Irresponsabilitats

Ha passat l’any 2008, i què passa amb nosaltres?

Inexorablement més vells
i res més.

Irresponsablement més savis,
i què més?

Deixa a les mans d’un nen: un llapis,
una geografia filosòfica,
una gramàtica aritmètica,
una història histèrica,
una enciclopèdia sintètica,
l’ètica econòmica,
un manoll d’integrals
i un grapat de creences,
i se’n va a fer punyetes.

(Del poemari Reflexions i abstraccions

X X X
I   I   I
P O E
M E S)

El 2008, any de la gran crisi econòmica

A les acaballes d’aquest any 2008 podem dir sense risc d’equivocar-nos, que si alguna cosa l’ha caracteritzat, no ha estat altra que la crisi econòmica generalitzada per tot el món occidental. Al nostre país tots tenim ben clar que l’explosió de la bombolla immobiliària ha agreujat l’impacte de la crisi significativament. Malgrat que el creixement desbocat de la construcció i l’irracional augment dels preus dels habitatges no ens portaven enlloc a mig o llarg termini, ningú o gairebé ningú pronosticà l’esclat i menys encara la seua virulència. Tot i això, val a dir, que possiblement el crac del sector hipotecari dels Estats Units, la fallida de la majoria de la banca industrial americana, companyies asseguradores i alguns bancs europeus, tal vegada van anticipar la crisi immobiliària espanyola, d’altra banda, no per menys anunciada més segura.

Ara som endins de la voràgine d’aquesta crisi, la qual dóna a conèixer els seus efectes de forma tan punyent, mitjançant el creixement de l’atur mes rere mes. I s’hi injecta liquiditat als bancs per a que obrin la mà dels crèdits a particulars i empreses, i els bancs i caixes estudien les peticions de finançament per davant i per darrere, des de dalt fins al final, i en concloure que una gran part de les operacions porten un risc inherent, desestimen l’operació, esperant temps més adients. I per acabar d’adobar-ho tot, de quan en quan, apareixen fraus de milers de milions als Estats Units que empastifen encara més el sistema financer mundial.

Està bé que els governs provin de fer front a la crisi amb mesures de diferents tipus, però totes elles esdevenen més pal·liatives que eficaces.

El que penso —suposo que com jo, n’hi ha d’altres— que per sobre de tot, aquesta crisi ara, ho és més de confiança que d’altra cosa. Els bancs desconfien uns del altres; les empreses no veuen clar el futur, a part d’un present difícil; la ciutadania que pot, no compra per por a allò de la inseguretat; els mitjans de comunicació i els comentaristes que cobren per dir que hi ha crisis, no descansen; la classe política no para de donar voltes a l’olla que barreja la culpabilitat i la no responsabilitat enfront la crisi… I mentrestant, no es compren pisos esperant la baixada, s’aplacen els canvis de vehicles, s’hi redueix el consum, els emprenedors descansen i creix l’atur.

El dia que no se’n parli, de la crisi vull dir, serà el primer símptoma del començament de la sortida del túnel.

José Miguel Gràcia

En capgirar els nadals

(Del poemari Dietari en groc)

Desembre 25: en tots els calendaris sempre és Nadal
indefectiblement, però, dissortadament.

U de gener: sempre l’any nou
lògicament, però, fastigosament.

Canviem els calendaris (també el Zaragozano),
els galls dindi i el cava per xaviar i campany.

Traïm les tradicions, dates, festes i fites per fets puntuals;
la coma, el punt i coma; i els dos punts: punts suspensius…

Canviem els noms als tres reis mags: Melciar, Pargàs i Baltacior,
canviem-los els colors i, fins i tot, canviem els reis…, els mags.

Traïm l’Óssa Major, omplint el cel de llunes de colors
i en mig l’Estrella del Sud.

Canviem/traïm també els torrons —el d’Alacant i el de Xixona—
Això no!, això no! Que n’és de bo el primer! Que n’és de bo el segon!
Són els dos tan bons…!

I en capgirar-ho gairebé tot:
mai més serà Nadal, sinó Ladan
i l’any nou, nou any.

José Miguel Gràcia

Bones festes i feliç any 2009

Un any de bloc, més de 9000 visites i un munt d’amics.

L’Estatut i la Llei de Llengües d’Aragó

En Ramón Mur fa una encesa, en tant que acurada, anàlisi de la realitat política i social en torn a l’Aragó de parla catalana. El seu article “El Estatuto de Aragón y la Ley de Lenguas” és un digníssim al·legat en castellà d’un Aragó trilingüe. Mai, en castellà, algú ha gosat més en defensar aquesta realitat lingüística. (Lectura molt recomanable, punxeu aquí)

Éstos son mis principios

Article publicat al diari La Comarca d’Alcanyís, avui dia 19 de desembre:

“Aquests són els meus principis. Si no els agraden en tinc d’altres”, cèlebre frase de Groucho Marx. Em deixin que l’introdueixi un petit canvi: “Aquests són els meus principis. Per a quan no m’interessin en tinc d’altres”. Així podrien haver encapçalat les seues teories sobre les privatitzacions de les empreses públiques, aquells que les van practicar, sobretot a l’hora de fer-ho amb l’empresa Repsol…

(Llegir l’article complet): estos-son-mis-principios

El “II Premi Franja: Llengua i Territori” a la Llibreria Serret

L’Associació Cultural del Matarranya, en representació d’Iniciativa Cultural de la Franja, comunica que aquest any  s’ha atorgat el “II Premi Franja: Llengua i Territori” a la Llibreria Serret de Vall-de-roures per la promoció i venda de llibres en català i molt especialment d’autors ebrencs i franjolins. El seu propietari, Octavi Serret, és ben conegut, des de fa molts anys, per la seua activitat com agent dinamitzador cultural de la comarca del Matarranya en saber harmonitzar, llengua, territori i negoci. El premi serà lliurat en data pròxima.

José Miguel Gràcia Zapater

President de l’Associació Cultural del Matarranya

(18/12/2008)

Juli Micolau, premi Guillem Nicolau 2008

El Jurat del premi Guillem Nicolau ha decidit atorgar el premi d’aquest any 2008 al poeta de la Freixneda, Juli Micolau per l’excel·lent poemari D’un sol esclop. La proposta del Jurat serà elevada al Govern d’Aragó a fi i efecte de la seua aprovació i publicació oficial.

La Llei de Llengües es presentarà com a proposició de llei

El PSOE llançarà la Llei de Llengües des del seu grup a les Corts sense suport del PAR. És el primer projecte legislatiu que divideix els socis del Govern autonòmic en no poder arribar a un acord per la voluntat d’Iglesias en impulsar-lo i el vet radical de Biel. El PAR i el PP, mentrestant, aferrats a l’acientificidat i a la lingüística ficció, la qual cosa equival a dir que la terra és plana. Endavant il·lustrats! “La ignorància és la pijtor de les exclavituts” com va dir Juan Pio Membrado. O és la caçera del vot dels que no estimen la llengua pròpia?

Llegir notícia a El Heraldo

Informe del Consell d’Europa

L’Informe del Consell d’Europa sobre les llengües minoritàries (segona revisió)

PDF: aplicacion-de-la-carta-europea-2c2ba-ciclo2