Tot un error, que immens error!

(Publicat avui al Diario de Teruel)

Demà serà u d’octubre, dia del referèndum a Catalunya. A mesura que han anat passant els dies s’ha fet més palesa la mancança de sentit comú per entendre el problema de Catalunya amb Espanya. Ni el PP, ni el PSOE, ni C’s han entès ni entenen el que passa a Catalunya; més i tot, ni ho volen entendre. Tot sembla increïble per molt real que sigui. Obriran el col·legis electorals? N’obriran molts o n’obriran pocs? Votarà la gent? La jutgessa del TSJC, desautoritzant la Fiscalia, ha ordenat al mossos i als altres cossos policials, entre altres coses, impedir l’obertura dels col·legis electorals i requisar els materials per portar a terme la votació, però, “sense afectar la normal convivència ciutadana” Una gran massa de ciutadans volen votar. Qualsevol especulació sobre el que pot passar demà, només és això, una especulació. Passi el que passi, els dies 2, 3, 4 i següents, sorgirà la pregunta: i ara què? Ara tot, poden contestar un munió de catalans. En política està gairebé tot inventat. Algú em pot indicar l’existència d’algun instrument més eficaç que el referèndum per resoldre el greu problema en qüestió? Qui digui que no és pot aplicar perquè no ho permet la Constitució m’està sumant un altre problema al que ja existeix. La política hauria de ser sempre l’art de l’impossible. Però ara som on som: milers i milers d’agents de la guàrdia civil i de la policia nacional són a Catalunya provinents de tota Espanya,  acomiadats als llocs d’origen amb crits d’“a por ellos”; el govern d’Espanya insistint que s’ha de complir la Constitució i les lleis, “somos prisioneros de la leyes”, diuen; una gran majoria de catalans manifesten que a Catalunya hi ha repressió, que no es respecta la llibertat d’expressió i es conculquen drets civils fonamentals; i al voltant d’un 70 per cent de catalans volen exercir el dret a decidir per sortir o quedar-se a Espanya. Tan de bo la justícia en aquest cas fossi bòrnia i no cega. El procés català ja s’ha estès per tot el món. I tot per un error, que immens error! Potser el recent gran error històric d’Espanya. Si algun dia, tard o d’hora, s’hi acceptés el fet que el ritme de desconnexió sentimental de Catalunya amb relació a Espanya va creixent inexorablement, tot seria més fàcil. Sóc molt pessimista envers que això pugui succeir.

José Miguel Gràcia

Anuncis

Aragó celebra el dia europeu de les llengües

Aquest any i com ha fet  des del 2015, el Govern d’Aragó se suma a la celebració del Dia Europeu de les Llengües instituït pel Consell d’Europa amb dos actes:

– Dimecres, 20 de setembre a les 19:00 al IACC Pablo Serrano (Saragossa), amb la projecció de la pel·lícula Borregueros. Des d’Aragó a l’oest americà, de Carlos Tarazona, en aragonès ansotano.

– Divendres, 29 de setembre a les 18:00 al Pabelló Municipal d’Alcampell (Osca) es lliurarà el Premi Desideri Lombarte 2017 al Seminari Autonòmic de Professors de llengua catalana, i a continuació tindrà lloc l’actuació del cantautor de Saidí, Antón Abad.

Jornada CINGA FÒRUM 2017


 

La jornada  CINGA FÒRUM 2017 tindrà lloc el dia 23 de setembre al Palau Montcada i que enguany porta per títol “MEMÒRIA GRÀFICA 1647-1939: UNA ULLADA A LA HISTÒRIA”, on es tractarà la importància documental que representen, per a la història de Fraga i el Baix Cinca, les imatges on van reflectir la seua visió del moment nombrosos visitants i viatgers.

PROGRAM DE CINGA FORUM 17

Assemblea General d’ASCUMA

Fotografia de la nova Junta. Enmig el nou president Joaquim Monclús

 

Dissabte 9 de setembre es va celebrar a la seu de l’Associació Cultural del Matarranya a Calaceit l’Assemblea General Ordinària i Extraordinària d’entitat que tenia com a finalitat la renovació de la meitat de la Junta Directiva de l’entitat. Entre els nous membres a escollir la del seu president perquè durant el mes de juny Juan Luis Camps havia presentat la renúncia al càrrec després de dos anys de mandat. Durant este curt període de temps els dos vicepresidents havíem assumit la presidència de manera transitòria. Durant la convocatòria de l’associació, on es va analitzar la situació econòmica de l’entitat i es van enumerar les activitats dutes a terme l’any passat, es va escollir la nova Junta Directiva d’ASCUMA presidida pel calaceità Joaquim Montclús i Esteban; President d’Honor, Artur Quintana i Font; Vicepresidenta 1a., Maria Dolores Gimeno Puyol; Vicepresident 2on., Carles Sancho Meix; Secretari, Javier Arrufat Molinos; Tresorer, Hipòlit Solé Llop. Vocals: José Miguel Gracia Zapater, Francisco José Celma Tafalla, Pietro Cucalon Miñana, Celia Antolín Bellès, Ramon Mur i Juan Luis Camps Juan. El nou president, Joaquim Montclús, inicia esta nova etapa de l’entitat, de 28 anys d’història lligada al territori, amb renovada il·lusió per a continuar sent una associació dinàmica i de referència amb nous projectes culturals i consolidant i continuant els que ja funcionen satisfactòriament. Al final de la reunió es va parlar d’augmentar la presència d’ASCUMA a totes les poblacions amb noves iniciatives i renovar la junta amb la necessària participació de gent més jove. Desitgem força d’èxit al nou president i nova i ampliada junta en el nou període que s’obre a partir d’ara.

Tehuelches i calchaquíes

(Publicat al Diario de Teruel)

–Avi, has vist gaires indis a l’Argentina?

–Ben pocs, tret d’uns quants guaranis a San Ignacio-Miní, al nord, a tocar del Paraguai, a la província de Misiones.

–I com és això?

–Com vols que sigui? Les matances, això que els espanyols en diuen “El Descubrimiento”, van començar l’any 1492, i des d’aleshores han continuat sense parar. Al poc temps s’hi van afegir els portuguesos, i després els holandesos, anglesos i francesos, si més no. I avui encara continua, sobretot al Brasil, però també a l’Argentina mateix. Sembla que els únics que no s’hi van dedicar han estat els russos a Alaska i els danesos a Grenlàndia.

–I els catalans?

–Al principi els castellans no ens deixaven anar a les Amèriques a participar en les seves matances, perquè allò era assumpte exclusiu de la Corona de Castella, i la d’Aragó, on érem els catalans, no en formava part, per més que compartíssim el mateix monarca. Però a mitjan segle XVIII, quan la Corona d’Aragó va ser sotmesa per la de Castella, van permetre als catalans de passar a les Amèriques.

 –I aleshores els catalans hi devien anar encantats de participar en les matances, oi?

–Justa la fusta! Així va ser. Quan les grans matances argentines de la dita Guerra del Desierto, a finals del XIX, amb la neteja ètnica de l’Argentina Central, on no va quedar cap indi baró viu i les dones índies van ser violades pels soldats invasors, hi van participar batallons de voluntaris catalans.

–Uff!

D’Estampes de família.

Artur Quintana

Pregó de Ramón Mur a les Festes d’Alcanyís

Foto del Diario de Teruel

“No hi ha res més incòmode, per al poder, que una bona i correcta informació”, va assegurar ahir, dia dos de setembre, davant d’una plaça d’Espanya plena de gom a gom el pregoner de les festes d’Alcanyís d’aquest any, el periodista i escriptor Ramón Mur, que va assegurar que la proliferació de mitjans de comunicació a Alcanyís i al Baix Aragó històric és el millor que li ha pogut passar al territori “durant l’últim mig segle”.
“Tot en aquesta vida és notícia, absolutament tot, perquè la vida mateixa és notícia”. Aquesta tesi és, al seu parer, “el millor suport de l’autèntica llibertat d’expressió així com el major antídot contra la manipulació dels mitjans de comunicació social o de masses”, va explicar.

Llegiu aquí el pregó sencer.