Tres programes per a promocionar les llengües pròpies d’Aragó

EDUCACIÓ POSA EN MARXA TRES PROGRAMES PER PROMOCIONAR LES LLENGÜES PRÒPIES D’ARAGÓ

Publicat al Web de les  Llengües d’Aragó el 23 juny 2017

El Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó ha convocat els programes “Luzía Dueso” (aragonès) i “Jesús Moncada” (català) per a la difusió de les llengües pròpies d’Aragó en els centres educatius públics i privats concertats no universitaris de la Comunitat, durant el curs 2017-18.

El passat curs, el programa “Luzía Dueso” va atendre les sol·licituds de 31 centres, amb un total de 41 activitats i el programa “Jesús Moncada”, per la seva banda, ho va fer respecte a 30 centres, amb un total de 47 activitats. Tots els centres sol·licitants van tenir com a mínim una activitat en els dos programes i van poder gaudir d”alguna de les activitats interessades.

Per al curs 2017-18, el nou programa “L’aragonès a l’aula” pretén impulsar el coneixement de l’aragonès en els centres educatius amb la finalitat de fomentar la dignificació del patrimoni lingüístic aragonès, conscienciar la comunitat escolar sobre aquesta riquesa i donar suport al professorat que realitza activitats entorn a l’aragonès en els centres educatius. Podran concórrer a aquest programa els centres que no ho facin al “Luzía Dueso”.

Aquest programa persegueix assolir els següents objectius:

  1. Estimular en els centres educatius el coneixement de la realitat lingüística d’Aragó, amb especial referència a l’aragonès.
  2. Fomentar l’actitud positiva de l’alumnat cap al patrimoni cultural aragonès, en general, i cap al patrimoni lingüístic aragonès, en particular.
  3. Iniciar els alumnes en el coneixement de la llengua aragonesa i les seves manifestacions culturals (la literatura, el folklore, la música, les arts escèniques …).

Per a facilitar la tasca dels centres existiran materials didàctics adaptats a cada etapa (Infantil, Primària, Secundària i Adults) descarregables a la pàgina web lenguasdearagon.org

Per la seva banda, els programes Luzía Dueso i Jesús Moncada disposaran d’una dotació de 10.000 euros cadascun (un 44% més que el curs passat). Les sol·licituds es poden presentar en tots els casos entre l’1 i el 29 de setembre pròxims

Premi Desideri Lombarte 2017 al Seminari de professors

El Seminari Autonòmic de professors/res de Llengua Catalana, Premi Desideri Lombarte 2017

El guardó, que es lliurarà en el transcurs d’un acte amb motiu del Dia Europeu de les Llengües, reconeix la tasca de difusió i dignificació del català a l’Aragó

Jurat Premi Desideri Lombarte

El Seminari Autònomic de professors/es de Llengua Catalana ha estat elegit per unanimitat Premi Desideri Lombarte 2017 per “la seva inestimable contribució a la normalització de la llengua catalana a Aragó i la seva influència en l’elaboració de la normativa aragonesa en matèria lingüística”.

Des de 1984, els professors que han desenvolupat la tasca de l’ensenyament d’aquesta matèria s’han reunit per coordinar els criteris pedagògics dels docents aragonesos de l’àrea de llengua catalana, han confeccionat materials i recursos adaptats a les necessitats i la realitat lingüística aragonesa. El Seminari abasta tot el professorat de llengua catalana de totes les etapes educatives i de tot el territori aragonès catalanoparlant, dels seus inicis en els anys vuitanta fins l’actualitat, contribuint a formar pedagògicament el professorat de l’àrea de llengua catalana i col·laborant en la dinamització cultural d’aquesta llengua entre l’alumnat.

El Premi Desideri Lombarte reconeix una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc. que suposin un destacat benefici pel català a l’Aragó, tenint especial consideració les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària, etc. del català a l’Aragó i constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.

El lliurament del premi tindrà lloc en el transcurs d’un acte organitzat amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.

El jurat ha estat format per la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mayte Pérez; el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín; Margarita Celma Tafalla, mestra i professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Maria Teresa Moret, professora de la Universitat de Saragossa i de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís; així com Josep Antoni Chauvell, escriptor i president de la Comarca de la Llitera. El secretari ha estat Pedro Julián Cucalón.

Desideri Lombarte

Desideri Lombarte, nascut a Peñarroya de Tastavins (1937-1989), va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català a l’Aragó. Va destacar per la seva obra poètica, amb antologies com Ataüllar en món des del Molinar, però també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre. Home polifacètic des del punt de vista intel·lectual, també es va dedicar a la investigació històrica, etnogràfica i lingüística treballant per la dignificació de la seva llengua a Aragó. Va ser membre fundador i vicepresident de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors a Aragó del II Congrés de Llengua Catalana (1986). Així mateix, cal citar les seves habilitats com a dibuixant per il·lustrar les seves obres.

El Moviment Franjolí busca pintades en català a la Franja

Manifest del Moviment Franjolí:

“El Moviment Franjolí per la Llengua fa una crida per documentar fotogràficament aquells cartells, pintades o murals que reivindiquen la llengua catalana a la Franja. Pot ser qualsevol tipus d’expressió que fomenti l’ús de la llengua catalana, la toponímia tradicional dels pobles o els lligams de la Franja amb la resta de territoris de catalanoparlants.

Existeixen gran quantitat de pintades, algunes amb molta història, arreu de les comarques de la Franja. Ara l’objectiu del Moviment Franjolí és compartir amb tothom aquestes manifestacions que posen de relleu el greuge que viu el català a la Franja, demanant l’oficialitat de la llengua o denunciant la imposició de la toponímia castellana.

Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua, destaca el caràcter reivindicatiu de les pintades i els tres eixos que solen abastar: l’oficialitat de la llengua i la seva dignificació social. “Acaben sent mostres de denúncia de la situació que vivim. Tant de bo un dia vegem aquestes pintades obsoletes perquè s’hagin atès les reivindicacions lingüístiques de la gent de la Franja”, afegeix Canales.

De moment ja s’han rebut fotografies des de La Llitera. Qui també conegui algun punt del territori on es faci saber que la Franja és un territori catalanoparlant, pots fer arribar les teves fotografies al Moviment Franjolí a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #NoAmaguiselCatalà o enviant un correu a la direcció movimentfranjoli@gmail.com.

Fraga. 1 de juny del 2016.”

Alguns exemples ben coneguts:

A la Codonyera reivindicant el nom popular del carrer

Declaració conjunta de l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Municipis per la Independència i Òmnium Cultural

Els plenaris de l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Municipis per la Independència i Òmnium Cultural s’han reunit avui de  forma extraordinària en una sessió conjunta per deliberar sobre la situació creada arran de la paràlisi política de l’Estat, concretada en el darrer no del president espanyol, abans-d’ahir, a cap acord sobre el referèndum, que ha estat el darrer no a la voluntat de la majoria dels catalans.

Les tres entitats demanen, als partits polítics que “reconeguin que tenim el dret democràtic inalienable a decidir el nostre futur”, i “que acordin l’impuls immediat i definitiu del referèndum”. Insten el Govern de la Generalitat a anunciar la data i la pregunta sense dilació. Declaren: “som i serem al costat de les institucions democràtiques de Catalunya”. En el títol de la declaració conjunta es diu “ha arribat l’hora certa de la democràcia!

La Llibreria Serret ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va destacar ahir dimecres en la cerimònia de lliurament de les Creus de Sant Jordi que allò que Catalunya vol ser està representat per l’“exemple” guardonats.

En l’acte de lliurament de les distincions a 29 personalitats i 24 entitats, el president va subratllar que “un país que no reconeix la vàlua de la seva gent no va enlloc”. Puigdemont va destacar la pluralitat i diversitat dels guardonats i va assegurar que en ells “veiem el que som i seguirem sent com a país”. “En els guardonats ens reconeixem, i això significa que anem bé com a país”, va reblar. “Tenim un camí clar i sabem on volem anar”, va afegit

Puigdemont va considerar que cal aprendre dels premiats “a no caure davant les adversitats, a sacrificar-se, a complir els somnis, a ser activistes de la causa comuna”. “Ens interpel·len a mobilitzar-nos per allò que creiem”, va indicar.

Va afirmar que “al país que volem, que ho decidirà la gent, hi haurà una representació de tots i cadascun dels ingredients dels que estan avui aquí presents”.

Una de les entitats guardonades va ser la Llibreria Serret “per l’esforç constant per preservar i difondre els valors de la cultura i la llengua catalana.  Aquest és un establiment de referència al Matarranya i a les Terres de l’Ebre per la intensa activitat cultural que desplega. Ha organitzat un gran nombre d’actes que inclouen exposicions, presentacions de llibres, conferències o taules rodones”.

Enhorabona Octavi!

RECERCAT 2017 a Reus

Els dies 28, 29 i 30 d’abril tindran lloc les Jornades de cultura i recerca local a Reus.

Programa Recercat2017

Convocatòria del Premi “Desideri Lombarte” 2017

Acte de lliurament del 2016

Ha estat convocat el premi Desideri Lombarte 2017, un reconeixement a la tasca de difusió i dignificació del català a l’Aragó. Lombarte, nascut a Pena-roja de Tastavins, va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català a l’Aragó. En la seva primera edició, el 2016, es va concedir el guardó ex aequo a José Bada Panillo i Artur Quintana i Font

El Butlletí Oficial d’Aragó ha fet pública la convocatòria del Premi “Desideri Lombarte”, per a aquest any 2017 de conformitat amb el que disposa el Decret 45/2016, de 19 d’abril, del Govern d’Aragó, mitjançant el qual es van regular els premis “Chuana Coscujuela” i “Desideri Lombarte”. Sengles reconeixements tenen periodicitat bianual i es convoquen alternativament, excepte l’any d’entrada en vigor del Decret (l’any passat 2016) que, de manera excepcional, es van convocar els dos guardons de forma simultània. En la seva primera edició es va concedir el Premi “Desideri Lombarte” ex aequo a Josep Bada Panillo i Artur Quintana i Font, en tant que el Chuana Coscujuela va ser lliurat ex aequo a Ignacio Almudévar Zamora i María Victoria Nicolau Minuet.

El “Desideri Lombarte” està destinat al reconeixement d’una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc. que suposin un destacat benefici per al català d’Aragó, tenint especial consideració les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària, etc. del català d’Aragó i constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.

Podran ser candidats al Premi “Desideri Lombarte” les persones nascudes o residents a Aragó o amb especials vincles amb la comunitat autònoma, així com les institucions o associacions aragoneses en tant que la seva activitat reuneixi les circumstàncies que preveu l’article 1 del Decret 45/2016, de 19 d’abril, del Govern d’Aragó, pel qual es van regular els premis. El termini de presentació de candidatures serà d’un mes, comptat a partir del dia següent de la publicació d’aquesta convocatòria al BOA. El lliurament del premi tindrà lloc en el transcurs d’un acte organitzat a l’efecte, amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.

Desideri Lombarte

Desideri Lombarte, nascut a Pena-roja de Tastavins (1937-1989), reconeixerà la tasca en català. Va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català d’Aragó. Va destacar per la seva obra poètica, amb antologies com Ataüllar en món des del Molinar, però també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre. Home polifacètic des del punt de vista intel·lectual, també es dedicà a la investigació històrica, etnogràfica i lingüística treballant per a la dignificació de la seva llengua a Aragó. Va ser membre fundador i vicepresident de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors a Aragó del II Congrés de Llengua Catalana (1986). Així mateix, cal citar les seves habilitats com a dibuixant per il·lustrar les seves obres.