. No li faltaren decepcions com quan el Jurat del Premi-Guillem-Nicolau preferí declarar-lo desert que atorgar-lo a un llibre seu, rebutjat per no ajustar-se a pretesos formalismes. El Museu Lo Masmut de  Pena-roja li encarregà les il·lustracions per als materials exposats, però n’esborrà  els textos catalans, i només quan en Pasqual Vidal va protestar restituïren els textos originals catalans. M’asseguren que segueixen sent-hi.

Artur Quintana

2 Respostes

  1. Hola José Miguel Quin dia ha eixit aquest article al diario de Teruel? Perquè el publicaré a TdF amb la seua data corresponent. Conté una errada, que conec de primera mà. No se li va donar el premi, efectivament, perquè el representant del Govern d’Aragó va dir que no s’ajustava a les bases, que aleshores especificaven que havien de ser obres de creació literària, i no treballs d’investigació o d’assaig. Va haver-hi debat, però al final va prevaldre el seu criteri, amb el compromís (que crec no es va complir) que la DGA edités l’obra. I el premi no es declarà desert, sinó que el va guanyar en Juli Micolau. Va ser una situació desagradabe que a més va comportar que en Pasqual em retirés la seua amistat diurant una temporada. Estava dolgut i no m’estranya, tot i que considerava que jo no n’era el culpable, ja que vaig defensar amb dents i ungles que era ell qui havia de guanyar, que tot era literatura. Què hi farem Carles TB

    Missatge de Lo Finestró del dia dl., 31 de maig 2021 a les 8:43:

    > graciaz posted: “(Publicat al Diario de Teruel) Enguany han mort quatre > representants de l’estudi i foment d’aquest patrimoni tan íntimament > aragonès que és la llengua catalana: el 20 de gener Maria Rosa Fort, el 19 > de febrer Vicent de Melchor, el 20 de març José Antonio” >

  2. El 29 de maig va sortir a DdT..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: