Junta d’ASCUMA del 13 d’abril

El passat 13 d’abril tingué lloc una Junta d’ASCUMA per tractar uns quants assumptes importants. Entre ells cal destacar, una revisió prèvia de l’estat de comptes de l’Associació, el projecte de toponímia del Matarranya i la Trobada Cultural que tindrà lloc el primer cap de setmana d’agost a Mont-roig. Més endavant informarem del programa, que ens atrevim a anticipar que serà força interessant. En el transcurs de la Trobada es lliurarà el Premi Franja, a títol pòstum, a Teresa Maria Ballester.

Reunió responsables política lingüística de Catalunya, el País Valencià i les Illes

Els responsables de la política lingüística de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, Ester Franquesa, Rubén Trenzano i Marta Fuxà, es reuniran per primera vegada el cap de setmana vinent en un acte públic al campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València. La reunió servirà per a parlar de l’homologació dels títols de coneixements de llengua catalana als territoris de parla catalana i clourà la XXII Jornada de Sociolingüística. Seguiu llegint la notícia aquí.
Tant de bo estiguessin assabentats els responsables de política lingüística d’Aragó, i més encara, tant de bo assistís algun representant a la reunió d’Alcoi.

Montevideo, més fotos

Amb aquestes acabo les fotos de Montevideo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Torna el LAPAO

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte  4 de febrer)

Aquest dies observo renovada activitat del lapaisme, moviment de lingüísticaficció promogut pels partits de govern de l’anterior legislatura, especialment pel PAR, segons el qual a l’Aragó no es parla català, sinó LAPAO. El líder facaista Héctor Castro ha presentat amb èxit el seu programa de lingüísticaficció lapaista a Montsó, i quan aquesta columna es publicarà, probablement també ho haurà fet a Saragossa i a altres indrets del nostre país. La seua ideologia ha provocat el just rebuig per part de la lingüística i romanística internacionals, però malgrat això ha estat molt influent a la darrera legislatura i continua sent-ho ara gràcies a l’heretada Llei de Llengües. Per a polir una mica la mala imatge que té el glotònim LAPAO (Llengua Aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental), pel cas també LAPAPYP (Llengua Aragonesa pròpia de les Àrees Pirenaiques i Prepirenaiques) per a l’aragonès, Castro faria bé d’adoptar la terminologia que li ofereix l’anònima lletra als lectors de la pàgina 5 del volum 5/6 de 2009-2010 de la revista De Lingva Aragonensi, òrgan de la Sociedat de Lingüística Aragonesa. S’hi declara que “Els objectius que mos vem marcar … preteneven afondir en el coneixement de les dos grans llengües romàniques originals d’Aragon (el ribagorçano i el aragonés)”. Com podeu veure de l’aragonès se’n diu “aragonès”, com cal, i no LAPAPYP, mentre que del català no se’n diu “català”, com caldria, ni tampoc LAPAO, sinó “ribagorçà”. Convindreu que “aragonès” i “ribagorçà” són més fàcils d’acceptar per la lingüística i la romanística internacionals que no LAPAPYP i LAPAO: “aragonès” és la correcta denominació per a la llengua aragonesa, “ribagorçà” segueix sent una denominació de lingüísticaficció per al català, però és un mot que existeix –s’anomenen així un dialecte de l’aragonès i un altre del català–, malgrat que segueix sent de lingüísticaficció: és com si per a anomenar el castellà en diguéssem “borjano” i per a l’aragonès “ansotano”. El terme “ribagorçano” per al català ve avalat per un important nombre de prestigiosos lingüistes, majoritàriament romanistes, com Saura, Flores, Colón, Casanova, Gargallo, Holtus, Metzeltin, Kremer, Lamuela, Moreno, Mott, Sistac i Suïls, entre altres. Tota una garantia de lingüística ficció.

Artur Quintana

Presentació de llibres de Badia Margarit i Casacuberta a l’IEC

el-hablaencuestas

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i la Sociedad Cultural Aladrada ens conviden a la presentació de les obres Encuestas lingüísticas en el Alto Aragón (1922), de Josep M. de Casacuberta (edició i estudi d’Óscar Latas Alegre), i El habla del Valle de Bielsa, d’Antoni M. Badia i Margarit (edició i introducció d’Artur Quintana i Font), publicades per Aladrada Ediciones.

Participaran en l’acte M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica; Carlos Serrano Lacarra, president de la Sociedad Cultural Aladrada; Ramon Sistac, delegat de l’IEC a Lleida i membre de la Secció Filològica; Artur Quintana i Font, membre de la Secció Filològica, i Óscar Latas Alegre, investigador.

La presentació se celebrarà el divendres 16 de desembre, a les 13 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

CINGA FÒRUM 2016

Cinga Fòrum 2016 al Palau Montcada de Fraga, el 24 de setembre.

cinga-forum-2016-copia

Matarranya Íntim a Fontdespatla aquest cap de setmana

  • cartell matarranya intim 2016
  • Matarranya Íntim transforma Fontdespatla en un gran teatre obert a tots els públics.

    Les cases de la localitat aragonesa de Fontdespatla (Matarranya) es convertiran aquest cap de setmana en escenaris teatrals en els quals es desenvoluparan més de 30 representacions d’art en viu. Espectacles per a tots els públics, de petit i mitjà format que aterren des d’aquesta nit a la quarta edició del Festival Matarranya Íntim. Un projecte itinerant promogut i organitzat per Francachela Teatre en col·laboració amb la Comarca del Matarranya, que busca acostar les arts escèniques d’avantguarda a les poblacions rurals d’aquesta comarca i donar visibilitat a la seva riquesa patrimonial.

  • Programa:https://db.tt/zhSh1xpS 
  • Fotografies espectacles:https://www.dropbox.com/sh/hr2p9ek29oy0zng/AACRVa2oBccLrbr40n1EtZPCa?dl=0
  —