Els premis “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero”

(Publicat el dissabte el 30 d’abril del 2016 al Diario de Teruel)

Per notícies que m’arriben sembla  que el Govern tornarà a convocar els premis literaris “Arnal Cavero” en aragonès, i “Guillem Nicolau” en català, suprimits per l’anterior Govern. Les notícies no precisen si serà un digne retorn a l’status quo ante, vull dir abans del govern PP-PAR, o sia: freqüència anual de convocatòria per a cada llengua, premi en efectiu i publicació de l’obra premiada, que pot versar sobre qualsevol gènere literari, i, per a l’aragonès obert a qualsevol autor, mentre que per al català obert només a autors aragonesos o relacionats amb el nostre país. Confiem que les bases seran aquestes o unes de molt semblants, i que no ens calga sentir allò de l’avara povertà degli Aragonesi –cito de memòria, que, com sabeu no sempre és fidel. El primer premi “Guillem Nicolau” fou convocat el 1986 per la Comissió Territorial de l’Aragó del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Uns anys més tard l’assumí el  Govern i creà en paral·lel l”Arnal Cavero” en aragonès. A empentes i rodolons s’han anat migmantenint. En ambdós casos calia batejar-los amb el nom d’algun gran escriptor de la respectiva llengua. La nòmina d’autors aragonesos en català no era especialment nodrida l’any 1986, els grans autors que ara hi ha, tot just començaven. Els de la Comissió abans citada devien haver llegit l’article Literatura en catalán en Aragón de la GEA, on es parlava de mosén Guillem Nicolau, rector de Maella, que tradujo al catalán comentándolas, las Heroídas de Ovidio. I ho encertaren perquè en Nicolau ha resultat ser un dels primers i interessants humanistes aragonesos. Per a l’aragonès, encara va ser més difícil de trobar grans escriptors per a donar nom al premi. N`hi havia dos però ja figuraven en  altres premis: al “Veremundo Méndez” i al “Ana Abarca de Bolea”. Finalment es trià “Arnal Cavero”, assagista que havia recollit molta literatura popular i fraseologia en aragonès. Juan Fernández de Heredia, el gran humanista traductor del grec i el llatí a l’aragonès, malauradament fou rebutjat, imagino, per considerar que el seu aragonès no era prou genuí.

Artur Quintana    

Lliurament de la Creu de Sant Jordi a Artur Quintana

Font: Gencat

El 26 d’abril es van lliurar, al Palau de la Generalitat de Barcelona, les Creus de Sant Jordi 2006. Obrint l’acte, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir entre altres coses, dirigint-se als guardonats: “Ens heu dedicat mèrits que han contribuït a combatre la paràlisi, especialment en temps adversos”. I també va afegir: “Catalunya és una nació activa, dinàmica i convençuda del seu futur, una nació que se sent capaç a través de la seva gent”

Després dels parlaments del president de la Generalitat i el conseller de Cultura, Santi Vila es va procedir a l’entrega de les Creus

Van estar guardonades 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Artur Quintana i Font va ser un dels guardonats pels seus mèrits com a “Filòleg i traductor. Pel conjunt dels seus mèrits lingüístics. Ha treballat des d’Alemanya com a bibliotecari a Espira (Palatinat) i com a professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. I també per la dedicació preferencial a la llengua i la literatura catalanes de la Franja de Ponent, amb treballs com ara El català de la Codonyera (Terol, Aragó), reedició i ampliació, el 2012, de la seva tesi doctoral. Ha traduït destacats autors alemanys a la nostra llengua.”

Bonaventura Clotet, metge i eminent expert en infermetats infeccioses va parlar en nom dels guardonats i, entre altres coses, va fer esment a la importància d’un bon equip, ben dotat econòmicament i amb llibertat d’acció per aconseguir uns bons objectius. També va dir que Catalunya necessita de més eines d’autogovern per poder dotar de recursos suficients en el camp de la recerca en general i de la biomedicina en particular. La ciència, la tecnologia i cultura són les bases pel desenvolupament d’un poble i en són encara més en etapes de crisi, per això s’ha d’apostar per elles perquè a mig termini ajuden a superar qualsevol situació adversa.

Amb el “Cant del Segadors, himne de Catalunya” es va tancar l’acte. Després, amb una copa de cava a les mans i animades converses dels nombrosos assistents, es va anar obscurint al Pati dels Taronges.

Tots els guardonats http://web.gencat.cat/ca/generalitat/premis/creus-de-sant-jordi/Personalitats/

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Xerrada-Col·loqui amb Carles Terès

Per celebrar el Sant Jordi, l’extensió de Fraga de l’Escola Oficial d’Idiomes Ignacio Luzán ha preparat la visita de l’escriptor Carles Terès, que parlarà sobre el seu llibre ‘Licantropia’.

La trobada serà el dimecres 27 d’abril una mica abans de les 20h a l’Institut Ramon J. Sender.

 

Sant Jordi a Alcanar: VII Mostra Oberta de Poesia

Vint-i-tres d’abril, dia esplèndid a Alcanar. Alcanar, les Cases d’Alcanar i Alcanar Platja eren, sota un cel blau, un jardí vora mar com diu el seu eslògan turístic. A les deu hores, la Biblioteca Municipal Trinitari Fabregat obrí les portes al grup de participants de la VII Mostra Oberta de Poesia. A les onze hores el regidor de Cultura i alcalde, n’Alfons Montserrat, juntament amb  en Tomàs Camacho, promotor, coordinador, animador i tot el que vulgueu de la Mostra, van obrir l’acte amb unes paraules de benvinguda i presentació de la jornada. Sobre una taula l’edició dels poemes presentats – una pila de llibres. Cadascun dels autors presents van llegir els seus poemes, poemes de tota mena: visuals, descriptius, de records, sobre les terres de l’Ebre, intimistes, alguns haikus, etc., etc.  I també va haver-hi poesia musicada i cantada, acompanyada de dues guitarres i uns altres poemes recitats i acompanyats d’una arpa. Tot el gaudi a les cares dels assistents i tots els aplaudiments per als actuants.

Serien les dues de la tarda quan vam passar de fruir de la lírica, aliment de la ment, a fruir dels arrossos, del fideus i dels peixets i peixos, aliments de la terra i de la mar que teníem enfront. I amb vi, garnatxa de Falset, vam petar la xerrada una molt llarga estona. Tot un èxit.

A Alcanar vaig,
d’Alcanar vinc,
carrego versos
obrint camins. 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per ampliar la foto punxeu al botó dret del ratolí i després “veure la imatge” amb l’esquerre

 

VII Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar

El RECERCAT 2016 a Vic

El RECERCAT. Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, es realitza anualment en el marc dels actes de la capital de la cultura catalana i té com a principals objectius:

• Donar a conèixer a la resta de la societat civil l’activitat dels centres, instituts d’estudis i altres entitats culturals.
• Facilitar l’accés a les publicacions dels centres.
• Fomentar la comunicació i el contacte entre els centres dels diferents territoris de parla catalana.
• Reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de Parla Catalana i també reconèixer la trajectòria d’una persona vinculada al món dels centres d’estudis a través d’uns premis.

Amb les seves consecutives edicions, el RECERCAT s’ha convertit en el lloc de referència on trobar tota la recerca que s’està realitzant dins l’àmbit local i comarcal, en una diada per a la comunicació entre els centres dels diferents espais territorials de parla catalana i pel reconeixement a la important tasca que des de fa molts anys aquest teixit associatiu ha fet com a dinamitzador del territori.

Aquest any es realitzarà el dies 21, 30 d’abril i 1 de maig a Vic

Programa Recercat 2016

Cantània a la Sala Mozart de Saragossa

Margarita Celma, coordinadora del programa Cantània a  l’Aragó ens ha fet arribar la següent invitació:

“Esteu convidats als concerts CANTANIA els dies 14 i 15 de maig a  l’Auditori de Saragossa. 700 nens i professors per concert, horaris: 12:00h i 18:30h. 

Fins aviat! Serà una cantata molt divertida.”

Aragón hoy. Què ès Cantània?

Un escarabat a una ungla de gat (fotografia)

Ahir
cercant
la foto bona
de la flor nova
del “carpobrotus”,
dit vulgarment
ungla de gat,
he trobat
un escarabat
amagat
entre els pistils
menjant-se
el polen.
És clar
“karpo”
es fruita
en grec
i “brotus”
menjar.

Empar Moliner crema unes pàgines de la Constitució

(Publicat al Diario de Teruel)

Al programa “Els matins de TV3” de la televisió pública de Catalunya, l’escriptora, periodista, humorista i show woman, Empar Moliner va cremar unes pàgines de la Constitució Espanyola en el seu espai de crítica social i semi informatiu. Realment no era la constitució si no un atrezzo que la representava. Suposo que tothom s’haurà assabentat de la polseguera que ha aixecat i de la seva repercussió a les xarxes socials, amb crítiques en contra i a favor, més de les primeres. Jo no vull qualificar els fets, només aclariré el per què i el com d’allò que va fer, segons jo ho vaig entendre i segons ho ha explicat Empar Moliner posteriorment. No ho trobareu a TV3, perquè la cadena ho a tret del seu web. El lector decidirà si va ultrapassar o no els límits de la llibertat d’expressió. Els límits de la llibertat d’expressió són els mateixos en una televisió pública que en una privada? Empar Moliner, davant d’un bidó amb foc encès criticava la sentència del Tribunal Constitucional que anul·lava el decret de pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya. Arribat el moment va dir, més o menys, que si el Tribunal Constitucional en base a la Constitució impedia tenir llum elèctrica i escalfar-se als nens d’unes 850 famílies pobres de Catalunya, llavors cremava fulls de la Constitució per escalfar l’aigua de la dutxa dels nens pobres. Recomano al lector que pensi una mica al respecte. Qui crema realment l’esperit de la Constitució? Fins a on ha d’arribar la crítica social? Quin són els límits de la llibertat d’expressió envers la manca d’habitatge i la pobresa en general, i especialment la dels infants? Per què als EEUU es pot cremar la bandera i no passa res? Pensi el lector una mica. Que pesa més el per què de les coses o els símbols? De fet Empar Moliner s’ha disculpat, tot i que ha manifestat:  “Sóc una escriptora que diu el que vol”. “Tic el dret de la llibertat d’expressió, però a més, tinc el deure de denunciar que hi hagi nens que no es puguin dutxar amb aigua calenta”. Així mateix, ha dit que no pertanyia a la plantilla de TV3 i que lamentava els perjudicis que hagués pogut causar a la cadena.

 José Miguel Gràcia

 

Declaracions de la consellera de Cultura d’Aragó a TV3

El català continuarà impartint-se dins l’horari lectiu a les escoles de la Franja de Ponent, com una assignatura optativa dins el currículum. Així ho ha confirmat en declaracions a TV3 reproduïdes per Catalunya Ràdio Lleida la consellera de Cultura d’Aragó, Mayte Pérez, en una visita a Mequinensa. (seguiu llegint Vilaweb)

(Aragón hoy)