FOTOGRAFIES EN BLANC I NEGRE
Les composicions fotogràfiques en color que vaig penjar fa uns dies, van tenir un inesperat gran nombre de visites i alguns comentaris, al bloc o fora del bloc, que demostren l’interès que desperta aquest tema. M’animo novament a penjar-ne unes altres, tot i que esta vegada no tenen res a veure amb les anteriors. Són instantànies captades amb la primera màquina que vaig tenir, comprada a les Illes Canàries, d’una qualitat més que discutible. Per la meua banda, només la intuïció em va moure el dit al prémer el disparador. És un dinar familiar de fa més de quaranta anys a la Codonyera. Com si no fos jo l’autor, ara, aquestes fotografies em recorden un xic escenes d’alguna pel·lícula del realisme italià. Sigui com sigui, no em feu massa cas perquè estic plenament i sentimental compromès dins del marc escènic.
Espero els vostres comentaris.
(Les dos últimes fotografies: un toc d’humor i l’autor un dia després)
A la memòria i honor de les persones que no hi són entre nosaltres:
Lo Finestró 
m’han agradt molt les fotos,pareix que veja a les persones al natural,a qué llibre eix lo cuento de la abuela misaria?Un saludo
Gràcies Alícia per entrar al bloc i interessar-te per les fotos. N’aniré posant més.
Hola tío, le hi estic amostrant les fotos al meu pare. Hem viscut un moment reialment entrañable. Gracies i fins pronte.
Només per ixe moment valia la pena colgar les fotografies al bloc. Les del dinar tenen més qualitat perquè les hai digitalitzat directament del negatiu. Un abraç
Hola tío, a mi també m’han agradat molt les fotos. molts besos. Luis, Mariajosé ,Candela y Alma.
Hola! Estic buscant fotos amb blanc i negre relacionades amb el vi com poden ser botelles,vinyes bodegues i cellers…per decorar una botiga. he vist la teva pag i m’han agradat les teves fotos .Hem pots ajudar?.Asun.
Ho sento, d’aquestes matèries no en tinc. Gràcies per visitar el meu bloc
José Miguel, justo hoy hemos incinerado a tu amigo, mi primo Rafa; buceando por la red me he encontrado tú página y he visto la foto donde aparecen: lo Tomás, lo Pepet, lo Valero y lo Rafa.
No te puedes imaginar lo emocionante que ha sido reencontrarme con tantos recuerdos de mi juventud y de mi querida Codoñera.
Muchas gracias y besos
Hola María José: precisamente estoy pasando unos días en la Codoñera. Siento mucho la muerte de un antiguo amigo, vuestro primo Rafael. La verdad es que desde que marcharon de aquí no habia tenido ninguna noticia, y eso hace demasiados años. El José de la foto tambien falleció hace unos cuantos años. El tiempo se ha llevado el 50 %. Hasta siempre.
José Miguel
Gracias por tu respuesta; sabia que el José falleció, me avisó su mujer.
Tengo que decirte que tenemos un amigo común, el mundo es un micropañuelo, Javier Calatayud.
Muchos besos y recuerdos a la gente de La Codoñera a quienes recuerdo con tanto cariño.
Besos