Túpac Amaru

(Publicat al Diario de Teruel)     

El 1780 al Perú, el “curaca” descendent de l’últim sobirà inca Túpac Amaru I, José Gabriel Condorcanqui, conegut com Túpac Amaru II, propietari de terres i mules per al transport a Potosí, va liderar una insurrecció popular per l’abolició de la “mita” –treballs obligatoris dels indis a les mines–, contra els repartiments dels virreis i per la reducció de taxes duaneres. També havia demanat un títol hispà de noblesa, però l’Audiència de Lima li va denegar. Si bé al començament el moviment va reconèixer l’autoritat espanyola de la Corona, més endavant es va convertir en un moviment independentista i en la revolució més gran de la història del Virregnat espanyol. Per raons evidents i altres no tant, l’aixecament, que va produir morts i l’execució de l’arbitrari i cobdiciós corregidor espanyol Arriaga, aviat va ser esclafat i Túpac Amaru empresonat i severíssimament jutjat i condemnat. El Visitador José Antonio de Areche  va dictar la sentència: “Pel horrorós crim de rebel·lió o alçament general… condemno a José Gabriel Tupac Amaru, a que sigui portat a la plaça principal i pública d’aquesta ciutat [Cusco], arrossegat fins al lloc del suplici, on presenciï  l’execució de les sentències [a la forca o decapitació] que es donin a la seva dona, Micaela Bastidas, als seus dos fills…, al seu oncle…,  al seu cunyat …, i alguns dels principals capitans i auxiliadors de la seva iniqua i perversa intenció o projecte, els quals han de morir en el propi dia; i concloses aquestes sentències, se li tallarà la llengua, i després amarrat o lligat per cadascun dels braços i peus amb cordes fortes, … a les cingles de quatre cavalls; … parteixin o arrenquin a una veu els cavalls, de manera que quedi dividit el seu cos en altres tantes parts, emportant aquest, … al turó o alçada anomenada de Picchu, … perquè allí es cremi en una foguera que estarà preparada, tirant les seves cendres a l’aire… el seu cap es remetrà al poble de Tinta, … un dels braços al de Tuñgasuca, … i l’altre … a la capital de la província de Carabaya… una cama al poble de Livitaca…, i la restant al de Santa Rosa a la de Lampa,… que les cases d’aquest siguin arrasades o batudes, i salades a la vista de tots els veïns del poble… que es confisquin tots els seus béns, per la qual cosa es dóna la corresponent comissió als jutges… Així ho proveí,…vaig signar… sentència definitivament jutjant.” L’execució va ser encara més acarnissada que la sentència: després d’uns quants intents fallits d’esquarterament, van haver de decapitar-lo.

José Miguel Gracia

Anuncis

Pregó de Ramón Mur a les Festes d’Alcanyís

Foto del Diario de Teruel

“No hi ha res més incòmode, per al poder, que una bona i correcta informació”, va assegurar ahir, dia dos de setembre, davant d’una plaça d’Espanya plena de gom a gom el pregoner de les festes d’Alcanyís d’aquest any, el periodista i escriptor Ramón Mur, que va assegurar que la proliferació de mitjans de comunicació a Alcanyís i al Baix Aragó històric és el millor que li ha pogut passar al territori “durant l’últim mig segle”.
“Tot en aquesta vida és notícia, absolutament tot, perquè la vida mateixa és notícia”. Aquesta tesi és, al seu parer, “el millor suport de l’autèntica llibertat d’expressió així com el major antídot contra la manipulació dels mitjans de comunicació social o de masses”, va explicar.

Llegiu aquí el pregó sencer.

Sixena: ultimàtum de la jutgessa

Fragments del retaule de Santa Anna (Museu de Lleida)

Amb data 30 de setembre del 2016 deia que tancava “el treball Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable, esperant noves actuacions judicials i de les parts, que aniré incorporant en blocs, a mesura que es vagin produint, amb alguns afegitons meus. Mentre tant seguiré el relat en un altre document que denominaré Seguiment deLes pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable””. Tots dos documents posats al dia, incloent-hi l’ultimàtum del dia 26 de juny del 2017 de la jutgessa,  podeu llegir-los a:

 

 Seguiment deLes pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable (des del desembre 2016 fins avui).  https://finestro.files.wordpress.com/2016/11/seguiment-del-relat5.docx

Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable (fins al desembre de 2016) https://finestro.files.wordpress.com/2016/11/les-pintures-i-obres-dart-de-sixena-un-relat-interminable-5.pdf

La 13ª edició del RECERCAT a Reus

La 13ª edició del Recercat: “Jornades de Cultura i Recerca Local, dels Territoris de Parla Catalana”, es  celebrà els dies 28, 29 i 30 d’abril, a Reus, en el marc dels actes programats com a Capital de la Cultura Catalana 2017. Aquesta cita anual de referència s’organitza per a què els instituts i centres d’estudi d’arreu dels territoris de parla catalana, com a punt de trobada dels centres i instituts d’estudi, puguin intercanviar experiències i esdevenir un aparador, de cara a la ciutadania en general, de la gran quantitat d’activitats que realitzen aquestes entitats en el camp de la recerca històrica en el seu àmbit de treball.

Al llarg d’aquests tres dies, però molt centrat en el dissabte, el Recercat va oferir sis grups d’activitats diferents, repartides principalment en dos espais, el Centre de Lectura i la Plaça Evarist Fàbregas, totes d’entrada gratuïta, segons el programa previst. Els premis Recercat 2017 van se lliurats al Centre d’Estudis de les Garrigues i el de modalitat personal a Joaquim Mallofré i Josep Vicent Frechina, ex equo. Tot seguit podeu veure una sèrie de fotografies dels actes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Projecte presentat per l’Associació Cultural del Matarranya

RECERCAT 2017 a Reus

Els dies 28, 29 i 30 d’abril tindran lloc les Jornades de cultura i recerca local a Reus.

Programa Recercat2017

Patrimoni oblidat, memòria literària. Presentació a Reus

 

A Reus, capital de la cultura catalana 2017, s’ha presentat el projecte ‘Patrimoni oblidat, memòria literària’ un treball dut a terme per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport i la col·laboració de nombroses institucions, entitats i persones, que han volgut contribuir a conèixer millor els nostres territoris, el seu patrimoni i la seua literatura. L’ambiciós projecte es materialitzava amb tres iniciatives: una exposició, un llibre catàleg de l’exposició i una web amb tots els materials aportats pels col·laboradors. Com es pot veure en la proposta presentada a Reus la creació literària dels nostres millors escriptors ha donat valor i ha situat de manera permanent uns interessants elements patrimonials que massa vegades han passat desapercebuts fins i tot per la pròpia gent del territori.

El 16 de març de l’any passat es va inaugurar l’exposició itinerant a Poblet i el passat 7 de març a Reus es completava el projecte amb el catàleg i la web. L’acte de la presentació s’ha fet al Centre de Lectura i hi ha participat Lluís Puig, Director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Magí Sunyer, professor de la Universitat Rovira i Virgili, Pineda Vaquer, tècnica responsable de la web, Carles Pellicer, l’Alcalde de Reus, Xavier Filella, president del Centre de Lectura, i Josep Santesmases, Coordinador de la iniciativa.  En el projecte hi ha una bona representació de les poblacions franjolines. Concretament en l’exposició i en el catàleg apareix del Baix Cinca a través del ‘Paller’ de Saidí amb textos extrets de La pell de frontera de Francesc Serés i ‘Antiga vila de Mequinensa’ presentada per fragments de Camí de sirga i fotografies de Jesús Moncada i del Matarranya apareix ‘Faió. Poble soterrat pel pantà’ amb textos de Joan Todó.  En la web http://www.patrimonioblidat.cat, molt més extensa, on figura la totalitat del treball aportat en la convocatòria de tots els territoris de parla catalana, hi tenim més referències de la Franja. Cada fitxa de patrimoni consta d’una presentació, un mapa de situació, un parell de fotografies i un o més textos literaris. Del Baix Cinca hi tenim el ‘Castell de Mequinensa’ amb fragments narratius de Josep Vallverdú i Toni Sala i del Matarranya el ‘Fort de Cabrera a Beseit’ presentat per Josep Santesmases, ‘La Valera, la campana’, ‘Lo Molí Siscar’ i ‘Lo Trinquet’ de la Codonyera i el ‘Santuari de la Mare de Déu de Gràcia’ de la Freixneda tots ells amb referències literàries, principalment poètiques, de José Miguel Gràcia, el ‘Tren de la Val de Zafán’ amb textos de Xavier Garcia, Juli Micolau i Andreu Subiats i ‘Lo Mas del Llaurador’ de Valljunquera amb un relat de qui escriu estes línies. Dins d’este projecte, com a entitat col·laboradora, apareix l’Associació Cultural del Matarranya que lògicament forma part tant de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana com de l’Institut Ramon Muntaner.  (Text de Carles Sancho)

Enllaç al web http://www.patrimonioblidat.cat

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena

sala-capitular

Recentment he penjat al meu blog el treball Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena i uns comentaris. “Es tracta d’un recull d’imatges generals –totes les que hem pogut aconseguir– de la Sala Capitular de Sixena, ordenades cronològicament amb uns comentaris, sorgits de l’observació de les il·lustracions, els quals fan referència a l’estat general de conservació de l’estança, als canvis que s’han anat produint al pas del temps i a algun altre detall que hem considerat d’interès, il·lustratiu o simplement anecdòtic.”

El interessats podeu entrar aquí a la pestanya Sixena i després a “Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena pdf”.