Presentació de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014

La Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa presentaran les principals dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) el proper 31 de maig, a les 11 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.

La presentació institucional anirà a càrrec de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, el vicerector de Política Acadèmica de la Universitat de Saragossa, Gerardo Sanz, el vicepresident executiu del Consorci Campus Iberus, Julio Lafuente, i la vicerectora d’Estudiants de la Universitat de Lleida, Neus Vila.

Cartagena

Cartagena és una gran ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d’aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena. També és el cap de la província marítima del seu nom. Amb més de 550 km² d’extensió, el seu terme municipal té 215.186 habitants censats (2009). Veieu la seva història: Història de Cartagena

El 9 d’abril del 2011 vaig escriure el post Quan a Cartagena es parlava català que podeu consultar. I també un altre el 5 de desembre, El català en Cartagena

Aquí teniu unes quantes fotos actuals fetes amb el mòbil.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els 10 manaments dels franjolins

Des del Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga_ACPV han llançat conjuntament una campanya per a fomentar l’ús social  i la dignificació del català, així com la conscienciació lingüística dels catalanoparlants de la Franja: “Els 10 manaments dels franjolins”.

Es tracta d’un decàleg amb recomanacions lingüístiques per als catalanoparlants de la Franja, siguin o no d’origen, per ajudar a canviar certs comportaments lingüístics del dia a dia que van en detriment de la llengua pròpia.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins de la campanya de la xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua: “Sant Jordi: llengua normalitzada, literatura sense fronteres”.

Lectures en català i aragonès al Pignatelli, per Sant Jordi

El dia 23 d’abril, a les 12:30 del matí, a la seu del Govern d’Aragó (edifici Pignatelli), al pati número 1 anomenat “música para enamorar” van tindre lloc les lectures en català i en aragonès. L’esdeveniment va ser tramés en directe per l’emissora de ràdio en aragonès “Chisla Radio”.

Les lectures en català van ser desenvolupades per: Tomàs Bosque Peñarroya, Pere Labrador Fuster (ambdós de La Codonyera), Mario Sasot (Saidí), Antonio Bengoechea (Calaceit) i Mercè Martí (Beseit).

El programa va ser presentat pel mateix Tomàs Bosque i es van llegir poemes i textos fragmentaris del seu llibre Melodia provençal. Poesia, música i prosa. Per exemple: Voldria fer, Coples de la pena d’amor, Lluna trista, A golps creixem, Remei pocasolta, Lo meu idioma, etc…

Tomàs va obrir i va tancar l’acte. En un principi va presentar a tots els companys (afegint el seu origen, les terres del Mesquí i del Matarranya) i també a la nostra llengua, el català, com una llengua d’Aragó. Va concloure les lectures cantant “a cappella” dues cançonetes populars a la nostra terra: “La masovera” i “Roda la mola”, repetint el públic la “tornada”  (abans es van repartir fotocopies d’aquestes cançons entre el públic).

Tot l’acte va discorre amb total normalitat. Només s’ha de destacar la protesta d’una persona del públic. Aquest individu va acostar-se a un cantó de l’escenari amb la intenció d’aturar l’acte. Les raons que va esposar, entre d’altres, eren: per què es parlava en català si era el dia d’Aragó…?, el català no té res a veure amb la nostra terra…, i qüestions amb relació a raons polítiques barrejant llengua amb identitat territorial. Per últim, brandia un programa oficial dels actes programats pel Govern d’Aragó on només apareixia, a les 12:30″: Chisla radio. La radio en aragonès”. Com la seua actitud pujava de to, es va avisar a la policia (policia nacional). Els agents, junt amb un responsable de l’organització, van impedir que aquesta persona tallare l’acte i van raonar amb ell. Aquest acte havia sigut programat pel G. d’Aragó i per tant cap persona podia tallar el seu desenvolupament. Van amostrar un programa (posterior) on sí es podia veure: “lectures en català i aragonés”. Aquest programa modificat es va fer també abans del dia 23 i distribuït digitalment (amb enllaços digitals) entre els mitjans de comunicació. Finalment va imperar el sentit comú i aquesta persona va recapacitar. S’ha de dir que tot aquest enrenou no va ser apreciat per públic ni pels lectors que no es van assabentar de res, atès que tot va ocórrer fora de l’escenari.

Els companys lectors de l’aragonès van ser capitanejats per Anchel Compte i van llegir textos fragmentaris de la seua obra “No deixez morir la mia voz” i d’altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Intervenció de López Susín sobre llengües minoritzades al Senat (Madrid)

Foto d’arxiu

Ignacio López Susín reclama a Madrid un major reconeixement  de las llengües minoritzades com l’aragonès o el català a l’Aragó

El director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, va presentar dins del IV Seminari Multidisciplinar sobre el Plurilingüisme a l’Estat espanyol, que es va celebrar divendres passat al Senat, la situació lingüística a l’Aragó.

En la seva intervenció, de gairebé noranta minuts, López Susín va reclamar un major reconeixement de les llengües minoritzades com l’aragonès o el català d’Aragó [millor hagués estat dir “català a l’Aragó”. Algú diu castellà d’Astúries o castellà d’Andalucia, per exemple? ], i va lamentar que la Llei orgànica de reconeixement i protecció de la pluralitat lingüística, que s’ha començat a tramitar a les Corts Generals, s’oblidi de la seva situació, “perquè que es corre el risc de caure en una nova discriminació mitjançant una llei que ha de tenir com a objecte, precisament el contrari”, va dir.

En la seva compareixença el director general de Política Lingüística va fer, a més, un recorregut històric des de la formació del aragonès i català en els moments de creació del regne, la introducció del castellà especialment d’ençà del segle XV i les dificultats amb què s’han trobat les dues llengües avui minoritzades, especialment des de la pèrdua en 1707 de les institucions d’autogovern, fins al règim franquista.

Va posat de relleu el nou escenari que es va obrir amb la Constitució de 1978 i l’Estatut d’Autonomia, especialment després de la reforma de 2007 i la promulgació de les dues lleis de llengües per les Corts d’Aragó.

López Susín també va descriure les actuacions portades a terme des de setembre de 2015, després de la creació de la Direcció General, per a la dignificació de l’aragonès i el català d’Aragó [quan de bé quedaria “català a l’Aragó”]: l’aprovació dels currículums de les dues llengües, amb un creixement percentual important (més del 25%) del nombre d’alumnes d’aragonès en el curs 2016/17; la posada en marxa d’un projecte pilot en 7 escoles de l’Alt Aragó per a la implementació de l’aragonès com a llengua vehicular, gràcies a un conveni amb la Universitat de Saragossa; la recuperació de programes i premis literaris que havien estat suprimits per l’anterior executiu; la convocatòria de subvencions i ajudes i la creació de nous programes de difusió, així com de sengles premis honorífics per reconèixer la trajectòria de persones i entitats, i també la posada en marxa de la pàgina web lenguasdearagon.org

Tot això en el marc d’un procés de dignificació i recuperació dels drets de les persones parlants de les llengües minoritzades d’Aragó, en concordança amb el que estableixen les lleis i tractats internacionals que obliguen a l’Estat espanyol i als governs territorials, i molt especialment la Carta Europea de les llengües minoritzades del Consell d’Europa, de la qual, el representant de l’Estat espanyol va estar present a l’acte. López Susín va posar de manifest el valor inclusiu del coneixement d’aquesta pluralitat per part de tots els ciutadans, independentment d’on visquin o quina llengua parlin, i que “la recuperació del patrimoni lingüístic és tasca de tots, no només de les comunitats autònomes, sinó també de l’Estat “.

 

L’aragonès de l’Aragó

Font: Viquipèdia

(Article publicat al Diario de Teruel)

Aquest títol, així d’entrada, pot semblar una tautologia, perquè és sabut que l’aragonès és una llengua que només es parla a l’Aragó, concretament a les comarques septentrionals del nostre país –prescindint, és clar, dels parlants de l’emigració. Això és ben cert si ens referim al present, però no al passat, ja que aleshores la llengua aragonesa era parlada també a les comarques centrals i meridionals de tot Aragó, tret de les més orientals on es parlava i es continua parlant català, i s’estengué parcialment pel País Valencià, per Múrcia i les comarques nordorientals d’Almeria, si més no, uns territoris ara, tots ells de llengua castellana. En tots aquests territoris la llengua castellana que s’hi parla avui en dia presenta unes modalitats amb forta presència fonètica, morfosintàctica i sobretot lèxica de substrat aragonès, així com també de català. En el cas d’aquesta darrera llengua la presència en les modalitats castellanes s’hi manifesta més com a adstrat, llevat de les comarques meridionals alacantines, Múrcia i Almeria, on el substrat català és tan considerable com l’aragonès. Totes aquestes modalitats de llengua castellana reben diferent noms, que canvien segons els territoris: xapurriat, xurro, castellà, murcià, castellà xapurriat, panotxo …, i tampoc no fóra del tot exagerat d’anomenar-les aragonès de València, de Múrcia, d’Almeria, de Terol, etc. La Constitució Espanyola declara que aquestes modalitats de la llengua castellana són una “riquesa” i “un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Els estatuts de les comunitats autònomes on es parlen les esmentades modalitats de la llengua castellana recullen la preceptiva constitucional –en aquest cas també ho fa el nostre– si bé n’hi ha que fan veure com si ignoressen la Constitució, una incomprensible actitud, que el nostre estatut practica també en altres casos. De tota manera a pesar del que es preceptua tant a la Constitució com als Estatuts l’aplicació real de mesures de protecció i respecte d’aquestes modalitats és escàs. Convindria que els departaments de política lingüística i d’educació dels territoris on es parlen aqueixes modalitats castellanes desenvolupessen accions eficaces sense més dilacions. N’ haurem de tornar a parlar.

Artur Quintana i Font

Convocatòria del Premi “Desideri Lombarte” 2017

Acte de lliurament del 2016

Ha estat convocat el premi Desideri Lombarte 2017, un reconeixement a la tasca de difusió i dignificació del català a l’Aragó. Lombarte, nascut a Pena-roja de Tastavins, va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català a l’Aragó. En la seva primera edició, el 2016, es va concedir el guardó ex aequo a José Bada Panillo i Artur Quintana i Font

El Butlletí Oficial d’Aragó ha fet pública la convocatòria del Premi “Desideri Lombarte”, per a aquest any 2017 de conformitat amb el que disposa el Decret 45/2016, de 19 d’abril, del Govern d’Aragó, mitjançant el qual es van regular els premis “Chuana Coscujuela” i “Desideri Lombarte”. Sengles reconeixements tenen periodicitat bianual i es convoquen alternativament, excepte l’any d’entrada en vigor del Decret (l’any passat 2016) que, de manera excepcional, es van convocar els dos guardons de forma simultània. En la seva primera edició es va concedir el Premi “Desideri Lombarte” ex aequo a Josep Bada Panillo i Artur Quintana i Font, en tant que el Chuana Coscujuela va ser lliurat ex aequo a Ignacio Almudévar Zamora i María Victoria Nicolau Minuet.

El “Desideri Lombarte” està destinat al reconeixement d’una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc. que suposin un destacat benefici per al català d’Aragó, tenint especial consideració les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària, etc. del català d’Aragó i constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.

Podran ser candidats al Premi “Desideri Lombarte” les persones nascudes o residents a Aragó o amb especials vincles amb la comunitat autònoma, així com les institucions o associacions aragoneses en tant que la seva activitat reuneixi les circumstàncies que preveu l’article 1 del Decret 45/2016, de 19 d’abril, del Govern d’Aragó, pel qual es van regular els premis. El termini de presentació de candidatures serà d’un mes, comptat a partir del dia següent de la publicació d’aquesta convocatòria al BOA. El lliurament del premi tindrà lloc en el transcurs d’un acte organitzat a l’efecte, amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.

Desideri Lombarte

Desideri Lombarte, nascut a Pena-roja de Tastavins (1937-1989), reconeixerà la tasca en català. Va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català d’Aragó. Va destacar per la seva obra poètica, amb antologies com Ataüllar en món des del Molinar, però també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre. Home polifacètic des del punt de vista intel·lectual, també es dedicà a la investigació històrica, etnogràfica i lingüística treballant per a la dignificació de la seva llengua a Aragó. Va ser membre fundador i vicepresident de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors a Aragó del II Congrés de Llengua Catalana (1986). Així mateix, cal citar les seves habilitats com a dibuixant per il·lustrar les seves obres.