Programa “Jesús Moncada” 2017-2018

Des de la Direcció General de Política Lingüística d’Aragó se’ns informa del següent:

Us informem que s’ha publicat a la pàgina de “educaragon” el següent document:
“Recepció de sol·licituds d’alta o baixa de propostes educatives i culturals al Programa “Jesús Moncada”.
Enllaç: http://www.educaragon.org/noticias/noticias.asp?idNoticia=12435
Aclariments:
– Aquest document va dirigit als grups artístics, ponents, escriptors, etc… de l’àmbit de llengua catalana que vulguin comunicar:
* La seva baixa de participació en el programa per al curs 2017-18 (en el cas que estiguessin inscrits en el present curs escolar).
* La seua alta de participació en el programa per al curs 2017-18.
– El termini per a la comunicació de baixa o alta és del 15 de març al 7 d’abril.
– Si una persona o grup artístic que ha participat en el programa enguany vol seguir fent-ho l’any següent es prorroga automàticament la seva participació.
– Aquest procés no té res a veure amb l’elecció d’activitats del programa per part dels centres educatius adscrits al programa.
– Si coneixeu alguna persona o empresa interessada a participar al programa us agrairíem la difusió.
Una cordial salutació.

 

Tornem-hi amb la toponímia

Publicat a la columna de Lo Cresol del Diario de Teruel

Darrerament veig que es mouen les  institucions en replegar la toponímia, poble per poble, abans que no se l’enduguen despoblació, desídia i manipulació. Enfront d’aquells que voldrien imposar-nos una toponímia castellana academitzada, cal documentar les formes que diuen els parlants genuïns de cada territori lingüístic –aragonès, castellá, català- i oficialitzar-les, sinó ho tindran magre per persistir. Una toponímia de tot l’Aragó, feta sense prejudicis, això sí, ens retornarà els noms de sempre, i permetrà de conèixer millor la nostra història: presència basco-ibérico-celta, romanització, arabització, occitanització, castellanització -que potser no sempre ho ha estat a costa de l’aragonès: cal donar explicació a topònims d’àrea castellana com Balsa Nova, Castelnou, Santa María d’Horta, el Palao, …-, i molt més. Abans de  posar-nos al tall convé, per estalviar-nos feines dobles, que rellegim les pàgines 47-58 d’Indagacions d’Hèctor Moret, Calaceit 1998. Miraré ara de fer un breu resum de la investigació toponímica al nostre país. L’àrea catalanoparlant, la Franja, és la més treballada, especialment al Matarranya Històric, i més encara a la Ribagorça amb el projecte Toponimia de Ribagorza; el Baix Cinca i la Llitera són les comarques més desassistides. L’àrea aragonesoparlant, l’Alt Aragó, es troba gairebé exhaustivament estudiada a la Ribagorça gràcies a l’esmentada Toponimia de Ribagorza. si bé és llàstima que en les transcripcions dels topònims es faça servir una ortografia patoisanta -això quasi no passa als topònims ribagorçans catalans.  La resta del territori té bastants monografies toponímiques i molts materials desperdigolats per llibres i revistes. Com sol passar quan es tracta d’estudis lingüístics l’àrea més abandonada és la de llengua castellana. Ací trobem algunes comptades monografies (Casp, Valdealgorfa, …) i materials de difícil consulta en llibres i revistes, i això que es tracta d’una àrea, potser no tan interessant com les de l’Alt Aragó, pero déu-n’hi-doret de com ho és. La majoria dels treballs considerats se solen centrar en les fonts orals, i ben poc en les documentals, amb algunes importants excepcions ( Giralt, Vázquez, Saura, …). Acabo repetint –vox clamantis in deserto– que poc hauran servit aqueixs esforços toponímics per la normalització dels nostres aragonès, castellà i català, sinó s’oficialitzen els topònims obtinguts.

Artur Quintana

“Clarió” invita a la Festa de la Llengua Materna 2017

programa-dia-de-la-llengua-materna-2017

L’Associació de Pares del Matarranya, Clarió invita a la 2a Festa de la Llengua, el proper disabte 11 de març, a partir de les 5 de la tarda a Arenys de Lledó.

El comitè d’experts acaba l’informe que unifica la grafia de l’aragonès

ramondandrespatrick-sauzet

El Govern d’Aragó ha donat a conèixer avui a les associacions més representatives de l’estudi de l’aragonès l’informe que s’ha elaborat per unificar la grafia d’aquesta llengua i les seves varietats i que ha estat redactat per un comitè de lingüistes de reconegut prestigi a nivell michael-metzeltininternacional .

El procés es va iniciar fa gairebé un any, quan la Direcció General de Política Lingüística va sol·licitar al Consello d’a Fabla Aragonesa, a l’Estudi de Filologia Aragonesa i a la Sociedat de Lingüística Aragonesa que proposessin experts en llengües romàniques.
Van ser seleccionats Ramón de Andrés, de la Universitat d’Oviedo; Michael Metzeltin, de la Universitat de Viena; i Patric Sauzet, de la Universitat de Tolosa

Durant els últims mesos, el comitè d’experts ha treballat en dotar l’aragonès i les seves varietats d’una grafia comuna en base a la documentació que les associacions van aportar.

En una reunió celebrada el passat mes de novembre al Centre Aragonès de Barcelona, van tenir l’oportunitat d’entrevistar-se personalment amb representants de les tres associacions i intercanviar informació.

El resultat ha estat l’elaboració de l’informe, en el qual s’han tingut en compte les varietats locals i la realitat sociocultural de cadascuna d’elles.

Segons l’acord assolit entre les tres associacions i el Govern d’Aragó, aquest serà el document de referència per a l’elaboració definitiva d’un sistema ortogràfic comú de l’aragonès i les seves varietats.

L’esperit de consens que s’ha assolit en aquest procés, i que s’ha manifestat avui a la reunió entre les associacions, el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, i el secretari general tècnic del Departament, Felipe Faci contribuirà a facilitar el treball de dignificació i difusió de la llengua aragonesa i les seves varietats.

A partir d’avui, s’obre un termini d’un mes per a que les associacions aclareixin els seus dubtes i aportin els seus suggeriments a l’informe presentat.

La proposta s’ha donat a conèixer aquesta mateixa tarda,16 de febrer, a la resta d’associacions que treballen en la defensa i promoció de l’aragonès en un acte celebrat a la Biblioteca d’Aragó. (Informació de premsa)

 

ASCUMA celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna

bernat-corremon003

“El dimarts dia 21 de febrer es celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, instaurat per la UNESCO amb la finalitat de sensibilitzar sobre la importància de les llengües al món. Amb aquest motiu, l’Associació Cultural del Matarranya ha distribuït el Bernat Corremon al Matarranya a l’alumnat de Batxillerat i d’ESO, de l’IES de Vall-de-roures, del SIES de Maella, així com als alumnes de 6è dels CRAS dels pobles catalanoparlants del Baix Aragó, Baix Aragó-Casp i Matarranya. Podeu llegir un tastet del pròleg del llibre de Desideri, que va fer en la primera edició. En aquesta reedició tenim la sort de comptar amb les dues introduccions de l’Autor, Nèstor Macià, i del nou pròleg del Dr. Artur Quintana i Font.”

cci17022017-1

A Saragossa es celebrarà el Dia Internacional de la Llengua Materna

cartell-dia-llengua-materna-2017-bis

El proper dia 21 de febrer es celebra arreu del món el Dia de la Llengua Materna, jornada instituïda y apadrinada per la UNESCO.

El Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Universitat de Saragossa, ha organitzat per aquest mateix dia una acte oficial a una de les sales de l’edifici  Paranimf en el que es retrà homenatge a les dues llengües pròpies d’Aragó i que no tenen el  reconeixement d’oficials: l’aragonès i el català.

L’acte, que serà presentat i conduït per la professora mequinensana  de la Universitat de Saragossa Maite Moret, començarà a les 18,00 hores del proper dimarts, 21 de febrer, i comptarà amb la presència, a la taula,  de la Consellera d’Educació del govern d’Aragó, Maite Pérez, i del Rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral.

En el transcurs de la sessió, que durarà una hora aproximadament, es projectarà un vídeo institucional del Dia Internacional de la Llengua Materna “UNESCO 2017” amb un missatge  de la presidenta d’aquesta institució, Irina Bokova.

A més de les intervencions de la Consellera d’Ensenyament i del Rector, les llengües minoritzades d’Aragó  tindran presència dins de  l’acte a través del Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) que interpretaran tres temes en català del seu repertori, i mitjançant la projecció del vídeo en aragonès ribagorçà Cosetas de adentro, que serà presentat per la seua directora, Lola Gràcia Sendra.

 

Torna el LAPAO

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de febrer del 2017)

Aquest dies observo renovada activitat del lapaisme, moviment de lingüísticaficció promogut pels partits de govern de l’anterior legislatura, especialment pel PAR, segons el qual a l’Aragó no es parla català, sinó LAPAO. El líder facaista Héctor Castro ha presentat amb èxit el seu programa de lingüísticaficció lapaista a Montsó, i quan aquesta columna es publicarà, probablement també ho haurà fet a Saragossa i a altres indrets del nostre país. La seua ideologia ha provocat el just rebuig per part de la lingüística i romanística internacionals, però malgrat això ha estat molt influent a la darrera legislatura i continua sent-ho ara gràcies a l’heretada Llei de Llengües. Per a polir una mica la mala imatge que té el glotònim LAPAO (Llengua Aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental), pel cas també LAPAPYP (Llengua Aragonesa pròpia de les Àrees Pirenaiques i Prepirenaiques) per a l’aragonès, Castro faria bé d’adoptar la terminologia que li ofereix l’anònima lletra als lectors de la pàgina 5 del volum 5/6 de 2009-2010 de la revista De Lingva Aragonensi, òrgan de la Sociedat de Lingüística Aragonesa. S’hi declara que “Els objectius que mos vem marcar … preteneven afondir en el coneixement de les dos grans llengües romàniques originals d’Aragon (el ribagorçano i el aragonés)”. Com podeu veure de l’aragonès se’n diu “aragonès”, com cal, i no LAPAPYP, mentre que del català no se’n diu “català”, com caldria, ni tampoc LAPAO, sinó “ribagorçà”. Convindreu que “aragonès” i “ribagorçà” són més fàcils d’acceptar per la lingüística i la romanística internacionals que no LAPAPYP i LAPAO: “aragonès” és la correcta denominació per a la llengua aragonesa, “ribagorçà” segueix sent una denominació de lingüísticaficció per al català, però és un mot que existeix –s’anomenen així un dialecte de l’aragonès i un altre del català–, malgrat que segueix sent de lingüísticaficció: és com si per a anomenar el castellà en diguéssem “borjano” i per a l’aragonès “ansotano”. El terme “ribagorçano” per al català ve avalat per un important nombre de prestigiosos lingüistes, majoritàriament romanistes, com Saura, Flores, Colón, Casanova, Gargallo, Holtus, Metzeltin, Kremer, Lamuela, Moreno, Mott, Sistac i Suïls, entre altres. Tota una garantia de lingüísticaficció.

Artur Quintana