El futur de l’home és a l’espai

(Publicat al Diario de Teruel)

Recentment el científic, conferenciant i assidu als mitjans de comunicació, Joan Anton Català –un curiós i documentat estudiós del comportament de la natura des del món subatòmic fins l’univers– ha escrit el llibre Geopolítica de l’espai on descriu la importància de l’espai exterior, molt més enllà de ser un lloc on situar satèl·lits, com a camp d’operacions estratègiques tant del punt de vista militar com econòmic. Ens parla al llibre de qui ha de governar el món, de la nova cursa espacial, de la militarització de l’espai amb possibles conseqüències catastròfiques, del gairebé buit legislatiu global, de l’increment exponencial de satèl·lits i també de quina serà l’ètica de l’exploració espacial. En aquest aspecte la seva dedicatòria en el llibre que vaig adquirir, en una de les presentacions a Barcelona, és força clara: “Al Josep Miquel, amb el desig de que sapiguem explorar l’espai amb una ètica humanística”.  Tots el temes que tracta són força interessants, tot i que jo vull fer esment als capítols on parla dels protagonistes de la cursa espacial present i  futura. D’una banda destaca les agencies espacials oficials, dependents d’alguns països o agrupacions d’aquests. I aquí tenim les dos històriques: la NASA dels Estats Units i Roscosmos de Rússia i a un altre nivell la ESSA europea. Més recentment la CNSA de la Xina s’està consolidant i agafant embranzida en molts aspectes, i, amb enfocaments diferents, altres agències com les del Regne Unit, l’Índia i el Japó. Estic segur que al lector del llibre li sorprendrà el capítol on parla d’Els senyors de l’espai.  Qui són aquest senyors multimilionaris amb egos colossals que han trencat les regles de joc? Doncs, no són altres que Elon Musk, propietari de la marca Tesla i Twitter amb, diguem-ne, la seva agència SpaceX i el seu somni d’arribar a Mart, passant per la Lluna; i Jeff Bezos, fundador d’Amazon i propietari de la companyia aeroespacial Blue Origin, proveïdor de la nau que ha de baixar els humans a la Lluna i, a més, amb la idea de construir una estació orbital i engegar el turisme espacial.  Com no hi ha dos sense tres, hi destaca un altre personatge en el futur del turisme espacial. Aquest és Richard Branson, fundador de la discogràfica Virgin i de la companyia aèria del mateix nom. Tots ells carregats de diners. Us imagineu on poden arribar aquests senyors de l’espai?

José Miguel Gràcia

L’ensenyament d’aragonès i de català

(Publicat al Diario de Teruel)

A escola es obligatori l’ensenyament del castellà i d’una llengua estrangera. El de l’aragonès i el català, les nostres llengües pròpies i històriques, és optatiu, d’una hora i mitja a tres setmanals,  i únicament en comptats casos s’hi fa alguna assignatura, per més que la Constitució declara que les altres llengües espanyoles –en el nostre cas l’aragonès i el català–  seran oficials (article 3.2). L’Estatut no ho recull i, si més no en aquest punt, no és constitucional. Ja fora hora que s’esmenés aqueixa anomalia. Aquest magre ensenyament, malgrat les seues limitacions, ha passat per a l’aragonès de 4 escoles al curs 1997 a 27 amb 1.200 alumnes al curs 2021-2022. És prou ben implantat a les terres altes, amb poques localitats sense ensenyament, i no tant als Somontanos, on les localitats sense ensenyament d’aragonès  encara sovintegen. A la Vall Alta i Mitjana de l’Isàvena, amb anuència de les institucions i de les associacions de foment de l’aragonès, no hi ha ensenyament de català, com correspondria, sinó d’aragonès, i el mateix passa a Sanui a la Llitera. Una insòlita situació que ha estat denunciada diverses vegades. Per al català l’ensenyament ha passat de 12 escoles al curs 1984-1985 a 37 al curs 2021-2022 amb 4.150 alumnes. Són més aviat poques les localitats franjatines sense ensenyament de català: ací al Sud només els tres ajuntament del Mesquí –Bellmunt, la Torre de Vilella i la Codonyera–, i al Nord, a més de les escoles de l’Isàvena i Sanui, ja citades, no tenen català Peralta de Calassanç  i Sant Esteve de Llitera. A més de l’ensenyament a les escoles la Direcció General de Política Lingüística, molt activa, fomenta tant l’aragonès com el català amb diversos programes: “L’escriptor a l’aula” amb el “Luzía Dueso” per a l’aragonès i el “Jesús Moncada” per al català, així com el “Dia de la Llengua Materna”, i ajudes en materials de llengua i literatura, entre altres. A Bailo es fan jornades de convivència entre alumnes d’aragonès i de català, i s’ha encetat un molt imprescindible programa d’immersió en aragonès, que s’hauria de fer també en català.    

Artur Quintana

A l’illa de la Palma

Del meu recent viatge a la Palma ha sorgit, com homenatge, aquest petit poema per als “palmeros”. El vaig escriure a l’avió quan tornava a Barcelona.

la-palmaBaixa

Les dos Maries

Article publicat avui a l’Heraldo pel periodista Alberto Serrano Dolader sobre el meu poema “Les dos Maries” del llibre Fets i Temps de la Codonyera

les-dos-mariesBaixa

El repte de les renovables

Article meu publicat a la revista “Compromiso y Cultura” d’Alcanyís, aquest més de maig.

El repte de les renovablesBaixa

Rei i Bisbe

(Publicat al Diario de Teruel)

El Conqueridor té mala premsa entre nosaltres. El venerat historiador i filòleg Antonio Ubieto, sí, aquell que diu que el valencià es parlava abans de la conquesta jaumina, i que en aqueixa el percentatge de catalans hi oscil·lava entre el 0% i l’1,2%,  no fa tant anys ens recordava que el rei parlava diversas lenguas  y ninguna bien,  ….  era analfabeto, i a Montsó, sota tutela templera, convenía que el rey fuese lo más bruto posible. Si hi afegim allò que tots sabem: que el rei mos furtà el País Valencià en crear-n’hi un Regne nou, repoblant-lo amb catalans, no ha d’estranyar que la commemoració el 2008 del vuitè centenari del seu naixement passés amb ben poca glòria, i a les escoles els mestres en donessen aquella informació que provocava que els alumnes, cercant-ne confirmació, preguntessen,: “Oi, pare, que Don Jaime era un traïdor al nostre país?.” Resumint:  el Conqueridor queda com un drap brut en el nostre imaginari, per més que arrabassés als infidels –es diu així, verdat?- Mallorca, el País Valencià, i Mùrcia de bestreta. Tot plegat no és cap originalitat ni de n’Ubieto, ni d’educadors. Venia dels Trastàmares, que trobaren, en el bisbe d’Albarrassí, l’ humanista alcanyissà Bernardino Gómez, un gran difusor d’aqueixa ideologia. Sa Il·lustríssima traduí al llatí  (1582) i castellà (1584) la Crònica jaumina, i hi declarava que, malgrat que escrita en la lengua  corta y peregrina del rei, me atreví a ponerla … en las dos más generales y más extendidas  … en el universo, latina y española, afegint: el rey … quiso que [els Furs de València] se escribiesen en su propia lengua materna, que fue la limosina como se hablaba en Cataluña … los aragoneses … se tuvieron por muy agraviados de que los fueros y leyes de Valencia se escribiesen en lengua catalana o limosina, tan oscura y grossera, y que fuera harto mejor en la latina, o al menos, aragonesa.  Sorprén aquest mot final, quan ja feia més de cent anys que els Trastàmares havien anorreat l’aragonès com a llengua escrita i s’afanyaven a fer-ho de la catalana. N’Ubieto i educadors disposaven d’esplèndids predecessors.

Artur Quintana   

XIII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

L’alcalde

Els participants

 

El dissabte 26 de març va tenir lloc la Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar, coordinada i animada de manera eficaç, amable i exquisida per Tomàs Camacho, com sempre. Després de les paraules de l’alcalde i regidor de Cultura, Joan Roig Castell, i de la directora de Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre Victòria Almuni, els participants van llegir els seus poemes, una variada mostra poètica, tan oberta en temes com sentida segons cada persona. L’entusiasme i amistat eren ben presents. Després amb un bon i extens dinar de germanor es tancà la jornada. Tothom manifestà el desig de retrobament al 2023. Llarga vida a la Mostra!  Com tots els anys l’Ajuntament d’Alcanar ha editat el poemari que va ser lliurat als participants.

 

La meua participació va ser aquesta:

https://www.youtube.com/watch?v=ncXeLz7o1io

Els límits de la justícia

(Publicat al Diario de Teruel)

Amb força regularitat durant tota la pandèmia hem advertit mes a prop o més lluny de cadascú de nosaltres les actuacions de la justícia envers les mesures restrictives de les diferents autoritats governamentals i sanitàries, ja fossin locals, autonòmiques o del Govern central. Fiscals que recorren una determinada ordre limitadora de moviments i jutges anul·lant, reduint o canviant les mesures que les autoritats mèdiques recomanen. I tot i sempre sota la justificació de garantir els drets constitucionals, individuals o col·lectius. És més, una vegada que els responsables de la salut dels diferents estaments es van adonar del risc d’haver de tirar enrere el que havien publicat, van optar, com a mesura de previsió, passar prèviament pel sedàs de la justícia les seves pròximes mesures. La qüestió evident per a mi és: quin és el límit de la justícia? Davant d’una norma o decret sanitari per evitar o almenys reduir el risc segur d’infermetat, de mort o de col·lapse sanitari, què poden dir els jutges? Què saben els jutges de medicina, de pandèmies o de virus? Si un platet de la balança conté els drets constitucionals i l’altre les necessitats sanitàries excepcionals, al meu entendre, no ha de ser la justícia qui ha de poder desequilibrar-los ni a favor de la sanitat ni a favor dels drets.  També fa un gra massa, o massa grans, la justícia espanyola –especialment l’alta magistratura–, quan obertament s’excedeix dels seus límits amb interpretacions restrictives de la Constitució, quan imposa de què es pot parlar o decidir als parlaments, quan obliga als presidents a expulsar diputats, quant estableix percentatges de llengües cooficials a les escoles de Catalunya (25 %), quan retalla les funcions de l’Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià, quan negligeix les sentències del Tribunal General de la Unió Europea o les recomanacions d’organismes internacionals, etc, etc. No serà que vol erigir-se en una tercera càmera amb poders quasi il·limitats? S’ha preguntat alguna vegada el lector sobre l’extracció social del jutges i del seu biaix dretà? Per acabar vull fer volar coloms: segur que algun tribunal aragonès obligarà al Departament d’Ensenyament del Govern aragonès i a les escoles de la Franja a impartir el 25 per cent d’assignatures en català. I aquest any em tocarà la grossa.

José Miguel Gràcia     

Premi Franja XIV (2020) a Pepa Nogués

Tota la seua intensa activitat cultural (Pepa Nogués Furió), realitzada a les nostres comarques i a les Terres de l’Ebre, ha portat a Iniciativa Cultural de la Franja que presideix Artur Quintana atorgar-li merescudament el XIV Premi Franja: llengua i territori corresponent al 2020. L’acte de lliurament se farà el dia 7 de desembre al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit en què tindrà lloc una conferència a càrrec d’en Josep Joan Moreso i  Mateos, tortosí i Catedràtic de Filosofia del Dret, ex rector de la Universitat Pompeu Fabra (2205-2013).

Premi Franja a Tomàs Bosque

“El premi Franja corresponent a l’any 2019 vol reconèixer la trajectòria del músic i poeta Tomàs Bosque (la Codonyera, 1948). El cantautor matarranyenc, professor de música i actualment resident a Saragossa, va donar a conèixer la llengua de les nostres comarques en diversos recitals en què va participar durant la dècada dels 70, per continuar després i fins a l’actualitat conreant la poesia i l’articulisme en la premsa comarcal, sempre en defensa de la terra i de la dignitat de la llengua catalana a l’Aragó. La lírica de Bosque, de ressons populars, posa veu al paisatge natural i humà de les valls del Mesquí i del Matarranya amb la sonoritat singular del català codonyerenc.”

Llegir més: Temps de Franja: https://tempsdefranja.org/territoris/baix-cinca/premis-franja-i-galan-malgrat-la-pandemia/

Tomàs Bosque canta en el programa de TV 2 de Catalunya per a l’espai “Temps de Cançons”, l’any 1978. És un programa enregistrat a la Codonyera i una part al Matarranya: https://www.youtube.com/watch?v=0NwimYOVwP8

“A golps creixem”, canta Tomàs Bosque: https://www.youtube.com/watch?v=ExT17kbMDiU

A Saragossa 22 de gener del 2011: https://finestro.wordpress.com/2011/01/24/tomas-bosque-a-saragossa/