Llibres premiats enguany per la DGA

 

Dijous 6 de desembre, dins del Programa de la Fira del Llibre de Montsó, tindran lloc els actes següents

11:30 Obertura de fira
12:30 Inauguració
13:00 Pregó a càrrec de Sandra Araguás
13:30 Reconeixement i presentació dels llibres premiats enguany per la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la DGA
• Premi Miguel Labordeta 2017. Maria Pilar Benítez Marco, per la seva obra ‘Morfosintaxis humana’.
• Premi Guillem Nicolau 2018. Marta Momblant Ribas per la seva obra Arbàgel. Un revolt de l’amor. (En català).
• Premi Arnal Cavero 2018. Chesús Aranda Guerrero per la seva obra ‘Simien d’Umanistas, recentment traspasat.
• Premi de les lletres aragoneses 2017. Jose Luis Corral Premi de les lletres aragoneses

 

La 28a Trobada Cultural del Matarranya a Calaceit

La 28 Trobada Cultural del Matarranya va començar, el diumenge 18 de novembre a les 10 del matí al teatre de la Germandat de Calaceit, amb la cordial rebuda per part de l’alcalde de la vila Josep M. Salsench i del president de l’entitat organitzadora, l’Associació Cultural del Matarranya, Joaquim Montclús que va presentar la programació de la jornada.

Seguidament es va formar la primera taula redona “Tenim llengua per a anys?” amb uns escollits participants que asseguraven un debat molt interessant:

Taula dedicada a la llengua. D’esquerra a dreta: Joan Maluquer, Ramon Sistac, Isidor Marí, Carles Sancho, Àlex Susanna, Pietro Cucalón i Natxo Sorolla. / Fot. Carles Terès

Ramon Sistac i Vicén, barceloní, de família originària de Camporrells –la Llitera-, professor i doctor de dialectologia de la Universitat de Lleida, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i col·laborador de Temps de Franja.

Joan Maluquer i Ferrer, barceloní, llicenciat de filologia clàssica, editor, vicepresident de l’Ateneu de Barcelona i president de la Comissió de Cultura i gerent i secretari de l’equip rector de la Universitat Catalana d’Estiu.

Àlex Susanna i Nadal també barceloní, amb casa a Calaceit, poeta, gestor cultural, editor, traductor, articulista, professor a la URV de Tarragona, ex director de l’Institut Ramon Llull i director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.

Isidor Marí i Mayals, eivissenc, ha estat professor de la Universitat de les Illes Balears, sotsdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, músic i compositor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Pietro Cucalon Miñana, saragossà de Codos, actualment viu a Aiguaviva, mestre a la Ginebrosa, Aiguaviva i Mas de les Mates, Premi Franja 2008, director de Centre Rural Agrupat de Castellot, ex assessor del Departament de Política Lingüística del Govern d’Aragó i col·laborador de Temps de Franja.

Natxo Sorolla Vidal, matarranyenc de Pena-roja, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, ha estudiat els casos de substitució lingüística a la Franja i col·laborador de Temps de Franja.

Després de la presentació del tema de debat i dels participants, per part del coordinador de la taula Carles Sancho, vicepresident d’Ascuma, Ramon Sistac va iniciar les intervencions per parlar de Pompeu Fabra, com a merescut homenatge en la celebració del centenari de la publicació de la primera gramàtica catalana el 1918. Seguidament es parlà de la situació i el futur de la llengua al Principat, a les Illes, a la Franja i al Matarranya. Tots els participants a la taula van coincidir en la importància de l’actitud i de la valoració dels propis parlants en l’ús de la llengua per assegurar la seua pervivència. També és imprescindible, per assegurar el futur del català en el territori, la consolidació i el desenvolupament del seu ensenyament en els centres educatius. En les intervencions quedà evident la diferent situació de la llengua ens els territoris de parla per raons polítiques, econòmiques o demogràfiques. Després des del públic hi van haver moltes i interessants intervencions sobre els temes tractats en el debat.

Acabada la primera taula hi va haver un descans de 30 minuts per prendre el cafè de mig matí al Raconet de la Plaça i, seguidament, es va formar la segona taula redona “La Franja avui, mite i realitat” amb els següents participants de reconegut prestigi:

Taula dedicada a la visió de la Franja des de diversos territoris. D’esquerra a dreta: Empar moliner, José-Miguel Gràcia, M.D. Gimeno, Vicent Sanchis, Anna Arqué i Josep Sánchez Cervelló. / Fot. Hipòlit Solé

Vicent Sanchís i Llàcer, valencià, periodista i escriptor, professor de Ciències de la Informació de la URL amb diversos llibres al seu haver, ha estat director del diari Avui i vicepresident d’Òmnium Cultural. Actualment és director de Televisió de Catalunya. Té uns quants guardons.

Empar Moliner i Ballesteros, de Santa Eulàlia de Ronçana -Vallès Oriental-, escriptora, actriu i periodista, ha escrit contes i novel·les. Articulista d’Avui, Ara i El País, col·laboradora d’El Matí Ràdio i els Matins de TV 3. Es caracteritza pel seu sentit de l’humor.

Anna Arqué i Solsona, lleidatana, especialista en Direcció de Màrqueting i formació en el àmbit de l’empresa, directora de projectes internacionals, té un important bagatge sociocultural i polític. Gran activista per la independència de Catalunya, (coordinadora de comunicació internacional).

Josep Sánchez Cervelló, de Flix –Ribera d’Ebre-, historiador, catedràtic de la URV, especialista en temes portuguesos, fill adoptiu de Tarragona. Té diversos obres publicades de temes portuguesos i altres.

José Miguel Gràcia Zapater, de la Codonyera -Baix Aragó-, economista de professió, tardanament s’ha dedicat al món de les lletres, poeta, aficionat a les arts plàstiques, articulista i audiòfil. Ha estat president d’ASCUMA i col·laborador de Temps de Franja.

Després d’obrir la taula, la coordinadora María Dolores Gimeno, vicepresidenta d’Ascuma, va donar entrada a les intervencions segons ordre de llunyania respecte al territori de la Franja. La pregunta va ser la mateixa a tots el participants –La Franja avui, mite i realitat, què en penseu?–, tot i que les respostes van obrir un ventalls d’afirmacions i reflexions tan ample com la experiència i coneixements del participants feia preveure, sobrepassant tots els cinc minuts previstos, amb exposicions ben  interessants. El tema és va obrir molt més durant el període de les intervencions i preguntes dels assistents. Van sortir temes com la real despoblació dels territoris de la Franja, les relacions amb el Govern d’Aragó, la manca de comunicacions entre els territoris franjolins i, per contra, les bones relacions amb els territoris catalans més propers, la influència del procés català, la creixent catalanofòbia de les institucions aragoneses i un important grups de població i molts més temes.Tot seguit una quarantena dels assistents van baixar a la Fonda Alcalà on continuarien les xerrades mentre compartien el dinar de germanor.

A les 18 hores a la Germandat, com a cloenda de la 28 Trobada Cultural del Matarranya, concert poètic-acústic del grup queretà Ya Babé que ha musicat poemes d’escriptors franjolins, entre ells el pena-rogí Desideri Lombarte a qui li han dedicat recentment el CD ‘Cantant a Desideri’.

Lluís Roig i Miquel Meix

Veure més fotos a: https://tempsdefranja.org/capsalera/la-28a-trobada-cultural-del-matarranya-a-calaceit/

“El dietari” (un microrelat)

La revista d’Alcanyís Compromiso i Cultura ha publicat una selecció de microrelats que s’han presentat en octubre al V Certamen de Microrrelatos «Javier Tomeo» que convoquen anualment l’Associación Literaria Poiesis i la publicació Compromiso y Cultura amb seu a Alcanyís. Entreu aquí per llegir-los. Un d’ells és el meu dins la categoria de Comarcal-Català. El podeu llegir tot seguit:

“El Dietari

Donà mitja volta a l’interruptor i la bombeta il·luminà els seus records i un decrèpit dietari que hi havia a la tauleta de nit. Donà una altra mitja volta i la foscor l’impedí veure el seu propi cadàver. Tanmateix no havia trobat encara proves fefaents de la seva mort.

Ni calor, ni fred, ni ganes de menjar, ni desig de res…, ni sentiments; només el buit l’omplia l’existir. Ni pujava ni baixava, només hi caminava els esglaons, tan escarransits com gasiva era la força que esmerçava. En arribar a cap lloc, la gravetat li va colgar el cos a la fossa comuna del globus terraqui. Tot seguit, un xuclador d’espiral i d’incontrolable absorció s’engolí el decrèpit dietari de la tauleta de nit. Les lletres del dietari no van poder suportar aquest agressiu absorbiment i van despendre’s del paper. O potser que al paper cap persona no havia escrit mai res? L’atzar i la gravetat maldaven inútilment per reescriure el passat.

José Miguel Gràcia”

28a Trobada Cultural del Matarranya

Anul·lades les Jornades Arqueològiques anunciades, la 28a Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya resta amb aquest programa:

Programa de la Jornada: Programa_trobada_2018-2

Anna

(Article d’Artur Quintana publicat al Diario de Teruel)

Anna Heller, la besàvia dels meus fills, va néixer a Leipzig l’any 1861, ciutat del regne de Saxònia, un dels molts estats en què es trobaven aleshores dividits els Països Alemanys. Quan tenia 10  anys, el 1871, després de la Guerra Franco-Prussiana, una gran part dels Països Alemanys s’unificaren i fundaren Alemanya; en quedaren fora un muntó  de països, i encara ara no s’ha aconseguit la unificació de tots els alemanys. Això últim no afectà gens l’Anna que des del 1871 passà a ser ciutadana alemanya d’Alemanya i ho fou fins a la seua mort el 1930. Va tenir sort de morir aquell any perquè només que hagués viscut cinc anys més, fins al  1935, s’hauria trobat que per les Lleis de Raça de Nuremberg –que no eren lleis sinó un muntó d’ignomínies decretades pel nou Estat Nacional-Socialista Alemany– li haurien arrabassat la nacionalitat alemanya, perquè un avi seu era gitano. L’honor i la puresa de la raça ària alemanya no permetia que en formés part algú que era quarteró gitano, com la besàvia dels meus fills. D’haver viscut encara més anys, fins a la Segona Guerra Mundial, hauria estat internada en un camp de concentració i molt probablement assassinada. Son fill, l’Erich, avi dels meus, com que només tenia un besavi gitano gaudia de l’honor i la puresa de la raça ària alemanya, i així va poder fer de funcionari alemany de justícia dins de la Polònia ocupada durant la Guerra. L’Erich no responia gaire bé al tipus alemany suposadament ari: sí que era prou alt i tenia els ulls blaus, però era més aviat fosc de pell i amb uns cabells molt negres. I és així que mentre caminava per la voravia  d’una  ciutat polonesa li van venir de cara dos oficials de les SS, que en veure que ell no s’apartava per a deixar-los passar, li van etzibar una bufetada que de poc si no cau, perquè es pensaven que era polonès. Quan van saber que era funcionari alemany de justícia, li van presentar excuses. De tota manera va tenir sort que no sabessen res del seu besavi gitano.