Presentació a la Codonyera de “Lo crimen de les Torretes”

(Publicat al Diario de Teruel)

El 15 d’agost es va presentar, amb el títol de més amunt, la segona novel·la de l’escriptor i historiador codonyerenc José Ramón Molins Margelí al poliesportiu d’aqueixa vila dins el marc de les Jornades Culturals. A la novel·la és descriu la vida de quatre generacions dels Bayod, família de llauradors de  la vila matarranyenca de la Sorollera, des de la Guerra del Francès fins al 1879 poc després de la darrera Carlinada. Era un temps i un espai on per a la pagesia La idea de libertad era una palabra extraña, confusa y desconocida … Su cultura tradicional era la que le habían implantado los órganos del poder, el gobierno y la iglesia … con métodos basados en el poco diálogo, la falta de confianza, el respeto absoluto y el miedo, i on malgrat tot, i més que més els sovintejats disbarats de les elits i les inacabables carlinades, el poble pla va saber mantenir, estoicament, això sí, la continuïtat i la vida: Que remei toque més que aguantà. Molins hi descriu, amb molt de detall i intens realisme la vida pública i oculta del hòmens i les dones del clan dels Bayod, amb llurs passions i erotismes desvelats, i la cultura comunitària camperola on actuen. En la novel·la s’hi descobreixen ressons de la unamuniana Paz en la guerra, conscients, o no, per part de l’autor. Pel títol i pròleg l’obra s’anuncia com pertanyent al gènere negre, i, efectivament, al pròleg se’n donen molts detalls del lloc i data del crim i els noms de les tres persones assassinades: un pare i dos dels seus fills. Tanmateix no es reprèn la trama negra fins al final, mantenint-ne el fil amb premonicions que el lector anirà descobrint. La novel·la té 484 pàgines molt majoritàriament en castellà d’Aragó –aladre, botiguero, fiemo, descogar, … –esquitxat una miqueta de per tot en diàlegs i mots solts en català d’Aragó, aquest generalment amb grafia castellana. En l’edició han col·laborat els ajuntaments de la Canyada de Beric, la Codonyera i la Sorollera.  

Artur Quintana

Els límits de la justícia

(Publicat al Diario de Teruel)

Amb força regularitat durant tota la pandèmia hem advertit mes a prop o més lluny de cadascú de nosaltres les actuacions de la justícia envers les mesures restrictives de les diferents autoritats governamentals i sanitàries, ja fossin locals, autonòmiques o del Govern central. Fiscals que recorren una determinada ordre limitadora de moviments i jutges anul·lant, reduint o canviant les mesures que les autoritats mèdiques recomanen. I tot i sempre sota la justificació de garantir els drets constitucionals, individuals o col·lectius. És més, una vegada que els responsables de la salut dels diferents estaments es van adonar del risc d’haver de tirar enrere el que havien publicat, van optar, com a mesura de previsió, passar prèviament pel sedàs de la justícia les seves pròximes mesures. La qüestió evident per a mi és: quin és el límit de la justícia? Davant d’una norma o decret sanitari per evitar o almenys reduir el risc segur d’infermetat, de mort o de col·lapse sanitari, què poden dir els jutges? Què saben els jutges de medicina, de pandèmies o de virus? Si un platet de la balança conté els drets constitucionals i l’altre les necessitats sanitàries excepcionals, al meu entendre, no ha de ser la justícia qui ha de poder desequilibrar-los ni a favor de la sanitat ni a favor dels drets.  També fa un gra massa, o massa grans, la justícia espanyola –especialment l’alta magistratura–, quan obertament s’excedeix dels seus límits amb interpretacions restrictives de la Constitució, quan imposa de què es pot parlar o decidir als parlaments, quan obliga als presidents a expulsar diputats, quant estableix percentatges de llengües cooficials a les escoles de Catalunya (25 %), quan retalla les funcions de l’Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià, quan negligeix les sentències del Tribunal General de la Unió Europea o les recomanacions d’organismes internacionals, etc, etc. No serà que vol erigir-se en una tercera càmera amb poders quasi il·limitats? S’ha preguntat alguna vegada el lector sobre l’extracció social del jutges i del seu biaix dretà? Per acabar vull fer volar coloms: segur que algun tribunal aragonès obligarà al Departament d’Ensenyament del Govern aragonès i a les escoles de la Franja a impartir el 25 per cent d’assignatures en català. I aquest any em tocarà la grossa.

José Miguel Gràcia