S’apropa un nou any

No us cansa repetir any rere any les mateixes frases quan arriba Nadal i l’Any Nou? Jo vaig decidir no fer-ho més, repetir les típiques frases vull dir,  tot i que avui he canviat d’opinió –canviar és de savis, que bonic! – i ho faré també sense fer-ho. Tot seguit teniu uns fulls en blanc. Cadascú  pot omplir-lo amb desitjos, il·lusions, esperances, o el que vulgueu. No us quedeu curts en demanar, però no exagereu massa. Si són raonades les demandes i us apliqueu força en la seva consecució potser aconseguireu un percentatge també força elevat dels vostres desitjos. Si no és així, el pròxim any sigueu menys ambiciosos. La felicitat no és tenir-ho tot, si no gaudir-ne d’allò que es desitja i els desitjos es poden fer venir bé. Estic segur que alguns o molts de vosaltres em renyarà: qui ets tu per morigerar o donar consells? Tindrà tota la raó i per tant acabo dient-vos: FEU EL QUE US ROTI QUE JA SOU PROU GRANS, S’APROPA UN NOU ANY!

 

Anuncis

Huelva i comarques

Aracena

Aquí teniu un tast de Huelva i també algunes fotos de Faro. Llàstima que  no podeu tastar les bones gambes, el jabugo i el vi del Condado.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fronteres lingüístiques

Hernando de Aragón y Gurrea

(Publicat al Diario de Teruel)

Els nostres erudits a l’hora d’establir les fronteres entre les tres  llengües del país no s’atreviren a fer-ho, dominats com estaven per la ideologia d´en Juan Moneva, segons la qual “tot ho que´s parla a Aragó es aragonés.” És per això que hem hagut d’esperar la vinguda d’erudits de fora per a explicar-nos-les, perquè els erudits nostrats, malgrat saber-les, no gosaven descriure-les. Només un s’hi va atrevir, limitant-se a la Província d’Osca, però: en Benito Coll y Altabás. Tanmateix la seua descripció caigué en mans monevistes i quedà oblidada durant més de cent anys, mentre el monevisme segueix ben viu entre molts dels nostres conciutadans. En són una bona mostra el lapaisme i el lapapysme, la plataforma “No hablamos catalán” o la consigna  “En Aragón no se habla catalán, ni se ha hablado ni se hablará” que proclamava a les Corts una diputada quan les votacions de la Llei de Llengües del 2009. A pesar de tants entrebancs tant la lingüística com especialment la romanística internacionals saben fins al darrer detall per on passen les fronteres entre les nostres tres llengües. Això sí: sabem les actuals, però encara cal molta recerca per a saber com eren en el passat. En aquest tema la llosa del monevisme encara s’hi fa notar. N’és un exemple característic el cas de Montsó. El jesuïta reusenc Pere Gil va deixar clar en el pròleg a la seua traducció del Kempis el 1621 que Montsó era al seu temps de llengua catalana. I tanmateix no s’acaba d’acceptar-ne el testimoni –potser perquè el jesuita era català? Hi ha un altre cas ben conegut: el d’en Ramon Muntaner que al segle XIV declarava que a Múrcia es parlava “de bell catalanesc del món”, que tampoc no s’acaba d’acceptar –el cronista almogàver era de Perelada, català doncs. Recentment ha estat publicat al número 28 (2016, p. 156) d’Alazet un text de 1555 de n’Hernando de Aragón y Gurrea, arquebisbe de Saragossa, virrei d’Aragó i nét d’en Ferran el Catòlic, on escriu que “en Monçón y su tierra” es parla català. Confiem que se n´acceptarà el testimoni.

Artur Quintana

Prestigi d’Espanya

 

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte u de desembre))

Recordo que quan viatjava per motius de treball fora d’Espanya, ja fa uns quants anys, les persones amb les que tenia relació em preguntaven per el desenvolupament democràtic espanyol i mostraven sempre el seu reconeixement a l’evolució tan positiva. És més, algunes miraven envers Espanya com a exemple de democràcia, convivència i estabilitat. Ara, que també viatgem, encara que sigui per motius ben diferents, les preguntes i les manifestacions que ens fan són també ben diferents, altrament dit, són del tot oposades a les de fa uns anys. Tot de cop surt la pregunta: què passa amb la justícia espanyola i les seves sentències? La de la Manada, per exemple, va transcendir les fronteres més del que pot semblar. Saben del raper exiliat. Per què el TS es va desdir de la sentència sobre les despeses de les hipoteques? No saben massa bé de l’elecció dels seus membres però la consideren com a una maniobra política. En quant a la Monarquia la veuen desacreditada. D’on prové la seva fortuna? Corrupció? Per què Felip VI  pren decisions polítiques? Tot i que, en saber que som catalans –català és qui viu i treballa a Catalunya o es sent català­– el tema preferit és el procés d’independència català. I surten els comentaris: no entenem perquè la policia va atonyinar als que anaven a votar l’u d’octubre. Per què el Govern espanyol no convoca un referèndum a Catalunya? Per què estan empresonats líders polítics i socials? On és la rebel·lió o la sedició? Des de fora no s’entén el que passa a Catalunya, tot i que expliciten la baixa qualitat de la democràcia espanyola. El prestigi internacional d’Espanya ha encetat una caiguda vers lo desconegut. L’esperit del 78 s’estroncà fa uns anys i el descrèdit de les institucions va en augment. La llibertat d’expressió s’està fen miques. El lector pot pensar que són especulacions meves i que extrec conclusions generals d’alguns casos particulars. En qualsevol cas recomano a tothom la lectura del recent Baròmetre de la Imatge d’Espanya del Real Instituto Elcano, on es conclou que l’Estat espanyol és molt poc dialogant, que el seu autoritarisme  va in crescendo i que el grau d’antipatia envers Espanya creix cada dia. El prestigi d’Espanya se’n va en orris dia rere dia.

José Miguel Gràcia

  

 

 

“La Vall de Balat” (Memòria de l’Aragó 1948-2017) d’Artur Quintana

Ja ha estat publicat el llibre d’Artur Quintana i Font, La Vall de Balat. (Memòria de l’Aragó 1948-2017), que completa les seues memòries aragoneses, editat per Rolde de Estudios Aragoneses (núm. 64 de la col·lecció “Cuadernos de Cultura Aragonesa”).

El llibre ha estat presentat en la recent Fira de Montsó.

Nota de ROLDE:

Artur Quintana és aragonés “perquè ho ha volgut”, d’igual manera que és català per naixement, o alemany per afecte, vida professional i residència. L’autor d’aquest llibre posa cos i ànima a la idea que les identitats compartides són una saludable forma de trobar-se en el món.

Les terres del Baix Aragó, que va conèixer a mitjan dècada del 1960 per mor de la feina per a la  tesi doctoral El parlar de La Codonyera, es van convertir, com la resta de l’Aragó, en una important referència vivencial i intel·lectual per a n’Artur. D’això en parla en aquest llibre, on hi ha el que completa una primera versió de les “memòries aragoneses” editades per l’Associació Cultural del Matarranya el 2003, que duen fins al 2017 la intensa relació de l’autor amb els paisatges i les gents de la seua pàtria aragonesa d’adopció.

Per aquestes pàgines desfilen records, anècdotes, persones benvolgudes (o que no ho són tant), amor per les llengües i la seua diversitat, passió pel coneixement i per la vida, amb les seues llums i ombres… humanitat destil·lada, tot comptat i debatut.

Ball del Poll a Torredarques

Dues fotografies i una vaga de fam

Sense comentaris.

1935, el president Companys amb Joan Lluhí i Vallescà, Pere Mestres, Ventura Gassol i Martí Barrera, d’ERC; Joan Comorera, de la Unió Socialista de Catalunya, i Martí Esteve, d’Acció Catalana Republicana, a la presó a Madrid, un any abans havien estat detinguts per proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola.

Ahir als Lledoners, més d’un any empresonats. La història de presos polítics catalans es repeteix. Les dues dones preses són a unes altres presons de Catalunya.

Jordi Sánchez i Jordi Turull comencen una vaga de fam indefinida per denunciar a la justícia europea el blocatge del TC espanyol