Moments en el temps a La Parada del Compte

Dos mesos tindrà exposades les fotografies “Moments en el temps” a l’Hotel La Parada del Compte”, Jesús Celma de la Codonyera.  La exposició va està inaugurada el passat 30 de juliol, amb unes paraules —precedides d’unes “delicatessen” i una sangria excelent —tendres i directes de Ramón Mur, lloant la personalitat i l’obra d’en Jesús Celma, dirigides als amics i públic en general que ens hi vam reunir. Parlà també l’artista i la directora de l’establiment. A tall d’exemple us faré esment de l’obra “Arrogància” —un gall esvelt, multicolor i arrogant— amb un pensament de David Hume que diu: “Els homes més arrogants són els que generalment estan equivocats, atorguen tota la passió al seus punts de vista sense una apropiada reflexió”. També es poden veure tres margarides esplèndides amb un poema “Als meus poemes porto el teu perfum” de Pablo Neruda, i detalls, subtileses, reflexos, el Salt de Fondespatla, el Matarranya, Vall-de-roures, aigua, paisatge i poesia. En aquell indret de la Torre del Comte, la cultura, el bon gust i la natura han guanyat la batalla al ferrocarril.

                                                                         José Miguel Gràcia  

Llibre i exposició de José Miguel Gràcia a la Torrocella/Torrecilla de Alcañiz

A les 20 h del  passat dia 25, tal com estava programat dins dels actes de la Setmana Cultural de la Torrocella, a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament, hi va començar l’acte de presentació del llibre Si les pedres parlaren… de José Miguel Gràcia i Jesús Pallarés. Artur Quintana presentà el llibre fent esment a la voluntat d’apropar a tots els aragonesos les tres llengües pròpies d’Aragó —la Torrocella, a tres km de la Codonyera, és un poble de parla castellana—, mitjançant les traduccions o les publicacions bilingües o trilingües. En el cas de Si les pedres parlaren…, el mateix autor va fer la traducció del català al castellà, o a la inversa en algun cas. Es tracta —va afegir Artur Quintana— d’un inventari gràfic de Jesús Pallarés i una invitació poètica de José Miguel Gràcia a visitar totes les ermites del Matarranya i del Mesquí, segons havia escrit Ramon Mur al pròleg del llibre. José Miguel Gràcia, mitjançant la projecció en “power point” d’unes quantes ermites, va llegir els corresponents poemes que van ser molt ben acollits pel públic que omplia de gom a gom la sala.

Després, José Miguel Gràcia va fer un recorregut per tots els quadres de l’exposició “Versos en groc” oferint explicacions i destacant els detalls de cada obra, per acabar amb la lectura dels poemes inclosos a cada espai o finestreta. Malgrat que s’havia fet una traducció al castellà de tots el poemes, després de l’acte, algunes persones varen voler rellegir-los en català.

Hem de cloure aquestes línies destacant la bona organització i programació de tots els actes de la Setmana Cultural de la Torrocella, producte de la il·lusió i bon treball de l’associació “El Cachirulo del Dr. Balaguer”.

                                                        Crònica de Lluís Roig

                                                                                              (Fotografies de Sigrid)

Lo Floro en vers


Nota informativa

El llibre Pasqual Andreu, lo Florit (Lo Floro en vers) de José Miguel Gràcia Zapater, ha estat editat recentment per l’Instituto de Estudios Turolenses (Col·lecció Lo Trinquet, volum 3). Més de dues centes deu pàgines de poemes i cobletes amb dibuixos de Jesús Pallarès. Director de la col·lecció, Artur Quintana. Disseny de Carles Terès i producció gràfica Terès&Antolín

Lo Floro cante,
lo Floro robe,
lo Floro parle,
lo Floro done
però mai plore.

“Aquest personatge tan popular, singular, enigmàtic i llegendari captivà els espontanis transmissors orals de la memòria col·lectiva i, més tard, els escriptors i poetes com Tomàs Bosque, Desideri Lombarte, Silvestre Hernández o l’autor d’aquest volum. José Miguel Gràcia ha volgut recrear el Floro i el seu entorn a través d’un exhaustiu coneixement històric del personatge: ha indagat en la premsa de l’època, en els arxius municipals, en els treballs publicats sobre el bandit i ha cercat nombrosos testimonis orals per tot el territori on va recórrer. Només des d’aquesta posició del coneixement del de la Sorollera ha pogut escriure els versos recreant les vivències del Floro: parlant per la seua pròpia boca i evocant els seus pensaments, arribant a una identificació entre escriptor i bandoler, malgrat la distància en el temps.”, segons escriu Carles Sancho al pròleg.

Exposició de fotografia de Jesús Celma

Del 30 de juliol al 30 de setembre estarà exposada a l’hotel La Parada del Compte a Torre del Comte, l’exposició de fotografia “Moments en lo temps” de Jesús Celma de la Codonyera. Jesús Celma és soci d’ASCUMA i té com a gran hobby la fotografia. El dia 30 de juliol a les 18,30 tindrà lloc la inauguració, amb la intervenció de Ramon Mur, periodista i escriptor bellmuntà i vocal de la Junta d’ASCUMA.

Del sastre a casa

(Publicat avui al Diario de Teruel)

Del sastre a casa passant pel banc dels acusats. Aquest és el camí que hauria de recórrer el president de la Generalitat Valenciana, Sr. Camps, per un evident delicte de suborn impropi. Després de cinc dies sense dir paraula, el Sr. Rajoy va fer un comunicat on defensa l’honorabilitat del Sr. Camps, perquè “ningú es corromp per tres vestits”, l’honorabilitat d’un mentider, suposo volia dir . Tant d’enrenou només per tres vestits? Que va acceptar els vestits i altres peces, i va mentir,  ho sabem ara i ho sabíem abans.

 Per què els imputats en el cas de la trama corruptiva Gürtel van fer aquests regals a ell i al altres companys de partit? Per què el Sr. Rajoy no ha tingut mai la valentia, o senzillament l’honradesa, d’enviar a casa el Sr. Camps? Què sap el Sr. Camps que podria fer trontollar la carrera política del Sr. Rajoy? Quina és la veritat dels de Gürtel, del PP de València i el finançament  il·legal del partit? El ciutadans tenim dret a saber-ho i els valencians més encara.

 Ara tractaran de cercar qualsevol estratagema per evitar les entrades i sortides al jutjat. “Ofrezco mi sacrificio a España”, “soy inocente, completamente inocente” ha declarat fent-se el màrtir.  Per a què la pena sigui, de moment, només monetària i mínima, sense inhabilitació política, evitant també una possible pena de presó, els altres s’autoinculpen, “ergo” són culpables.

Hauria d’haver dimitit fa temps. Tant de bo no s’hi hagués presentat a les eleccions… On és el codi ètic del PP?  Quina cara més gruixuda! Sempre no els pot sortir bé. Una colla d’impresentables. I els altres tres imputats deixaran també la política?

L’han votat majoritàriament, diuen els del PP. Això no vol dir altra cosa que: o els votants no es creien els presumptes fets delictius del Sr. Camps i dels seus companys , o no els importava perquè ells haguessin fet el mateix.

Ha trigat prou, però aquesta vegada, el Sr. Camps farà el camí del sastre a casa. Passarà pel banc dels acusats? I els valencians seguiran votant majoritàriament el PP?

Jo em pago els vestits,
digué el senyor Camps:
eren els vestits
de feia deu anys.

                                                                                                           José Miguel Gràcia

La Trobada Cultural del Matarranya a la Freixneda


La Trobada Cultural d’ASCUMA tindrà lloc enguany, el dissabte 6 d’agost a la Freixneda.

Programa:PDF

El català a la Franja: breu aproximació a una cursa d’obstacles

        Recentment Ramon Sistac, doctor en Filologia Catalana, professor titular de la Universitat de Lleida i membre de l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat un magnífic article al web Teranyina Digital, sobre la Franja. Com el considero de lectura obligatòria per a aquells que no tinguin clar allò que és la Franja, l’incloc integrament en PDF al bloc. Tant de bo si el llegissin la Sra. Rudi i la Sra. Serrat, presidenta de la DGA i consellera de Cultura, respectivament.

        De les terres de parla catalana diu: “Unes estructures històriques i organitzatives diverses, doncs,  que articulen  territoris diferents de llengua comuna o, segons el punt de vista de cadascú, territoris afins que constitueixen metafòricament les diferents branques d’un mateix pi.

        Aquesta obvietat, però, topa frontalment amb una altra realitat essencialment diferent: la de les terres catalanoparlants d’Aragó, conformades per una tirallonga de pobles, viles i llocs que tan sols presenten una molt precària estructura territorial comuna. És prou clar que aqueixes terres (que a partir d’ara anomenaré la Franja) no tenen entitat geogràfica ni administrativa pròpia —altra que la pertinença compartida a l’Aragó—,”

        De la Franja conclou: ““I és que, de fet, la Franja no ha existit mai o, si ho preferiu, és una creació moderna, del darrer terç del segle XX. Fins i tot el seu nom és discutit, i provoca alguna urticària. A l’Aragó endins no volen ni sentir-ne a parlar i, a les terres catalanoparlants,  el terme és un vell motiu de discussió, sobretot pel que fa a la seua adjectivació: Franja de Ponent, Franja d’Aragó, Franja Oriental, expressions que trasllueixen totes un rerefons ideològic ben evident.  Alguns —crec que, a hores d’ara, molts— hem optat per utilitzar “Franja” sense més, sense adjectius, amb el convenciment que és impossible de confondre-la amb la de Gaza, i amb la constatació que és una denominació que s’està popularitzant entre la població autòctona “no marcada””

        Per a llegir tot l’article: El català a la Franja