Semblen un altre país

(Publicat al Diario de Teruel)

En un recent viatge per Guipúscoa (Guipuzkoa) i el nord de Navarra (Nafarroa) he pogut adonar-me del bon estat de les carreteres, de la bona conservació del paisatge, de la gran quantitat d’instal·lacions de generació d’energies renovables. En general els edificis públics i museus estan en molt bon estat de conservació i restaurats acuradíssimament. Amb les estadístiques a la mà se’ns fa evident que la despesa en sanitat en el País Basc i en Navarra és el més alt de totes les autonomies, uns 1.700 euros per càpita, quan a Catalunya, per exemple, és de uns 1200. Com a conseqüència les llistes d’espera en general són les més baixes de l’Estat. Si ens fixem en l’educació, tant en el País Basc com en Navarra, la diferència amb la mitjana de la resta de l’Estat és abismal. Podríem seguir comparant altres xifres relatives envers el serveis i inversions públiques i arribaríem a les mateixes conclusions. A la vista del paisatge tan verd i amb tanta vegetació, un extraterrestre podria inferir que així com la fertilitat d’aquelles contrades és producte de la humitat, s’entén de la pluja, les grans inversions i les grans despeses en serveis són un altre subproducte de la pluja i del clima en general. No, amics, no. Són els furs –Concert econòmic basc i Conveni navarrès. Acords que per raons històriques o per el que fos van poder obtenir de l’Estat espanyol en temps de la desaparició del dictador. Furs que els confereixen, entre altres, el dret de recaptar tots els impostos i d’administrar-los segons els convé mitjançant les quatre diputacions forals (foru aldundia). No tinc cap dubte que recapten eficaçment i administren de igual manera, tot i que, allò que els dóna essencialment la disposició de més fons econòmics que la resta del territori espanyol és, al meu parer, la petitesa del “cupo”, renegociable cada any, que han de pagar a l’Estat espanyol per la compensació dels serveis que reben d’aquest o per les competències no transferides. Clar i català: tots som iguals davant la llei, però uns més que els altres. Bascos i navarresos s’ho van saber guanyar. Potser pensareu que els tinc enveja, doncs tindreu raó, els tinc enveja, enveja sana, però. No crec que demanin mai la independència seriosament.

José Miguel Gràcia

Donostia (Sant Sebastià)

Exquisida Donostia, basca i afrancesada, al golf de Biscaia i a 20 quilòmetres de França. Els carrers, els edificis, el mar, la Contxa, la música, el cinema, els pintxos i les pintes de Chillida que pentinen els vents del cantàbric.

Una molt petit mostra de fotografies de la ciutat:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Vall de Baztan i el Monestir de Leyre

Baztan és un municipi i alhora una comarca de Navarra, dins la merindad de Pamplona. Forma el municipi més extens de Navarra. La vall de Batzan està formada per la conca alta del riu Bidasoa, que rep en aquesta zona el nom de riu Baztan. Limita a l’est amb Donamaria, Bertizarana i Etxalar, al sud amb Kinto, Lantz, Anue i Ultzama, a l’est amb el Cantó de Baigorri i al nord amb Urdazubi, Zugarramurdi i el territori de Lapurdi.

El Monestir de Leire o de Salvador de Leyre es troba al peu de la Serra de Leire i és d’estil romànic primerenc. A l’església, dins una gran urna de fusta, hi ha les restes dels primers reis de Pamplona, antecedents dels reis de Navarra, dos dels quals foren també comtes d’Aragó.

Es troba documentat des del segle IX. Va ser fundat seguint l’orde benedictí però després va passar al Cister. La desamortització de Mendizábal va fer que el 16 de febrer de 1836 es tanqués el monestir i es va posar a la venda sense que ningú el comprés. El 1867 l’església de Leyre va ser declarada Monument Nacional i es va reobrir al culte el 1876. Actualment pertany a la Comunitat Foral de Navarra que l’ha cedit als benedictins.

És molt coneguda la llegenda de l’abat anomenat Virila de Leire, que va dormir durant 300 anys per així comprendre el misteri de l’eternitat. (Viquipèdia)

Algunes fotos de Baztan i Leyre:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Hernani: en festes i el Chillida Leku tranquil

Per Sant Joan són les festes a Hernani. La gent al carrer i a les finestres i balcons moltes ikurrinyes i alguna estelada. Que puc dir del (espai) Chillida Leku! Visiteu-lo, paga la pena.

Totes les fotos fetes amb el mòbil

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Chillida Leku a Hernani

Veritablement recomanable.

Chillida Leku

 

 

61a Exposició Nacional de Roses de Sant Feliu de Llobregat

L’Exposició Nacional de Roses és un dels actes culturals més importants de l’any i un dels esdeveniments més emblemàtics de la ciutat. La mostra s’instal·la al Palau Falguera, on es poden veure i olorar unes 10.000 roses (entre roses d’hivernacle, roses de jardí i rosers en flor) i més 400 varietats diferents. Com ja és habitual, hi ha roses procedents de diferents punts de Catalunya, Espanya, Europa i de la resta del món.

L’Exposició de Roses arriba a la 61a edició des què va ser declarada Nacional l’any 1958 i concideix amb el 91è aniversari de la primera Exposició celebrada l’any 1928 a l’Ateneu Santfeliuenc.

Tots seguit unes fotos fetes amb el mòbil al capvespre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Portugal: Lisboa, Estoril, Cascais, Sintra (III)

Podeu veure fotografies de Lisboa, Estoril, Cascais, Sintra  i d’algun indret proper a aquestes poblacions. És la Portugal plena d’història, senyorial, de palaus, verd, blau, riu i mar. Espanya tan propera i tan llunyana

Tercera part

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Del mòbil

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Portugal: Lisboa, Estoril, Cascais, Sintra (II)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Podeu veure fotografies de Lisboa, Estoril, Cascais, Sintra  i d’algun indret proper a aquestes poblacions. És la Portugal plena d’història, senyorial, de palaus, verd, blau, riu i mar. Espanya tan propera i tan llunyana

Segona part

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Portugal: Lisboa, Estoril, Cascais, Sintra (I)

Podeu veure fotografies de Lisboa, Estoril, Cascais, Sintra  i algun indret proper a aquestes poblacions. És la Portugal plena d’història, senyorial, de palaus, verd, blau, riu i mar. Espanya tan propera i tan llunyana

Primera part

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cascais, Betlem i Lisboa

Mar i riu, Sol i blau de llum, atlàntiques i senyorials: Lisboa, Betlem, Estoril, Cascais.