La Gomera (III). El romiatge

El 19 de gener del 2019 va tenir lloc a San Sebastián de la Gomera el romiatge o romeria tradicional de la Festa de Sant Sebastià. Un dia abans s’havia triat la Romera Major i les corresponents Romeres d’Honor a la Plaça de les Amèriques, oberta al mar. Podríem dir que participa gairebé tot el poble en el actes folklòrics de la diada tradicional. Les fotos que hi publico són alguns petits instants de la festa més popular. Una veritable mostra del folklore gomero.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vídeos penjats a youtube:

Anuncis

La Gomera (II)

                                    

         Illa i dona

Cap amunt els teus dies trepadors,
les ànsies zenitals i les muntanyes
escaladores d’àligues i núvols.
Cap amunt els teus turons,
amb els seus verds esperons, les brunes
illades, soltes al ros vent
les regnes trinadores dels ocells.
Cap amunt les teves valls agosarades
com si una gran mà les portés
del blau genoll de les aigües
fins a les altes cuixes de les teves neus.

Romiatge de pedra enamorada
del mar al cim. Aquesta és l’illa,
que recull la falda de l’escuma
per guanyar els àtics que van veure
brollar del pit verge de la roca
el “silbo” ardent d’un mugró de fum.
Des de llavors la teva ombra gira
al voltant de cràters lunars.
Però ara que ens hem trobat,
illa, mare, dona, volcà, destí,
vine a dormir la teva solitud de sempre
–oh estimada de la nit i la distància–
en el tebi silenci dels meus braços.

(Traducció de Josep Miquel Gràcia del poema de Pedro García Cabrera, “Isla y Mujer”)

Més fotografies de la Gomera

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Gomera (I)

Parc Nacional del Garajonay, reserva de la Humanitat

A la Gomera

Volcà tan vell,
llaurat pels temps.
de pluja i ganivets,
 
mugró d’un pit
de boires i boirims
d’uns segles femenins.
 
Dolça alletadora
amb “gofio” intemporal
de pedres que esmicolen
el dur fruit de la sang.
 
Turons sobre turons que fan turons;
piràmide  de morts i enganys,
Huatacuperche, Peraza,
conqueridors i esclaus.
Esglaons cap al cel tan morts per viure;
torrents cap a la mar de pluja i caminants;
verd de laurisilva terciària i viva;
germànic paradís, Junònia  dels romans.
 
Volcà tan bell,
colors i temps,
“chácaras”, “timples” i tambors,
redol immens
de blau i vents!

Josep Miquel Gràcia

Poema escrit durant el vol de Canàries a Barcelona, gener del 2019, molt present l’impacte del paisatge i després d’haver llegit alguns poemes del gran escriptor i poeta “gomero”, Pedro García Cabrera (Vallehermoso/la Gomera, 1905 – Santa Cruz de Tenerife, 1981). Va seguir els moviments postmodernistes, vanguardistes i surrealistes  amb un alt sentit líric i social de la poesia, sempre amb un substrat illenc en els seus escrits.

Mireu la natura del Garajonay!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La Gomera

Paga la pena una visita a la Gomera.

 

Huelva i comarques

Aracena

Aquí teniu un tast de Huelva i també algunes fotos de Faro. Llàstima que  no podeu tastar les bones gambes, el jabugo i el vi del Condado.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Napoli è Napoli

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Podeu veure unes quantes fotos de Nàpols, de la ciutat i dels voltants. La tria només és producte de l’atzar, qualsevol altra consideració seria una especulació interessada. No oblideu pas que és la Itàlia del Sud amb les seves grandeses i les seves característiques ben particulars: museus, esglésies, carrers sorollosos, gent amable, alegre i cridanera, pizzeries i trattories, gairebé tot es ven al carrer. Façanes amb bastides te tots els temps, cotxes i “motorini” que van per tots els carrers i en qualsevol direcció, un transit caòticament organitzat o desorganitzadament ordenat. De ben segur que han d’haver accidents, tot i que nosaltres no em van veure cap. Paga la pena una visita, “Napoli” desperta noves i vitals sensacions i experiències. El Vesuvi hi és sempre vigilant. Ercolano i Pompeia, si bé van estar segles sota les cendres volcàniques, avui les habiten els turistes. Del castell de Nàpols es veu la mar blava, molt blava, Capri i Ischia. No oblideu prendre després de dinar un café expresso i una bona grapa “barricatta”.

La processó i el ball de “Sant’Antonio Abate” a Nàpols el 13 de juny

Avui plou a Nàpols

De dalt del turó Leopardi i Virgili aixequen el cap, han obert les seves tombes, suposades, però tan reals com la pluja d’avui. Les gotes són versos i el plugim poemes. A baix un Nàpols imprecís que vol tancar els ulls.

Leopardi comença el poema “L’infinit” així:

Sempre em fou car aquest eixorc turó
i aquesta barda que de tanta part
de l’últim horitzó l’esguard em priva.”