De los platós televisivos a la política

tv

(Publicat al Diario de Teruel)                                                                

No cabe ninguna duda que una gran parte de la ciudadanía española está hastiada de los partidos gobernantes, muy concretamente del PP, con sus incumplimientos del programa electoral, por sus casos de corrupción que se extienden por doquier, por los recortes de derechos laborales y civiles en general, por la recentralización del Estado, por la reinterpretación restrictiva de la Constitución y por tantas otras cosas más. Si bien al PSOE no se le pueden imputar una gran parte de las políticas y modos de gobernar del PP, los casos de corrupción, sus inconsistencias y la poca sintonía que ha demostrado respecto a las demandas sociales, le han colocado en una posición de igual o parecida desafección por parte de los ciudadanos. Alguien me dirá con razón que no todos son iguales, pero lo que importa a la hora de la verdad es el sentimiento mayoritario. Este sentimiento colectivo de renovación y cambio de las estructuras del Estado ha pasado por encima del bipartidismo. Ni la crisis económica, ni las grandes reformas que demanda el sistema democrático español, parecen labor apropiada para los viejos partidos alternantes en el poder desde el 78.

A pesar de todo lo cual, no deja de sorprenderme la facilidad con la que las nuevas formaciones políticas —Podemos, Ciudadanos y algunas más de menor impacto global— han podido hacerse un espacio tan grande, en algunos casos superior a los de los partidos tradicionales, en tan poco tiempo y con tan poca concreción programática. Puedo entender en parte el rápido crecimiento de Podemos, dada su preparación i oratoria, su facilidad para empatizar con los problemas de la mayor parte de los ciudadanos, la plataforma y tribuna capitalinas desde donde empezaron y el grado de cabreo de los españoles, entre otros motivos. Lo que se hace prácticamente imposible de entender es el encumbramiento de Ciudadanos en todo el territorio español. En muy pocas semanas Ciudadanos ha emergido como una fuerza que amenaza tanto al PP como al PSOE, y para más inri un partido de origen catalán. Yo creo que el desconocimiento que se tiene de este partido fuera de Cataluña es inquietante. ¿Si se conociese su nihilismo programático, si se conociese como se comportan y lo que votan en el Parlament catalán, si se conociesen su origen, objetivos y la proveniencia de sus fundadores, nadie con sentido común podría considerar a esta formación como un partido de izquierdas, ni incluso de centro? Curiosamente Albert Rivera ha seguido el mismo modelo de promoción y ascenso que Pablo Iglesias. No obstante, alguna cosa deben tener ambos para encandilar a jóvenes y no tan jóvenes… ¿En el caso de Ciutadans, no será que la parte de España, cada vez más centralista, ha captado el anticatalanismo de Ciutadans y eso les excita de manera incontrolable?

Sin negar que tanto Iglesias como Rivera han sabido venderse muy bien, yo tengo o creo tener, al menos, dos explicaciones al fenómeno Podemos y Ciutadans. En primer lugar y fundamentalmente ambos han dispuesto a discreción de plataformas televisivas para vender sus excelencias un día sí y otro también. Analizar el por qué de estas facilidades puede ser un tema interesante para los especialistas. La segunda explicación a la que me refiero no es otra que la ausencia de alternativas reales al modelo bipartidista español que se va desmoronando como un castillo de naipes. En estas circunstancias lo importante es el cambio de protagonistas políticos, en tanto que la validez o capacidad de los nuevos es un hecho menos relevante. Se le ha dado la vuelta al aforismo para convertirlo en “más vale nuevo por conocer que malo conocido”. Primero cambiemos, después ya veremos. A decir verdad, de las peroratas de las nuevas formaciones políticas no se desprenden los grandes cambios que el país necesita.

El Parlamento ha dejado de ser el lugar de hacer política y se ha desplazado a los platós televisivos. Puede, no obstante, que cuando los españoles introduzcan las papeletas en las urnas, tiendan a olvidarse en parte de lo escuchado en las televisiones. Si así fuese la pregunta implícita que se harían podría ser: ¿y ahora a quien voto yo? El caso de Cataluña con su proceso independentista tiene mayor complejidad, o menor según se mire, pero este es otro tema.

Anuncis

Programa sobre la Franja i el Català a l’Aragó a Radio RKB

 

5831421755041gfranja11Programa Especial de la Franja de Ponent i el Català a l’Aragó que ha tingut lloc el 25 d’abril – Marc Blasco – NousCatalansRKB. Si voleu escoltar el programa estreu a  La Franja

El valencià secessionista i els bous al carrer aprovats avui per llei al País Valencià

portaveu del pp valencià                                        La portaveu del PP

El PP ha aprovat avui en solitari la Llei de Senyals del poble valencià, que podrà sancionar les institucions que les vulnerin. L’oposició la titllat d’“arma d’agitació electoral”.
Aquesta llei contempla la pèrdua del dret al cobrament de subvencions públiques dels que menyspreïn aquestes “senyals d’identitat”, el que s’ha vist com un clar atac a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que està a favor de la unitat del català. Així mateix, autoritza a Lo Rat Penat i a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) —conspicus representants del blaverisme— a formar professorat i que, en un futur, pugui expedir títols de coneixement del valencià, el que constituiria una duplicitat de normatives en aquesta llengua. Fins ara, l’AVL és l’entitat estatutària que té la potestat per dictar les normes en tot l’àmbit administratiu i educatiu valencià.
El Consell hauria reaccionat així, com ha acusat l’oposició, a la definició del valencià que recull el Diccionari Normatiu de l’AVL, que reconeix la unitat de la llengua entre el català i el valencià.

La Llei aprovada, només amb els vots PP —l’oposició ha abandonant l’hemicicle— reconeix també coma Senyals del poble valencià, “els bous al carrer”, “la pilota” i les “manifestacions religioses”, entre altres. Les lleis franquistes no van arribar a tant

VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar

Alcanar 0101

El dissabte 21 de març tingué lloc la jornada de la VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar, gràcies a la iniciativa i molt de treball del poeta i professor Tomàs Camacho. Més de 40 poetes han participat aquest any en la mostra, i molts d’ells assistiren a la jornada i llegiren els seus poemes. Al llibre, editat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar, es recullen totes les participacions.

Camí, millor dit, autopista de tornada a casa en venien flaixos accelerats del que havia passat hores abans. Tot d’una en arribar a casa, mans al teclat de l’ordinador i maldant recordar els flaixos, només em va sortir aquesta mena de columna de versos que com sóc jo l’administrador i productor del blog, goso publicar-los tot seguit, amb unes quantes fotografies. A més com són per als amics…:

Hi plovia al matí,
hi plovia més tard,
al Montsià plovia,
hi plovia a Alcanar.
El cel que plovia
la terra goluda,
hi plovia versos,
hi plovia un mar
i poemes muts,
sentiments i música,
records i vivències,
històries petites
que sempre són grans.
Morien paraules,
vivien somriures.
Dos ulls s’escapaven
i els desmais amb llàgrimes
jugaven als daus.
I a un racó del temps
el riu i la terra
feien déus de fang.
Cantaven versos als angles
de bisectrius matusseres,
integrant líriques àrees
d’infinitud i metàfores.
S’ocultà un poeta
entre el seus poemes
i dels fulls del llibre
plenituds buidaven.
A la platja, el mar
tèrbol, cridaner.
I al sol de la Lluna
i amb vi de Falset
ho vèiem tot clar.
I va ploure més
i va ploure tant…!
Potser encara plou
pels taronges
obscuritat
i temps
i vers
ibers
per
la
mo
le
t
a
.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Recordatori de la VIII Trobada de la Pedra Seca (Matarranya)

Com ja sabeu els dies 15, 16 i 17 de maig es celebrarà a Calaceit (Matarranya) la VIII Trobada d’Estudi per a la preservació del patrimoni de la Pedra Seca als Territoris de Parla Catalana. Abaix teniu tota la informació en la qual veureu que s’ha ampliat el termini per a presentar comunicacions fins al 10 d’abril de 2015 i l’acceptació de comunicacions serà fins al 25 d’abril.

(Punxeu sobre les imatges per  veure el programa)

1_Circular-11_Circular-2

Lluita contra la discriminació del català a la Franja

logo-peu

La FOLC comunica:

“Benvolguts, benvolgudes,
Us posem al corrent de la nova campanya de La Plataforma per la Llengua perquè us hi adheriu:
La campanya té com a objectiu denunciar la situació del català a la Franja i consisteix en la simulació d’un joc on-line a través del web estimoelcatala.cat. En realitat, el joc és una acció de sensibilització amb la qual l’entitat pretén aconseguir adhesions per portar la problemàtica a Europa, tenint en compte els repetits intents dels governs espanyol i aragonès per aniquilar el català a la zona. Ajuda’ns a aconseguir un gran nombre d’adhesions a través de les xarxes socials amb el #noésLAPAO!

Una abraçada,
Joana Cortils
Secretària tècnica de la FOLC”

Chunta Aragonesista davant les eleccions del 24 de maig al Matarranya

cha

M’ha arribat a les mans un escrit de Chunta Aragonesista en el que reivindiquen, amb molta raó, l’esforç i dedicació d’aquest partit per la defensa de la identitat i del territori aragonesos en general i la cultura i llengües minoritàries d’Aragó en particular. Com conec que el que reivindiquen és la pura veritat per haver-hi participat, de una manera o d’una altra, en més d’un dels actes que relacionen, em permeto reproduir tot seguit una part important de l’esmentat escrit de la CHA:

       “Com ja sabeu, el proper 24 de maig del 2015 es celebren eleccions municipals i autonòmiques. Chunta Aragonesista, malgrat la defensa que ha fet del nostre territori i de la seva identitat cultural i lingüística, té veritables problemes per tirar endavant candidatures municipals, que són les que ens donen força i presència als ajuntaments, comarques, diputacions i, en darrera instància, a les Corts d’Aragó. No cal dir que és en totes aquestes institucions on es prenen les decisions polítiques que afecten el dia a dia en matèria administrativa, social, educativa i cultural. Vull posar de manifest algunes de les iniciatives que, com a partit, hem dut a terme en els darrers anys perquè reflexioneu seriosament sobre el nostre treball respecte a aquests temes:

  • Subscripció i recollida de signatures del Manifest per l’Aragonès i el Català, Llengües d’Aragó, setembre de 2012
  • Iniciatives diverses a nivell de Parlament Europeu i institucions comunitàries dutes a terme pel nostre representant a Brussel·les, Miguel Martínez Tomey amb entrevistes, visites i preguntes al voltant del tractament i protecció de les Llengües minoritàries.
  • Recurs davant el Tribunal Constitucional de l’esperpèntica Llei de Llengües del PP-PAR presentat pel nostre diputat a les Corts Generals, Chesús Yuste, setembre de 2013 que legalitza el LAPAO i el LAPAPYP a la nostra comunitat.
  • Preguntes parlamentàries a les Corts Aragoneses plantejades pel nostre diputat, Gregorio Briz en relació a l’ensenyament del català (maig de 2013) i a altres temes com la sol·licitud d’informació sobre si el govern d’Aragó tenia prevista la celebració del 25 Aniversari de la mort de Desideri Lombarte (febrer de 2014).
  • Reunions amb la Junta Directiva d’ASCUMA i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca al juny i juliol de 2013 a la seu del parlament aragonès per intercanviar informació, recollir inquietuds i donar a conèixer la nostra tasca.

Com es por veure, CHA és i ha estat l’únic partit que s’ha trencat la cara pel català en aquesta comunitat, havent de suportar fins i tot episodis vergonyosos com l’actitud de FACAO a la xerrada informativa que sobre el tema de llengües que ens van boicotejar a La Codonyera. Aquest suport ens porta de vegades la pèrdua de vots en diferents parts d’Aragó on es confon idioma, català, amb pertinença a un territori, Catalunya. I per contra, aquest suport no el guanyem després al nostre territori.”

Demanen gent que encapçali o acompanyi llistes a la Comarca del Matarranya, perquè porten diverses legislatures encallats. Volen recollir també el vots autonòmics de les poblacions del Matarranya. A les eleccions del 2011 tan sols els van faltar 2 vots per entrar al Consell Comarcal i uns 400 per obtenir un diputat autonòmic per Terol.

Encoratjo a les persones del Matarranya i voltant per a que participin en el projecte d’aquesta formació política progressista, neta de corrupció, que tant s’ha distingit en la defensa de la nostra cultura i la nostra llengua. Seria trist que formacions polítiques recents, producte exclusiu dels platós televisius, sense cap experiència i amb una idea centralista de l’Estat espanyol, s’emportessin vots dels matarranyencs que estimen de debò el seu territori i la seua pròpia llengua i cultura.