Entre Oliveras/Entre Oliveres

Signa aquesta crònica “l’oncle Jupiari”. És un seudònim, esclar. Qui era realmante “l’oncle Jupiari”?

Al llibre Fets i temps de la Codonyera es diu sobre el poema “l’oncle Jupiari. “És un poema llarg, obert i a voltes tendre, esbojarrat i estrafolari com l’oncle Jupiari. Ell va viure a la Codonyera entre el segle dinou i principis del vint, i el que va fer, el que conten que va fer i el que s’endevina que va fer, jo ho intento expressar amb la llibertat que em dóna la forma i llenguatge que he triat. Les contalles o històries del Jupiari, precedides per una espiga de blat, són retalls de la vida d’aquest homenot que s’han quedat pels aires de la Codonyera, i jo les he recollit conformant un collage poètic.”

Segons l’opinió de l’Hèctor Moret, el nom Jupiari pot ser una contracció dels noms catalans Joan i Pere.

Exemples dels versets del llibre esmentat:

…“A les nits d’agost

i a les nits d’hinviarn,

de l’oncle Jupiari

sempre se parlai.

Quan va nàixer est home…

home farrucot,

i de borrumbà

molt treballador.

Allunat, carnuç,

de minjar afanós,

vedent carn i vi,

se l’anai lo cos.

Conten ocurràncies

d’est home especial,

mal jànit i andròmines;

mai se va queixar.

Si va revellir

o va viure poc,

ere conegut 

per tot lo contorn

            …

Moliner del Molí Fiarro,

l’oncle Jupiari un any ere

i alimantai a la mola

del frut de les oliveres.

             …

Los dits del piau esclafats

i este homenot com si res,

només va dir molt graciós:

–Massa n’has fet cavallet.

            …

Tot lo lloc ple de fogueres

per carreres i cantons

i una oloreta molt bona

de mançanes i codonys.

            …

Acalorats com estaven,

s’escridaçaven

–Més lloco que un candil!

–Bavós i cuçot!

–Çoquet, tasquirot!

–Baldragues, çaboc!

–Lloquenc i virot!

–Maltreballa i goç!

–Barçabuc!

I coses més gordes

que repetir no puc.

 

             …

 

–Adéu, Josefa, Pepeta!

perdó per tot, jo me’n vaig,

si algun dia mos vedem

ja serà a l’etenidat. …“

 

I ara a gaudir de la crònica “Entre oliveres”:

Inspirant-se, potser, en aquella abarrocada prosa apòcrifa d’en Beturián Buisán de Mur, de quan a la Torrocella parlaven aragonès: A Bal d’Albalat empizipia en tierras altas d’o lugar d’a Codoñera,  que bi son muy bien aprobeitadas en bancals e paratas d’olibar. Cuan a bal se fa planeta entra en o lugar d’a Torroziella. Astibaxo predominan tamién os olibars, de tal manera que dende o tozal de Santa Barbera d’a Codoñera a ambiesta d’a Bal ye como un ibón archentato que l’aire pentina, doncs sí, inspirant-s’hi, me penso, músics, cantants, recitadors codonyerencs i torrocellans, mos van dur –érem un públic de més de tres-centes persones- al bell mig de les oliveres –belles i velles- de les partides torrocellanes del Rodigacho i la Peña Matosas, penya des d’on els nostres ancestres caçadors de fa uns set mil anys mos contemplaven, tal com va recordar-nos Joaquín Lorenzo, presentador de l’acte. Era lo dissabte 25 de setembre d’enguany. La terra encara era una mica humida de la saguera ploguda però hi vam poder seure bé a les cadires que quasi tothom havia portat. La tronada que amenaçava, finalment no va aplegar.

L’acte era organitzat pels grups musicals La Chanera Folk, format per gent codonyerenca i torrocellana –Luis Antonio Alquézar, Elsa Celma, Germán Celma, José Antonio Celma, José Ramón Escuín, Conrado Escuín, Adrián Lorenzo, Joaquín Lorenzo, David Omedes i Luis Quílez- i l’Asociación el Patio de Atrás amb  presència de María Lorenzo i Francho Sarrablo. A títol individual hi participaren els joters Verònica Celma, Alba Lorenzo, José Tomás Lorenzo i Ignació Pellicer, així com el cantautor Tomàs Bosque i els rapsodes José Ramón Molins i Natàlia Zapater. Al programa s’anunciava també la presència del poeta i rapsoda Josep Miquel Gràcia i del prosista Ramon Mur, que no hi van poder assistir. Els seus textos van ser oferts per altres participants. Com correspon a una vall bilingüe com la del Mesquí -Bellmunt, la Torre de Vilella i la Codonyera, de la part alta de la vall, són de llengua catalana, i la Torrocella i Castellseràs, a la vall baixa, són de llengua castellana- hi hagué cançons i poesies en castellà i en català. Patrocinaven l’Ajuntament de la Torrocella, la Cooperativa del Mesquí i la Caixa Rural de Terol.

Natres erem al mig del camp, envoltats realment de bancalades d’oliveres, i tenint davant un escenari esplendorós al bancal de més amunt, amb els músics de la Chanera emmarcats per dues oliveres centenàries i amb les llargues escaleres a punt per a començar la collida. Per a calentar motors els de la Chanera van interpretar el Pericón de la Torrocella -per cert que això de calentar motors jo no ho havia sentit mai de quan corria per ací, ara fa una muntonà d’anys, que de motors me penso que no en teníem ni pocs ni gaires. I tot seguit los presentadors, Joaquín Lorenzo i María Lorenzo, mos van anunciar els bons espectacles que ens esperaven, centrats exclusivament i imperativa en el conreu de l’olivera.

Va trencar el foc en José Tomàs Lorenzo que mentre pujava per l’escalera anava clavant ganxais i cantant en el seu bon català codonyerenc dues folies d’en Josep Miquel Gràcia. En José Ramón Molins va recitar versos dels seus nous poemaris, i alternant jotes de n’Alba Lorenzo, Ignacio Pellicer i Verónica Celma amb poesies de Josep Miquel Gràcia i en José Ramón Molins mateix, vam aplegar a La brechtiana de l’oli d’en Tomàs Bosque recitada per Natàlia Zapater. Aleshores van donar pas a cançons i músiques instrumentals per part d’en Tomàs Bosque, María Lorenzo i Francho Sarrablo –i que bé que ho feien tots! En Tomàs Bosque va cantar-nos una nova cançó seua composta expressament per a Entre Oliveras/Entre Oliveres, i seguiren les veus de María Lorenzo i Francho Sarrablo, ella al violoncel i ell a la guitarra, sobre lletres d’en José Antonio Labordeta, Joaquin Carbonell i Maria del Mar Bonet, d’aqueixa saguera en català. Es llegiren textos d’en Ramon Mur on l’assagista recordava en Juan Pío Membrado, el seu avantpassat regeneracionista, sí, aquell que en Juan Moneva anomena Joan en la correspondència que van mantenir. Tots els textos, cançons, poesies i proses, van girar a l’entorn de l’olivera, no ho oblideu. Després d’una brevíssima pausa van entrar a escena la Chanera Folk amb los Celma- lo pare José Antonio, i els fills: Elsa i Germán-  amb algunes lletres en castellà i català. L’acte es va cloure amb unes paraules d’en Tomàs Bosque i la presència a escena de tots els participants cantant en homenatge a en Joaquín Carbonell, traspassat no fa gaire.

Ja he passat un corriau als de la Chanera i el Patio de Atràs perquè m’avíson al mòbil quan tórnon a actuar.

L’oncle Jupiari

  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: