Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero (Govern d’Aragó)

Pròxima convocatòria dels Premis Literaris en aragonès i català

Els propers dies es publicaran en el BOA les convocatòries dels premis Arnal Cavero (aragonès) i Guillem Nicolau (català).

En 2013 el Govern d’Aragó (PP-PAR) va decidir fusionar els dos premis (DECRET 22/2013, de 19 de febrer, del Govern d’Aragó, mitjançant qual es regulaven els premis a la creació literària i al sector del llibre a Aragó), i retirar-los la dotació econòmica, el que va ocasionar que quedessin deserts en totes les seves convocatòries.

Per poder tornar a convocar-los separats i amb dotació pressupostària, l’actual Govern d’Aragó (PSOE-CHA) ha hagut de modificar el referit Decret (mitjançant DECRET 124/2016, de 30 d’agost, del Govern d’Aragó, pel qual es modifica el Decret 22/2013, de 19 de febrer, del Govern d’Aragó, mitjançant el qual es regulaven els premis a la creació literària i al sector del llibre a l’Aragó), i ajustar-los a la nova regulació establerta per la Llei de subvencions d’Aragó de 2015, que els considera com a tals, redactant unes bases reguladores (ORDRE ECD / 48/2017, de 10 de gener, per la qual s’estableixen les bases reguladores dels premis de creació literària i artística en aragonès i català), i finalment, un cop aprovats els pressupostos de la Comunitat Autònoma poder realitzar la convocatòria.

Així, els premis tindran una dotació de 3.000 euros cadascun d’ells, per a obres inèdites, han de tenir una extensió mínima de 100 pàgines per a prosa, 350 versos per a poesia i sense límit per a assaig.

El termini de presentació d’originals començarà un cop publicada l’Ordre el Butlletí Oficial d’Aragó i acabarà als 20 dies naturals.

Premi de Literatura Memorialística Ciutat de Benicarló

Josep Santesmases i Ollé ha guanyat el Premi de Literatura Memorialística dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló 2017 amb l’obra “Els paisatges trobats”, un dietari  escrit des del 3 de novembre de 2015 al 19 de març de 2017, en el qual el paisatge esdevé el protagonista principal de l’obra.

Josep Santesmases (Vila-rodona, 1951) ha dedicat una part molt important de la vida a l’activisme i a la gestió cultural, a la recerca històrica i a la literatura. Ha publicat nombrosos treballs d’història i assaig. És president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner, codirector de les revistes Plecs d’Història Local i La Resclosa. És president del Centre d’Estudis del Gaià. Ha publicat els poemaris El món des de l’agut (2011), Entre el cel i la terra (2013),  Nadala del Portal (2013) i Gramàtiques de tardor (2015). També ha publicat el llibres en prosa, alguns d’ells reculls d’articles publicats anteriorment a la premsa: Riu Avall. Recull d’articles (1986-2002); Santes Creus i les terres del Gaià. Proses pintades (2006);  Viatge literari per la vall del Gaià. Les terres altes (2008); els reculls d’articles de premsa Quarts i hores I. Societat i política (2012) i Quarts i hores II. Terres, llocs i paisatges (2014); i el llibre de contes  Ai fill que no et regalimi la salsa! (2013).

El govern d’Aragó ha convocat el Programa “Jesús Moncada”

ORDRE ECD / 950/2017, de 12 de juny, per la qual es convoca el Programa “Jesús Moncada” per a la difusió del català i les seves modalitats lingüístiques en els centres docents públics i privats concertats no universitaris de la Comunitat Autònoma d’Aragó durant el curs 2017-2018.

Podeu veure la convocatòria a:  Programa Jesús Moncada

Tres programes per a promocionar les llengües pròpies d’Aragó

EDUCACIÓ POSA EN MARXA TRES PROGRAMES PER PROMOCIONAR LES LLENGÜES PRÒPIES D’ARAGÓ

Publicat al Web de les  Llengües d’Aragó el 23 juny 2017

El Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó ha convocat els programes “Luzía Dueso” (aragonès) i “Jesús Moncada” (català) per a la difusió de les llengües pròpies d’Aragó en els centres educatius públics i privats concertats no universitaris de la Comunitat, durant el curs 2017-18.

El passat curs, el programa “Luzía Dueso” va atendre les sol·licituds de 31 centres, amb un total de 41 activitats i el programa “Jesús Moncada”, per la seva banda, ho va fer respecte a 30 centres, amb un total de 47 activitats. Tots els centres sol·licitants van tenir com a mínim una activitat en els dos programes i van poder gaudir d”alguna de les activitats interessades.

Per al curs 2017-18, el nou programa “L’aragonès a l’aula” pretén impulsar el coneixement de l’aragonès en els centres educatius amb la finalitat de fomentar la dignificació del patrimoni lingüístic aragonès, conscienciar la comunitat escolar sobre aquesta riquesa i donar suport al professorat que realitza activitats entorn a l’aragonès en els centres educatius. Podran concórrer a aquest programa els centres que no ho facin al “Luzía Dueso”.

Aquest programa persegueix assolir els següents objectius:

  1. Estimular en els centres educatius el coneixement de la realitat lingüística d’Aragó, amb especial referència a l’aragonès.
  2. Fomentar l’actitud positiva de l’alumnat cap al patrimoni cultural aragonès, en general, i cap al patrimoni lingüístic aragonès, en particular.
  3. Iniciar els alumnes en el coneixement de la llengua aragonesa i les seves manifestacions culturals (la literatura, el folklore, la música, les arts escèniques …).

Per a facilitar la tasca dels centres existiran materials didàctics adaptats a cada etapa (Infantil, Primària, Secundària i Adults) descarregables a la pàgina web lenguasdearagon.org

Per la seva banda, els programes Luzía Dueso i Jesús Moncada disposaran d’una dotació de 10.000 euros cadascun (un 44% més que el curs passat). Les sol·licituds es poden presentar en tots els casos entre l’1 i el 29 de setembre pròxims

Premi Desideri Lombarte 2017 al Seminari de professors

El Seminari Autonòmic de professors/res de Llengua Catalana, Premi Desideri Lombarte 2017

El guardó, que es lliurarà en el transcurs d’un acte amb motiu del Dia Europeu de les Llengües, reconeix la tasca de difusió i dignificació del català a l’Aragó

Jurat Premi Desideri Lombarte

El Seminari Autònomic de professors/es de Llengua Catalana ha estat elegit per unanimitat Premi Desideri Lombarte 2017 per “la seva inestimable contribució a la normalització de la llengua catalana a Aragó i la seva influència en l’elaboració de la normativa aragonesa en matèria lingüística”.

Des de 1984, els professors que han desenvolupat la tasca de l’ensenyament d’aquesta matèria s’han reunit per coordinar els criteris pedagògics dels docents aragonesos de l’àrea de llengua catalana, han confeccionat materials i recursos adaptats a les necessitats i la realitat lingüística aragonesa. El Seminari abasta tot el professorat de llengua catalana de totes les etapes educatives i de tot el territori aragonès catalanoparlant, dels seus inicis en els anys vuitanta fins l’actualitat, contribuint a formar pedagògicament el professorat de l’àrea de llengua catalana i col·laborant en la dinamització cultural d’aquesta llengua entre l’alumnat.

El Premi Desideri Lombarte reconeix una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc. que suposin un destacat benefici pel català a l’Aragó, tenint especial consideració les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària, etc. del català a l’Aragó i constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.

El lliurament del premi tindrà lloc en el transcurs d’un acte organitzat amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.

El jurat ha estat format per la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mayte Pérez; el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín; Margarita Celma Tafalla, mestra i professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Maria Teresa Moret, professora de la Universitat de Saragossa i de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís; així com Josep Antoni Chauvell, escriptor i president de la Comarca de la Llitera. El secretari ha estat Pedro Julián Cucalón.

Desideri Lombarte

Desideri Lombarte, nascut a Peñarroya de Tastavins (1937-1989), va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català a l’Aragó. Va destacar per la seva obra poètica, amb antologies com Ataüllar en món des del Molinar, però també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre. Home polifacètic des del punt de vista intel·lectual, també es va dedicar a la investigació històrica, etnogràfica i lingüística treballant per la dignificació de la seva llengua a Aragó. Va ser membre fundador i vicepresident de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors a Aragó del II Congrés de Llengua Catalana (1986). Així mateix, cal citar les seves habilitats com a dibuixant per il·lustrar les seves obres.

Els usos lingüístics a la Franja 2014 (Presentació)

El passat 14 de juny, als locals de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística i en el marc de les Matinals de Llengua de la Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tingué lloc la presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014. L’Enquesta, com es diu a la presentació de la publicació  “és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i Campus Iberus, col·laboració que s’estén al Govern d’Aragó al gener del 2016.” “El contingut s’estructura en vuit apartats, el primer dels quals descriu la metodologia emprada i el segon presenta les dades més rellevants sobre el context demogràfic. Els dos apartats següents se centren en el principals resultats sobre els coneixements lingüístics i les llengües de la població de la Franja. El cinquè tracta la llengua de la llar i la transmissió lingüística intergeneracional. El sisè presenta els factors clau sobre els usos lingüístics en les relacions interpersonals i en l’àmbit del consum i els serveis. En el setè es mostren les actituds i representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català de les persones adultes i les denominacions de la llengua, i, per últim, les conclusions generals tanquen l’obra.”

Desprès de la presentació de l’acte per part de Marta Xirinacs, sub-directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, donà la paraula als ponents Javier Giralt i Maite Moret de la Universitat de Saragossa i Anna Torrijos i Joan Solé de la Direcció General de Política Lingüística, els quals glosaren àmpliament els diferents apartats de l’estudi i les enquestes. En el torn de paraula intervingueren diversos assistents amb preguntes i comentaris.

Els interessats en conèixer l’evolució del català a la Franja des del 2004 al 2014, altrament dit, la tendència de la llengua i tot allò que l’envolta i influeix en aquell allargassat territori oriental d’Aragó, Franja de Ponent de la llengua, ho tenen força fàcil, només els cal entrar a:

http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/19_Usos_linguistics_Franja_2014.pdf  (31 pàgines ben interessants i ben treballades per totes les persones que intervengueren en l’estudi)

Com a conclusió molt global (tal vegada massa global), de l’estudi comparatiu entre el 2004 i 2014 es desprèn que el català a la Franja està en perill, segons ho fan evident les diferents xifres comparades i estudiades. S’entreveu algun resultat positiu, peró de valor molt relatiu. Podríem dir que el procés de substitució lingüística no ha començat, però podria començar en breu.

 

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.