Lectures en català i aragonès al Pignatelli, per Sant Jordi

El dia 23 d’abril, a les 12:30 del matí, a la seu del Govern d’Aragó (edifici Pignatelli), al pati número 1 anomenat “música para enamorar” van tindre lloc les lectures en català i en aragonès. L’esdeveniment va ser tramés en directe per l’emissora de ràdio en aragonès “Chisla Radio”.

Les lectures en català van ser desenvolupades per: Tomàs Bosque Peñarroya, Pere Labrador Fuster (ambdós de La Codonyera), Mario Sasot (Saidí), Antonio Bengoechea (Calaceit) i Mercè Martí (Beseit).

El programa va ser presentat pel mateix Tomàs Bosque i es van llegir poemes i textos fragmentaris del seu llibre Melodia provençal. Poesia, música i prosa. Per exemple: Voldria fer, Coples de la pena d’amor, Lluna trista, A golps creixem, Remei pocasolta, Lo meu idioma, etc…

Tomàs va obrir i va tancar l’acte. En un principi va presentar a tots els companys (afegint el seu origen, les terres del Mesquí i del Matarranya) i també a la nostra llengua, el català, com una llengua d’Aragó. Va concloure les lectures cantant “a cappella” dues cançonetes populars a la nostra terra: “La masovera” i “Roda la mola”, repetint el públic la “tornada”  (abans es van repartir fotocopies d’aquestes cançons entre el públic).

Tot l’acte va discorre amb total normalitat. Només s’ha de destacar la protesta d’una persona del públic. Aquest individu va acostar-se a un cantó de l’escenari amb la intenció d’aturar l’acte. Les raons que va esposar, entre d’altres, eren: per què es parlava en català si era el dia d’Aragó…?, el català no té res a veure amb la nostra terra…, i qüestions amb relació a raons polítiques barrejant llengua amb identitat territorial. Per últim, brandia un programa oficial dels actes programats pel Govern d’Aragó on només apareixia, a les 12:30″: Chisla radio. La radio en aragonès”. Com la seua actitud pujava de to, es va avisar a la policia (policia nacional). Els agents, junt amb un responsable de l’organització, van impedir que aquesta persona tallare l’acte i van raonar amb ell. Aquest acte havia sigut programat pel G. d’Aragó i per tant cap persona podia tallar el seu desenvolupament. Van amostrar un programa (posterior) on sí es podia veure: “lectures en català i aragonés”. Aquest programa modificat es va fer també abans del dia 23 i distribuït digitalment (amb enllaços digitals) entre els mitjans de comunicació. Finalment va imperar el sentit comú i aquesta persona va recapacitar. S’ha de dir que tot aquest enrenou no va ser apreciat per públic ni pels lectors que no es van assabentar de res, atès que tot va ocórrer fora de l’escenari.

Els companys lectors de l’aragonès van ser capitanejats per Anchel Compte i van llegir textos fragmentaris de la seua obra “No deixez morir la mia voz” i d’altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Presentació del projecte poètico-musical “Aire foc i desig” a Barcelona

El 22 d’abril, a les 19.30 hores, al “Centre Cívic Can Deu”, situat a la Plaça de la Concòrdia 13 (línia verda “Les Corts”) de Barcelona, el poeta Juan Carlos García Hoyuelos i Requiem Amb Ria (Proartcat), presentaran el projecte poètico-musical ibèric Aire, foc i desig, traduït a totes les llengües ibèriques i dialectes, i al ladino (sefardita).

La poeta i escriptora Aigua Maria presentarà  l’autor. Hi intervindran recitant en català Mercè Amat Ballester (poeta), Montse Assens (poeta, pintora i fundadora de l’Associació de Relataires en Català), Salvador Garcia Pérez (músic i compositor), José Miguel Gràcia Zapater (poeta i expresident de l’Associació Cultural del Matarranya, Aragó), Anna Llensa Sanchez (“aprenent en l’art d’escriure” com li agrada definir-se) i l’esmentada Aigua Maria (poeta i escriptora, dirigeix la revista “Requiem amb Ria” i cofundadora de Proartcat). En català recitaran Imma Fredes Fenollosa (rapsode) i Rodolfo Hoyuelos Cambra (escriptor), a més de l’autor del poemari.

A la vetllada poètica es projectaran diversos vídeo-clips del CD que acompanya el poemari, versions musicals d’algunes de les poesies d’Aire, foc i desig

VIII Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar (trobada)


En no poder estar present a la Trobada d’aquest dissabte a Alcanar, he enregistrat un vídeo on recito –ho havia de fer personalment–,  el dos poemes que vaig presentar en el seu moment per a la Mostra. Els podeu veure aquí.

VIII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

sin-titulohttp://alcanarpoesia.blogspot.com.es/

A la VIII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar 2017 he presentat dos poemes visuals –raonablement surrealistes, ni tan seriosos, ni tan  jocosos com podria semblar– els quals els podeu veure i llegir tot seguit.

la-campana-de-la-veritatun-poema-nu-i-buit-o-nou

Sant Jordi a Alcanar: VII Mostra Oberta de Poesia

Llibre014

Vint-i-tres d’abril, dia esplèndid a Alcanar. Alcanar, les Cases d’Alcanar i Alcanar Platja eren, sota un cel blau, un jardí vora mar com diu el seu eslògan turístic. A les deu hores, la Biblioteca Municipal Trinitari Fabregat obrí les portes al grup de participants de la VII Mostra Oberta de Poesia. A les onze hores el regidor de Cultura i alcalde, n’Alfons Montserrat, juntament amb  en Tomàs Camacho, promotor, coordinador, animador i tot el que vulgueu de la Mostra, van obrir l’acte amb unes paraules de benvinguda i presentació de la jornada. Sobre una taula l’edició dels poemes presentats – una pila de llibres. Cadascun dels autors presents van llegir els seus poemes, poemes de tota mena: visuals, descriptius, de records, sobre les terres de l’Ebre, intimistes, alguns haikus, etc., etc.  I també va haver-hi poesia musicada i cantada, acompanyada de dues guitarres i uns altres poemes recitats i acompanyats d’una arpa. Tot el gaudi a les cares dels assistents i tots els aplaudiments per als actuants.

Serien les dues de la tarda quan vam passar de fruir de la lírica, aliment de la ment, a fruir dels arrossos, del fideus i dels peixets i peixos, aliments de la terra i de la mar que teníem enfront. I amb vi, garnatxa de Falset, vam petar la xerrada una molt llarga estona. Tot un èxit.

A Alcanar vaig,
d’Alcanar vinc,
carrego versos
obrint camins. 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per ampliar la foto punxeu al botó dret del ratolí i després “veure la imatge” amb l’esquerre

 

Un escarabat a una ungla de gat (fotografia)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ahir
cercant
la foto bona
de la flor nova
del “carpobrotus”,
dit vulgarment
ungla de gat,
he trobat
un escarabat
amagat
entre els pistils
menjant-se
el polen.
És clar
“karpo”
es fruita
en grec
i “brotus”
menjar.

Lo Floro de la Sorollera i uns poemes de l’Alguer a Sabadell

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El passat diumenge 10 d’abril i com a clausura dels actes de les jornades sobre la situació de la llengua i la cultura catalanes a la Franja i l’Alguer, que va organitzar Òmnium Cultural Sabadell, Josep Miquel Gràcia va recitar uns quants poemes del seu llibre Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers. Els assistents, amb força d’interès, van poder gaudir d’un resum de la vida del bandoler amb unes pinzellades d’escenificació per part de l’autor. Com diu Carles Sancho al pròleg del llibre: “Lo Floro, és el nom popular pel que es coneix Pasqual Andreu, lo Florit —el títol del poemari—, un bandoler que ha passat de ser un personatge històric a formar part de la mitologia matarranyenca i del Mesquí. La literatura oral ha recreat els seus fets i ha elaborat un mite que és vist, fins i tot pels seus contemporanis, com un personatge misteriós, ambivalent i contradictori. A voltes, extremadament cruel com en el passatge en què fa tragar amb plomes una cogullada morta com a càstig al corredor de Mont-roig que li va guanyar a les corregudes del pollastre:

“Lo canyó tocant la cara:
—Minja, minja, mont-rogí
que les plomes són molt bones
llàstima que no tens vi.
—Bon profit.”

o la mort del civil a la Torre Baiod, però, altres vegades, és vist com un personatge ple d’humanitat que robava als rics per a donar als més pobres — veieu el poema Lo xiquet de Torredarques.”

Josep Miquel Gràcia va acaba així la seva intervenció:

“És cert que lo Floro es mort,
és mort i ben enterrat,
tot i que avui a Sabadell
a vingut i se n’ha anat.”

Tot seguit lo Barber de l’Alguer, després d’unes paraules plenes de sabor i records algueresos, llegí uns poemes tendres i populars. “Si visiteu l’Alguer, veniu a casa  i sereu molt ben rebuts”, va dir. L’Alguer (en italià: Alghero,] en sard: S’Alighèra i en sasserès: L’Aliera) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada  al nord-oest de Sardenya), de gairebé 44.000 habitants. Lo Barber de l’Alguer, referent inqüestionable de la romança popular algueresa, Àngel Maresca, cantant i compositor compagina la seva activitat musical i de defensa i difusió de la llengua i identitat alguereses, amb la barberia històrica que regenta al bell mig del casc antic de la ciutat sarda.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Passats dos quart de dues la presidenta d’Òmnium Cultural de Sabadell, Montserrat Mateu, donà per acabades les jornades, tant ben organitzades i treballades a fons per Josep Boltaina, actiu soci d’Òmnium i també de l’Associació Cultural del Matarranya.

Lluís Roig

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.