27a Trobada Cultural del Matarranya a Mont-roig

Manifest de Temps de Franja per un article catalanòfob del “Diario del Alto Aragón”

Manifest del Consell de Redacció de la revista TdF responent a un article publicat al “Diario del Alto Aragón”, de 2 juliol de 2017, article tendenciós, catalanòfob, fal·laç, que desprèn odi al diferent i odi lingüístic, i vulnera el codi Deontològic del Periodisme.

 

Cartagena

La magnífica escala de l’Ajuntament

 

 

Junta d’ASCUMA del 13 d’abril

El passat 13 d’abril tingué lloc una Junta d’ASCUMA per tractar uns quants assumptes importants. Entre ells cal destacar, una revisió prèvia de l’estat de comptes de l’Associació, el projecte de toponímia del Matarranya i la Trobada Cultural que tindrà lloc el primer cap de setmana d’agost a Mont-roig. Més endavant informarem del programa, que ens atrevim a anticipar que serà força interessant. En el transcurs de la Trobada es lliurarà el Premi Franja, a títol pòstum, a Teresa Maria Ballester.

Reunió responsables política lingüística de Catalunya, el País Valencià i les Illes

Els responsables de la política lingüística de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, Ester Franquesa, Rubén Trenzano i Marta Fuxà, es reuniran per primera vegada el cap de setmana vinent en un acte públic al campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València. La reunió servirà per a parlar de l’homologació dels títols de coneixements de llengua catalana als territoris de parla catalana i clourà la XXII Jornada de Sociolingüística. Seguiu llegint la notícia aquí.
Tant de bo estiguessin assabentats els responsables de política lingüística d’Aragó, i més encara, tant de bo assistís algun representant a la reunió d’Alcoi.

Montevideo, més fotos

Amb aquestes acabo les fotos de Montevideo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Torna el LAPAO

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte  4 de febrer)

Aquest dies observo renovada activitat del lapaisme, moviment de lingüísticaficció promogut pels partits de govern de l’anterior legislatura, especialment pel PAR, segons el qual a l’Aragó no es parla català, sinó LAPAO. El líder facaista Héctor Castro ha presentat amb èxit el seu programa de lingüísticaficció lapaista a Montsó, i quan aquesta columna es publicarà, probablement també ho haurà fet a Saragossa i a altres indrets del nostre país. La seua ideologia ha provocat el just rebuig per part de la lingüística i romanística internacionals, però malgrat això ha estat molt influent a la darrera legislatura i continua sent-ho ara gràcies a l’heretada Llei de Llengües. Per a polir una mica la mala imatge que té el glotònim LAPAO (Llengua Aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental), pel cas també LAPAPYP (Llengua Aragonesa pròpia de les Àrees Pirenaiques i Prepirenaiques) per a l’aragonès, Castro faria bé d’adoptar la terminologia que li ofereix l’anònima lletra als lectors de la pàgina 5 del volum 5/6 de 2009-2010 de la revista De Lingva Aragonensi, òrgan de la Sociedat de Lingüística Aragonesa. S’hi declara que “Els objectius que mos vem marcar … preteneven afondir en el coneixement de les dos grans llengües romàniques originals d’Aragon (el ribagorçano i el aragonés)”. Com podeu veure de l’aragonès se’n diu “aragonès”, com cal, i no LAPAPYP, mentre que del català no se’n diu “català”, com caldria, ni tampoc LAPAO, sinó “ribagorçà”. Convindreu que “aragonès” i “ribagorçà” són més fàcils d’acceptar per la lingüística i la romanística internacionals que no LAPAPYP i LAPAO: “aragonès” és la correcta denominació per a la llengua aragonesa, “ribagorçà” segueix sent una denominació de lingüísticaficció per al català, però és un mot que existeix –s’anomenen així un dialecte de l’aragonès i un altre del català–, malgrat que segueix sent de lingüísticaficció: és com si per a anomenar el castellà en diguéssem “borjano” i per a l’aragonès “ansotano”. El terme “ribagorçano” per al català ve avalat per un important nombre de prestigiosos lingüistes, majoritàriament romanistes, com Saura, Flores, Colón, Casanova, Gargallo, Holtus, Metzeltin, Kremer, Lamuela, Moreno, Mott, Sistac i Suïls, entre altres. Tota una garantia de lingüística ficció.

Artur Quintana