Patrimoni oblidat, memòria literària. Presentació a Reus

 

A Reus, capital de la cultura catalana 2017, s’ha presentat el projecte ‘Patrimoni oblidat, memòria literària’ un treball dut a terme per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport i la col·laboració de nombroses institucions, entitats i persones, que han volgut contribuir a conèixer millor els nostres territoris, el seu patrimoni i la seua literatura. L’ambiciós projecte es materialitzava amb tres iniciatives: una exposició, un llibre catàleg de l’exposició i una web amb tots els materials aportats pels col·laboradors. Com es pot veure en la proposta presentada a Reus la creació literària dels nostres millors escriptors ha donat valor i ha situat de manera permanent uns interessants elements patrimonials que massa vegades han passat desapercebuts fins i tot per la pròpia gent del territori.

El 16 de març de l’any passat es va inaugurar l’exposició itinerant a Poblet i el passat 7 de març a Reus es completava el projecte amb el catàleg i la web. L’acte de la presentació s’ha fet al Centre de Lectura i hi ha participat Lluís Puig, Director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Magí Sunyer, professor de la Universitat Rovira i Virgili, Pineda Vaquer, tècnica responsable de la web, Carles Pellicer, l’Alcalde de Reus, Xavier Filella, president del Centre de Lectura, i Josep Santesmases, Coordinador de la iniciativa.  En el projecte hi ha una bona representació de les poblacions franjolines. Concretament en l’exposició i en el catàleg apareix del Baix Cinca a través del ‘Paller’ de Saidí amb textos extrets de La pell de frontera de Francesc Serés i ‘Antiga vila de Mequinensa’ presentada per fragments de Camí de sirga i fotografies de Jesús Moncada i del Matarranya apareix ‘Faió. Poble soterrat pel pantà’ amb textos de Joan Todó.  En la web http://www.patrimonioblidat.cat, molt més extensa, on figura la totalitat del treball aportat en la convocatòria de tots els territoris de parla catalana, hi tenim més referències de la Franja. Cada fitxa de patrimoni consta d’una presentació, un mapa de situació, un parell de fotografies i un o més textos literaris. Del Baix Cinca hi tenim el ‘Castell de Mequinensa’ amb fragments narratius de Josep Vallverdú i Toni Sala i del Matarranya el ‘Fort de Cabrera a Beseit’ presentat per Josep Santesmases, ‘La Valera, la campana’, ‘Lo Molí Siscar’ i ‘Lo Trinquet’ de la Codonyera i el ‘Santuari de la Mare de Déu de Gràcia’ de la Freixneda tots ells amb referències literàries, principalment poètiques, de José Miguel Gràcia, el ‘Tren de la Val de Zafán’ amb textos de Xavier Garcia, Juli Micolau i Andreu Subiats i ‘Lo Mas del Llaurador’ de Valljunquera amb un relat de qui escriu estes línies. Dins d’este projecte, com a entitat col·laboradora, apareix l’Associació Cultural del Matarranya que lògicament forma part tant de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana com de l’Institut Ramon Muntaner.  (Text de Carles Sancho)

Enllaç al web http://www.patrimonioblidat.cat

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable

sin-titulo

A 30 de novembre 2016  he decidit tancar provisionalment el treball Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable, esperant noves actuacions judicials i de les parts, que aniré incorporant en blocs, a mesura que es vagin produint, amb alguns afegitons meus. Mentre tant seguiré el relat en un altre document que denominaré “Seguiment de Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminableque aniré actualitzant

Podeu llegir el treball tancat, en format PDF en les-pintures-i-obres-dart-de-sixena-un-relat-interminable o en format ISSUU (tipus llibre ) en https://issuu.com/graciaz/docs/les_pintures_i_obres_d_art_de_sixen….. He obert també, com podeu veure, una pestanya (Sixena) al meu blog on he penjat també el treball, i on penjaré el “Seguiment de…, així com altres temes relacionats amb Sixena.

Desitjo que tot el treball, al qual he dedicat força temps, sigui del vostre interès. En qualsevol cas els vostres comentaris, observacions i crítiques seran molt ben rebudes.

Una exposició que cal veure

(Publicat al Diario de Teruel)

Ramon Llull va morir fa 700 anys. Amb aquest motiu hi han hagut molts d’actes a França, Itàlia, el Nord d’Àfrica, …, i sobretot a Catalunya, Mallorca i València. S’hi ha tractat del Llull que per primera vegada escriu en una llengua popular, el català, de tots els temes que fins aleshores eren reservats al llatí; en conseqüència, doncs, del Llull fundador de la literatura catalana; del Llull que en ple segle de les Croades contraposa la tolerància i el diàleg a la guerra, o la raó al fanatisme; del Llull traductor de l’àrab, del català, del llatí; del Llull pedagog, teòleg, filòsof, … . Tot això i molt més –els punts suspensius no són pas buits de contingut– trobareu a l’exposició que des del setembre i fins a l’onze de desembre es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb el títol La màquina de pensar: Ramon Llull i l’ars combinatoria. Us en ben recomano la visita –encara en queden dies. Només entrar ja quedareu corpresos a la vista de les dotze imatges a tot color del Breviculum, manuscrit del segle XIV on es descriu la vida d’en Llull i que ara se’ns ofereixen en moviment: així veureu en Ramon aprenent la llengua àrab, peregrí a Sant Jaume i Rocamador,  escrivint l’Ars combinatoria, navegant per la nostra mar, encarcerat a Tunis o apedregat a Bugia, … . Les nombroses altres sales de l’exposició presenten la lògica combinatòria de l’ Ars Magna que Llull va estudiar en profunditat, maldant per aconseguir una descripció total del món, i que, divulgada per en Nicolau de Cusa al Renaixement i en Wilhelm Leibniz a la Il·lustració, fa d’en Ramon Llull el pare dels ordinadors. En paral·lel a la descripció i comentari a aquesta màquina lul·liana de pensar per tot el curs de l’exposició,  s’ofereixen també múltiples exemples dels camps on Llull ha influit: pintures, esculptures, músiques, altres màquines de càlcul i pensament, prosa, poesia, teatre, i el tot acompanyat d’ una bona bibliografia –manuscrits, primers impresos, la Moguntina i llibres actuals- i documentació lul·liana.

Artur Quintana i Font

“Patrimoni oblidat, memòria literària”

Molí Siscar. Sigrid 13

La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner han impulsat el projecte d’una exposició o web virtual i de l’exposició física itinerant sobre patrimoni oblidat i la memòria literària. D’entre les institucions i persones que han col·laborat em complau fer esment a Carles Sancho i jo mateix, preparant cinc béns del patrimoni de la Franja –concretament del Matarranya i de la Vall del Mesquí–:

 1) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia. La Freixneda (J. M. Gràcia)

2) La Valera, la campana de la Codonyera (J. M. Gràcia)

3) Lo Molí Siscar de la Codonyera (J. M. Gràcia)

4) Lo Trinquet de la Codonyera (J. M. Gràcia i C. Sancho)

5) El Mas de Llaurador (C. Sancho)

Josep Santesmases i Ollé, President de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i Vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner, ha escrit un interessant article al diari El Punt Avui sobre el tema que tractem, el qual acaba així. (llegiu article:

“Són aquests exemples, en clau de mostra, del projecte Patrimoni oblidat, memòria literària que impulsen la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner de l’exposició o web virtual i de l’exposició física itinerant, amb voluntat de fer un llarg recorregut en el temps i l’espai del país gran, que a primers d’any veurà la llum amb la col·laboració d’institucions, entitats de tota mena i moltes persones que treballant-hi faran possible lligar la feblesa del patrimoni oblidat amb el respecte, el suggeriment i la creativitat de la memòria literària.”

“Clarió” fomenta la llengua i el coneixement del patrimoni

2015 Cartell_escola_nostra

Amb el títol “ESCOLA NOSTRA”, l’associació de pares del Matarranya “Clarió” organitza la seua 1a Escola d’Estiu dedicada al foment de la llengua i al coneixement del patrimoni de la comarca. Des de danses i música tradicional fins a contalles de bandolers, passant per explorar com els arqueòlegs o visitar l’únic poble deshabitat de la comarca: el Mas de Llaurador. Tot amb activitats divertides i a càrrec d’especialistes locals o vinculats al territori.

El programa es dirigeix a xiquets i famílies, però també està obert a tot el públic. Totes les activitats són gratuïtes i no cal inscripció prèvia, excepte en aquelles activitats en què s’especifica.

 Més informació: José Manuel Aragonés, president (tel. 649850516),  clariomatarranya@gmail.com)

Una reflexió sobre la condició femenina de Marta Momblant

Marta Momblant 1

Resposta a Cartes Impertinents. Divertiment autocrític de realitats femenines és el títol que dóna Marta Momblant a la reinterpretació, cinquanta anys més tard, de l’obra epistolar de Maria Antònia Capmany Cartes Impertinents de dona a dona. Un text teatral que reflexiona al voltant del paper de la dona en la societat i del feminisme a través del temps. Un magnífic regal per commemorar el dia de la dona. La presentació a Barcelona es va fer el 4 de març al nou La Seca Espai Brossa amb uns col·laboradors excepcionals que van omplir la sala. Actor i director de teatre Hermann Bonnin inicià l’acte que continuaren l’expert en l’obra de M. A. Capmany Joan Anton Codina, l’escriptor  Jordi Coca, Alfred Arola editor del treball, Carme Sansa que llegí dues cartes en una interpretació sublim i, finalment, l’autora que donà les gràcies a tots els que havien recolzat el seu treball. El 8 de març la Marta va signar llibres a la llibreria Serret a Vall-de-roures per aquells lectors que es van apropar a la capital del Matarranya. El passat estiu Momblant ja ens va sorprendre molt gratament amb la interpretació de l’espectacle literari: Apunts per resposta a Cartes impertinents que va posar en escena a Calaceit, Horta de Sant Joan, la Torre del Comte i Fraga.

Carles Sancho

Marta Momblant 2

Recercat 2012 a Tarragona

Una vegada més la Jornada RECERCAT ha complert fonamentalment els tres objectius previstos: oferir una mostra de les publicacions, projectes i activitats dels centres de estudis i associacions locals i comarcals, el reconeixement de la important tasca que realitzen aquestes entitats i el foment de la comunicació i el contacte entre les entitats culturals participants. Tot un èxit d’organització i de públic.

A les modernes i funcionals instal·lacions del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, que cobreix esglaonadament el buit d’una pedrera romana,  va tenir lloc el 12 de maig, el RESERCAT 2012, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres de Estudis de Parla Catalana, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona i la institució “Tarragona 2012. Capital de la Cultura”, i un munt d’institucions col·laboradores. A les 11 hores començà la taula rodona sobre “Els usos del passat”, presentada i moderada per Francesca Mestre, en la qual intervingueren Montserrat Duch, catedràtica d’Història de la Rovira i Virgili i Joaquin Ruiz de Arbulo, catedràtic d’Arqueologia de la mateixa Universitat. De forma acurada i punyent emfatitzaren sobre els problemes de la informació, la recerca i la formació en general de la joventut de la generació passada i actual. Després ocuparen la taula uns altres participants amb les presentacions sobre “Associacionisme, gestió i defensa del territori”: hi intervingueren, sota la moderació de Xavier Eritja de l’Ateneu Popular de Ponent, Hèctor Hernàndez de l’Associació Mediambiental de la Sínia, Lola Paniagua de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, Ireneu Castillo de Protegim el Canal de la Infanta i Dolors Queralt d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre. Conclogueren les intervencions amb Òscar Jané sobre el “Arxiu de la Memòria Personal”.

A la sala gran Euthyches del Palau Firal tingué lloc el lliurament dels Premis Resercat 2012. Fou presidida la taula pel conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell i llegí les actes d’atorgament la directora de l’IRMU, Carme Jiménez. Els premiats d’aquest anys han estat José Riba i Gabarró del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada a títol personal, i el Centre d’Estudis d’Altafulla, representat pel seu president, a títol institucional. Mostraren els seus agraïments els premiats i  intervingueren des de la taula, el Sr. José Santesmases, president de la CCEPC i vicepresident de l’IRMU, la Sra. Carme Crespo, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona i el conseller de Cultura de la Generalitat. No cal dir que en tots els parlaments estigué present la crisi i les retallades en cultura. L’acte, presentat pel periodista Agustí Forné va concloure amb l’actuació del guitarrista Carles Pons.

Després del dinar anual de la Recerca local, amb l’Amfiteatre a baix, i amb vistes a un cel blau i a les aigües de la Mediterrània, més blaves encara, serien les cinc de la tarda quan va començar la visita guiada per les restes del patrimoni romà de Tarraco: el Circ, el Fòrum i la base del Temple, la catedral actual… I com a últim acte de la jornada, la taula sobre “El món agrari a les terres de parla catalana”, amb les intervencions de Jordi Llavina, l’escriptor Joan Rendé i el Periodista Lluí Foix.

Encara, el diumenge dia 13, es va fer un itinerari del Setge de Tarragona des del punt de vista històric i literari.

Els dos dies de la trobada i als amplis espais del Palau Firal, a banda dels estands amb les activitats, publicacions i informacions dels diferents centres d’estudi i associacions, van romandre obertes cinc exposicions més: “El món agrari a les terres de parla catalana”, “La dona: referència social i cultural al Pirineu”, “La Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”, “La primavera republicana al Penedès” i “Les terres del Gaià a l’Arxiu Albert Bastardes”.

                                                                                             Josep Miquel Gràcia