3000 visites al bloc

Modestament i poquet a poquetet, hem arribat a les tres mil visites. Gràcies a tothom

Lliurament de premis a Saragossa

Dins dels actes de la Fira del Llibre de Saragossa 2008, el dia 18 de juny a les 20 hores, es lliuraran els premis literaris del Govern d’Aragó (el Guillem Nicolau, el Miguel Labordeta i l’Arnal Cavero). En el mateix acte s’hi presentaran el llibres de cadascun dels premiats. Del meu llibre, Dietari en groc, publico a continuació el poema “Acaronament”.

“T’acarono la pell, tots els sentits.
Deu versos llargs pel cos t’escric
amb somnis curts i el tou dels dits.
Desendega’t! el cos sense alarit,
xuclant-te el temps vers l’infinit.

Les flors dels ametllers i les pereres vestiran de blanc
totes les primaveres dels nostres cors
i s’allunyarà la metàfora pel camí de l’hivern.”

Canonada per la llibertat

(L’article que tot seguit reprodueixo, el vaig escriure (8 de maig) per a publicar-lo a un diari de Saragossa. No sé per quina raó (o sí) no van considerar oportuna la seua publicació. Si us allunyeu un xic de la corrent d’opinió ebrenca-pilarenca, no goseu publicar massa cosa a Saragossa. No se puede crispar a la sociedad zaragozana y hay que vender periódicos. La pluja ha fet envellir l’article i la canonada no es farà, tot i que alguns punts tenen llarga vida).

Más claridad y menos semántica

José Miguel Gràcia*

En este país nuestro, parece, que para justificar una demanda extraordinaria de agua, y también para negarla o demostrar su improcedencia, hay que acudir a la semántica antes que a la razón i a la solidaridad. Y si no, ¿qué me dicen Vdes. de la concesión de agua desde Tarragona al área metropolitana de Barcelona —unos cinco millones de habitantes—? Se ha hablado de trasvase, minitrasvase, conexión entre cuencas, cesión temporal, envío puntual, redistribución de caudales sobrantes, transferencia hídrica, transferencia limitada, redistribución de agua, extensión de la conexión, salida real de una cuenca, compra de derechos, extensión de redes, aprovechamiento de la conexión, aprovechamiento sobrante del mini transvase, cesión temporal, solución de emergencia, y así hasta el aburrimiento. Me importa un comino el nombre que se le pueda dar.

Vayamos a los hechos: las cuencas catalanas están atravesando el mayor período de sequía que se conoce desde hace más de sesenta años. Los embalses catalanes están en los límites críticos, pocos puntos más por encima del 20 por ciento. Si no lloviese suficientemente en los próximos meses, allá por el mes de octubre, habría que proceder a drásticas restricciones en toda aquella área catalana. Está muy avanzada la construcción de la desaladora en Prat de Llobregat, la cual, cuando entre en funcionamiento, en mayo del 2009, sustituirá el agua captada en Tarragona (ponga el nombre que quiera el lector). Para evitar las posibles restricciones se calculan las necesidades en unos 40 Hm3, equivalentes a 5000 Ha de riego. Después de estudiar diversas posibilidades, la solución propuesta —una tubería de 60 kms, Tarragona- Olèrdola— parece la más viable, si se quiere que el caudal del Ebro no se vea afectado, previos los correspondientes acuerdos con los regantes de toda la cuenca. Al parecer, la conducción será reversible: podría conducir agua en sentido inverso, de las desaladoras a Tarragona.

En el 2009 se iniciará la construcción de una nueva desaladora en Cunit (Tarragona), con cuya capacidad, sumada a la de Blanes (Girona) y a la del Prat se alcanzarán un total de 100 Hm3/año. Por ahorro de agua y la reutilización de acuíferos, pozos y otras medidas, se confía poder aportar en los próximos años, unos 100 Hm3/año más. Con todo ello se evitarían situaciones críticas como la actual, tenidas en cuenta las necesidades futuras.

Si hay políticos, medios de comunicación, grupos trasvasistas o antitrasvasistas, y parte de la ciudadanía que no son capaces de entender el problema puntual y extraordinario, no puedo menos de preguntarme: ¿qué se ha hecho del sentido común y de la solidaridad? ¿Dónde está la humillación y de quién? ¡Qué sentido tienen los gritos de “que no nos quiten el agua” o “agua para todos”! ¿Por qué hay que contraponer la concesión temporal a Barcelona a la solución de los problemas acuciantes por falta de “agua de boca” en otras partes de Aragón? ¿Por qué remover de nuevo los grandes trasvases? Para entender los problemas reales del agua no hacen falta, ni tanta semántica ni tanta demagogia, basta con aplicar nuestra capacidad de raciocinio, un mínimo de solidaridad y decisión firme de respetar el medio ambiente.

También sería gracioso que durante el tiempo de construcción de la tubería, lloviese lo suficiente para no necesitar su utilización.

Querámoslo o no, el futuro del agua se basará en los grandes pactos, dado que los recursos hídricos no son ilimitados. No tiene sentido, en la actualidad, planificar el territorio primero y después demandar el agua que se va a necesitar. Hay que invertir la secuencia: en función del agua que se va disponer, habrá que planear el territorio, la industrialización y la agricultura. Con este principio básico, estudios de costes i beneficios y el respeto al medio ambiente, podremos encarar el futuro con mayor racionalidad. Y si queremos preocuparnos por algo, todavía más importante, pensemos en la energía. No sé a que ritmo crecerá el recalentamiento de nuestro planeta, ni que influencia tendrá en la pluviometría, lo que nadie duda, es que seguirá lloviendo, por el contrario, la transformación de las grandes masas forestales en reservas fósiles de energía (carbón, petróleo y gas) es asunto de miles de millones de años, sin espectadores humanos y después de alguna nueva glaciación.

*Economista

Premi Guillem Nicolau 2008

El Govern d’Aragó ha convocat els premis literaris 2008. Un d’ells és el Guillem Nicolau, que premia obres de creació literària (narrativa, poesia, assaig, teatre, traducció, etc.), escrites en català. La dotació és de 3000 € i es poden presentar autors aragonesos o relacionats amb l’Aragó. El termini de presentació finalitza el 17 de setembre.  (Veure convocatòria)

“Varapalo a la FACAO”

Amb aquest títol, demà divendres vint-i-tres de maig, el diari La Comarca d’Alcanyís publica en la secció d’opinió, l’article següent”

José Miguel Gràcia*

Alguien me dijo que en círculos de la FACAO era frecuente el siguiente comentario: “Les tenemos el pie en el cuello”. Se referían a la querella criminal que habían interpuesto contra el Dr. Artur Quintana, como Presidente de Iniciativa Cultural de la Franja (formada por la Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca y Centre d’Estudis Ribagorçans) y dos personas más (uno de ellos, incluso, fue detenido durante unas horas). Gráfica expresión de sus innobles intenciones. El cuello del Dr. Artur Quintana y el de los otros dos querellados, era el cuello de todos los miembros de las referidas asociaciones.

Miren por donde, el Sr. Juez de Fraga ha sobreseído la causa y ordena su archivo por su indebida justificación. ¡Que otra cosa podía hacer ante tal cúmulo de despropósitos y acusaciones temerarias y ridículas! Si el Sr. Juez no encontró motivos para la querella por injurias y calumnias, después de las correspondientes diligencias, los injuriadores y calumniadores son Vdes., miembros de la FACAO. Yo, en su caso, me sentiría muy avergonzado. ¿Cómo y quién va a compensar las molestias y el daño moral acarreados a los encausados? ¿Tiene algo que decir el Sr. Presidente de la FACAO? Podría poner en marcha su diligencia en contestar los artículos de opinión como en otras ocasiones.

El pie no lo tenían en el cuello de nadie, sino en las enfangadas aguas del odio cultural, de la impotencia científica, del separatismo lingüístico y de su visceral tendencia a sacar partido del desconocimiento popular y poca estima de la lengua propia. Vds. que atacan a las organizaciones aragonesas que defienden el catalán como lengua propia, llamándoles radicales pancatalanistas, han demostrado con la querella, que son Vds. los radicales, pero anticatalanistas. Confunden la lengua con los territorios y la política con la cultura. Si su afición es la filología o la lingüística, matricúlense en alguna universidad en donde puedan licenciarse y doctorarse en la lengua de Aragón que niegan, y después podrán defender sus teorías con autoridad suficiente.

Déjense de utilizar la cultura y la lengua para sus fines políticos. Afíliense o cobíjense en los partidos que consideren más afines a su ideología y así, sus peregrinas teorías sobre las lenguas aragonesas orientales serán el hazmerreír en los programas de los partidos que les amparen (o tal vez no). Hagan como el Sr. Héctor Castro, Secretario de la FACAO, firmante de la querella y militante del PAR con todos los honores. Este partido abrió su sede central de la calle del Coso, 87, el pasado 8 de mayo, a una “conferencia” sobre las peregrinas teorías lingüísticas de los señores Héctor Castro y Julián Naval, este último, también militante del PAR. Sigan su ejemplo de militancia en el partido que más les atraiga, y si lo encuentran y les admiten como afiliados o dirigentes, aceptando las conductas de Vds., sabremos mucho más de la ideología del partido que les acoja, de su ecléctico comportamiento intelectual y de sus ínclitos y documentados dirigentes.

Escribía hace un tiempo que era una “querella inquietante”, pasó a ser una “querella diletante”, es ya una “querella vergonzante” y posiblemente se convierta en una “querella reversible”.

El tiempo y los espacios dedicados a las rectificaciones y a las disculpas públicas suelen ser muy rentables para el que las practica, gozan de un gran reconocimiento de la ciudadanía y aportan tranquilidad a las conciencias. Si el Sr. Presidente o el Sr. Secretario de aquella federación sueltan la mano de la razón en algún escrito, pidiendo disculpas a los querellados, éstos y yo mismo, lo haremos público diligentemente. No hagan buena la frase: “la conciencia, aunque existe, es un músculo muy poco utilizado”.

*Escritor

La Diada RECERCAT 2008 a Perpinyà

El matí del 17 de maig, a Perpinyà, Capital de Cultura Catalana 2008, passà sota grans nuvolades i poques clarianes. Malgrat les previsions de pluja, aquesta no aparegué en tot el matí, la qual cosa va col·laborar en el bon desenvolupament i esplendor dels actes de la quarta edició de la fira RECERCAT, situada a la plaça de la Victòria, tocant els murs de l’emblemàtic edifici del Castellet. Als estands, plantats en angle recte a la plaça, s’hi exposaven el llibres, treballs de recerca i altres publicacions del conjunt dels centres d’estudi i associacions dels territoris de parla catalana, agrupats per zones geogràfiques. A més, hi havia dues casetes pròpies de l’Institut Ramon Muntaner, organitzador principal de la fira, com a punt de recepció i serveis; una altra per a les exposicions i una més com a llibreria. Com tots els expositors, l’Associació Cultural del Matarranya va estar present amb les publicacions més recents i amb la revista Temps de Franja. En dos panells es donava a conèixer la declaració de suport als implicats per la querella de la FACAO i informacions extretes del bloc “locacaudelafacau”. Unes tres-centes persones vingudes del sud dels Pirineus i els visitants de la Catalunya del Nord varen recórrer animadament els diferents estands. La jornada matinal es va cloure amb l’actuació de l’Esbart Català de Dansaires. Quan va arribar la pluja, ja hi érem a cobert.

Després d’un dinar de germanor al claustre —tancat amb finestrals i ben blanquejat— del convent dels frares Mínims, carrer François Rabelais, ara espai cultural de l’Ajuntament de Perpinyà, van tenir lloc els actes de la tarda, a la capella de Nostra Senyora de la Victòria del mateix convent dels Mínims, dissortadament força blanquejada i gens restaurada. Per a començar, una taula redona sobre La realitat de les entitats culturals en els diferents territoris de parla catalana, en la qual intervingueren el Sr. Gentil Puig-Moreno, president del Centre Cultural Català del Vallespir, Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’IRMU i Jeroni Pérez. La primera conferència, Identitat i frontera a la Catalunya Moderna, va està a càrrec del Sr. Agustí Alcoberro, professor de la Universitat de Barcelona, fent un discurs de caire històric i d’explicació de les fronteres, marcant identitats i alteritats. Vibrant, la segona presentació de Robert Vinas, amb motiu del vuit centè aniversari de la naixença del rei Conqueridor, La memòria del Rei en Jaume. Va emfatitzar sobre la seua bressola —la del rei, esclar—, Montpeller, la seua personalitat, sobre les conquestes, amors i desamors: la història i el mite fins avui. La tercera i última de les intervencions va sorgir de la boca encoratjada de Joan Peytaví, professor titular de l’Institut Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, i amb el títol de Catalunya, terra d’integració. I parlà de com ens demostra la història, que les terres catalanes han sabut fer seues les gents forasteres, han estat terres de pas, però alhora d’instal·lació. Exemple del passat i esperança del futur. Els emigrants actuals són els calafatadors de l’economia, digué emfàticament.

El darrer acte de la jornada, però tal vegada el més important, va ser el lliurament dels premis RECERCAT 2008. El premi a l’entitat fou atorgat al Centre Cultural del Vallespir i el va rebre el seu president. En quant al premi a la persona, correspongué a Josep Sebastià Cid, exdelegat de cultura de les terres de l’Ebre i fundador de l’IRMU. Després dels agraïments dels dos guardonats, intervingueren el Sr. Josep Santesmases, el Sr. Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan M. Trasserras, i, amb unes paraules de cloenda, l’Alcalde de Perpinyà, Joan Pau Alduy. Més que mai, les paraules i expressions “Catalunya del Nord” “amistat dels pobles de parla catalana” i “desig de caminar plegats per engrandir la llengua i cultura catalanes” van està presents en tots els discursos i intervencions.

La Directora de l’Institut Ramon Muntaner, Carme Jiménez, amb el seu treball, la seua presència en tots els actes i la col·laboració d’altres persones de l’Institut i del Municipi de Perpinyà, van deixar les institucions organitzadores en molt bon lloc.

Alguns dels assistents van romandre un dia més a Perpinyà per a fer una visita a “l’antiga frontera” entre Catalunya i el regne de França, en vorejar el Castell de Salses.

José Miguel Gràcia

Sobreseïment de la causa (document del Jutjat de Fraga)

Si voleu veure el document del Jutjat podeu punjar aquí

A continuació podeu veure també quins són els motius del sobreseïment segons la Ley de Ejuiciamiento Criminal

“Motivos del sobreseimiento provisional

1. Los motivos que dan lugar al sobreseimiento provisional

1.1. El art. 641.1 LECr: la insuficiencia objetiva

La Ley de Enjuiciamiento Criminal regula en su art. 641.1 LECr el primer motivo que da lugar al sobreseimiento provisional en los siguientes términos:

“Procederá el sobreseimiento provisional: 1° Cuando no resulte debidamente justificada la perpetración del delito que haya dado motivo a la formación de la causa”.

Este motivo comprende aquellos casos en que, a la vista del material derivado de la instrucción, no quede acreditada la comisión del hecho delictivo de forma bastante como para proceder a la apertura del juicio oral.

Concretemos los elementos que configuran este motivo desglosando el tenor literal del precepto.

En primer lugar, el legislador se refiere con el término “resultar” a las conclusiones obtenidas como consecuencia de lo actuado en la instrucción, como fuente de donde proceden los elementos que integran el juicio de probabilidad de la fase intermedia. Aunque el precepto no lo señale, las garantías procesales impiden que valga a estos efectos cualquier tipo de actividad instructora; de hecho, ésta debe haber sido exhaustiva o, en palabras de nuestros Tribunales, deben haberse agotado todos los medios de investigación procedentes (STC 46/1982, de 12 de julio y STS de 3 de mayo de 1999 –RAJ 3855–).

En segundo lugar, el precepto establece la necesidad de que la comisión del hecho delictivo no esté justificada “debidamente”. Esta condición es el reflejo negativo de uno de los presupuestos necesarios para abrir el juicio oral418: que, con base en el material obtenido en la fase instructora, la comisión del hecho delictivo se considere constatada suficientemente419. Y además, con esta expresión se cubre la necesidad de delimitar la frontera entre los casos contemplados en los arts. 637.1 y 641.1 LECr.”

Després de la crisi

(Aquesta article es publica en castellà, en el dia d’avui, al diari La Comarca d’Alcanyís)

José Miguel Gràcia*

La millor i més curta sortida de la crisi del sector immobiliari, s`hauria de produir amb aquesta seqüència: quant més aviat arribin els pisos al preu mes baix, abans repuntarà l’economia. El pitjor que podria ocórrer, fóra, que els preus anessin refredant-se molt de mica en mica. I més dolent encara, que el mercat ocultés el preu real de venda, en explicitar que els preus baixen, però no gaire, dins d’un mercat poc transparent i fent ús de grans promocions econòmiques, com regals de places d’aparcaments o d’apartaments turístics, lloguers gratuïts abans de la compra durant uns anys, o altres promocions. Per a què el futur comprador agafi confiança novament, s’ha de veure “escrita” per tot arreu la gran sotragada dels preus. Si aquests s’han de rebaixar en un 20 per cent, o en un 30, o un 40, o tal vegada més, quan abans ho facin, abans ens sortirem de la crisi. La gent, en considerar que els preus dels pisos hauran tocat fons, tornarà a comprar. Els promotors i constructors més seriosos i sanejats, tornaran a reprendre l’activitat més o menys normalitzada.

Analitzant el procés, abans i després de la crisi, és fàcil arribar a la conclusió de quins han estat els guanyadors i quins els perdedors. Mentre s’hi inflava la bombolla immobiliària, han guanyat força calés, des del propietari del terreny fins a l’immobiliària i l’API, passant pel constructor, subministradors, bancs, especuladors, inversors que han realitzat les plusvàlues, i alguns més.

Cap comprador de la seua residència habitual ha guanyat un cèntim, encara que ha estat uns quants anys pensant-s’ho. De cop y volta se’ls ha esfumat la plusvàlua. Ni tant sols ha guanyat, aquell que ha venut el pis per doble o triple del que va pagar, per comprar-se’n un de més gran i més car. Però el perdedor més evident i punyent és aquell que s’ha comprat el pis els darrers anys i, realment, a un preu molt més elevat que els d’ara. Veurà que els pisos iguals o molt similars al d’ell, es vendran, desprès d’uns quants anys, al mateix preu o més baix encara que el pagat per ell, o que està pagant encara. En algun cas s’hi pot donar la circumstància que el volum d’hipoteca que li restarà per pagar, serà superior als preus del pisos nous que es venguin en el moment. En aquests casos, que s’han donat en algun país concret, potser fóra més rendible deixar de pagar l’hipoteca, perdre les quotes pagades i comprar-ne un de nou. Això només passa quan la sotragada de preus és espectacular.

De cara al futur en sortirà algú, de guanyador?: és clar que en sortiran, tots els nous compradors, aquells que han sabut i han pogut esperar. Les quotes de devolució de l’hipoteca seran més baixes i el termini també. Els bancs, un xic escaldats, no animaran als clients a allargar els terminis de les hipoteques, lo qual frenarà les possibilitats dels compradors i empenyeran també els preus a la baixa.

També sortirà guanyador el paisatge costaner, tant malmès fins avui per la pressió constructiva. El període passat al ralentí pot estimular la sensibilitat per la natura i moderà el desig de possessió de la segona residència.

Tot el que he dit serà més veritat a les poblacions o territoris, on l’especulació s’ha fet més palesa.

Tal vegada la racionalitat s’imposi al sector immobiliari després de tants anys d’absència d’aquella. Qualsevol ajut al sector de la construcció o als futurs compradors, el qual pugui contribuir a evitar la davallada de preus, seria contraproduent. No obstant, els ajuts a les persones que poden tenir veritables dificultats per pagar les quotes de l’hipoteca de contractes signats en els proppassats anys, podrien ser de justícia.

Vull dir una cosa més: en la mesura que els treballadors que aniran a l’atur pels acomiadaments del sector de la construcció i de les industries subministradores, puguin ser ocupats en altres sectors —indústria, obres públiques i serveis—, després dels corresponents reciclatges, l’impacte econòmic de la crisi immobiliària serà menor.

Que llàstima que els economistes, només endevinen el futur quan aquest ja és passat!

*Economista

El jutjat de Fraga arxiva la querella

MOLT BONA NOTíCIA

El jutjat de Fraga ha arxivat les querelles de la FACAO contra l’Artur Quintana i els altres querellats.

Ara fa uns instants m’ha arribat la nota següent: “És tot molt recent, d’ara, però el jutjat de Fraga ha arxivat les querelles de FACAO. Mos han donat la raó! No és definitiu, encara poden recórrer, i encara no sabem què es farà en la mateixa querella posada a Monstó, però és una MOLT BONA NOTÍCIA. Moltes gràcies a tots pel vostre suport quan ha fet falta!”

Adhesió de l’Institut d’Estudis Catalans al Dr. Quintana

Benvolguts col·legues,

En compliment de l’acord que vam prendre en la sessió del 18 d’abril, els membres del Consell de Govern de la Secció hem preparat la declaració adjunta:

Declaració d’adhesió del Ple de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans

En relació a les accions judicials dutes a terme com a conseqüència d’una querella interposada contra el Dr. Artur Quintana i Font i altres persones que treballen per la dignificació del català als territoris catalanòfon d’administració aragonesa, sens prejudici del curs normal de la justícia, el Ple de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans fa constar el reconeixement a la tasca científica del Dr. Artur Quintana, membre corresponent de l’esmentada Secció, així com el suport a les persones i els col·lectius que treballen en favor de la unitat de la llengua catalana i de la seva extensió territorial en el sector oriental de la Comunitat autònoma d’Aragó.
Declara així mateix que en qüestions d’aquesta mena han de considerar-se exclusivament els criteris científics de la lingüística i la filologia, i que, doncs, no s’hi poden interferir interessos que hi siguin contraris.

Barcelona, 18 d’abril de 2008

Trametem aquesta declaració al secretari general, tot demanant que sigui considerada en el si del Consell Permanent de l’IEC. També l’enviem al Servei de Comunicació de l’Institut, perquè en faci difusió.

Ben atentament,

Joan Martí i Castell
President de la Secció Filològica