L’aragonès de l’Aragó

Font: Viquipèdia

(Article publicat al Diario de Teruel)

Aquest títol, així d’entrada, pot semblar una tautologia, perquè és sabut que l’aragonès és una llengua que només es parla a l’Aragó, concretament a les comarques septentrionals del nostre país –prescindint, és clar, dels parlants de l’emigració. Això és ben cert si ens referim al present, però no al passat, ja que aleshores la llengua aragonesa era parlada també a les comarques centrals i meridionals de tot Aragó, tret de les més orientals on es parlava i es continua parlant català, i s’estengué parcialment pel País Valencià, per Múrcia i les comarques nordorientals d’Almeria, si més no, uns territoris ara, tots ells de llengua castellana. En tots aquests territoris la llengua castellana que s’hi parla avui en dia presenta unes modalitats amb forta presència fonètica, morfosintàctica i sobretot lèxica de substrat aragonès, així com també de català. En el cas d’aquesta darrera llengua la presència en les modalitats castellanes s’hi manifesta més com a adstrat, llevat de les comarques meridionals alacantines, Múrcia i Almeria, on el substrat català és tan considerable com l’aragonès. Totes aquestes modalitats de llengua castellana reben diferent noms, que canvien segons els territoris: xapurriat, xurro, castellà, murcià, castellà xapurriat, panotxo …, i tampoc no fóra del tot exagerat d’anomenar-les aragonès de València, de Múrcia, d’Almeria, de Terol, etc. La Constitució Espanyola declara que aquestes modalitats de la llengua castellana són una “riquesa” i “un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Els estatuts de les comunitats autònomes on es parlen les esmentades modalitats de la llengua castellana recullen la preceptiva constitucional –en aquest cas també ho fa el nostre– si bé n’hi ha que fan veure com si ignoressen la Constitució, una incomprensible actitud, que el nostre estatut practica també en altres casos. De tota manera a pesar del que es preceptua tant a la Constitució com als Estatuts l’aplicació real de mesures de protecció i respecte d’aquestes modalitats és escàs. Convindria que els departaments de política lingüística i d’educació dels territoris on es parlen aqueixes modalitats castellanes desenvolupessen accions eficaces sense més dilacions. N’ haurem de tornar a parlar.

Artur Quintana i Font

RECERCAT 2017 a Reus

Els dies 28, 29 i 30 d’abril tindran lloc les Jornades de cultura i recerca local a Reus.

Programa Recercat2017

Presentació del projecte poètico-musical “Aire foc i desig” a Barcelona

El 22 d’abril, a les 19.30 hores, al “Centre Cívic Can Deu”, situat a la Plaça de la Concòrdia 13 (línia verda “Les Corts”) de Barcelona, el poeta Juan Carlos García Hoyuelos i Requiem Amb Ria (Proartcat), presentaran el projecte poètico-musical ibèric Aire, foc i desig, traduït a totes les llengües ibèriques i dialectes, i al ladino (sefardita).

La poeta i escriptora Aigua Maria presentarà  l’autor. Hi intervindran recitant en català Mercè Amat Ballester (poeta), Montse Assens (poeta, pintora i fundadora de l’Associació de Relataires en Català), Salvador Garcia Pérez (músic i compositor), José Miguel Gràcia Zapater (poeta i expresident de l’Associació Cultural del Matarranya, Aragó), Anna Llensa Sanchez (“aprenent en l’art d’escriure” com li agrada definir-se) i l’esmentada Aigua Maria (poeta i escriptora, dirigeix la revista “Requiem amb Ria” i cofundadora de Proartcat). En català recitaran Imma Fredes Fenollosa (rapsode) i Rodolfo Hoyuelos Cambra (escriptor), a més de l’autor del poemari.

A la vetllada poètica es projectaran diversos vídeo-clips del CD que acompanya el poemari, versions musicals d’algunes de les poesies d’Aire, foc i desig

Junta d’ASCUMA del 13 d’abril

El passat 13 d’abril tingué lloc una Junta d’ASCUMA per tractar uns quants assumptes importants. Entre ells cal destacar, una revisió prèvia de l’estat de comptes de l’Associació, el projecte de toponímia del Matarranya i la Trobada Cultural que tindrà lloc el primer cap de setmana d’agost a Mont-roig. Més endavant informarem del programa, que ens atrevim a anticipar que serà força interessant. En el transcurs de la Trobada es lliurarà el Premi Franja, a títol pòstum, a Teresa Maria Ballester.

Mallorca

Felip V signà el 28 de novembre de 1715 un decret que establia la Reial Audiència de Mallorca. Amb cinc decrets més es configurà la Nova Planta de govern del Regne de Mallorca. El Gran i General Consell va ser dissolt i les seves competències passaren a la Reial Audiència de Mallorca, depenent del Consell de Castella. Desaparegueren també les universitats locals reemplaçades pels ajuntaments de tall castellà. El nom de la Ciutat de Mallorca fou substituït per l’arqueològic de Palma. La hisenda pública s’integrà dins la Reial Hisenda de la monarquia, desapareixent l’autonomia financera del regne que ara passava a ser dirigida des de Madrid.

Les noves institucions borbòniques representaren la centralització i el predomini de l’aristocràcia filipista (botifarres). D’altra banda la militarització del territori insular comportà l’establiment de lleves forçades a partir de Ferran VI (1747). La marina illenca participà en els conflictes bèl·lics al costat de l’Armada espanyola. L’any 1745 Mallorca tenia 120.000 habitants, el 1787 eren 135.900 i el 1797 140.700, amb un creixement global d’un 35%. (Viquipèdia)

L’illa de Mallorca té una població censada d’uns 860.000 habitants, de la que poc menys de la meitat viu a la capital. Mallorca és l’illa més poblada de Balears i la segona illa més poblada d’Espanya, després de Tenerife a les Illes Canàries. I els turistes són molts milions.

Aquí teniu unes quantes fotos de Mallorca. Podrien ser d’un xic més de qualitat, però com no portava la càmera, el mòbil no em dóna per a més.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Convocatòria del Premi “Desideri Lombarte” 2017

Acte de lliurament del 2016

Ha estat convocat el premi Desideri Lombarte 2017, un reconeixement a la tasca de difusió i dignificació del català a l’Aragó. Lombarte, nascut a Pena-roja de Tastavins, va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català a l’Aragó. En la seva primera edició, el 2016, es va concedir el guardó ex aequo a José Bada Panillo i Artur Quintana i Font

El Butlletí Oficial d’Aragó ha fet pública la convocatòria del Premi “Desideri Lombarte”, per a aquest any 2017 de conformitat amb el que disposa el Decret 45/2016, de 19 d’abril, del Govern d’Aragó, mitjançant el qual es van regular els premis “Chuana Coscujuela” i “Desideri Lombarte”. Sengles reconeixements tenen periodicitat bianual i es convoquen alternativament, excepte l’any d’entrada en vigor del Decret (l’any passat 2016) que, de manera excepcional, es van convocar els dos guardons de forma simultània. En la seva primera edició es va concedir el Premi “Desideri Lombarte” ex aequo a Josep Bada Panillo i Artur Quintana i Font, en tant que el Chuana Coscujuela va ser lliurat ex aequo a Ignacio Almudévar Zamora i María Victoria Nicolau Minuet.

El “Desideri Lombarte” està destinat al reconeixement d’una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc. que suposin un destacat benefici per al català d’Aragó, tenint especial consideració les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària, etc. del català d’Aragó i constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.

Podran ser candidats al Premi “Desideri Lombarte” les persones nascudes o residents a Aragó o amb especials vincles amb la comunitat autònoma, així com les institucions o associacions aragoneses en tant que la seva activitat reuneixi les circumstàncies que preveu l’article 1 del Decret 45/2016, de 19 d’abril, del Govern d’Aragó, pel qual es van regular els premis. El termini de presentació de candidatures serà d’un mes, comptat a partir del dia següent de la publicació d’aquesta convocatòria al BOA. El lliurament del premi tindrà lloc en el transcurs d’un acte organitzat a l’efecte, amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.

Desideri Lombarte

Desideri Lombarte, nascut a Pena-roja de Tastavins (1937-1989), reconeixerà la tasca en català. Va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català d’Aragó. Va destacar per la seva obra poètica, amb antologies com Ataüllar en món des del Molinar, però també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre. Home polifacètic des del punt de vista intel·lectual, també es dedicà a la investigació històrica, etnogràfica i lingüística treballant per a la dignificació de la seva llengua a Aragó. Va ser membre fundador i vicepresident de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors a Aragó del II Congrés de Llengua Catalana (1986). Així mateix, cal citar les seves habilitats com a dibuixant per il·lustrar les seves obres.

El Corredor Madriterrani

(Publicat al Diario de Teruel)  

No pensi el lector que hi ha un error d’escriptura en el títol d’aquesta columna. No, no és així. És una paraula, em refereixo a madriterrani,  derivada de la juxtaposició de dues, Madrid i Mediterrani. Fins ara se n’havia parlat a tord i dret de “Corredor Mediterrani espanyol” per a designar lògicament la gran via de comunicacions que hauria d’unir Algesires amb els Pirineus per Figueres. Una via tan important i necessària com ajornada en el temps per motius derivats d’una concepció centralista –estructura radial– i allunyada al màxim de criteris econòmics i del sentit comú. Una via que hauria de tenir una funció doble: d’una banda com a transport de mercaderies i de l’altra com a transport d’alta velocitat de persones. Una via demandada per Europa des de fa molt de temps que uniria els grans ports de la Mediterrània espanyola: Algesires, Almeria, Murcia/Cartagena,València, Tarragona i Barcelona amb França. Una via començada a pedaços fins avui i que no té en compte l’amplada de via europea. I ara anem a la part més ridícula, barroera i trista del tema que es sintetitza en el comentari del ministre de Foment, Iñigo de la Serna, quan, visitant el dilluns passat les obres de València a Castelló, en va dir una de grossa: “El Corredor Mediterrani avança. Castelló estarà a 2 hores 25 minuts de Madrid gràcies a aquest nou tram que he visitat avui”. Més clar no ho hagués pogut dir: el tram Madrid-Castelló forma part del Corredor Mediterrani. Molts lectors pensaran que només es tracta d’una errada o ficada de pota d’un mal dia del ministre. Doncs no, perquè n’hi ha més. L’any 2011 el govern espanyol decidí que el tram Algesires-Madrid s’anomenés, també, Corredor Mediterrani. La connexió entre l’estació d’Atocha i la de Chamartín, que actualment no es connecten, es pagaran amb fons destinats al Corredor Mediterrani, obres que costaran 935 milions d’euros. Segur que penseu que ja n’hi ha prou, doncs no, en diré una altra més, i aquesta vegada té a veure amb el govern d’Aragó actual: fa uns quans dies, en el transcurs d’una reunió que van mantenir la presidenta d’Andalussia, Susana Díaz, flamant candidata del PSOE a la secretaria general del partit, i el senyor Lamban, president d’Aragó, van acordar donar suport a la via  Algesires-Madrid-Saragossa-Tarragona. Tot hi passa per Madrid.

José Miguel Gràcia