Declaració conjunta de l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Municipis per la Independència i Òmnium Cultural

Els plenaris de l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Municipis per la Independència i Òmnium Cultural s’han reunit avui de  forma extraordinària en una sessió conjunta per deliberar sobre la situació creada arran de la paràlisi política de l’Estat, concretada en el darrer no del president espanyol, abans-d’ahir, a cap acord sobre el referèndum, que ha estat el darrer no a la voluntat de la majoria dels catalans.

Les tres entitats demanen, als partits polítics que “reconeguin que tenim el dret democràtic inalienable a decidir el nostre futur”, i “que acordin l’impuls immediat i definitiu del referèndum”. Insten el Govern de la Generalitat a anunciar la data i la pregunta sense dilació. Declaren: “som i serem al costat de les institucions democràtiques de Catalunya”. En el títol de la declaració conjunta es diu “ha arribat l’hora certa de la democràcia!

Constitució de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua

Es constituirà en breu l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, formada per 15 membres.

El Govern d’Aragó està treballant en la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que estarà formada per dos instituts: el del català d’Aragó i el de l’aragonès. La creació d’aquest organisme ja estava inclosa en la Llei de Llengües que es va aprovar en 2009 però mai va arribar a constituir-se. El principal canvi és que, llavors, es va plantejar la creació de dues acadèmies, una per a cada llengua. En canvi, ara s’aposta per una única institució científica oficial amb dos instituts específics.

Es tracta d’un organisme que vetllarà per la conservació, promoció i defensa de l’aragonès i el català amb el qual ja compten altres comunitats espanyoles amb llengües pròpies. S’encarregarà d’establir les normes referides al seu ús correcte que serveixin als més de 81.000 aragonesos que saben parlar català o aragonès (un 6% de la població total).

Avui es publica en el Butlletí d’Aragó l’esborrany dels nous estatuts de funcionament de l’acadèmia, en els quals es fixa la composició, organització i funcionament. Els interessats tindran un mes de termini per presentar al·legacions, que s’estudiaran i remetran als serveis jurídics. Un cop el Consell Consultiu d’Aragó emeti un informe, s’aprovaran els estatuts per el Consell de Govern de DGA. L’acadèmia entrarà en funcionament en un termini aproximat de sis mesos.

Aquest organisme estarà constituït per un president i 14 membres (set per cada institut). L’elecció dels set acadèmics es durà a terme per quotes: cinc per les Corts d’Aragó, cinc per la DGA i altres tants per la Universitat de Saragossa (Unizar). D’aquesta manera es torna a introduir el món universitari, perquè en la llei que va crear el PP-PAR en l’anterior legislatura (la dels polèmics lapao i lapapyp) es va restar poder a l’Unizar.

Els 15 membres seran, segons especifica l’esborrany, persones de reconegut prestigi en l’àmbit de la filologia, literatura i lingüística, principalment doctors. Amb preferència parlants nadius que comptin amb una llarga trajectòria en la pràctica i el foment dels valors lingüístics i literaris propis de la comunitat.

Les seves competències seran diverses. “Principalment, establir les normes referides a l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”, afirma el director general de Política Lingüística de DGA, José Ignacio López Susín. També assessorarà, a través dels seus instituts, els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i amb la seva promoció social. Així mateix, desenvoluparà aquelles tasques que, en l’àmbit de la seva competència, l’encomani el Govern d’Aragó.

Moció de “Guanyar” pel català

D’altra banda, ahir es va presentar al ple de la Comarca del Baix Aragó una moció de “Guanyar” per sol·licitar a DGA que declari la comarca com “zona d’utilització històrica del català” i s’adapti el seu topònim incloent el terme “Baix Aragó”. (Texte en castellà a “La Comarca”)

Presentació de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014

La Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa presentaran les principals dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) el proper 31 de maig, a les 11 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.

La presentació institucional anirà a càrrec de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, el vicerector de Política Acadèmica de la Universitat de Saragossa, Gerardo Sanz, el vicepresident executiu del Consorci Campus Iberus, Julio Lafuente, i la vicerectora d’Estudiants de la Universitat de Lleida, Neus Vila.

Cartagena

Cartagena és una gran ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d’aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena. També és el cap de la província marítima del seu nom. Amb més de 550 km² d’extensió, el seu terme municipal té 215.186 habitants censats (2009). Veieu la seva història: Història de Cartagena

El 9 d’abril del 2011 vaig escriure el post Quan a Cartagena es parlava català que podeu consultar. I també un altre el 5 de desembre, El català en Cartagena

Aquí teniu unes quantes fotos actuals fetes amb el mòbil.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cartagena

La magnífica escala de l’Ajuntament

 

 

De milions i urnes

Ī

(Publicat al Diario de Teruel)

A mesura que corre el temps entenc menys aquest país anomenat Espanya. D’exemples, en tinc un cabàs ben ple, tot i que amb un parell de molt recents en tinc prou per omplir la columna. Començaré pels milions d’euros: els pressupostos de l’Estat espanyol han pogut tirar endavant gràcies al suport del grup parlamentari basc (PNV) al Congrés, la qual cosa no seria res de l’altre món si no fos perquè ens costarà als ciutadans, no als bascos, esclar, 1.400 milions per començar i al voltant de 500 cada any en el futur. Bona venta de vots han fet els bascos, de debò! Qui gosa criticar la seva astúcia i pragmatisme enfront d’un PP necessitat de suport? No entenc com no s’ha produït un terrabastall en la resta de l’Estat espanyol davant d’aquell munt de milions que sortiran de la Hisenda Pública espanyola i passaran a la basca. Heu escoltat cap protesta ferma? Més encara, qui assenyala com a no solidaris, el Concert Econòmic del País Basc i el de Navarra?

Una altre exemple que no va de milions d’euros, si no d’unes caixes de metacrilat anomenades urnes. La Generalitat de Catalunya ha anunciat un concurs públic per a la compra d’unes 8.000 urnes –“instruments de destrucció massiva per consultar l’opinió del poble”– en breu. El Govern espanyol no ha trigat ni un sol dia en fer por amb l’aplicació de tot el pes de la llei, davant la seqüela d’un conflicte polític. L’amenaça no s’ha centrat només en els representants polítics, si no que s’ha estès als funcionaris i administradors de qualsevol nivell i condició. I encara més –i això entra dins del surrealisme– l’amenaça s’ha dirigit també a les empreses o qualsevol institució privada que hi col·laborí en la construcció dels artefactes. Fixi-s’hi el lector en l’elegància que hagués pogut demostrar el Govern espanyol en reaccionar d’aquesta manera: senyors de la Generalitat no us gasteu els diners en comprar urnes, el Ministeri de l’Interior, com sempre, us les pot cedir per a un bon ús. L’elegància en el comportament és una característica dels veritables demòcrates, als autoritaris els hi surt l’amenaça sense adonar-se’n. I als ciutadans espanyols els hi passa per sobre el dèficit democràtic del seu país.

José Miguel Gràcia    

La Llibreria Serret ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va destacar ahir dimecres en la cerimònia de lliurament de les Creus de Sant Jordi que allò que Catalunya vol ser està representat per l’“exemple” guardonats.

En l’acte de lliurament de les distincions a 29 personalitats i 24 entitats, el president va subratllar que “un país que no reconeix la vàlua de la seva gent no va enlloc”. Puigdemont va destacar la pluralitat i diversitat dels guardonats i va assegurar que en ells “veiem el que som i seguirem sent com a país”. “En els guardonats ens reconeixem, i això significa que anem bé com a país”, va reblar. “Tenim un camí clar i sabem on volem anar”, va afegit

Puigdemont va considerar que cal aprendre dels premiats “a no caure davant les adversitats, a sacrificar-se, a complir els somnis, a ser activistes de la causa comuna”. “Ens interpel·len a mobilitzar-nos per allò que creiem”, va indicar.

Va afirmar que “al país que volem, que ho decidirà la gent, hi haurà una representació de tots i cadascun dels ingredients dels que estan avui aquí presents”.

Una de les entitats guardonades va ser la Llibreria Serret “per l’esforç constant per preservar i difondre els valors de la cultura i la llengua catalana.  Aquest és un establiment de referència al Matarranya i a les Terres de l’Ebre per la intensa activitat cultural que desplega. Ha organitzat un gran nombre d’actes que inclouen exposicions, presentacions de llibres, conferències o taules rodones”.

Enhorabona Octavi!