Presentació de la “Vall de Balat” a la Codonyera

L’Artur Quintana hi serà encara a Alemanya el 10 d’agost, tot i que presentarem el seu llibre perquè així és el seu desig. Les portes de casa meua estaran obertes a tots els amics que estimen l’Artur i la nostra llengua. El llibre ha estat editat per Rolde de Estudios Aragoneses.

Cartell en pdf: Cartell presentació la Vall de Balat

Nota: Prego als que vulguin assistir-hi a l’acte m’ho comuniquin, atesa la capacitat limitada de la Sala.

Anuncis

Programa Matarranya Íntim 2019

Els dies 12, 13 i 14 tindrà lloc a Arenys de Lledó el 7è Festival Matarranya Ìntim. Tot fa preveure un nou èxit de públic atenyent la qualitat dels espectacles i de les propostes paral·leles. Recomanaria als interessats que vulguin assistir-hi a uns determinats espectacles facin la reserva prèvia.

Entreu i veureu el programa i tota la informació: llibret matarranya intim 2019_online

 

 

 

“Les mesures tradicionals i antigues a la Franja” de Francesc Teixidó

Les mesures tradicionals i antigues a la Franja, extraordinari treball de Francesc Teixidó i Puigdomènech, número 11 de la Gavella, col·lecció d’Iniciativa Cultural de la Franja. El resultat d’una exhaustiva investigació i anys de treball de camp pels pobles de la Franja. Moltes unitats que encara es conserven en cases particular o museus. Actualment, en el mig rural, encara es mesuren elements amb aquestes mesures.

La medalla de l’Orde del Mérit Civil a José Ignacio Micolau

(Notícia de “Temps de Franja” actualitzada)

Ahir dimecres 19 de juny, a Madrid, el rei Felip VI va distingir el soci i ex-membre de la junta d’ASCUMA José Ignacio Micolau Adell, amb la medalla de l’Orde del Mèrit Civil. José Ignacio Micolau, natural de la Torre del Comte (Matarranya) és historiador i exerceix de fa molts anys de tècnic de cultura i arxiver-bibliotecari de l’Ajuntament d’Alcanyís. Ell ha estat el responsable de la modernització i professionalització de la magnífica Biblioteca Municipal de la capital del Baix Aragó, a més de ser el dinamitzador cultural de la ciutat durant tots els anys que fa que n’és el tècnic responsable de cultura.

Ha publicat, entre altres, el llibre Cuestiones bajoaragonesas (CESBA, 2009), a més de nombrosos articles i col·laboracions.

Recordem que, segons l’article 1 del seu reglament, “l’Orde del Mèrit Civil té per objecte premiar els mèrits de caràcter civil adquirits pel personal depenent d’alguna de les Administracions Públiques incloses en l’àmbit de la Llei 30/92, o per persones alienes a l’Administració que prestin o hagin prestat rellevants serveis a l’Estat, amb treballs extraordinaris, profitoses iniciatives o amb constància exemplar en el compliment dels seus deures”.

https://tempsdefranja.org/a-fons/personatges/jose-ignacio-micolau-adell-medalla-de-lorde-al-merit-civil/

Decisió del Jurat del V Certamen de Microrelats “Javier Tomeo”

Acta Jurado V Certamen

Presentació d'”Arbàgel, un revolt d’amor” a Barcelona

El passat 8 d’abril, a la llibreria “Documenta” del carrer Pau Clarís, 144 de Barcelona, va tenir lloc la presentació de la novel·la de Marta Momblant, Arbàgel, un revolt d’amor. Cal dir que ja havia estat presentada a Monsó i a Calaceit, tot i que amb aquesta presentació a Barcelona, Marta Momblant ha pogut complir el desig d’obrir la porta de la Ciutat Comtal i Catalunya amb una novel·la seua per primera vegada.

Després de les paraules de benvinguda del representant de la llibreria, prengué la paraula Chusé Aragües, propietari de Gara d’Edizions i editor de la novel·la Arbàgel, premi Guillem Nicolau del Govern aragonès del 2018, presentant la seua tasca com a editor en aragonès i únic editor en català a l’Aragó, no sense les grans dificultats que aquesta tasca implica.

Després, amb la mestria que el caracteritza, Artur Quintana va fer una glossa completa i documentada de la novel·la, destacant els tres personatges protagonistes –Arbàgel, Sandra i el poble. Emfatitzà l’heterodòxia lingüística de l’obra on el català oriental, occidental, matarranyenc i beceità es donen la mà eixamplant l’àmbit i tresors de la nostra llengua. I destacà de la novel·la, l’amor per les arrels, les persones i la llibertat. La fusió del relat amb textos de caire teatral i altres gèneres és un altra característica de la novel·la.

Res millor per resumir la intervenció de l’autora que les paraules d’ella mateixa a d’introit del llibre: “ Arbàgel, un revolt de l’amor, és una novel·la primerenca de la qual en vaig tenir la idea clara i concisa quan tenia 28 anys, sortint de Beseit, una de les moltes vegades que hi havia vingut a passar temporades curtes o llargues a casa del meu estimat padastre Antonio Berge Gil, a qui dec la meva afiliació adoptiva al poble…”. La novel·la “…manté l’esperit jovenívol que em va empènyer a escriure-la i només desitjaria que encomanés la seva joventut als lectors que l’emprenguereu, i us faci feliç com a mi m’ha fet cuidar-ne la seva escriptura durant tot aquest temps”.

Com a colofó de l’acte, l’actriu i directora d’escena, Teresa Urroz, va llegir un parell de textos de la novel·la, tan ben escollits com ben interpretats, que van captivar els assistents.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“La Vall de Balat” (Memòria de l’Aragó 1948-2017) d’Artur Quintana

Ja ha estat publicat el llibre d’Artur Quintana i Font, La Vall de Balat. (Memòria de l’Aragó 1948-2017), que completa les seues memòries aragoneses, editat per Rolde de Estudios Aragoneses (núm. 64 de la col·lecció “Cuadernos de Cultura Aragonesa”).

El llibre ha estat presentat en la recent Fira de Montsó.

Nota de ROLDE:

Artur Quintana és aragonés “perquè ho ha volgut”, d’igual manera que és català per naixement, o alemany per afecte, vida professional i residència. L’autor d’aquest llibre posa cos i ànima a la idea que les identitats compartides són una saludable forma de trobar-se en el món.

Les terres del Baix Aragó, que va conèixer a mitjan dècada del 1960 per mor de la feina per a la  tesi doctoral El parlar de La Codonyera, es van convertir, com la resta de l’Aragó, en una important referència vivencial i intel·lectual per a n’Artur. D’això en parla en aquest llibre, on hi ha el que completa una primera versió de les “memòries aragoneses” editades per l’Associació Cultural del Matarranya el 2003, que duen fins al 2017 la intensa relació de l’autor amb els paisatges i les gents de la seua pàtria aragonesa d’adopció.

Per aquestes pàgines desfilen records, anècdotes, persones benvolgudes (o que no ho són tant), amor per les llengües i la seua diversitat, passió pel coneixement i per la vida, amb les seues llums i ombres… humanitat destil·lada, tot comptat i debatut.