Ramón Mur , pregoner de les festes d’Alcanyís

L’Ajuntament l’ha escollit per la seva “gran vinculació a Alcanyís i al Baix Aragó” El periodista Ramon Mur Gimeno, que resideix a Bellmunt i Saragossa, serà el pregoner de les festes patronals d’Alcanyís de 2017. Així es va decidir per l’Ajuntament a finals de la setmana passada per «la gran vinculació de Mur a Alcanyís i al Baix Aragó», tal com es va anunciar en un comunicat. Ramón Mur (Pamplona, ​​1944) va estudiar al Seminari dels Caputxins d’Alsasua, romanguent vinculat uns anys a aquesta institució, es va llicenciar en Periodisme a la Universitat de Navarra. Al llarg de la seva trajectòria laboral ha treballat en diferents mitjans com el diari “Deia” de Pamplona i “El Correo Espanyol. El Pueblo Vasco”. Mur també va ser director del diari “La COMARCA” des de març de 1994 fins l’agost de 1995. A més de periodista, posseeix una gran faceta d’escriptor i ha col·laborat en diverses obres col·lectives. És soci actiu de l’Associació Cultural del Matarranya. Ha estat implicat en la vida cultural d’Alcanyís i del Baix Aragó des dels anys 80 sent l’autor de diversos treballs sobre diferents personalitats i iniciatives del territori com de l’advocat i regeneracionista Juan Pío Membrado -antepassat del propi Mur-, José Pardo Sastrón o Desideri Lombarte. Manté l’arxiu Membrado a Bellmunt. També és autor de diverses novel·les, com “Sadurija” i “Huellas de herradura”. El seu últim llibre ha estat, “El somni de Kil”, publicat el 2015 i que porta el subtítol de “Homenatge als 30 anys de la llibreria Serret”. Actualment, tot i que ja està jubilat, col·labora i escriu articles en diverses revistes i diaris de la província. A més està treballant en la redacció d’un volum commemoratiu del 50 aniversari de l’Asociación Cultural El Cachirulo d’Alcanyís. «Ramon Mur és una persona que encara segueix treballant i escrivint. Cada vegada està més temps a la nostra terra perquè és un enamorat d’Alcanyís i del Baix Aragó. És una persona estimada i de ben segur el seu pregó serà força interesant i a l’altura de la ciutat d’Alcanyís», va afirmar l’alcalde d’aquesta ciutat, Juan Carlos Gracia.

Continua llegint

Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero (Govern d’Aragó)

Castellot

(Publicat al Diario de Teruel)

Ja ben entrada la primavera passada vam pujar a Castellot, que feia un muntó d’anys que no hi havíem estat. Només eixir del túnel i aparcar a la plaça, vam enfilar dret costera amunt cap al Castell. El vam trobar prou restaurat dels mals de la darrera esparterada, i ben endreçat. El gran llenç de muralla que ja de lluny s’anuncia al visitant ha quedat molt ben renovat, només el drenatge no deu haver anat bé del tot perquè ja s’hi fan de mal veure unes grans taques d’humitat. I és llàstima gran que no  hagen restaurat plenament el torreó, vull dir tancant-lo i posant-hi tellat. Tal com l’han deixat s’anirà esfondrant sense remei. No hauria costat pas tant de posar-n’hi. Des de dalt de la fortalesa Castellot recorda prou Morella: dues viles allargassades, contornejant a Morella i que no cal a Castellot, amb carreres paral·leles ajocades al peu del castell, i ambdues amb les corresponents grans esglésies i places de bous.  Una diferència: quan es contempla la clotada, i en part atossalada, que aquestes viles tenen al davant – migjorn en el cas de Castellot- la quantitat de bancals en permanent i desolat guareit és molt més alta a Morella. Fins i tot gosaria dir que a Castellot he vist bancals treballats que quan hi vaig venir la darrera vegada, fa anys dic, eren del tot deixats de la mà de Déu. I això no passa a Morella, on l’activitat agrícola sembla haver-se abandonat completament, o poc se’n falta.  Guaitant cap al nord, a baix del tot de l’espadat, al peu mateix de la cinglera a l’altre cantó del barranc, sorgeix l’ermitatge del Llovedor amb uns degotalls més aviat magres –la forta sequera d’enguany ens han dit uns joves de la vila que ens hem topat ja de camí de tornada. Abans l’Àuria Picuda ens havia acomiadat del Castell amb la cançó:

                         Jo en volia una parrina,

                        i ella no em volie a mi.

                        I de tant que la volia

                        penso que n’hai de morir.

Només he tingut temps d’escriure’n la lletra i guardar-ne la música en la memòria.

Artur Quintana

27a Trobada Cultural del Matarranya a Mont-roig

5a edició Matarranya Íntim (Queretes, 2017)


Cinc anys d’un projecte escènic, social i cultural

Impulsat per Francachela Teatre, Matarranya Íntim és un festival pioner a portar les arts escèniques d’avantguarda a l’interior de les cases particulars i espais singulars del medi rural aragonès, amb l’objectiu de dinamitzar el panorama cultural de la comarca i posar en valor la seva riquesa patrimonial.

Entreu per a veure el programa aquí:

https://issuu.com/matarranyaintim/docs/llibret_matarranya_intim_2017

Les clavegueres d’Interior

(Publicat al Diario de Teruel)

La nit del 18 de juliol TV3 i IB3 van estrenar el documentari Les clavegueres d’Interior o en castellà Las cloacas de Interior, dirigit per Jaume Roures i produït per Mediapro. És un treball d’investigació sobre l’Operació Catalunya i altres on es mostren les actuacions grolleres que mitjançant alts funcionaris del Ministeri de l’Interior es van portar a terme per intentar demostrar, fossin o no certes, les implicacions de polítics independentistes catalans amb la corrupció. Van inventar comtes corrents a Suïssa de polítics més o menys implicats en el procés català i de familiars seus, en el moment d’unes eleccions (cas Trias). Van dur a terme un munt de maniobres ocultes tractant d’inculpar com fos i a qui fos, sempre que tingués vinculacions amb el procés. El contingut del documentari pren com a punt de partida les converses –publicades pel diari Público l’any passat– entre l’ex-ministre de l’Interior espanyol José Fernández Díaz i l’ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel Alfonso, un veritable escàndol que en qualsevol país mínimament democràtic hagués produït un terratrèmol polític i judicial de dimensions difícilment mesurables per les implicacions directes de membres del govern. A Espanya, ni va dimitir el ministre, ni els grans partits estatals ho van considerar en la seua gravetat, ni els mitjans de comunicació ho van explotar, ni tan sols la fiscalia mostrà cap interès. Exceptuant Euskal Telebista, cap altra televisió espanyola, generalista o no, va mostrar interès en un principi per la projecció de l’esmentat documentari. Tot i que, el mateix dijous 13 que havia d’emetre Euskal Telebista el llargmetratge, va suspendre inusitadament l’emissió sense donar cap explicació. Mil cinc cents milions d’euros donen per a molt.  A nivell d’Estat, és com si la majoria dels ciutadans espanyols, tapant-se els ulls, les orelles i el nas, es diguessin a si mateixos: ja els està bé a aquests catalans independentistes…! Tot i que, d’aquesta pols arribaran sens dubte llefiscosos fangs més enllà de l’Operació Catalunya. Cadascú que interpreti els fets com vulgui, jo faig la meua interpretació ben clara i directa: és una vergonya que demostra la baixa qualitat de la democràcia del “Reino de España”. Quina manera tan estranya i poc eficaç –com tantes altres que es practiquen– d’atraure Catalunya a Espanya o de potenciar la democràcia en general!

 José Miguel Gràcia

Pròxima convocatòria dels Premis Literaris en aragonès i català

Els propers dies es publicaran en el BOA les convocatòries dels premis Arnal Cavero (aragonès) i Guillem Nicolau (català).

En 2013 el Govern d’Aragó (PP-PAR) va decidir fusionar els dos premis (DECRET 22/2013, de 19 de febrer, del Govern d’Aragó, mitjançant qual es regulaven els premis a la creació literària i al sector del llibre a Aragó), i retirar-los la dotació econòmica, el que va ocasionar que quedessin deserts en totes les seves convocatòries.

Per poder tornar a convocar-los separats i amb dotació pressupostària, l’actual Govern d’Aragó (PSOE-CHA) ha hagut de modificar el referit Decret (mitjançant DECRET 124/2016, de 30 d’agost, del Govern d’Aragó, pel qual es modifica el Decret 22/2013, de 19 de febrer, del Govern d’Aragó, mitjançant el qual es regulaven els premis a la creació literària i al sector del llibre a l’Aragó), i ajustar-los a la nova regulació establerta per la Llei de subvencions d’Aragó de 2015, que els considera com a tals, redactant unes bases reguladores (ORDRE ECD / 48/2017, de 10 de gener, per la qual s’estableixen les bases reguladores dels premis de creació literària i artística en aragonès i català), i finalment, un cop aprovats els pressupostos de la Comunitat Autònoma poder realitzar la convocatòria.

Així, els premis tindran una dotació de 3.000 euros cadascun d’ells, per a obres inèdites, han de tenir una extensió mínima de 100 pàgines per a prosa, 350 versos per a poesia i sense límit per a assaig.

El termini de presentació d’originals començarà un cop publicada l’Ordre el Butlletí Oficial d’Aragó i acabarà als 20 dies naturals.