Machu Picchu

La ciutat sagrada de Machu Picchu està ubicada a 130 quilòmetres al nord-est de Cusco, a la cresta de la serra Machu Picchu, a 2.400 metres d’altitud sobre el nivell del mar. La ubicació de la ciutat era un secret militar, ja que els penya-segats profunds i les muntanyes eren la millor defensa natural. Assentament de control i refugi dels inques. Resten unes 140 construccions de blocs granítics de fins i tot 20 tones de pes, tot esglaonat. Com s’ho farien per arrossegar tanta pedra si no coneixien la roda, ens podem preguntar? En aquell lloc no els feia falta. La pedra la tenien allà mateix i amb tant de desnivell poca utilita7t tenia la roda. Machu Picchu va està habitada només uns cinquanta  anys. No se sap perquè es va abandonar. Els conqueridors espanyols no van arribar mai a Machu Picchu.

i

Continua llegint

Anuncis

Cuzco (Perú)

La ciutat de Cusco (en l’original quítxua, Qusqu) és la capital del departament homònim del Perú. Està situada en la serra sud del país. Actualment, té aproximadament tres-cents mil habitants. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1983 per la UNESCO. Fou una ciutat cabdal en temps de l’Imperi inca i des del 1993 és la capital històrica del Perú per la constitució.

D’aquesta manera comença l’himne de Cusco (tal vegada sigui la primera traducció al català):

Cusco, Cusco és el teu nom sagrat
com el sol de l’inkari immortal,
et carrega tothom al seu pit
com a cant i bandera triomfal.

Invencible bastió de la raça,
et saluden els pobles dempeus,
i la pàtria  que s’honra en l’estirp
et col·loca al teu front un llorer.

8

Lima (Perú)

Lima, capital del Perú, centre cultural, industrial i financer del país. Està localitzada a la vall del Riu Rímac prop de la costa de l’oceà Pacífic. El centre històric de Lima és  Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Està situada a la costa central del país, conformant una extensa i populosa àrea urbana coneguda com la Lima Metropolitana,  amb gairebé 10 milions d’habitants. El 18 de gener de 1535, es va efectuar la fundació espanyola amb el nom de la Ciutat dels Reis a la regió agrícola coneguda pels indígenes com Limaq, nom que va adquirir amb el temps. Va ser la capital del Virregnat del Perú i la més gran i important ciutat d’Amèrica del Sud durant el domini espanyol. Després de la Independència va passar a ser la capital de la República. Actualment ocupa el cinquè lloc de les ciutats més poblades d’Amèrica Llatina, després de Säo Paulo (20 milions), Buenos Aires (13 milions) i Rio de Janeiro (12 milions). No puc deixar de dir que la gastronomia peruana ocupa un lloc important a tota Amèrica del Sud i, més encara, a tot el món, per tant no es d’estranyar que hi hagi a Lima un restaurant 3 estrelles Michelin, el tercer o quart del món.

 

Castellot

(Publicat al Diario de Teruel)

Ja ben entrada la primavera passada vam pujar a Castellot, que feia un muntó d’anys que no hi havíem estat. Només eixir del túnel i aparcar a la plaça, vam enfilar dret costera amunt cap al Castell. El vam trobar prou restaurat dels mals de la darrera esparterada, i ben endreçat. El gran llenç de muralla que ja de lluny s’anuncia al visitant ha quedat molt ben renovat, només el drenatge no deu haver anat bé del tot perquè ja s’hi fan de mal veure unes grans taques d’humitat. I és llàstima gran que no  hagen restaurat plenament el torreó, vull dir tancant-lo i posant-hi tellat. Tal com l’han deixat s’anirà esfondrant sense remei. No hauria costat pas tant de posar-n’hi. Des de dalt de la fortalesa Castellot recorda prou Morella: dues viles allargassades, contornejant a Morella i que no cal a Castellot, amb carreres paral·leles ajocades al peu del castell, i ambdues amb les corresponents grans esglésies i places de bous.  Una diferència: quan es contempla la clotada, i en part atossalada, que aquestes viles tenen al davant – migjorn en el cas de Castellot- la quantitat de bancals en permanent i desolat guareit és molt més alta a Morella. Fins i tot gosaria dir que a Castellot he vist bancals treballats que quan hi vaig venir la darrera vegada, fa anys dic, eren del tot deixats de la mà de Déu. I això no passa a Morella, on l’activitat agrícola sembla haver-se abandonat completament, o poc se’n falta.  Guaitant cap al nord, a baix del tot de l’espadat, al peu mateix de la cinglera a l’altre cantó del barranc, sorgeix l’ermitatge del Llovedor amb uns degotalls més aviat magres –la forta sequera d’enguany ens han dit uns joves de la vila que ens hem topat ja de camí de tornada. Abans l’Àuria Picuda ens havia acomiadat del Castell amb la cançó:

                         Jo en volia una parrina,

                        i ella no em volie a mi.

                        I de tant que la volia

                        penso que n’hai de morir.

Només he tingut temps d’escriure’n la lletra i guardar-ne la música en la memòria.

Artur Quintana

Cartagena

Cartagena és una gran ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d’aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena. També és el cap de la província marítima del seu nom. Amb més de 550 km² d’extensió, el seu terme municipal té 215.186 habitants censats (2009). Veieu la seva història: Història de Cartagena

El 9 d’abril del 2011 vaig escriure el post Quan a Cartagena es parlava català que podeu consultar. I també un altre el 5 de desembre, El català en Cartagena

Aquí teniu unes quantes fotos actuals fetes amb el mòbil.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mallorca

Felip V signà el 28 de novembre de 1715 un decret que establia la Reial Audiència de Mallorca. Amb cinc decrets més es configurà la Nova Planta de govern del Regne de Mallorca. El Gran i General Consell va ser dissolt i les seves competències passaren a la Reial Audiència de Mallorca, depenent del Consell de Castella. Desaparegueren també les universitats locals reemplaçades pels ajuntaments de tall castellà. El nom de la Ciutat de Mallorca fou substituït per l’arqueològic de Palma. La hisenda pública s’integrà dins la Reial Hisenda de la monarquia, desapareixent l’autonomia financera del regne que ara passava a ser dirigida des de Madrid.

Les noves institucions borbòniques representaren la centralització i el predomini de l’aristocràcia filipista (botifarres). D’altra banda la militarització del territori insular comportà l’establiment de lleves forçades a partir de Ferran VI (1747). La marina illenca participà en els conflictes bèl·lics al costat de l’Armada espanyola. L’any 1745 Mallorca tenia 120.000 habitants, el 1787 eren 135.900 i el 1797 140.700, amb un creixement global d’un 35%. (Viquipèdia)

L’illa de Mallorca té una població censada d’uns 860.000 habitants, de la que poc menys de la meitat viu a la capital. Mallorca és l’illa més poblada de Balears i la segona illa més poblada d’Espanya, després de Tenerife a les Illes Canàries. I els turistes són molts milions.

Aquí teniu unes quantes fotos de Mallorca. Podrien ser d’un xic més de qualitat, però com no portava la càmera, el mòbil no em dóna per a més.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Reus, ciutat modernista

De ben segur que haureu escoltat alguna vegada la frase “Reus, Paris, Londres”. Els que tenim una certa edat la recordem escrita als vidres de darrera dels cotxes, els anys 60 i 70. Aquesta vocació de la ciutat de desig de capital mundial provoca sempre algun somriure, tot i que només s’entén per la seva posició d’enfrontament davant la seva rival, Tarragona. Sembla que l’origen de la frase es remunta a abans del mortífer atac de la fil·loxera a les vinyes, quan Reus era un dels tres principals mercats del món en la fixació dels preus dels destil·lats. La llista de personatges reusencs il·lustres és interminable, només cal recordar Antoni Gaudí, Joan Prim i Marià Fortuny, per a la resta, entreu a la Viquipèdia i veureu la gran llista.  És un gaudi fer una passejada pels carrers de la zona de vianants del centre, nets i ben endreçats, plens de comerços, establiments de restauració i cafeteries, molt de silenci i tranquil·litat. El principal objectiu d’aquest post, com és obvi pel títol, és el modernisme a Reus, i el millor camí per fer-ho és el resseguiment de la ruta modernista pels carrers d’aquesta ciutat mitjançant unes fotografies. Paga la pena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.