Queretes rep la Trobada Cultural d’ASCUMA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb un bon oratge i flaires de verema va començar, al migdia del passat 24 de setembre a Queretes, la 27ª Trobada Cultural d’ASCUMA. Primer la benvinguda de l’alcalde, seguida de la presentació d’ASCUMA, amb un resum de les seues activitats i actuacions, a càrrec del president Juan Luis Camps i després Juan Manuel Aragonès va parlar de Clairó.  Tot seguit Carles Sancho va presentar el llibre de Lluís Rajadell  “La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito tan ben documentat com il·lustrat. I en acabar, “La Rondalla del Ports” començà les improvisacions amb aires matarranyencs.

El dinar de germanor va tenir lloc al restaurant “La Era de Queretes”: un vermut d’entrada a la balconada i al fons la bella panoràmica de la serralada d’els Ports, i a les faldes, Arnes, Horta de Sant Joan i Arenys de Lledó clapejant el verd; i sense pausa “La Rondalla dels Ports” tocant, cantant i ballant. Vam dinar animadament, xerrant tan com vam poder, perquè a estones el soroll amplificat pel baix sostre ens guanyava. I va tornar “La Rondalla dels Ports” i van anar cap a la vila a fer una llarga visita passant per la Cooperativa, restes d’antigues bodegues rústiques, per la façana de l’església, pel recinte de l’antic castell, l’arc de la casa Sopera, pel Centre d’Interpretació de Cultura Ibérica i pel carrer Major a la Plaça d’Espanya. Allí tenia lloc l’Alifara de Clarió amb la seua gimcana infantil sobre el vi –entre altres activitats estaven donant forma a una gran bota de vi. No ens deixàrem de veure el Portal de Vall-de-roures, la casa Turull, la capella de Sant Antoni de Pàdua, l’antic molí de la vila i la casa castell del Deume. I “La Rondalla dels Ports” sense parar, incansables, tendres amb la gent d’edat, cobles dirigides a la gent dels balcons, alegria i ironia i sempre tocant, cantant i ballant, insuperables…

I quan el sol se’m va anar a dormir, una xerrada sobre la verema per Enrique Monreal de Bodegues “Mas de Torubio” i els vins de la comarca, i un tast ben comentat de tots ells.  I per cloure els actes l’actuació del grup “Ya Babé”. Una jornada ben completa.

Veieu el següent vídeo:

I ara les fotos:

El Correllengua a Esplugues

cartell_correllengua_2016_esplugues-1

El Correllengua és la iniciativa popular, reivindicativa, lúdica i social a favor de la llengua. El seu objectiu principal és la plena normalització de la llengua catalana a través de l’increment del seu ús social. El Correllengua 2016 passarà per més 200 poblacions del Principat, la Franja i la Catalunya Nord entre el 9 de juliol i el 5 de novembre. El Correllengua 2016 es dedicarà a la periodista i escriptora Montserrat Roig, coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort. Tots els actes recordaran el compromís de Roig amb la llengua i el país.

A Esplugues, la CAL organitza el Correllengua des de l’any 2002. Per a l’edició d’aquest any s’han preparat dos actes molt singulars. El primer, el 21 de setembre a les 19h a La Masoveria de Can Tinturé amb el recital poèticomusical “Pinzellades de Roig”, de Vicente Monera i Jaume Calatayud. Tot un èxit de públic. I un altre, el divendres 23 de setembre, a partir de les 20:30 homenatge també a Montserrat Roig, amb el SOPAR PER LA LLENGUA (molt singular), amb un convidat especial, el periodista i escriptor Vicent Villatoro, amb una taula ocupada pels escriptors d’Esplugues.

Veieu fotografies del primer acte, dia 21 de setembre:

Una molt bona notícia

ramondandres

Ramón Andrés

patrick-sauzet

Patrick Sauzat

michael-metzeltin

Michael Metzeltin

(Publicat al Diario de Teruel)

Passada l’ominosa legislatura Lapapyp-Lapao recuperem ara, de mica en mica, la nostra dignitat d’aragonesos que aquella legislatura ens havia furtat amb la seua lingüística-ficció. L’aragonès i el català tornen a ser llengües pròpies i històriques del nostre país, i ja no som la riota lapapyp-lapaoista del món. El nou Govern procura millorar la tan precària situació de les nostres llengües minoritzades amb la recent creació d’una Direcció General de Política Lingüística. En el cas concret de la normativa veiem que la del català ja fa més d’un segle que ha estat àmpliament aconseguida, mentre que per a l’aragonés, si bé s’ha avançat força en normativa fonètica, morfosintàxica i lèxica, comptem en aquest moment amb tres ortografies diferents.  Resulta molt difícil tirar endavant en la normalització de l’aragonés sense una ortografia uniforme, cal doncs aconseguir-la com més prompte millor. Vist que els partidaris de les tres ortografies són incapaços de posar-se d’acord, el director de la DGPL, J.I. López Susín, amb molt bon criteri, ha convocat  tres lingüistes especialitzats en  llengües romàniques perquè facen una proposta ortogràfica que puga ésser acceptada pels representants de les tres ortografies aragoneses ara vigents. I això és la molt bona notícia: que tres professors universitaris, els romanistes Ramón d’Andrés  d’Oviedo, Patrick Sauzat de Tolosa del Llenguadoc i Michael Metzeltin de Viena, ja han posat fil a l’agulla,  i per al primer semestre del 2017 volen presentar una ortografia de consens per a l’aragonès. En les llengües romàniques comptem amb un altre cas, molt semblant, i prou ben reeixit, en la unificació de diferents propostes normatives. Es tracta del retoromànic parlat a Suïssa, on el professor universitari Heinrich Schmidt, retoromanista de llengua alemanya de Zuric, va rebre als anys setanta l’encàrrec de la Lia Rumantscha, la coordinadora de les diverses associacions de foment del retoromànic, per unificar les codificacions de les cinc variants del retoromànic de Suïssa, i no tan solament l’ortografia, ans també la fonètica, morfosintaxi i  lèxic. Si els retoromànics ho han aconseguit, i això que ho tenien força més difícil que nosaltres, que només hem d’unificar l’ortografia, és  lícit esperar que ens en sortirem.

Artur Quintana

La 6ª de Mahler a Werner

gustav-mahler-1907-komponistenquartier-hamburg-30-rrr

El matí del passat dissabte 17 de setembre, al loft de Werner, Juan Carlos Calderón, si em permeteu dir-ho amb aquestes paraules, va despullar integrament i analitzar musicalment la 6ª Simfonia de Mahler, seguint el cicle o projecte “ Mahler Maps” per a les 9 Simfonies i la Cançó de la Terra.  Vam poder gaudir d’una audició detallada i plena de comentaris de Carlos Calderón, conduents a una audició conscient i plaent de la Sexta amb la “World Orchestra for Peace, dirigida per Valery Gergiev (BBC Proms 2014).

Els quatre temps de la 6ª

  1. Un allegro energico, ma non tropo, que en una gran part té un caràcter de marxa amb trompetes i oboès en la seva exposició, mostrant també una exquisida melodia que Alma Malher reivindicà.
  2. Un andante moderato com a descans dels altres tres moviments de l’obra. Algun clímax sentimental després de temes elegíacs i pastorals, però sempre suavitat i calidesa. I al final tot un esvaïment com un tendre crepuscle.
  • Un scherzo pesante, un retorn als obstinats ritmes de marxa de l’allegro. En el trio, secció central, les paraules d’Alma són aclaridores d’allò que va voler expressar Mahler: “va representar els jocs arítmics de les dues petites filles, vacil·lant en ziga-zaga sobre la sorra”, encara que la cronologia ho desmenteix. Sardòniques riallades, fuetades rítmiques i un final amb la desaparició dels fantasmes.
  1. Finale: Allegro moderato-Allegro enèrgico, un reguitzell de canvis sobtats en el tempo i caràcter, de l’elevació d’una gloriosa melodia a una colpidora angoixa. Potser Mahler es va voler enfrontar al seu propi fracàs, i ho va fer directament. Els tres grans cops de martell, segons explicacions d’Alma, eren els tres cops del destí sobre l’heroi: la mort de la seva filla, el diagnòstic d’una malaltia cardíaca i la seva renúncia a la direcció de l’òpera de Viena. Malgrat tan adient relat, el tercer cop el va fer caure aviat el propi Mahler. Una tensa calma al final de tragèdia.

Aquesta simfonia número 6, denominada la Tràgica –qualificatiu de dubtós origen–, la va escriure Mahler en els períodes estivals de 1903 i 1904, essent revisada el 1906, i estrenada i dirigida pel propi compositor a Essen, el maig d’aquest últim any. El pessimisme i gairebé nihilisme que es desprèn de la simfonia no té una explicació lògica atesa l’època de felicitat en que vivia l’autor.

Escolteu i veieu:Mahler-Simfonia nº 6-Gergiev (you tube)

El govern d’Aragó presenta a Europa un informe sobre el català i l’aragonès

lopez-susin 

(Notícia recollida d’El Periódico de Aragón)

El director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, va presentar a Estrasburg un informe sobre la situació de les dues llengües minoritàries d’Aragó: el català i l’aragonès

El document va ser lliurat als membres de l’Intergrup del Parlament Europeu sobre Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües. En la seva intervenció, López Susín va recordar, segons ha informat la DGA en un comunicat, que “les dues llengües es troben en una situació molt delicada, especialment perquè fins ara no ha existit una acció ferma dels poders públics per a la seva conservació, recuperació, promoció i ensenyament “

Durant la presentació, el director general va exposar de forma detallada les diferents mesures que s’han adoptat des de l’Executiu, posant de manifest el “compromís” del Govern d’Aragó amb la pluralitat lingüística de la comunitat.

CINGA FÒRUM 2016

Cinga Fòrum 2016 al Palau Montcada de Fraga, el 24 de setembre.

cinga-forum-2016-copia

El Govern d’Aragó regula els premis de creació literària

departamento

Al BOA del 8 de setembre,  es va publicar el DECRET  124/2016, de 30 d’agost, del Govern d’Aragó, DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT, CULTURA I ESPORT, mitjançant el qual es modifica el Decret 22/2013, de 19 de febrer, del Govern d’Aragó, pel qual es regulen els premis a la creació literària i al sector del llibre  d’Aragó.

En lo referent als escriptors aragonesos de parla i expressió catalanes cal dir que torna el premi Guillem Nicolau amb dotació econòmica i publicació de l’obra premiada. La dotació econòmica es fixarà en el moment de la convocatòria dels diferents premis. Benvinguts siguin a la nova vida el Guillem Nicolau i l’Arnal Cavero, així com tots els altres premis.

En el punt 4, de l’article 3 del Decret es diu: “ El Premi “Guillem Nicolau” tindrà com a objectiu premiar una obra de creació literària de qualsevol gènere (narrativa, poesia, teatre, assaig, etc.) escrita en català d’Aragó o en qualsevol de les seves varietats, d’autor aragonès o relacionat amb l’Aragó. Unes preguntes faig al respecte. Quan diu que l’obra ha d’estar “escrita en català d’Aragó o en qualsevol de les seves varietats”, què vol dir? Com el català d’Aragó ja és una varietat de català, la frase vol referir-se a les varietats d’una varietat? I per què no a les varietats de les varietats d’una varietat? Convindreu amb mi que una llengua és una llengua i les seues varietats? Tal vegada estic equivocat –tant de bo fos així– i la frase del Decret voldria dir català d’Aragó i totes les altres varietats dialectals dels territoris de parla catalana. Només dient “català” seria suficient.

En quant al Premi Miguel Labordeta no es fa referència a les varietats de castellà d’Aragó.

En tot cas, enhorabona al Govern d’Aragó, i més concretament, al Departament d’Ensenyament, Cultura i Esport i a la Direcció General de Política Lingüística. Ara només resta la convocatòria dels premis.