Premi de Literatura Memorialística Ciutat de Benicarló

Josep Santesmases i Ollé ha guanyat el Premi de Literatura Memorialística dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló 2017 amb l’obra “Els paisatges trobats”, un dietari  escrit des del 3 de novembre de 2015 al 19 de març de 2017, en el qual el paisatge esdevé el protagonista principal de l’obra.

Josep Santesmases (Vila-rodona, 1951) ha dedicat una part molt important de la vida a l’activisme i a la gestió cultural, a la recerca històrica i a la literatura. Ha publicat nombrosos treballs d’història i assaig. És president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner, codirector de les revistes Plecs d’Història Local i La Resclosa. És president del Centre d’Estudis del Gaià. Ha publicat els poemaris El món des de l’agut (2011), Entre el cel i la terra (2013),  Nadala del Portal (2013) i Gramàtiques de tardor (2015). També ha publicat el llibres en prosa, alguns d’ells reculls d’articles publicats anteriorment a la premsa: Riu Avall. Recull d’articles (1986-2002); Santes Creus i les terres del Gaià. Proses pintades (2006);  Viatge literari per la vall del Gaià. Les terres altes (2008); els reculls d’articles de premsa Quarts i hores I. Societat i política (2012) i Quarts i hores II. Terres, llocs i paisatges (2014); i el llibre de contes  Ai fill que no et regalimi la salsa! (2013).

El govern d’Aragó ha convocat el Programa “Jesús Moncada”

ORDRE ECD / 950/2017, de 12 de juny, per la qual es convoca el Programa “Jesús Moncada” per a la difusió del català i les seves modalitats lingüístiques en els centres docents públics i privats concertats no universitaris de la Comunitat Autònoma d’Aragó durant el curs 2017-2018.

Podeu veure la convocatòria a:  Programa Jesús Moncada

Manifest de Temps de Franja per un article catalanòfob del “Diario del Alto Aragón”

Manifest del Consell de Redacció de la revista TdF responent a un article publicat al “Diario del Alto Aragón”, de 2 juliol de 2017, article tendenciós, catalanòfob, fal·laç, que desprèn odi al diferent i odi lingüístic, i vulnera el codi Deontològic del Periodisme.

 

Nota de Temps de Franja

El Consell de Redacció de Temps de Franja ha emès la següent nota:

Alemanys, curds i polonesos

(Publicat al diario de Teruel)

Els  curds són una nació, que ha sofert repetides particions per part dels estats que l’envolten. Abans de la Gran Guerra del 14 es trobaven partits entre l’Imperi Otomà i el de Pèrsia. Després d’aquella guerra pogueren crear alguns estats de vida efímera, i tot seguit es veieren partits entre els estats de Turquia, Pèrsia, l’Iraq i Síria, estats que, com sol passar, es dedicaren i es dediquen amb afany a mirar d’anorrear la llengua curda i la cultura que conforma. Els passa el mateix que passava a la nació polonesa, que durant segles es trobava partida entre Rússia, Prússia i Àustria, estats que, llevat d’Àustria, també s’esforçaven a destruir la llengua polonesa i la cultura que en derivava.  Hi ha una diferencia entre les nacions curda i polonesa: els polonesos tenen ara un estat, els curds no. Tanmateix els curds de Rojava i del Curdistan Meridional,  tot i que segueixen formalment dins de Síria i l’Iraq, ja fa anys que s’autogovernen, i el Curdistan Meridional convocarà el 25 de setembre un referèndum per a la independència. Ambdós territoris curds són actualment en guerra oberta contra el Califat, i en aquesta lluita compten també amb ajuda alemanya: per una part l’Estat Alemany els envia personal no combatent, sobretot instructors militars, i per l’altra voluntaris alemanys procedents de partits d’esquerra combaten junt amb els curds. És una situació, la d’aquests voluntaris, que recorda tràgicament la dels brigadistes internacionals de la nostra Guerra. Ells venien a defensar la legalitat republicana, i els voluntaris alemanys al Curdistan a defensar el dret d’autodeterminació de la nació curda. Hi ha, tanmateix, una diferència: els brigadistes procedien d’estats que  eren al costat del franquisme, i no hi van poder tornar, o d’altres estats que no volien ajudar la República, i els van tractar molt malament quan hi tornaren, mentre que ara Alemanya sí que ajuda els curds, però tracta de mala manera els voluntaris alemanys que retornen després d’anys de lluitar al costat dels curds. Els treu el passaport i el document d’identitat i els sotmet a forta vigilància perquè no puguen tornar al Curdistan. Re, coses que passen.

Artur Quintana

Sixena: ultimàtum de la jutgessa

Fragments del retaule de Santa Anna (Museu de Lleida)

Amb data 30 de setembre del 2016 deia que tancava “el treball Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable, esperant noves actuacions judicials i de les parts, que aniré incorporant en blocs, a mesura que es vagin produint, amb alguns afegitons meus. Mentre tant seguiré el relat en un altre document que denominaré Seguiment deLes pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable””. Tots dos documents posats al dia, incloent-hi l’ultimàtum del dia 26 de juny del 2017 de la jutgessa,  podeu llegir-los a:

 

 Seguiment deLes pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable (des del desembre 2016 fins avui).  https://finestro.files.wordpress.com/2016/11/seguiment-del-relat5.docx

Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable (fins al desembre de 2016) https://finestro.files.wordpress.com/2016/11/les-pintures-i-obres-dart-de-sixena-un-relat-interminable-5.pdf

Tres programes per a promocionar les llengües pròpies d’Aragó

EDUCACIÓ POSA EN MARXA TRES PROGRAMES PER PROMOCIONAR LES LLENGÜES PRÒPIES D’ARAGÓ

Publicat al Web de les  Llengües d’Aragó el 23 juny 2017

El Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó ha convocat els programes “Luzía Dueso” (aragonès) i “Jesús Moncada” (català) per a la difusió de les llengües pròpies d’Aragó en els centres educatius públics i privats concertats no universitaris de la Comunitat, durant el curs 2017-18.

El passat curs, el programa “Luzía Dueso” va atendre les sol·licituds de 31 centres, amb un total de 41 activitats i el programa “Jesús Moncada”, per la seva banda, ho va fer respecte a 30 centres, amb un total de 47 activitats. Tots els centres sol·licitants van tenir com a mínim una activitat en els dos programes i van poder gaudir d”alguna de les activitats interessades.

Per al curs 2017-18, el nou programa “L’aragonès a l’aula” pretén impulsar el coneixement de l’aragonès en els centres educatius amb la finalitat de fomentar la dignificació del patrimoni lingüístic aragonès, conscienciar la comunitat escolar sobre aquesta riquesa i donar suport al professorat que realitza activitats entorn a l’aragonès en els centres educatius. Podran concórrer a aquest programa els centres que no ho facin al “Luzía Dueso”.

Aquest programa persegueix assolir els següents objectius:

  1. Estimular en els centres educatius el coneixement de la realitat lingüística d’Aragó, amb especial referència a l’aragonès.
  2. Fomentar l’actitud positiva de l’alumnat cap al patrimoni cultural aragonès, en general, i cap al patrimoni lingüístic aragonès, en particular.
  3. Iniciar els alumnes en el coneixement de la llengua aragonesa i les seves manifestacions culturals (la literatura, el folklore, la música, les arts escèniques …).

Per a facilitar la tasca dels centres existiran materials didàctics adaptats a cada etapa (Infantil, Primària, Secundària i Adults) descarregables a la pàgina web lenguasdearagon.org

Per la seva banda, els programes Luzía Dueso i Jesús Moncada disposaran d’una dotació de 10.000 euros cadascun (un 44% més que el curs passat). Les sol·licituds es poden presentar en tots els casos entre l’1 i el 29 de setembre pròxims