Quadres

Exposicions (Sèries de quadres)

A) “Finestrons i finestretes”finestrons-f.jpg

(Del catàleg de l’exposició)

“Finestrons i finestretes” és un conjunt de peces plàstiques on es fusionen la poesia, la fotografia i la fusta vella, a la recerca de la unitat conceptual de l’obra. Aquesta descripció és molt més adient per a la primera part de l’exposició, Fotografies velles, puix que per a la segona és fa necessari parlar d’altres característiques i singularitats. En paraules del propi autor: “Fotografies jóvens, com veureu, contenen elements plàstics que he introduït, uns, per raons purament estètiques i altres, perquè entenia que l’obra me’ls demanava si volia conceptualitzar-la més i arredonir-la mitjançant materials i objectes aliens, però integradors”.
L’autor ha escrit els poemes —diu— contemplant les fotografies, prou que es nota, però a més els ha guarnit amb paraules, records antics i sentiments que demanen sortir del vers i endinsar-se en el futur. Les lletres, els mots, les frases, la llengua…, són a la vegada un motiu de preocupació i un joia, una joguina i un concepte abstracte, un desig i una plenitud: actitud dualista i un xic entremaliada, però sempre desdramatitzadora.
Obriu, mireu, llegiu, toqueu, sentiu i tanqueu.

B) “Versos en color”

versos-en-color-f2.jpg

“Finestrons i finestrete” em van obrir la porta cap a aquesta nova col•lecció de finestres i poemes que ara presento i que, malgrat la seua aparença, contenen canvis substancials amb referència a la concepció i realització de l’esmentada primera col•lecció.
En primer lloc, i ben a la vista hi són les diferències: les dimensions de cada obra, bastant més grans que les de la primera col•lecció, i també el farciment de colors —lluents i primaris—, els quals desitgen prendre protagonisme i significat en cada una de les obres. El blanc i negre de “Finestrons i finestretes” era vital per a la plàstica i concepte d’aquelles.
En “Versos en color” els poemes no havien estat concebuts per a formar part d’una obra plàstica, ja hi eren en un poemari o poemaris escrits abans: formaven part d’un conjunt i no necessitaven la independència, ni atributs complementaris per a la seua existència o justificació: tanmateix en van atreure per a les noves finestres. Tots els poemes han estat extrets dels meus poemaris: quatre de Vers a vers a Barcelona, dos de Dietari en groc i u de XXXIII POEMES. Reflexions i abstraccions.
No sé si va ésser una decisió de principi de concreció, el nombre d’obres a realitzar, o un avís del subconscient, estigmatitzat per l’experiència en la recerca de noves finestres o el treball feixuc de la seua neteja i restauració. Sia una cosa sia l’altra, vaig decidir fer-ne mitja dotzena solament. Després, em naixé l’obligat afegitó musical i ara en són set.
Acabada aquesta experiència voldria apartar-me de les finestres i finestrons; de fet, La palmera de la plaça de Letamendi ja se n’ha sortit, no pel seu seny, sinó potser per l’alçada o la seua rauxa. Caldria observar-la —la de veritat— durant un munt d’anys, com jo ho he fet, per entendre el seu comportament: decisió que s’emportaria l’autor vers altres llocs de treball o de lleure si s’escau.
En referència a les fotografies —no totes les obres en mostren— he de dir que aqueixes haurien d’acceptar un paper accessori, d’ajuda sensorial —vista, oïda, olfacte— i senyalaments direccionals, en tant que a “Finestrons i finestretes”, eren gairebé protagonistes.

El resultat global de la mostra el deixo a la vostra contemplació i crítica. Ja em direu… .

OBRES: 1 La Pàtria en majúscula, 2 La palmera de la Plaça de Letamendi, 3 Panots de Barcelona, 4 L’Eixample, 5 Pleniluni, 6 Groc, 7 La mort i el naixement de la música.

C) “De la cuina al marc”expo2.jpg

Ramblejant un dia pels Encants Vells de Barcelona, hi vaig veure uns quants coladors de diferents grandàries, vorejant un petit i vell marc d’un quadre, força malmès. A l’instant, una llumeneta s’encengué dins meu, i em va fer veure la possibilitat d’ajuntar-los i combinar-los —marc i coladors— mitjançant algun lligam o motiu pictòrics per donar forma a una obra plàstica. La conseqüència d’aquella idea va ser la primera de les obres d’aquesta col•lecció, Transulls mironians bruns i blaus.
Potser fos un dilluns, o tal vegada un dimecres, quan va tenir lloc la troballa, però allò que recordo bé és que durant la setmana següent vaig visitar un parell de vegades els Encants, cercant estris i marcs vells. D’estris no en vaig trobar gaires, perquè l’objectiu fixat era el de trobar-ne de poc habituals i amb càrrega estètica segons la meua, diguem-ne, sensibilitat culinària.
En un parell de mesos vaig trobar algun utensili més —de cuina o taula— als Encants; així i tot, la descoberta definitiva d’estris va ésser producte de la casualitat: una tarda baixàvem tranquil•lament passejant, la meua dona i jo, pel carrer Gran de Gràcia quan d’improvís ens aparegué un aparador rebotit d’estris de taula, cuina i de la casa en general; uns de plena actualitat, uns altres pertanyents a temps passats. Era l’hora de tancar la botiga i no varem poder entrar a rebuscar entre les formes del passat i del present, i entre la utilitat i la pura estètica. Vaig tornar un altre dia i em vaig comprar els que més em van agradar. Amb els estris trobats als Encants i amb els de la botiga de Gran de Gràcia, la col•lecció quedà completa. Malauradament, la botiga de la troballa a Gràcia, si no és ja tancada, estarà a punt de tancar-se. La mort del propietari i mantenidor, els minsos guanys del negoci, el valor del sòl i dels lloguers i uns altres interessos professionals dels descendents són els causants de la mort d’aquestes entranyables botigues.
Quant als marcs reciclats, tots ells han sortir dels Encants: uns restaurats per trobar-se en un lamentable mal estat i els altres, senzillament endreçats o netejats.
Estris de cuina i taula —uns habituals i altres no tant—, color, esquinçalls d’abstracció i un desitjat i subjacent toc d’humor conformen aquesta col•lecció de tretze obres, de format petit i mitjà.

D) “Evolucions i pedassos”

arago-trilingue.jpg
Sobre taulell, tela de sac, i sobre aquesta, fusta, papers i un xic de pintura acrílica: així està conformada la sèrie “Evolucions”. En quant a “Pedassos”: sobre taulell, colors acrílics basics o purs i bastes de cordes.
OBRES: Sèrie evolucions: 1 Evolució 70 (2007) (96×96) (cedit en dipòsit), 2 Evolució 12 (2007) (96×96), Sèrie pedassos i lligams; 3 3 pedassos (2007), 4 2 pedassos (2007), 5 Violeta (2007) (propietat particular),6 Petjades (2007) (propietat particular), 7 Aragó trilingüe (2007) (Associació Cultural del Matarranya).
E) “Vencills”

Sis teles de 90×90 evolucionen des de sis vencills, cansats de vencilar messes i estius.

OBRES: 1 Vencill i terra, 2 Mar i vencill, 3 Vencills voladors, 4) Finestró i vencill, 5 Vencill i triangles, 6) Vencill musical.

F) Marcs vells

OBRES: 1 Guitarra (94×82), 2 Guitarró(99×83), 3 Cítares (80×70) Propietat d’Artur Quintana i Font, 4 Jam session (94×73), 5 Zerpent (142×61), 6 Un pètal vermell (133×98), 7 Fardell (109×84), 8 Lligassa al violeta (79×97), 9 Triangle negre (95×77), 10 Acceleracions (120×101), 11 Cartell Sant Just, 12 Creix i meix (96×77), 13 Sobretaula nafrada, 14 Paral·leles a l’infinit (148×79), 15 Dues meitats d’un full (61×53), 16 Enterrament d’un Crist en un angle recte (88×46), 17 Interseccions (114×77), 18 Un abans i un després (69×80), 19 Atzucacs ( 98×82), 20 Nicorelles (78×66), 21 …i cau la lluna (117×90), 22 Encordais (64×68 ), 23 Vers l’inrevés (57×52).

G) Nova sèrie

OBRES:1 Dues sense títol(100×100), 2 Tot i què hi ha un cercle vermell (68x38, Quelcom més que la gravetat (100×100)

Una resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: