Presentació de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014

La Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa presentaran les principals dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) el proper 31 de maig, a les 11 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.

La presentació institucional anirà a càrrec de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, el vicerector de Política Acadèmica de la Universitat de Saragossa, Gerardo Sanz, el vicepresident executiu del Consorci Campus Iberus, Julio Lafuente, i la vicerectora d’Estudiants de la Universitat de Lleida, Neus Vila.

Cartagena

Cartagena és una gran ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d’aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena. També és el cap de la província marítima del seu nom. Amb més de 550 km² d’extensió, el seu terme municipal té 215.186 habitants censats (2009). Veieu la seva història: Història de Cartagena

El 9 d’abril del 2011 vaig escriure el post Quan a Cartagena es parlava català que podeu consultar. I també un altre el 5 de desembre, El català en Cartagena

Aquí teniu unes quantes fotos actuals fetes amb el mòbil.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cartagena

La magnífica escala de l’Ajuntament

 

 

De milions i urnes

Ī

(Publicat al Diario de Teruel)

A mesura que corre el temps entenc menys aquest país anomenat Espanya. D’exemples, en tinc un cabàs ben ple, tot i que amb un parell de molt recents en tinc prou per omplir la columna. Començaré pels milions d’euros: els pressupostos de l’Estat espanyol han pogut tirar endavant gràcies al suport del grup parlamentari basc (PNV) al Congrés, la qual cosa no seria res de l’altre món si no fos perquè ens costarà als ciutadans, no als bascos, esclar, 1.400 milions per començar i al voltant de 500 cada any en el futur. Bona venta de vots han fet els bascos, de debò! Qui gosa criticar la seva astúcia i pragmatisme enfront d’un PP necessitat de suport? No entenc com no s’ha produït un terrabastall en la resta de l’Estat espanyol davant d’aquell munt de milions que sortiran de la Hisenda Pública espanyola i passaran a la basca. Heu escoltat cap protesta ferma? Més encara, qui assenyala com a no solidaris, el Concert Econòmic del País Basc i el de Navarra?

Una altre exemple que no va de milions d’euros, si no d’unes caixes de metacrilat anomenades urnes. La Generalitat de Catalunya ha anunciat un concurs públic per a la compra d’unes 8.000 urnes –“instruments de destrucció massiva per consultar l’opinió del poble”– en breu. El Govern espanyol no ha trigat ni un sol dia en fer por amb l’aplicació de tot el pes de la llei, davant la seqüela d’un conflicte polític. L’amenaça no s’ha centrat només en els representants polítics, si no que s’ha estès als funcionaris i administradors de qualsevol nivell i condició. I encara més –i això entra dins del surrealisme– l’amenaça s’ha dirigit també a les empreses o qualsevol institució privada que hi col·laborí en la construcció dels artefactes. Fixi-s’hi el lector en l’elegància que hagués pogut demostrar el Govern espanyol en reaccionar d’aquesta manera: senyors de la Generalitat no us gasteu els diners en comprar urnes, el Ministeri de l’Interior, com sempre, us les pot cedir per a un bon ús. L’elegància en el comportament és una característica dels veritables demòcrates, als autoritaris els hi surt l’amenaça sense adonar-se’n. I als ciutadans espanyols els hi passa per sobre el dèficit democràtic del seu país.

José Miguel Gràcia    

La Llibreria Serret ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va destacar ahir dimecres en la cerimònia de lliurament de les Creus de Sant Jordi que allò que Catalunya vol ser està representat per l’“exemple” guardonats.

En l’acte de lliurament de les distincions a 29 personalitats i 24 entitats, el president va subratllar que “un país que no reconeix la vàlua de la seva gent no va enlloc”. Puigdemont va destacar la pluralitat i diversitat dels guardonats i va assegurar que en ells “veiem el que som i seguirem sent com a país”. “En els guardonats ens reconeixem, i això significa que anem bé com a país”, va reblar. “Tenim un camí clar i sabem on volem anar”, va afegit

Puigdemont va considerar que cal aprendre dels premiats “a no caure davant les adversitats, a sacrificar-se, a complir els somnis, a ser activistes de la causa comuna”. “Ens interpel·len a mobilitzar-nos per allò que creiem”, va indicar.

Va afirmar que “al país que volem, que ho decidirà la gent, hi haurà una representació de tots i cadascun dels ingredients dels que estan avui aquí presents”.

Una de les entitats guardonades va ser la Llibreria Serret “per l’esforç constant per preservar i difondre els valors de la cultura i la llengua catalana.  Aquest és un establiment de referència al Matarranya i a les Terres de l’Ebre per la intensa activitat cultural que desplega. Ha organitzat un gran nombre d’actes que inclouen exposicions, presentacions de llibres, conferències o taules rodones”.

Enhorabona Octavi!

La 13ª edició del RECERCAT a Reus

La 13ª edició del Recercat: “Jornades de Cultura i Recerca Local, dels Territoris de Parla Catalana”, es  celebrà els dies 28, 29 i 30 d’abril, a Reus, en el marc dels actes programats com a Capital de la Cultura Catalana 2017. Aquesta cita anual de referència s’organitza per a què els instituts i centres d’estudi d’arreu dels territoris de parla catalana, com a punt de trobada dels centres i instituts d’estudi, puguin intercanviar experiències i esdevenir un aparador, de cara a la ciutadania en general, de la gran quantitat d’activitats que realitzen aquestes entitats en el camp de la recerca històrica en el seu àmbit de treball.

Al llarg d’aquests tres dies, però molt centrat en el dissabte, el Recercat va oferir sis grups d’activitats diferents, repartides principalment en dos espais, el Centre de Lectura i la Plaça Evarist Fàbregas, totes d’entrada gratuïta, segons el programa previst. Els premis Recercat 2017 van se lliurats al Centre d’Estudis de les Garrigues i el de modalitat personal a Joaquim Mallofré i Josep Vicent Frechina, ex equo. Tot seguit podeu veure una sèrie de fotografies dels actes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Projecte presentat per l’Associació Cultural del Matarranya

Els 10 manaments dels franjolins

Des del Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga_ACPV han llançat conjuntament una campanya per a fomentar l’ús social  i la dignificació del català, així com la conscienciació lingüística dels catalanoparlants de la Franja: “Els 10 manaments dels franjolins”.

Es tracta d’un decàleg amb recomanacions lingüístiques per als catalanoparlants de la Franja, siguin o no d’origen, per ajudar a canviar certs comportaments lingüístics del dia a dia que van en detriment de la llengua pròpia.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins de la campanya de la xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua: “Sant Jordi: llengua normalitzada, literatura sense fronteres”.