Música

1) Xerrades-audicions

Sobre folklore argentí: pdf Argentina i el seu folklore

2) Vinils i CD’s de música folklòrica

Argentina

Venezuela

3) El meu equip de música 

La majoria dels aparells han estat suministrats per WERNER MÚSICA (Fontanella 20, Barcelona)

P1060141 R 1


E 2

3.1) Una aproximació succinta al meu equip de música

Josè Miguel Gràcia

Des que vaig fer l’ultima reestructuració del meu equip, puc dir que la característica fonamental és la seua musicalitat i neutralitat. Així volia que fos. Vaig optar per adquirir uns aparells, els més, aparentment, senzills i minimalistes possibles. Dins de l’ampli ventall de marques, qualitats, característiques musicals, etc., vaig prendre la decisió de dirigir-me envers les games inferiors, més abordables i de marques minoritàries, però ben reconegudes, altrament dit, ser “cua de lleó i no cap de ratolí. El resultat és el que veieu en la fotografia i que us aniré explicant de mica en mica i aparell per aparell. Suposo que no seran massa els visitants del meu bloc interessats en aquests tipus d’objectes musicals, per considerar-los massa sofisticats i construïts amb una tecnologia poc accessible. Tot i que, també tinc l’esperança que algú es sentirà atret, encara que només sigui per una salutífera curiositat. Per a mi, només són uns estris que, adequadament col·locats, ordenats i connectats —cercant la major sinergia— poden reproduir la música enregistrada en diferents suports, amb la màxima naturalitat i fidelitat possible. Diguem-ne, amb la presumptuositat pròpia d’un audiòfil, com si estiguessin presents els cantants, els instruments i tota l’orquestra a la nostra cambra d’audició. Vana esperança d’altra banda.

El risc de l’audiòfil, no pas del melòman, es que pot arribar a no gaudir de la música en directe per manca de propietats acústiques del local, per soroll en els espais públics, per no seure al centre de la sala, perquè estosseguen alguns, perquè l’instrument solista  està ensorrat per la bateria, i tantes i tantes coses. Quan més puritanisme audiòfil concep una persona, més s’allunya del gaudiment de la música en directe. Us confesso que, amb l’excepció de la música clàssica en un bon auditori, alguna cosa d’allò que tot just acabo de dir, em sol passar a mi, i no em considero un purità audiófil, només un aprenent d’audiòfil. No voldria anar més enllà de la meua limitada dèria actual per la qualitat  en la reproducció de la música enllaunada.

3.2) De les fonts: el plat

E 5JPG

No cal dir que s’anomenen fonts d’un equip de música els aparells on es produeix la primera operació de reproducció de la música enregistrada d’una manera o d’una altra.

Al meu equip hi ha dos fonts: una analògica, el plat, dit també tocadiscs i l’altra, digital, un aparell reproductor de discs compactes. Primer en parlaré del plat. El record player, tal com l’anomena el fabricant, és un elegant Simon Yorke, model S-7 (veure especificacions del fabricant), el més senzill y més accessible de l’esmentada marca. Del fabricant Simon Yorke —un home anglès que viu al Carxe— ja vaig parlar fa un temps aquí al bloc. Malgrat que s’anomena habitualment plat, els components són quatre: el plat, el braç, la càpsula fonocaptora i el motor. Em referiré als quatre elements del S-7. El conjunt del plat té una base pesant d’alumini que ha de suportar el 2-3-simon-yorke-s-9braç i allò que és realment el plat: la part que hi dóna voltes, també d’alumini afaiçonat al torn, i on es col·loca el vinil. L’eix del plat és d’acer inoxidable construït amb molta precisió. A sobre del plat hi ha una placa de grafit, a fi i efecte d’esmortir o absorbir qualsevol tipus de ressonància. L’altra part important del tocadiscs és el braç lector, en aquest cas unipivotat —vol dir que se suporta només amb una punxa d’acer— i d’una simplicitat absoluta. S’han de fer els reglatges amb molta cura, per exemple el pes de l’agulla i la tendència  a desplaçar-se cap al centre.

2-4-simon-yorke-s-9El tercer element o part del tocadiscs és la càpsula fonocaptora, portadora de l’agulla, encarregada de resseguir els microsolcs del vinil i llegir-los el més acuradament possible. La càpsula que tinc jo és una holandesa Van den Hull, model Frog, de bobina mòbil, la qual cosa vol dir que l’agulla fa moure la bobina sobre el petit imant, per a produir la molt baixa, però acuradíssima, corrent elèctrica per efecte del magnetisme. Hi ha unes altres càpsules, no tant precises, que es mou l’imant en compte de la bobina.

I em resta el motor, de 12 volts i de dues velocitats —33 i 45 rpm—, que fa girar el plat mitjançant una fina politja de silicona.

El resultat: gairebé una obra d’art que llegeix excel·lentment allò que està enregistrat als microsolcs.

3.3) De les fonts: el reproductor digital

Esoteric

Com a segona font en el meu equip tinc un reproductor SACD (Super Audio Compact Disc), de la marca japonesa ESOTERIC —d’estètica inconfusible— compatible amb CD (Compact Disc) i també amb CD-R/RW. El SACD utilitza un sistema de codificació d’àudio digital que es diu Direct Stream Digital (DSD), desenvolupat per Sony, que codifica digitalment, emmagatzema i reprodueix la música bit a bit, amb una freqüència de 2.822.400 mostres per segon. En el CD (Compact Disc) les mostres són de blocs de 16 bits i la freqüència de mostreig és de només de 44.100 mostres per segon, altrament dit, la freqüència del SACD és 64 vegades més gran que la del CD. El resultat del SACD és un so més real, més natural, més musical… Om diu que s’apropa força al so del vinil. En Espanya ha quallat ben poc el SACD, per tant no és pas fàcil trobar discs d’aquest format. Normalment tots els discs SACD porten enregistrades dues capes: la primera per al SACD i multicanal, i la segona per al CD.

Les mecàniques de la firma japonesa ESOTERIC son d’excel·lent qualitat i la secció electrònica es concentra en un circuit de dos convertidors amb capacitat de tractament de 32 bits, que a més de permetre maximitzar la resolució i l’espaiament del senyal musical, proporcionen a l’usuari una sèrie d’opcions de processat especialment suggerents per tal d’adaptar als seus gustos personals la qualitat sonora d’enregistraments en CD, SACD o qualsevol altre suport. L’aparell pesa un 18 kilos.

Té tres entrades digitals, una de les quals és USB.

Té quatre sortides: balancejades, no balancejades, sortides digitals òptiques EIAJ-TOSLINK i coaxial S / PDIF.

Un dels inconvenients més importants de la lectura digital és l’efecte jitter (fluctuació en anglès) que es pot definir com la variabilitat temporal durant l’enviament de senyals digitals, una lleugera desviació de l’exactitud de la senyal de rellotge. El jitter sol considerar-se com un senyal de soroll no desitjat. Això pot afectar tant a l’amplitud com a la freqüència i la situació de fase. El jitter és la primera conseqüència d’un retard del senyal. En un aparell  CD o SACD és molt important la minimització de l’esmentat efecte, per a lo qual és imprescindible que l’aparell disposi d’un bon rellotge de quars.

Els interessats en conèixer els productes ESOTERIC entreu aquí

P1060143 R

E 6JPGE 4E 3


5 Respostes

  1. Prometo que lo traducí al español y seguí sin entender nada!! Jajajaja pero me imagino como se deben de escuchar esos vinilos de folklore argentino en este fabuloso equipo de música!

  2. Bon equip de música però, em sorprèn que la electrònica a vàlvules
    no sigui en triodes 300B ja que tenia entès que era la teva.

    • Xavier, tens raó però ara estic força content amb les EL 34 del japonès Air Tight ATM 1-S de 36 wats. Tota una petita joia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: