Beethoven integral al Palau

D’ençà del 12 de març ha tingut lloc al Palau de la Música de Barcelona l’esdevinement mundial, consistent en la direcció, per part del veneçolà Gustavo Dudamel de les nou simfonies de Beethoven amb la Orquesta Sinfónica Simón Bolívar de Veneçuela. El diumenge, dia 12, la número 1 i 2; per la tarda la 3 i la 4; el dilluns 13, la 5 i la 6; el dimarts, la 7 i la 8; i finalment la 9 el dimecres. Tots els dies, totes les localitats exhaurides, i un èxit també total. La crítica molt favorable ha estat unànime. No vaig comptar els minuts d’aplaudiments, tot i que van ser moltíssims. Si escolteu la 9a, la Coral, fixeu-vos-hi al final de l’enregistrament.

Si voleu escoltar i veure gratuïtament totes les sessions, durant tres mesos gratuït, entreu al següent link: http://www.medici.tv

Beethoven a Werner (segona part)

Dissabte 11 de març, lluïa el sol a Barcelona. La plaça de Catalunya era, com sempre,  un formigueig de turistes. Molt a prop, el loft de Werner, a dos quarts d’onze, s’omplia de gom a gom, més de seixanta persones. El Professor Calderón començava molt puntualment la xerrada, la segona part del programa sobre Beethoven, les simfonies 5, 6, 7, 8 i 9. Hi era  molt present entre els assistents que al dia següent al Palau de la Música començava l’integral Beethoven –les 9 simfonies– pel jove director veneçolà, Gustavo Dudamel amb l’Orquestra Simón Bolivar, un esdeveniment a nivell mundial. Tres hores no són gaire temps per analitzar les 5 últimes simfonies de Beethoven, tot i que Carlos Calderón va fer una acurada síntesi i anàlisi d’aquestes, molt especialment de la cinquena, la sisena i la novena. I ens parlà també amb humor del desgavell de l’estança on escrivia el geni: llibres de música disseminats pels racons, restes d’un sopar fred, ampolles destapades, l’esborrany d’un nou quartet, restes d’esmorzar, fulls gargotejats a sobre del piano, esbossos d’una simfonia grandiosa en embrió, cartes d’amics i de negocis, un tros de pa amb formatge, salsitxes de Verona … . També ens va fer cinc cèntims de la poca correspondència amorosa que obtingué Beethoven de les dones de l’aristocràcia vienesa, de l’època quan li rondava pel cap el suïcidi, i com ho va superar: només la música el va poder salvar.

Entre els anys 1804 i 1808 Beethoven va compondre les simfonies nº 4, 5 i 6.  Tan aviat acabada la composició de l’Heroica, Beethoven va emprendre la composició d’una altra simfonia de gran volada. Aquest nou projecte l’interrompé l’any 1806 per crear la quarta simfonia. Degut a la composició d’aquesta simfonia,  la composició de la 5a hi va quedar en suspens durant més de 2 anys, entre el 1805 i el 1807.

En quant a la 5a simfonia val a dir en principi que el motiu de les quatre notes amb el que comença, potser el més conegut popularment, pren una funció generadora que hi mou la resta del moviment i gairebé tots els quatre moviments: Allegro con brio, Andante con moto, Allegro –com Scherzo introduït per Beethoven– i Allegro presto. Em permetrà el lector introduir una vivència personal envers la cinquena simfonia: l’any 1994 vaig assistir al Palau a la interpretació d’aquesta simfonia per l’Orchestra Revolucionaire et Romantique, dirigida per John Eliot Gardiner que es va enregistrar en directe per a formar part de “ Beethoven 9 Symphonies” del segell Archiv.

La Sisena anomenada “Pastoral”, va ser acabada per Bethoven el 1808.  En la seva estrena va rebre el subtítol “Records de la vida campestre”. Composta de cinc moviments, encara que els tres últims es toquen sense pausa: I) Despertar d’alegres sentiments, II) Escena al rierol, III) Alegre reunió de camperols, IV) Llampecs i tempesta, i V) Himne dels ramaders. Acció de gràcies després de la tempesta. Un dia passejant per la vall de Heilegenstadt li confessà a Schinler, referint-se a una determinada escena: “Aquí he escrit l’escena, a la vora del rierol, i les guatlles, els oriols, els rossinyols i els cucuts l’han compost amb mi”.

La 9a, acabada a principis del 1824, és una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular. El seu últim moviment, on incorpora una part de l’Ode an die Freude (Oda a l’Alegria) de Schiller, va ser molt innovador per l’època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic, introduint-hi el cant coral a la simfonia. Com sabem és l’himne de la Unió Europea. Els seus quatre moviments s’anomenen molt sintèticament com la Desesperació, la Farsa, la Tendresa i l’Alegria. No cal dir que Carlos Calderón va parlar també de la 7a i la 8a.

El professor Calderón va acompanyar, les seves amenes i interessants explicacions amb opinions i actuacions de grans directors d’orquestra com Leonard Bernstein, Herbert von Karajan, John Eliot Gardiner, Michel Tilson Thomas, Carlos Kleiber, etc.

Acabo aquestes línies després d’un dia, 12 de març,  ple de Beethoven. Al Palau de la Música de Barcelona: al matí les simfonies 1a i 2a, a la tarda la xerrada de Carlos Calderón al Petit Palau i més tard les simfonies 3a i 4a. I totes elles de l’experimentada i encertada mà de Gustavo Dudamel i els joves músics de la Simón Bolivar, una orquestra homogènia i vitalista que ho donà tot, i excel·lentment, en cadascuna de les actuacions. Els aplaudiments i els “bravos”retronaren molts minuts al Palau. I demà i passat demà i el dimecres, més encara. Bona nit!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La 5a simfonia

Gardiner: https://www.youtube.com/watch?v=zk01dTrEtRc

Von Karajan: https://www.youtube.com/watch?v=9aDEq3u5huA

Carlos Kleiber, Filar. de Viena (1er moviment):

https://www.youtube.com/watch?v=pMHVVeZmm4I

Dudamel: https://www.youtube.com/watch?v=msolhqi-PC0

 

La 6a

Von Karajan i la Berliner: https://www.youtube.com/watch?v=YCkc-t9cneQ

Bernstein: https://www.youtube.com/watch?v=U6LyEz4pCAk

Gardiner: https://www.youtube.com/watch?v=bg-gLhGxpV8

 

La 9a

Dudamel: https://www.youtube.com/watch?v=5gDcLlEDUnQ

Bernstein: https://www.youtube.com/watch?v=IInG5nY_wrU

Beethoven: el naixement de l’heroi (I) a Werner

beethoven

En el marc de l’extraordinari esdeveniment de la Integral de les Simfonia de Beethoven dirigides per Gustavo Dudamel a celebrar al Palau de las Música el mes de març, el professor Juan Carlos Calderón ha preparat un parell de xerrades prèvies, abans de reprendre el cicle Mahler Maps, síntesi o reestructuració de les que ha donat i donarà al Palau en breu :

La primera d’elles ha tingut lloc el 18 de febrer,  Beethoven I: el naixement de l’heroi. De la simfonia manheinniana al naixement de la Simfonia “Heroica”

Deixant per al dia 11 de març Beethoven II: auge i caiguda de l’heroi. Del drama de la 5a Simfonia al cant alegre a la humanitat.

Un cop saldats els deutes amb el gran simfonista Beethoven reprendrà el seu major epígon: el gran simfonista Mahler i les seves últimes composicions, La Cançó de la Terra, la 9a i la 10a. simfonies) el que permetrà albirar el panorama de continuïtat històrica i artística de la més gran música simfònica, mai abans creada, als assidus assistents a les xerrades del professor Calderón a l’espai Werner, que amb tanta il·lusió cedeix i planifica Vicenç Viguera.

La xerrada del 18 de febrer ha començat amb un breus comentaris sobre la infantesa del geni: el 1770, Luding van Beethoven va néixer a Bonn al si d’una humil família d’origen flamenc. El mot “van” no és pas un signe de noblesa. Va viure humilment prop del Rin. El jove Beethoven, pels motius que fos, no va ser un alumne massa aplicat. Als 17 anys escapà de la pressió familiar marxant a Viena on coneix a Mozart. Molt aviat van morir els seus pares, la mare inesperadament i el pare alcohòlic. Cal destacar per a entendre la seva formació musical i general, els papers dels protectors que va tenir. Als 24 anys publicà la seva primera obra (opus nº 1).

Abans d’entrar en l’obra del mestre, Carlos Calderón ens va fer cinc cèntims sobre l’evolució musical en general fins arribar a la simfonia: passant per Monteverdi (1660), Gabrielli (1615) fins quan esdevé exclusivament instrumental. Després Scarlatti (1687), i 1773 Bach, Haydn i Mozart, sense oblidar-nos esclar de l’escola de Manheinn

El 1792, Beethoven viatja per segona vegada a Viena, on rep lliçons de Haydn, mantenint una relació amb molts d’embolics. El 1800 escriu la primera simfonia (opus 21) i la segona el 1801 (opus 36). I és en aquest últim any quan confessa al seu millor amic la seva progressiva sordesa que el turmentarà la resta de la seva vida. Tal vegada per això i alguns altres complexes o problemes personals va passar pel seu cap la idea del suïcidi. “Només l’art m’ha salvat” va escriure.

Gairebé la meitat de la xerrada, Carlos Calderón la va dedicar a la tercera simfonia “la Heroica”, dedicada a Bonaparte. Però, realment és Napoleó Bonaparte el protagonista? No és un reflex del mite de Prometeu? I si fos l’heroi el mateix Beethoven? Dels quatre temps va triar el segon, “La Marxa fúnebre”, adagio assai,  per l’audició comentada, resseguint la versió de Dudamel dirigint l’Orquesta Sinfónica Simón Bolivar de Venezuela. Si voleu escoltar una versió de la tercera simfonia de Dudamel i l’Orquesta Sinfónica Juvenil Simón Bolivar entreu aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=WRNq2qj05q4captura-de-pantalla-2017-02-19-08-50-42

A la sortida, gairebé les dues de la tarda,
a la Plaça Catalunya
hi arribava la gent
i el blau ocupava el cel,
preludi de la gran manifestació de la tarda

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La 8ª de Mahler a Werner

sym8ticket400

Bitllet de l’estrena de la 8ª Simfonia

El dissabte 19 de novembre al loft de Werner, continuant amb la presentació de totes les simfonies de Malher  i seguint el projecte “Malher Maps” del professor Juan Carlos Calderón, vam arribar a la 8ª, Simfonia dels mil, sobrenom que es va inventar l’empresari Emil Gutman per l’exigència de l’enorme quantitat  d’instruments i cantants per interpretar-la. Mahler no va acceptar de bon grat aquest apel·latiu. Composta aquesta obra coral per excel·lència durant l’estiu de 1906, va ser l’última que va poder estrenar en vida, a Munic, el setembre del 1910. Una estrena que va gaudir d’una bona crítica i d’un èxit de públic, possiblement atret per les expectatives de l’espectacularitat de la presentació. Sembla que tot el pessimisme que havia marcat les anteriors obres, el va voler canviar per la sempiterna confiança en el esperit humà. Contràriament als terminis –al voltant de dos anys– que necessitava per escriure Malher les simfonies precedents, aquesta 8ª la va compondre només en un estiu. De la seva estrena Alma Mahler escriguí: “L‘assaig final va provocar fervoroses mostres d’entusiasme, però això no va ser res comparat amb la pròpia interpretació. Tota l’audiència es va posar dempeus quan Mahler va pujar a la seva posició del pòdium. El silenci colpidor que va seguir va ser el més impressionant signe d’homenatge que un artista pot rebre … llavors Mahler, aquest diví dimoni …”

No vull deixar passar una línia més sense dir que, al meu entendre,  Carlos Calderón es va bolcar en l’anàlisi minuciós i profund de tota aquesta 8ª Simfonia d’una manera molt especial, demostrant la seva ben positiva valoració i gust per l’obra mahleriana. No cal dir que tot això va ser possible pel gran coneixement que va demostrar d’aquella. A estones li podia tant el gaudi d’escoltar-la i explicar-la que li era força difícil posar fre a les seues, espontànies en tant que encertades i precises, explicacions. Per a tots els que assistim a aquestes tan il·lustratives xerrades, un matí d’un dissabte dona la sensació de molts, molts plens de música.

Tornant a l’obra, com va recordar Carlos Calderón, en trobar-se Mahler  per casualitat amb l’himne Veni Creator, va tenir una visió sobtada de l’obra al complet: “Vaig veure la peça sencera immediatament davant els meus ulls i només vaig haver d’escriure-la com si em fos dictada” Dues notes escrites per Mahler el juny del 2006 fan pensar que tenia prevista una estructura de quatre temps, així: 1. Himne, Veni Creator, 2. Scherzo, 3. Adagio, Caritas i 3. Himne, “El naixement d’Eros”, o uns altres quatre temps lleugerament canviats. Pels comentaris de Mahler es fa palès  que l’esquema en quatre moviments va durar relativament poc, Aviat el reemplaçaria només per dos moviments:

  1. Himne “Veni Creator Spiritu. Allegro impetuoso.
  2. Escena final de “Faust” de J. W. Goethe.

La simfonia està dedicada a la seva estimada dona, Alma Maria.

Resumint molt podríem dir que la primera part de la Simfonia posa música a l’himne llatí medieval, propi de la Pentecosta, “Veni, Creator Spiritus”, atribuït a Raban Mau, abat de Fuda, i que dura al voltant de mitja hora. La melodia està interpretada fonamentalment pels cors. Té una part de gran complexitat i l’estructura es correspon bàsicament amb la forma de sonata.  La segona part d’una hora, basada en l’última part del Faust de Goethe, és una barreja de cantata, oratori i tres moviments de simfonia, que flueixen sense pausa de l’un a l’altre. El començament és una llarga introducció instrumental (el més llarg passatge instrumental de tota la Simfonia), que comprèn parts en tempo d’Adagio i de Scherzo. Passant pels barrancs, selves i penyals de soledat, s’arriba als cants dels anacoretes, al Pater Staticus i al Pater Profundus. Continua amb els nens benaurats, un grup de veus blanques (àngels joves i perfectes) i després la invocació del Doctor Marianus i un cor de penitents (Margarida, Maria Magdalena, la Dona Samaritana, més nens benaurats fins l’aparició de la Mater Gloriosa. I al final un cor místic i una gran explosió orquestral. Si no és una òpera se li sembla molt.

Per a Mahler és la millor de les seves obres. Qualsevol explicació és sobrera, el millor que es pot fer és escoltar-la, disposat a la dolça expressió mística, la calidesa i la potència  de les veus i els impactes corals i orquestrals.

La versió que va utilitzar Carlos Calderón per l’audició va ser la de Christoph Eschenbach que podeu veure i escoltar aquí: http://www.christoph-eschenbach.com/mahler/index.php?m=8&q=

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres versions:

https://www.youtube.com/watch?v=NYl7govYtKc

https://www.youtube.com/watch?v=NSYEOLwVfU8

https://www.youtube.com/watch?v=O5n4TbNMq1Q

https://www.youtube.com/watch?v=sgEvco07TWw

https://www.youtube.com/watch?v=SFl0wx34qC4

https://www.youtube.com/watch?v=Z8fR5K-g5Ko

 

La 7ª de Mahler a Werner

mahler-1905

El passat dissabte 23 d’octubre al loft de Werner, seguint el projecte “Malher Maps” del professor Juan Carlos Calderón, vam arribar a la 7ª Simfonia, la “Cançó de la Nit” (Nachtmusik), composta durant els anys 1904 i 1905 i posteriorment revisada i corregida. Simfonia d’aparent discordança entre els seus moviments, potser perquè els dos moviments Nachtmusik (II i IV) van ser escrits anteriorment als tres restants. I això va ser així perquè mentre esperava la inspiració per acabar la 6ª, va escriure els dos esmentats moviments Nachtmusic (II i IV). No cal dir que Carlos Calderón, com sempre, va analitzar musicalment de forma exhaustiva tots els moviments i les parts d’aquests. La seva professionalitat i mestria de la paraula, salpebrada d’escaients comentaris i anècdotes, una vegada més, ens van fer gaudir dues hores de xerrada, amb una pausa per prendre una copa de cava.

La 7ªde Mahler pot interpretar-se com un camí de somnis i sons on la natura es confon amb els plaers de la vida; obra de contrastos: ritmes de marxa, cadències de cant i sons llunyans d’esquelles, de lo fúnebre a lo majestuós.

Aquesta vegada, Carlos Calderón va utilitzar dues versions per escoltar tota la simfonia: la de Claudio Abbado amb la Lucerne Festival Orquestra ( temps I, II i V) i la de Leonard Bernstein amb la Filharmònica de Viena (temps II i IV)

Podeu veure i escoltar aquestes versions de la 7ª a:

Caludio Abbado https://www.youtube.com/watch?v=QdxvC7NNSLQ

Leonard Bernstein https://www.youtube.com/watch?v=ooycwbHuTRM

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sobre aquesta simfonia tenim gairebé només unes pistes per a la seva explicació: tres peces nocturnes; el Finale, dia lluminós i com a base de fons, el primer moviment.

L’obra en qüestió té cinc moviments:

  1. Allegro risoluto, ma non tropo amb forma de sonata d’introducció lenta i misteriosa, seguida d’un allegro i transicions burletes i un desenvolupament que comença a la manera d’una visió religiosa. I després de la recapitulació amb el tema principal “maestuoso” acaba amb una monumental “coda” de victòria, fanfàrria i grandesa.
  2. Nachtmusik I. Allegro moderato és com una ronda o marxa nocturna militaritzada que s’apropa i s’allunya. Moltes sonoritats nocturnes, esquellots a la llunyania, trinats fantasmagòrics primer i després trinats d’ocells en despertar.
  3. Schattenhaft és un moviment ombrívol, sinistre i fantasmagòric, D’un lament passa a un vals, arriba una calma i novament com al principi amb polsos rítmics, udols i aire grotesc i burleta.
  4. Nachtmusik II. Andante amoroso amb forta presència de l’arpa, de la guitarra i la mandolina. Tot allò ens porta a un ambient innocent on les progressions cromàtiques, l’aire serè i nocturn ho envaeix tot. Després d’un clímax emotiu tot resta a l’atmosfera de la nit.
  5. Finale: Allegro moderato-Allegro enérgico és una apoteosi. Un moviment estrany, torbant i irònic, tot i que rellevant, però que escapa a una regla lògica. De molta emotivitat i ple de llum encegadora, amb un final brutal i triomfal. Per què el faria Mahler d’aquesta manera?

 

El Ball del Poll a Torredarques

14715699_1273040099427254_7880593752212366002_o

El dissabte 29 d’octubre es celebra a Torredarques el Ball del Poll, una tradició que s’hi va recuperar l’any 1997 i que s’ha aconseguit mantenir fins avui, alguns anys amb millor fortuna que d’altres. Des del 2014, i gràcies a La Rondalla dels Ports, se li va donar un nou impuls. Enguany ho tornaran a provar.

La petita vila de Torredarques, la més meridional de la Franja, rebrà de molt bon gust a tots el visitants.

Imatges històriques: https://www.facebook.com/Festival.Torredarques/posts/1273052692759328

La 6ª de Mahler a Werner

gustav-mahler-1907-komponistenquartier-hamburg-30-rrr

El matí del passat dissabte 17 de setembre, al loft de Werner, Juan Carlos Calderón, si em permeteu dir-ho amb aquestes paraules, va despullar integrament i analitzar musicalment la 6ª Simfonia de Mahler, seguint el cicle o projecte “ Mahler Maps” per a les 9 Simfonies i la Cançó de la Terra.  Vam poder gaudir d’una audició detallada i plena de comentaris de Carlos Calderón, conduents a una audició conscient i plaent de la Sexta amb la “World Orchestra for Peace, dirigida per Valery Gergiev (BBC Proms 2014).

Els quatre temps de la 6ª

  1. Un allegro energico, ma non tropo, que en una gran part té un caràcter de marxa amb trompetes i oboès en la seva exposició, mostrant també una exquisida melodia que Alma Malher reivindicà.
  2. Un andante moderato com a descans dels altres tres moviments de l’obra. Algun clímax sentimental després de temes elegíacs i pastorals, però sempre suavitat i calidesa. I al final tot un esvaïment com un tendre crepuscle.
  • Un scherzo pesante, un retorn als obstinats ritmes de marxa de l’allegro. En el trio, secció central, les paraules d’Alma són aclaridores d’allò que va voler expressar Mahler: “va representar els jocs arítmics de les dues petites filles, vacil·lant en ziga-zaga sobre la sorra”, encara que la cronologia ho desmenteix. Sardòniques riallades, fuetades rítmiques i un final amb la desaparició dels fantasmes.
  1. Finale: Allegro moderato-Allegro enèrgico, un reguitzell de canvis sobtats en el tempo i caràcter, de l’elevació d’una gloriosa melodia a una colpidora angoixa. Potser Mahler es va voler enfrontar al seu propi fracàs, i ho va fer directament. Els tres grans cops de martell, segons explicacions d’Alma, eren els tres cops del destí sobre l’heroi: la mort de la seva filla, el diagnòstic d’una malaltia cardíaca i la seva renúncia a la direcció de l’òpera de Viena. Malgrat tan adient relat, el tercer cop el va fer caure aviat el propi Mahler. Una tensa calma al final de tragèdia.

Aquesta simfonia número 6, denominada la Tràgica –qualificatiu de dubtós origen–, la va escriure Mahler en els períodes estivals de 1903 i 1904, essent revisada el 1906, i estrenada i dirigida pel propi compositor a Essen, el maig d’aquest últim any. El pessimisme i gairebé nihilisme que es desprèn de la simfonia no té una explicació lògica atesa l’època de felicitat en que vivia l’autor.

Escolteu i veieu:Mahler-Simfonia nº 6-Gergiev (you tube)