Conferència del Dr. Joandomènech Ros sobre el canvi climàtic

En virtut dels acords que recull el conveni de col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya amb l’Institut d’Estudis Catalans, el dissabte 16 de juny, a les 19 hores, el Dr. Joandomènec Ros Aragonès, president de l’Institut d’Estudis Catalans, impartirà una conferència sobre el canvi climàtic al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit. El Matarranya és una comarca pionera en les construccions bioecològiques així com en la agricultura ecològica i hi ha un gran interès per tot el que envolta al canvi climàtic.

Anuncis

Junta d’ASCUMA del 20 de maig

El passat diumenge dia 20 de maig es va reunir la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya amb l’objecte principal de continuar amb l’organització del programa d’activitats del 2018.

Desprès de la jornada de presentació del conveni de col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans del passat 10 de març, el proper 16 de juny hi ha prevista una conferencia sobre el medi ambient i el canvi climàtic a càrrec de Joandomenech Ros Aragonès, doctor en biologia i catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona. La primera setmana d’octubre se celebraran les Jornades sobre Arqueologia i la 29ª Trobada Cultural del Matarranya.

L’Associació Cultural del Matarranya participa de la commemoració de l’Any Fabra amb diferents activitats, i més concretament, el dia 7 d’octubre dins d’aquestes de Jornades, tindrà lloc una taula redona sobre Pompeu Fabra i la unitat de la llengua, que comptarà amb representants de cadascun dels territoris de parla catalana.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Presentació del Mapa de les terres de llengua catalana

El secretari general del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Jaume Massó, han presentat avui el facsímil Mapa de les terres de llengua catalana, amb motiu de la celebració de l’Any Fabra. A l’acte també ha assistit la secretària general del Departament de Cultura, Dolors Portús.

El mapa, que l’ICGC ha editat i publicat en edició facsímil, delimita sobre una base topogràfica les terres de parla catalana. L’original, de 120×98 centímetres, entelat i envernissat, es conserva a la Cartoteca de l’Institut des del 1993. Tenia un ús escolar i per això portava unes fustes a la part superior i inferior que permetien penjar-lo a la paret de l’aula. Quan es va publicar, el 1921, es podia comprar en paper per 12 pessetes i per 20 pessetes l’exemplar entelat.

Es tracta, segons ha explicat Falcó, “d’una aportació visual de l’ICGC del nexe entre mapa i llengua”, un concepte “molt vinculat als moviments de renovació pedagògica de principis del segle XX”.

Moviment de renovació pedagògica

De fet, la confecció del mapa va ser una iniciativa de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, fundada el 1898 i coneguda com la Protectora, que formava part dels moviments de modernització pedagògica a la Catalunya del primer terç del segle XX. Va treballar per introduir el català com a parla de l’escola i per introduir pedagogies més modernes i actives.

En aquest context, un dels àmbits que va adquirir més rellevància va ser l’ensenyament de la geografia, que va comportar un estímul a la publicació de diversos mapes escolars en català, entre ells el Mapa de les terres de llengua catalana: publicat a despeses del patrici català Dr. Antoni de P. Aleu. Publicacions de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Escala 1:500 000. [1921].

Tal com ha dit el director de l’ICGC, Jaume Massó, “la cartografia és una eina especialment didàctica per visualitzar l’extensió d’una llengua, sobretot quan té mancances administratives, com ara el recolzament d’un estat”.

El Mapa de les terres de llengua catalana el va patrocinar el periodista i advocat Antoni de P. Aleu (Barcelona, 1847 – transatlàntic Washington, 1926), que havia emigrat a Amèrica el 1860 i s’establí a Buenos Aires. Fundador i president del Casal de Catalunya de la capital argentina, va dirigir el setmanari “L’Aureneta” i fou un dels benefactors de la Protectora.

L’Any Fabra

La Generalitat de Catalunya dedica l’any 2018 a commemorar la figura de Pompeu Fabra, coincidint amb el 150 aniversari del seu naixement i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana normativa. Els departaments de Presidència i de Cultura, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística, impulsen la celebració de l’Any, en què s’organitzaran centenars d’actes arreu del territori en memòria i reconeixement d’aquest excepcional científic, que va codificar i modernitzar la llengua catalana, fent-la apta per als diversos estils i funcions.

Segons ha explicat la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, “volem que l’Any Fabra serveixi per enfortir la llengua catalana i treballar per a la seva plenitud”. Es recull així la visió del mateix Fabra, “que va agafar una llengua empobrida, reclosa a l’àmbit familiar i la va endreçar, deixant-la a punt per a la infinitat d’usos que ha de tenir una llengua d’ús normal, per fer-la servir per a tot, sense cap àmbit que li fos vedat”, ha glossat Franquesa.

Com a contribució a l’efemèride, l’ICGC ha publicat aquest document cartogràfic en edició facsímil i també ha participat en la confecció de tots els noms de vials de Catalunya que porten el nom de l’il•lustre lingüista, i que es poden consultar al Mapafabra del web de l’Any Fabra. (Font: Premsa de la Generalitat)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

El Govern d’Aragó aprova els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa de la Llèngua

(Nota del Govern d’Aragó)

 

Estarà composta per l’Institut de l’aragonès i l’Institut aragonès del català i tindrà quinze membres.

En la seua sessió del 10 d’abril, el Consell de Govern ha aprovat els Estatuts de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Aquest òrgan va ser creat per la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó com a institució científica oficial en l’àmbit de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies.

Les seues competències són: establir les normes referides a l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la seua promoció social.

Estarà composta per persones de reconegut prestigi en l’àmbit de la filologia, literatura i lingüística, preferentment doctors, i amb preferència, de nadius parlants, que comptin amb una llarga trajectòria en la pràctica i el foment dels valors lingüístics i literaris propis de la comunitat aragonesa, i en la qual estiguin representades les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Com és sabut, segons la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, l’aragonès i el català d’Aragó, en els quals estan incloses les seves varietats dialectals, són les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Per dur a terme les seues funcions l’Acadèmia comptarà amb dos instituts, un per cadascuna de les llengües pròpies d’Aragó, les competències són:

a) Investigar i proposar al Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua les normes gramaticals de l’aragonès o català d’Aragó, tenint en compte les seues varietats lingüístiques.

b) Inventariar i actualitzar el seu lèxic.

c) Estimular l’ús, ensenyament i difusió de l’aragonès i el català d’Aragó i de les seues diferents modalitats.

d) Defensar i promoure l’aragonès i el català d’Aragó i les seues modalitats i vetllar pels drets lingüístics dels seus parlants.

e) Col·laborar en la formació del professorat.

f) Proposar el criteri d’autoritat en les qüestions relatives a la normativa, actualització i l’ús correcte de la llengua aragonesa o catalana a l’Aragó.

g) Assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de l’aragonès o català d’Aragó, la seua promoció social, així com sobre la determinació oficial dels topònims i els antropònims.

h) Les que, en l’àmbit de la seua competència, li encomani el Govern d’Aragó a l’Acadèmia.

El càrrec d’acadèmic és honorífic i la seua elecció correspon, a parts iguals, a les Corts d’Aragó, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa.

Acte d’inauguració de l’any Pompeu Fabra a Badalona

La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha demanat aquest dimecres que l’Any Fabra sigui un “estímul per enfortir socialment el català i l’aspiració de plenitud de la llengua catalana”. Franquesa ha intervingut en l’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra, “Quan arrela el llenguatge clar”, al Teatre Zorrilla de Badalona [ple de gom a gom]. L’esdeveniment també ha servit per fer una defensa del català i de la immersió lingüística a l’escola. L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha manifestat que “la llengua a la ciutat ha estat una eina imprescindible per la cohesió social i per combatre les desigualtats i oferir l’accés a la llengua catalana”. L’esdeveniment, amb direcció de Xavier Albertí, director artístic del TNC, ha inaugurat l’Any Fabra 2018, dedicat a commemorar la figura i obra de Fabra amb motiu dels 150 anys del seu naixement i dels 100 anys de la Gramàtica catalana normativa. L’acte ha consistit de diverses lectures de textos sobre Pompeu Fabra per part d’actors i actrius com Marta Angelat, Pere Arquillué, Oriol Genís, Manel Barceló, Carme Sansa, Rosa Cadafalch i Pablo Derqui; d’un monòleg escenificat de Jordi Oriol i d’unes actuacions a càrrec de Cesc Gelabert, Maria Hinojosa i Francisco Poyato. Franquesa ha arrencat la seva intervenció manifestant que els correspondria escoltar les paraules de Carles Puigdemont i Lluís Puig en aquest acte, “tots dos a l’exili com Fabra, lluny d’un règim polític que maldava per acabar amb tot vestigi de catalanitat, com ara”. Ha dit que la història catalana “reviu fets execrables i tornem a tenir presos i exiliats polítics i embats forts contra Catalunya, les institucions, el Govern i la llengua”. En aquest context, ha apuntat que tot i això s’alcen “tossudament per reconèixer Fabra amb tot el que això implica”. Franquesa ha assegurat que han començat bé l’any Fabra i ha demanat seguir omplint-lo d’articles, de conferències, rutes, d’abecedaris, exposicions, publicacions, dictats i documentals amb el mestre com a protagonista. “Que l’Any Pompeu Fabra sigui memòria del lexicògraf i gramàtic i de l’intel·lectual compromès que era tot un referent de l’imaginari col·lectiu català”. En la seva intervenció, l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha manifestat que “la llengua a Badalona ha estat una eina imprescindible per la cohesió social i per combatre les desigualtats i oferir l’accés a la llengua catalana a totes les persones vingudes d’arreu que han anat enriquint i fent gran aquesta ciutat i que han evitat que hi hagués bosses d’exclusió”. Ha defensat que “oferir la llengua a través de l’escola ha estat una eina imprescindible de cohesió”. Sabater ha recalcat que Pompeu Fabra va ser un gran implicat en l’escola i va ser un gran mestre de l’escola d’arts i oficis, “implicat en la renovació pedagògica de l’escola catalana”. Sabater critica la censura L’alcaldessa ha recordat que fa 50 anys l’acte d’homenatge a Pompeu Fabra va estar marcat per la censura de l’època. “No es va poder escoltar el recital de Raimon ni el poema de Salvador Espriu ‘El meu poble i jo’”. “Si repassem mots evidents fa 50 anys com clandestinitat, record de la república i censura també avui dissortadament ens ressonen molt actuals”. En aquest context, Sabater ha indicat que “es troben a faltar personalitats que no poden ser aquí i que voldríem que hi fossin”, ha afegit. ACN Badalona.

L’acte ha estat clos pel president del Parlament de Catalunya

“El català serveix per escriure una obra, la més culta, i a la vegada per cantar cançons de rap”. Aquesta ha estat una de les primeres referències que ha fet el president del Parlament, Roger Torrent, al fet que el Tribunal Suprem hagi ratificat la pena de tres anys i mig de presó al raper José Miguel Arenas Beltrán –conegut com a ‘Valtonyc’-, imposada per l’Audiència Nacional. Torrent ha criticat que “en un estat de dret i en una veritable democràcia no es pot empresonar a ningú pel contingut d’una cançó ni per les seves idees”. Segons el president del Parlament, aquest és “un exemple més de la vulneració inacceptable de llibertats fonamentals i de drets bàsics que es produeixen a l’estat espanyol, com la que reté als Jordis, a Quim Forn i a Oriol Junqueras”. En l’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra també ha alertat que no permetran que la immersió lingüística “es perdi”.“La llengua és un instrument i un mitjà, el problema no el tenim amb la llengua, sinó amb la llibertat d’expressió”, ha assegurat Torrent fent referència al cas del cantant de rap ‘Valtonyc’, que ha qualificat d’”indignant”.Després de les referències a ‘Valtonyc’, Torrent ha avisat que Catalunya pateix “l’enèsim atac contra l’escola del país”. Així, ha recordat que el ministre d’Educació i portaveu del govern espanyol, Iñigo Méndez de Vigo, i el president de l’executiu, Mariano Rajoy, “han declarat la voluntat de prendre mesures que podrien posar en risc l’exitós sistema d’immersió en català, però no ho permetrem. No permetrem que el mètode d’immersió lingüística i fruit de l’empenta de famílies castellanoparlants es perdi”, ha assegurat. “No permetrem que se segregui per llengües l’escola catalana”, ha dit. Torrent ha assenyalat que el model d’immersió lingüística “ha demostrat ser un mètode d’èxit i no només pels resultats acadèmics, sinó pels resultats socials. La nostra escola és una gran eina de cohesió social i forma part del gran consens polític de país”. ACN Badalona.

L’acte, que ha lluït amb tot esplendor, ha comptant amb representants dels sectors i organismes de la llengua catalana, dels diferents territoris de parla catalana i d’alguns diputats catalans..

Després de l’acte els assistents han visitat la Casa de Cultura, casa on va viure Pompeu Fabra.

Acte de presentació del conveni entre l’IEC i ASCUMA

El dissabte 10 de març del 2018 tindrà lloc al teatre La Germandat de Calaceit l’acte de presentació del conveni de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Catalans i l’Associació Cultural del Matarranya, i del treball “El jaciment ibèric de Sant Antoni de Calaceiti el poblament ibèric de les comarquesdel Matarranya i la Terra Alta”, de Rafael Jornet Niella.

Programa de l’acte

Inauguració de l’Any Pompeu Fabra

El Govern de Catalunya commemora enguany oficialment la figura i l’obra de Pompeu Fabra en ocasió del 150è aniversari del seu naixement. Fabra va bastir amb rigor intel·lectual l’obra indispensable per transformar la llengua catalana, aleshores reduïda a l’àmbit familiar i literari, en una llengua preparada per respondre plenament a les necessitats de la comunitat que la parla.

L’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra, tindrà lloc al Teatre Zorrilla de Badalona, (c. Canonge Baranera 17 – Badalona) el dimecres 21 de febrer a les set de la tarda.