Richard Strauss a Werner (II)

R. Strauss Elektra

R. Strauss 1R. Strauss 2R. Strauss 3Al loft de Werner, el dissabte 26 d’abril, el professor Calderón va fer la segona xerrada programada sobre Richard Strauss, més ençà i més enllà de l’abisme. No cal dir que els habituals assistents van gaudir de debò, com sempre, de la documentada i amena presentació, en un ambient on la amistat i l’interès per la música es donen la mà.

R. Strauss 4JPGR. Strauss 5JPGR. Strauss 6JPGRecordem que en la primera xerrada va donar un repàs a les obres Macbeth, Don Juan, Mort i transfiguració, Guntra, Till Eulesnspiegel i Així parlava Zaratustr, en aquesta segona els va tocar el torn a Una vida d’heroi (1899), Fenersnot (1901), Simfonia domèstica (1904), Salomé (1905) i Elektra (1909).

Una vida d’heroi és un poema simfònic on Strauss és el propi heroi amb la seva dona alegre, enjogassada, altiva i divertida, i companya d’amor. Viu per sobre de la crítica.

Fereresnot és el nou intent d’òpera sobre una llegenda medieval. Strauss es sent important i intenta oposar-se a Wagner.

R. Strauss 7JPGR. Strauss 8JPGR. Strauss 9JPGSimfonia domèstica una rapsòdia de la seua pròpia família, D’un tema banal pels demés, Strauss el converteix en una genialitat. Calderón ens fa resseguir la música: el nen que somnia i juga, la felicitat dels pares, plora el nen però el tranquil·litzen, l’adormen, el llit, l’intimitat, l’amor…

Amb l’estudi de la tonalitat en els acords, el cromatisme cadencial, atonalitats, bitonalitats i politonalitats —colors que equivalen a conceptes i persones—, Carlos Calderón va analitzar les dos gran òperes straussianes, Salomé i Elektra.

Com a sortida de l’abisme musical straussià la veu de Pavarotti i una rosa tancà la sessió del matí del dissabte 26 d’abril.

R. Strauss 10JPGR. Strauss 11JPGR. Strauss 12JPG

Elektra (Dialeg)

Salomé (Montserrat Caballé), Salomé (Solti)

Una vida d’heroi (Isaac Karabtchevsky)

Simfonia domèstica (Z. Mehta, Berliner Phil.)

Recercat X edició 2014

Recercat

Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana

Aquest any tindrà lloc a Barcelona (la Rambla, 7, Santa Mònica) el 9, 10 i 11 de maig.

Les activitats començaran el diumenge dia 4, amb diverses visites i conferències, encara que els actes principals (llegiu el programa) seran els dies 9,10 i 11, com he dit abans.

Com a cosa personal permeteu-me que us comuniqui que el dia 9, després del lliurament dels Premis Recercat, al Palau de la Generalitat, tindré l’honor de presentar l’Any Desideri Lombarte i llegiré dos poemes seus i un meu escrit per a l’ocasió.

programa_recercat

Els codonys al record

condony-1

Del poemari “Arbres, flors, fruits i llavors…”

No hi cabia ni l’antull en aquella cambra:
un marró absolut i una grogor voluptuosa al sostre
hi farcien tot l’espai de les ninetes dels ulls de papallona.

Si més no, hi plovia un flaire de codonys
i un regust a llenya de foguera, cendra i terra.

 

Fira d’Antiguitats a la Freixneda

Fira la Freixneda 4

Fira la Freixneda 1Com tots el dissabtes de Setmana Santa, a la Freixneda té lloc la Fira d’Antiguitats. Arts i Oficis, Monedes i Bitllets. Aquest any ha estat la XV fira, la qual cosa vol dir que ja està ben consolidada. Atès l’èxit dels anys precedents, la d’aquest any s’ha perllongat un dia més. El dissabte va estar ben ras i lluminós, però el diumenge faria figa: aparegué el vent i la pluja. Cal dir que la varietat de productes de tot tipus li dóna un caire força popular. En general els preus són moderats, tot i que el regateig està sempre present. No ens cansarem de recomanar una visita per al pròxim any.Fira la Freixneda 2

Com altres anys l’Associació Cultural del Matarranya va plantar també la seua paradeta de llibres ben atesa per la Cèlia Badet i el seu marit C. Rallo. Una quans socis ens trobàrem una estona petant la xerradeta.

Fira la Freixneda 3Fira la Freixneda 5Fira la Freixneda 6

La reforma constitucional

Article a publicar al Diario de Teruel i/o La Comarca

                                                                                                         “José Miguel Gràcia

Son bastantes los ciudadanos que creen que ha llegado el momento de reformar la Constitución, consensuada y aprobada en 1978 por los deseos de libertad del pueblo español, después de un período largo y oscuro de dictadura y represión. Nadie duda que fueron muchas las circunstancias que concurrieron para que los preceptos de esta Constitución se estableciesen de la forma que se hizo: mucha ilusión, fervientes deseos de libertad como he dicho antes, miedo a futuros ruidos de sables, plena confianza en los partidos políticos y en sus dirigentes y un papel extraordinario concedido a los medios de comunicación, entre otras muchas razones o circunstancias. Treinta y seis años después, nuestra Carta Magna ha envejecido demasiado porque el mundo y España han cambiado de forma espectacular; esta es al menos grosso modo la impresión generalizada de un grupo importante de ciudadanos españoles.

Si observamos las democracias del mundo desarrollado, no parece que entre sus temas más candentes y necesarios se encuentren las reformas constitucionales. A tenor de lo cual una pregunta surge de inmediato: ¿Cuáles son los motivos por los cuales lo que se ve como necesario en España no lo sea para otros países? A mi modo de entender, esta aparente contradicción o excepción puede desaparecer en cuanto nos planteemos un análisis, aunque sea superficial, del comportamiento de la clase política en relación a los principios fundamentales de la propia Constitución o al desarrollo temporal de la misma. A fuer de ser sincero y aún admitiendo que son muchos los puntos de la Constitución que podrían reformarse, debo manifestar que, a mi modo de entender, la causa fundamental del deterioro de la normativa constitucional procede en su mayor parte de la falta de voluntad política en la interpretación y desarrollo que la propia Constitución admite. Unas veces se ha utilizado el miedo como freno para no abrir el “melón constitucional”, otras veces se han sacralizado los preceptos constitucionales para evitar interpretaciones abiertas, más acordes con los tiempos presentes. Los mismos que en su día no votaron la Constitución o los seguidores de sus ideas, blanden ahora las impertérritas espadas defensoras de la inmutabilidad e ininterpretabilidad de nuestra Carta Magna.

Sea como fuere, nuestra Constitución tendría que reformarse o hacer una lectura de la misma tan posibilista y abierta como aconsejan los tiempos actuales y en función de las demandas de una sociedad globalizada y de los deseos imperativos de soberanía de alguna parte, por ahora, aún de España. Rectifico mi aseveración cambiando el “tendría que reformarse” por “debería haberse reformado”. Tan es así, que desgraciadamente llegamos tarde para algunas reformas. El inexorable paso del tiempo suele restar las soluciones más adecuadas de los problemas.

Pero es que hay más: no podríamos estar en peor momento que el actual para reformar la Constitución. La involución y el deseo de retornar al pasado son bien evidentes en una parte de la sociedad española. Si hoy abriésemos el “melón constitucional”, ¿quien podría garantizar que las reformas no se realizarían en sentido opuesto a las necesarias? ¿Con un Partido Popular con mayoría absoluta en el Parlamento, una UPD, más integrista que el PP en algunos aspectos, una más que evidente debilidad del PSOE y la crisis económica como telón de fondo, qué reforma constitucional podría llevarse a cabo? Me temo que recorreríamos decenas de años hacia atrás. No es descabellado pensar que en la nueva Constitución germinaría más de una idea preconstitucional. Háganse un inventario rápido de derechos y garantías —de la mujer (aborto), seguridad, sanidad, derechos laborales, educación pública, laicidad del Estado, competencias autonómicas, descentralización, etc. etc.—, y piensen cómo podrían quedar. Me temo que no hay más cera que la que arde, y que es bien poca. Una reforma ahora, con lo que está lloviendo, equivaldría a ponernos un dogal en el cuello. Tal vez Europa podría echarnos una mano, y que no fuese al cuello, claro.”

Dol per la mort d’Albert Manent

albert_manent_omnium_690

Nascut a Premià de Dalt el 1930, era fill de Marià Manent i Cisa, també escriptor.

“Albert Manent va destacar en el camp de la poesia, la narrativa, l’assaig i la història; una obra consolidada al llarg dels anys amb la publicació de més de 50 llibres, un miler d’articles en diaris i uns 400 articles en revistes especialitzades. La seva constància en aquest afany de consolidar la cultura de Catalunya l’hi va fer impulsar, participar i/o dirigir complicades obres de caire col·lectiu que han estat cabdals en la construcció d’una cultura catalana normalitzada: l’Enciclopèdia Catalana, el Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, el Diccionari dels catalans d’Amèrica o la Història de la Literatura Catalana..”

Va ser un dels fundadors de la revista Serra d’Or i de la Revista Catalunya. El 2011 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que concedeix Omnium Cultural.

Va formar part del Departament de Cultura, al costat de Max Cahner, al primer govern de Jordi Pujol, i des del seu càrrec institucional i posteriorment, va ajudar força a les associacions culturals franjolines a l’hora de cercar subvencions.

Magnòlia

magnolio

Del poemari “D’arbres, flors, fruits i llavors…”

Circumstància incerta:
florejar la indulgència.

Ocurrència certa:
florir el magnolier.

El blanc i la fragància
de tota magnòlia oberta
gracien el rancuniós.

Taula rodona per la llengua

La Revolta dels Enlla+ºats

Avui dia 12 d’abril –a 18 hores– a la Universitat Central de Barcelona, en el marc del Fòrum Social Català, la plataforma d’Enllaçats per la Llengua, de la que forma part el Moviment Franjolí per la Llengua, organitza una taula rodona anomenada: “La lluita per la llengua. La revolta d’Enllaçats”, en la qual diversos ponents dels territoris de diferents Països Catalans intervindran per a explicar la situació de la llengua i la reivindicació per a la seva defensa.
El Moviment Franjolí per la Llengua ha convidat per a aquest event per representar a la Franja en Manel Riu Fillat, professor de secundària a Tremp, escriptor, activista per la llengua i un gran coneixedor de la realitat lingüística a les aules i al carrer. En parlarà de la polèmica del Lapao com a denominació per a la llengua, així com de la situació d’aquesta abans del trist acrònim i del que vindrà després.

El Duo Recapte a Torrent de Cinca

Duo Recapte

Damà divendres a les 22,30, el duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot presenten, a la Sala d’actes de la Casa Ferrabràs de Torrent de Cinca, l’espectacle “Ataüllar el món des del Molinar”. (Any Desideri Lombarte).

Préssecs blancs

presecs

Del poemari D’arbres, flors, fruits i llavors…

Un allau de mans nou vingudes
van vestir tots els presseguers de blanc
—mans clares, obscures, negres, mans d’Alà—,
els fruits van créixer nets i purs
i les mans es van tancar en prémer uns euros
—almoines més que sous— i tots contents.

Del mercat de la Boqueria
surt un regust a fruites i a presències
que me n’omple les butxaques
de comerç global, d’homes i préssecs.