Chunta Aragonesista davant les eleccions del 24 de maig al Matarranya

M’ha arribat a les mans un escrit de Chunta Aragonesista en el que reivindiquen, amb molta raó, l’esforç i dedicació d’aquest partit per la defensa de la identitat i del territori aragonesos en general i la cultura i llengües minoritàries d’Aragó en particular. Com conec que el que reivindiquen és la pura veritat per haver-hi participat, de una manera o d’una altra, en més d’un dels actes que relacionen, em permeto reproduir tot seguit una part important de l’esmentat escrit de la CHA:

       “Com ja sabeu, el proper 24 de maig del 2015 es celebren eleccions municipals i autonòmiques. Chunta Aragonesista, malgrat la defensa que ha fet del nostre territori i de la seva identitat cultural i lingüística, té veritables problemes per tirar endavant candidatures municipals, que són les que ens donen força i presència als ajuntaments, comarques, diputacions i, en darrera instància, a les Corts d’Aragó. No cal dir que és en totes aquestes institucions on es prenen les decisions polítiques que afecten el dia a dia en matèria administrativa, social, educativa i cultural. Vull posar de manifest algunes de les iniciatives que, com a partit, hem dut a terme en els darrers anys perquè reflexioneu seriosament sobre el nostre treball respecte a aquests temes:

• Subscripció i recollida de signatures del Manifest per l’Aragonès i el Català, Llengües d’Aragó, setembre de 2012
• Iniciatives diverses a nivell de Parlament Europeu i institucions comunitàries dutes a terme pel nostre representant a Brussel·les, Miguel Martínez Tomey amb entrevistes, visites i preguntes al voltant del tractament i protecció de les Llengües minoritàries.
• Recurs davant el Tribunal Constitucional de l’esperpèntica Llei de Llengües del PP-PAR presentat pel nostre diputat a les Corts Generals, Chesús Yuste, setembre de 2013 que legalitza el LAPAO i el LAPAPYP a la nostra comunitat.
• Preguntes parlamentàries a les Corts Aragoneses plantejades pel nostre diputat, Gregorio Briz en relació a l’ensenyament del català (maig de 2013) i a altres temes com la sol·licitud d’informació sobre si el govern d’Aragó tenia prevista la celebració del 25 Aniversari de la mort de Desideri Lombarte (febrer de 2014).
• Reunions amb la Junta Directiva d’ASCUMA i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca al juny i juliol de 2013 a la seu del parlament aragonès per intercanviar informació, recollir inquietuds i donar a conèixer la nostra tasca.

Com es por veure, CHA és i ha estat l’únic partit que s’ha trencat la cara pel català en aquesta comunitat, havent de suportar fins i tot episodis vergonyosos com l’actitud de FACAO a la xerrada informativa que sobre el tema de llengües que ens van boicotejar a La Codonyera. Aquest suport ens porta de vegades la pèrdua de vots en diferents parts d’Aragó on es confon idioma, català, amb pertinença a un territori, Catalunya. I per contra, aquest suport no el guanyem després al nostre territori.”

Demanen gent que encapçali o acompanyi llistes a la Comarca del Matarranya, perquè porten diverses legislatures encallats. Volen recollir també el vots autonòmics de les poblacions del Matarranya. A les eleccions del 2011 tan sols els van faltar 2 vots per entrar al Consell Comarcal i uns 400 per obtenir un diputat autonòmic per Terol.

Encoratjo a les persones del Matarranya i voltant per a que participin en el projecte d’aquesta formació política progressista, neta de corrupció, que tant s’ha distingit en la defensa de la nostra cultura i la nostra llengua. Seria trist que formacions polítiques recents, producte exclusiu dels platós televisius, sense cap experiència i amb una idea centralista de l’Estat espanyol, s’emportessin vots dels matarranyencs que estimen de debò el seu territori i la seua pròpia llengua i cultura.