Moviment Franjolí per la Llengua: “Estimem la nostra llengua”

Alifara Clarió

21 d’agost a Beseit: l’Associació de Pares CLARIÓ del Matarranya ha començat a moure’s de debò per defensar l’ensenyament del català a la Franja

(Informació de CLARIÓ)

Excursió al riu, activitat del matí.

Vam fer una excursió al riu Matarranya per tal d’investigar la salubritat del riu a partir de la fauna existent la qual és bioindicadora: des dels petits macroinvertebrats fins a la llúdriga passant pel cranc de riu. Per a finalitzar entre tots els assistents van fer un quadre-collage del cranc de riu utilitzant materials de la natura. A la tarda es va lliurar este quadre a l’alcalde de Beseit en agraïment a l’Ajuntament per la seua col·laboració com a amfitrió de la jornada. El cranc autòcton és una espècie protegida de gran valor ecològic. Per a sobreviure als seus depredadors es mimetitza amb l’entorn per passar desapercebut. És com una metàfora de la llengua catalana a l’Aragó, que està en regressió i tan integrada a l’entorn que sembla invisible però a la vegada resisteix i continua present.

clarió excursió riu

 Després del dinar de germanor va tenir lloc l’assemblea de socis en la qual es va aprovar l’organització al llarg del curs 2014-15 de la celebració dels 30 Anys d’Ensenyança del català a les escoles de la Franja. Els actes s’iniciaran a finals de setembre amb una jornada dedicada a valorar els 30 anys i a reivindicar l’augment a 2 hores setmanals de l’assignatura de català a les escoles que encara no ho fan.

alifara clario 21 agost tarda

A la tarda, es va fer un gran acte popular a la Plaça que va començar amb una lectura d’un manifest per part del president de Clarió. Mentre berenaven els xiquets i xiquetes van poder participar en un mural col·lectiu amb postits amb dibuixos i paraules sobre el lema: Estimem la nostra llengua. A continuació va tenir lloc la fantàstica actuació del Mag Zapata del Museo de la Magia a Alcanyís que va deleitar a tot el públic assistent. Com a cloenda es va fer entrega de l’escultura Clarió al mag en agraïment a la seua participación i del quadre de collage de creació col·lectiva realitzat al matí amb tots els xiquets sobre el cranc de riu.

Dos mossos de la Codonyera any 1920

Curiosa fotografia d’estudi de dos mossos de la Codonyera (aprox. any 1920)
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Capvespre sense la Valera

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

S’abraonen el blanc i el blau
de núvols del capvespre
per enfonsar el sol
d’un trist agost a la Codonyera.
Mai més la Valera veurà l’espectacle.
Tocaran les nou i totes les hores,
noves i buides.
Sempre s’aixoplugarà
al meu record
el so potent i etern de la Valera.
Somni d’agost, desig de miracle
en primavera.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

VII Jornada de Lectura Pública a Bellmunt

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 Una Jornada més de Lectura Pública a Bellmunt de Mesquí, i ja en van set, tingué lloc a aquesta bella vila de la Vall del Mesquí el passat 15 d’agost. Ramón Mur, el inesgotable activista cultural bellmuntà, alma mater de totes les jornades, pot està ben content de l’èxit de públic i del ressò que ha pres la Jornada per tota la contrada. Els que vam assistir-hi, participant o no en la lectura, vam quedar satisfets de debò com cada any. Gràcies, Ramon, per obrir les portes de la històrica casa de Juan Pio Membrado, per a poder gaudir de les estàncies on va viure i escriure el regeneracionista baixaragonès, Pío Membrado.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAAquest any, com un acte més de l’Any Desideri Lombarte (1989-2014), commemorant el 25è aniversari de la seua mort, va està dedicada la Jornada a la lectura de dos llibres d’en Desideri: Les aventures del sastre Roc d’Arça , en català, i A ti no te conozco, (una crònica d’un alumne dels Escolapis d’Alcanyís 1947-1952), en castellà, obra poc coneguda de l’autor pena-rogí. Més de cinquanta lectors van passar pel balconet del pati de la casa Membrado, lectors de totes les edats i d’ambdues llengües —català i castellà. El pati va està sempre ple d’un públic atent a la lectura de les dues obres i a tots el comentaris i intervencions que van tenir lloc en el transcurs del matí, fins les dues de la tarda.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

3r Recital de poesia i música a Horta de Sant Joan

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ben tocades les 10 de la nit del passat 14 d’agost, a la plaça de l’Església d’Horta de Sant Joan, començà el recital de poesia i música, aquest any dedicat a Desideri Lombarte en el 25è aniversari de la seua mort, organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, dirigit per Cinta Mulet, amb la col·laboració de l’Associació de Joves “Paseu-me la bota” i l’Associació Cultural del Matarranya.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAVan assistir com a autors convidats Josep Miquel Gràcia, Blanca Deusdad, Àngel Querol, Jesús Tibau i Maria Dolors Gimeno, afegint-se en el transcurs de l’acte Juli Micolau.

El públic omplia la bella plaça de l’Església i l’Ajuntament, il·luminant l’escenari una llum suau i càlida, en tant que els versos d’en Desideri i els propis dels autors invitats, envoltats de notes musicals sorgides d’un piano, una saxo i unes guitarres, acaronaven la oïda i la sensibilitat dels assistents. Un acte més, però molt especial, en honor d’en Desideri dins del actes commemoratius del 25è aniversari de la seua mort.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERASense cap mena de dubte, la participació dels jovents, tant en la part recitada com en l’acompanyament musical, va ser el més destacat i sorprenent de la vetllada. Amb frescor de joventut, agilitat participativa i entusiasme, aquest tipus d’actes han de sortir bé forçosament. I per això hi eren Maria Sancho, Enric Serrano, Anna Mª Gil, Lorena Vives, Esther Vilar, Alfonso Dobon, Amanda Vilar i Elies Gil. I per dir alguna cosa més del recital, cal destacar també els seu escenari natural, la informació visual que es va projectar i seu el ritme, segurament força assajat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAI en acabar, la bona copa de cava de Vinyes del Convent, va ser l’afegitó gustatiu de la vetllada que cal repetir l’any vinent. Objectius i motius en sortiran. Enhorabona a la Cinta Mulet, a l’Ajuntament d’Horta i a tots els participants.

La Valera no ha vuelto ni volverá a La Codoñera

Camino del patíbulo

(Article a publicar a La Comarca y/o Diario de Teruel)

A partir del día 6 de agosto los medios de comunicación comarcales y provinciales publicaban eufóricas crónicas sobre la vuelta de la campana María Valera a La Codoñera: “La campana de La Codoñera vuelve a bandear”, “cinco de agosto día histórico para el municipio”, “motivo de celebración y reunión del pueblo”, “los vecinos se fotografiaron con la campana de 1851” —¡qué ironía!—, “la Valera vuelve a su lugar” —¡qué lejos de la verdad! — , etc., etc.

Desde hace un par de años he venido escribiendo algunos artículos sobre “la Valera”, en los que, a parte de lamentar su estado —herida por una grieta— producto de un badajo inadecuado, indicaba cuales podrían ser las soluciones o actuaciones. Debo decir que nunca tuve la convicción de que influyesen en algo mis opiniones, conociendo la forma de actuar de la corporación municipal y el grado de “estima” hacia mi persona. No obstante mi amor por “la Valera” desde mi infancia y el recuerdo permanente de su excelente sonido, me empujaron de manera coercitiva a escribir sobre “la campana gran de la Codonyera” en diversas ocasiones. En la primera de ellas ya decía: “La solución vendría dada por la soldadura de la hendidura y no por ninguna otra alternativa. Con la soldadura, limpieza del bronce y ajuste del yugo (les grenyes), realizadas por manos técnicas artesanas en sus instalaciones, se recuperaría el sonido anterior y hasta podría superarlo en transparencia. Por la zona de Levante existe alguna empresa dedicada a estos menesteres. La refundición seria una destrucción del patrimonio histórico y una pérdida del sonido anterior. En los casos en que una campana histórica no se quiere o no se puede soldar por la gravedad o amplitud de su rotura, la única alternativa que queda es la de ser expuesta en algún museo para su contemplación. En el campanario habrá de colocarse una nueva que podrá ser una copia de la antigua, pero con sonido completamente diferente. Toda campana histórica tiene su sonido propio e irrepetible.”

Estoy entristecido e indignado por lo que se ha hecho, que era, estoy plenamente convencido, lo único que no debía hacerse: se ha fundido la histórica campana, es decir, se ha destruido un bien artístico, histórico y cultural, y se ha eliminado la posibilidad de recuperar el magnífico sonido de un instrumento precioso y único. Como dice Francesc Llop: “Las campanas son la única voz viva que queda del pasado”. Y por si les parece poco se ha cambiado la aleación por motivos técnicos. ¿Donde están los informes de técnicos competentes que avalen toda la operación? ¿Alguien fundiría una joya histórica de oro con algún deterioro, para hacer otra nueva? ¿Cómo calificaríamos a la persona que ante la tesitura de restaurar un Stradivarius o un Guarneri, desencajase todas sus piezas e intentase pegarlas de nuevo, colocando algunas de nuevas para mejorar su sonoridad? Yo pienso en dos o tres adjetivos, pero no los diré. El lector debe tener los suyos. ¿I si alguien, en lugar de restaurar una iglesia románica, desmontase los sillares para hacer una nueva? El art. 64 del Texto Refundido de la Ley del Patrimonio de Aragón dice: “Los titulares de los órganos competentes que tengan a su cargo bienes o derechos del patrimonio de Aragón, así como los titulares de cualesquiera derechos sobre los mismos, están obligados a velar por su conservación y defensa, en los términos establecidos en la legislación estatal básica y de aplicación general y en este Título.” ¿Es la destrucción una forma de velar por la conservación y defensa?

Estoy entristecido porque a la mayoría de los vecinos de La Codoñera les parece bien lo que se ha hecho, tal como he podido comprobar. Estoy indignado porque los responsables locales de tomar la decisión hayan celebrado con júbilo propagandístico tamaño desmán. Estoy indignadísimo porque ningún partido político, ni técnicos o expertos culturales del Gobierno de Aragón, de la DPT o de la comarca, o incluso del Estado, hayan abierto la boca. ¿Quién es el responsable del patrimonio histórico cultural aragonés? Aplicando el principio de que una copia bien hecha es igual o mejor que el original deteriorado —caso de la campana que nos ocupa—, qué fácil sería acabar con el litigio de los bienes de las parroquias de la Franja: se hacen unas buenas copias de dichos bienes, se cuelgan en los lugares previstos del Museo de Barbastro y zanjado el tema.

Si el lector siente la curiosidad de saber cual es el sonido de la copia de “la Valera”, les diré que se parece al anterior como “un huevo a una castaña”. ¿A qué no adivinan cual de los dos era infinitamente mejor?

He pasado por delante del recientemente construido tanatorio de La Codoñera, tan inexplicable por innecesario en un pueblo que fallecen una o dos personas al año, y he pensado que bien podría haber sido su primer cliente la histórica campana María Valera.

 Querido lector: si te animas a compartir lo que he escrito sobre la, ya difunta, María Valera de la Codonyera, de momento seremos dos. Piensa, no obstante, que aunque haya más adhesiones, siempre nos tendremos que refugiar bajo el manto del “dulce encanto de la minoría”. Aragón y sus pueblos son como son.

 

Nota: acabadas estas líneas ha llegado a mis manos el interesante artículo de Eliseo Martínez Roig, técnico en Patrimonio Cultural y Campanero, “La destrucción patrimonial de la campana de La Codoñera”

http://www.campaners.com/php/textos.php?text=6397

vecinos-fotografiaron

 

 

Recital de poesia i música dedicat a Desideri Lombarte (Horta de Sant Joan)

Recital de poesia

Es llegiran poemes d’en Desideri i textos i poemes dels autors invitats amb acompanyament musical

horta_de_sant_joan9