Fronteres lingüístiques

Hernando de Aragón y Gurrea

(Publicat al Diario de Teruel)

Els nostres erudits a l’hora d’establir les fronteres entre les tres  llengües del país no s’atreviren a fer-ho, dominats com estaven per la ideologia d´en Juan Moneva, segons la qual “tot ho que´s parla a Aragó es aragonés.” És per això que hem hagut d’esperar la vinguda d’erudits de fora per a explicar-nos-les, perquè els erudits nostrats, malgrat saber-les, no gosaven descriure-les. Només un s’hi va atrevir, limitant-se a la Província d’Osca, però: en Benito Coll y Altabás. Tanmateix la seua descripció caigué en mans monevistes i quedà oblidada durant més de cent anys, mentre el monevisme segueix ben viu entre molts dels nostres conciutadans. En són una bona mostra el lapaisme i el lapapysme, la plataforma “No hablamos catalán” o la consigna  “En Aragón no se habla catalán, ni se ha hablado ni se hablará” que proclamava a les Corts una diputada quan les votacions de la Llei de Llengües del 2009. A pesar de tants entrebancs tant la lingüística com especialment la romanística internacionals saben fins al darrer detall per on passen les fronteres entre les nostres tres llengües. Això sí: sabem les actuals, però encara cal molta recerca per a saber com eren en el passat. En aquest tema la llosa del monevisme encara s’hi fa notar. N’és un exemple característic el cas de Montsó. El jesuïta reusenc Pere Gil va deixar clar en el pròleg a la seua traducció del Kempis el 1621 que Montsó era al seu temps de llengua catalana. I tanmateix no s’acaba d’acceptar-ne el testimoni –potser perquè el jesuita era català? Hi ha un altre cas ben conegut: el d’en Ramon Muntaner que al segle XIV declarava que a Múrcia es parlava “de bell catalanesc del món”, que tampoc no s’acaba d’acceptar –el cronista almogàver era de Perelada, català doncs. Recentment ha estat publicat al número 28 (2016, p. 156) d’Alazet un text de 1555 de n’Hernando de Aragón y Gurrea, arquebisbe de Saragossa, virrei d’Aragó i nét d’en Ferran el Catòlic, on escriu que “en Monçón y su tierra” es parla català. Confiem que se n´acceptarà el testimoni.

Artur Quintana

Anuncis

Llibres premiats enguany per la DGA

 

Dijous 6 de desembre, dins del Programa de la Fira del Llibre de Montsó, tindran lloc els actes següents

11:30 Obertura de fira
12:30 Inauguració
13:00 Pregó a càrrec de Sandra Araguás
13:30 Reconeixement i presentació dels llibres premiats enguany per la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la DGA
• Premi Miguel Labordeta 2017. Maria Pilar Benítez Marco, per la seva obra ‘Morfosintaxis humana’.
• Premi Guillem Nicolau 2018. Marta Momblant Ribas per la seva obra Arbàgel. Un revolt de l’amor. (En català).
• Premi Arnal Cavero 2018. Chesús Aranda Guerrero per la seva obra ‘Simien d’Umanistas, recentment traspasat.
• Premi de les lletres aragoneses 2017. Jose Luis Corral Premi de les lletres aragoneses

 

“El dietari” (un microrelat)

La revista d’Alcanyís Compromiso i Cultura ha publicat una selecció de microrelats que s’han presentat en octubre al V Certamen de Microrrelatos «Javier Tomeo» que convoquen anualment l’Associación Literaria Poiesis i la publicació Compromiso y Cultura amb seu a Alcanyís. Entreu aquí per llegir-los. Un d’ells és el meu dins la categoria de Comarcal-Català. El podeu llegir tot seguit:

“El Dietari

Donà mitja volta a l’interruptor i la bombeta il·luminà els seus records i un decrèpit dietari que hi havia a la tauleta de nit. Donà una altra mitja volta i la foscor l’impedí veure el seu propi cadàver. Tanmateix no havia trobat encara proves fefaents de la seva mort.

Ni calor, ni fred, ni ganes de menjar, ni desig de res…, ni sentiments; només el buit l’omplia l’existir. Ni pujava ni baixava, només hi caminava els esglaons, tan escarransits com gasiva era la força que esmerçava. En arribar a cap lloc, la gravetat li va colgar el cos a la fossa comuna del globus terraqui. Tot seguit, un xuclador d’espiral i d’incontrolable absorció s’engolí el decrèpit dietari de la tauleta de nit. Les lletres del dietari no van poder suportar aquest agressiu absorbiment i van despendre’s del paper. O potser que al paper cap persona no havia escrit mai res? L’atzar i la gravetat maldaven inútilment per reescriure el passat.

José Miguel Gràcia”

28a Trobada Cultural del Matarranya

Anul·lades les Jornades Arqueològiques anunciades, la 28a Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya resta amb aquest programa:

Programa de la Jornada: Programa_trobada_2018-2

Onomàstica i literatura popular

(Publicat al Diario de Teruel)

Les recopilacions d’onomàstica i de literatura popular es complementen, tanmateix no sempre d’igual manera. Als reculls de literatura popular es troben molts materials onomàstics, que a més dels noms ofereixen també útils informacions addicionals per als investigadors de l‘onomàstica, els quals no solen prendre-les en consideració, i massa sovint les titllen olímpicament de vulgars o populars. A l’inrevés els investigadors de la literatura popular només troben comptats materials, o cap, de la seua temàtica als estudis onomàstics, malgrat que als onomasiòlegs els hauria estat ben fàcil d’obtenir materials de literatura popular en el moment de demanar noms als seus informants; l’arreplega, especialment de llegendes i tradicions, enteses aquestes segons la definició de na Ramona Violant, n‘hi ha sortit perdent. Els reculls i estudis onomàstics comencen realment a la Franja amb els treballs d’en Joan Coromines iniciats després de la Guerra –i prescindeixo d’unes comptades i magres mostres anteriors–, treballs que han anat prenent una immensa volada, però no han trobat seguidors fins fa escassament vint anys amb el magne recull de Toponímia de la Ribagorça que dirigeix en Xavier Terrado, ara a punt de concloure’s. Cal afegir-hi el projecte tot just començat de recollir la toponímia del Matarranya. Pel que n’he vist ambdós projectes donen poques dades de literatura popular, contràriament al que solia fer en Coromines, que no menyspreava pas la informació literària que li oferien els informants. Solament els reculls d’en Xavier Terrado i na Glòria Francino tenen algunes referències a la literatura popular, els altres autors citen només el que han trobat a la bibliografia o ni això. Acabo presentant una facècia que vaig recollir a la primavera al Pont de Suert que mostra la forta relació entre onomàstica i literatura, i també amb socio-, psico- i politico-lingüística: Els noms de Senet i Aneto vinen de quan es dones baixaven a rentar al riu que passe entre es dos pobles. Es dones d‘un costat preguntaven as atres : “Sé net, Sé net?”. I es de l’atre cantó contestaven: “É neto!, É neto!” Raons d’espai m’obliguen a prescindir del necessari comentari.

Artur Quintana i Font

5è Certamen de Microrrelatos “Javier Tomeo”

 

Recentment s’han publicat les bases del V Certamen de Microrrelatos «Javier Tomeo» que convoquen anualment l’Associación Literaria Poiesis i la publicació Compromiso y Cultura amb seu a Alcanyís. Les bases s’han publicat en el blog i el Facebook de l’associació, tot i que les podeu veure tot seguit.

Aquest any la convocatòria presenta algunes novetats: els microrelats no han de superar les 200 paraules, amb la finalitat de poder publicar més textos, i té una nova categoria en llengua catalana en consideració al caràcter bilingüe del Baix Aragó Històric.

V Certamen Microrrelatos Tomeo – BASES CORREGIDAS-1

Lo Floro a la Codonyera

Pasqual Andreu ‘Lo Floro’ va aparèixer sobtadament a la Codonyera, al Cantó del Fossar, a casa dels nostres amics Mari Carme i José Miguel. Va ser divendres 10 d’agost a les 10 de la vesprada. Una trentena d’espectadors vam poder presenciar a l’auditori-museu la insòlita visita. Va començar la vetllada, dirigida per Gràcia, amb la veu de Tomas Bosque, present a la sala en un enregistrament dels anys setanta, li van seguir dos temes de la Chaminera, el segon acompanyava la música un text en català de transició de la vall de Benasc. I, finalitzà, amb una cançó dels tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries sobre la riquesa de la nostra llengua que sempre hem de conservar. Acabada la introducció musical Gràcia, autor de ‘Pasqual Andreu Lo Florit’, va fer una breu presentació del seu llibre. Seguidament s’introduí en l’escenari el bandoler de la Sorollera i ens recità en vers els fets més destacats de la seua accidentada vida: el seu naixement, les corregudes de Mont-roig, la mort del mestre anant de caça, el pas per la presó, l’amistat amb el marquès de Lema, el xiquet de Torredarques, el robatori al mas d’Estopinyà, la mort del guàrdia civil a la Torre Baiot, la detenció a Barcelona i la mort a la presó de Castelló. En la narració introduí la poesia de Desideri Lombarte ‘Los maquis’, interpretada per Túrnez i Sesé, dedicada als últims bandolers del nostre territori. Gràcia anava canviant de vestuari quan el relat ho requeria per fer el text més real. Hora i mitja d’entretinguda vetllada en companyia del Floro, magníficament interpretat pel poeta i escriptor codonyerà. Potser s’hauria de plantejar repetir la seua magnífica actuació a la veïna Sorollera, la vila originària del bandoler.

Carles Sancho

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.