Presentació de la “Vall de Balat” a la Codonyera

L’Artur Quintana hi serà encara a Alemanya el 10 d’agost, tot i que presentarem el seu llibre perquè així és el seu desig. Les portes de casa meua estaran obertes a tots els amics que estimen l’Artur i la nostra llengua. El llibre ha estat editat per Rolde de Estudios Aragoneses.

Cartell en pdf: Cartell presentació la Vall de Balat

Nota: Prego als que vulguin assistir-hi a l’acte m’ho comuniquin, atesa la capacitat limitada de la Sala.

Anuncis

La Gomera (II)

                                    

         Illa i dona

Cap amunt els teus dies trepadors,
les ànsies zenitals i les muntanyes
escaladores d’àligues i núvols.
Cap amunt els teus turons,
amb els seus verds esperons, les brunes
illades, soltes al ros vent
les regnes trinadores dels ocells.
Cap amunt les teves valls agosarades
com si una gran mà les portés
del blau genoll de les aigües
fins a les altes cuixes de les teves neus.

Romiatge de pedra enamorada
del mar al cim. Aquesta és l’illa,
que recull la falda de l’escuma
per guanyar els àtics que van veure
brollar del pit verge de la roca
el “silbo” ardent d’un mugró de fum.
Des de llavors la teva ombra gira
al voltant de cràters lunars.
Però ara que ens hem trobat,
illa, mare, dona, volcà, destí,
vine a dormir la teva solitud de sempre
–oh estimada de la nit i la distància–
en el tebi silenci dels meus braços.

(Traducció de Josep Miquel Gràcia del poema de Pedro García Cabrera, “Isla y Mujer”)

Més fotografies de la Gomera

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Gomera (I)

Parc Nacional del Garajonay, reserva de la Humanitat

A la Gomera

Volcà tan vell,
llaurat pels temps.
de pluja i ganivets,
 
mugró d’un pit
de boires i boirims
d’uns segles femenins.
 
Dolça alletadora
amb “gofio” intemporal
de pedres que esmicolen
el dur fruit de la sang.
 
Turons sobre turons que fan turons;
piràmide  de morts i enganys,
Huatacuperche, Peraza,
conqueridors i esclaus.
Esglaons cap al cel tan morts per viure;
torrents cap a la mar de pluja i caminants;
verd de laurisilva terciària i viva;
germànic paradís, Junònia  dels romans.
 
Volcà tan bell,
colors i temps,
“chácaras”, “timples” i tambors,
redol immens
de blau i vents!

Josep Miquel Gràcia

Poema escrit durant el vol de Canàries a Barcelona, gener del 2019, molt present l’impacte del paisatge i després d’haver llegit alguns poemes del gran escriptor i poeta “gomero”, Pedro García Cabrera (Vallehermoso/la Gomera, 1905 – Santa Cruz de Tenerife, 1981). Va seguir els moviments postmodernistes, vanguardistes i surrealistes  amb un alt sentit líric i social de la poesia, sempre amb un substrat illenc en els seus escrits.

Mireu la natura del Garajonay!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

X Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar

Enviats pels seus autors els diversos poemes a la X Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar, tot seguit incloc els poemes –o el que sigui– que jo he presentat.

Licantropanot (fusió de materials amb poema)

Feia molt de temps que no arranjava una finestreta. Recentment n’he treballat una que l’he titulada Licatropatot o Panot sol i lluna torredarquí. Tot seguit penjo unes fotos i la Memòria o “making-of” del treball. No cal dir que la base torredarquina i els vincles barcelonins estan ben presents.

 

Memòria de l’obra

 

 

 

 

 

Lo Floro a la Codonyera

Pasqual Andreu ‘Lo Floro’ va aparèixer sobtadament a la Codonyera, al Cantó del Fossar, a casa dels nostres amics Mari Carme i José Miguel. Va ser divendres 10 d’agost a les 10 de la vesprada. Una trentena d’espectadors vam poder presenciar a l’auditori-museu la insòlita visita. Va començar la vetllada, dirigida per Gràcia, amb la veu de Tomas Bosque, present a la sala en un enregistrament dels anys setanta, li van seguir dos temes de la Chaminera, el segon acompanyava la música un text en català de transició de la vall de Benasc. I, finalitzà, amb una cançó dels tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries sobre la riquesa de la nostra llengua que sempre hem de conservar. Acabada la introducció musical Gràcia, autor de ‘Pasqual Andreu Lo Florit’, va fer una breu presentació del seu llibre. Seguidament s’introduí en l’escenari el bandoler de la Sorollera i ens recità en vers els fets més destacats de la seua accidentada vida: el seu naixement, les corregudes de Mont-roig, la mort del mestre anant de caça, el pas per la presó, l’amistat amb el marquès de Lema, el xiquet de Torredarques, el robatori al mas d’Estopinyà, la mort del guàrdia civil a la Torre Baiot, la detenció a Barcelona i la mort a la presó de Castelló. En la narració introduí la poesia de Desideri Lombarte ‘Los maquis’, interpretada per Túrnez i Sesé, dedicada als últims bandolers del nostre territori. Gràcia anava canviant de vestuari quan el relat ho requeria per fer el text més real. Hora i mitja d’entretinguda vetllada en companyia del Floro, magníficament interpretat pel poeta i escriptor codonyerà. Potser s’hauria de plantejar repetir la seua magnífica actuació a la veïna Sorollera, la vila originària del bandoler.

Carles Sancho

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avui plou a Nàpols

De dalt del turó Leopardi i Virgili aixequen el cap, han obert les seves tombes, suposades, però tan reals com la pluja d’avui. Les gotes són versos i el plugim poemes. A baix un Nàpols imprecís que vol tancar els ulls.

Leopardi comença el poema “L’infinit” així:

Sempre em fou car aquest eixorc turó
i aquesta barda que de tanta part
de l’últim horitzó l’esguard em priva.”