Entrevista a Javier Giral

Javier Giralt

Fa uns dies, el president del govern –PP+VOX– d’Aragó, Jorge Azcón, va negar que a l’Aragó s’hi parlés català. No cerqueu en aquesta dràstica afirmació motius lingüístics o filològics, no els trobareu, perquè només es el producte de la catalanofòbia adobada de ignorància, si més no, carregada d’interessos electorals. Llegiu l’entrevista que Vilaweb l’ha fet a Javier Giralt, president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i director de l’Institut Aragonès del Català. Moderada i a la vegada contundent.

Entrevista: https://www.vilaweb.cat/noticies/javier-giralt-catala-arago-entrevista/  

Carta oberta dels treballadors del Diario de Teruel

Carta oberta de tots ells treballadors del DIARIO DE TERUEL, publicada ahir, per l’acomiadament del ja exdirector Lopez Juderias. És força interesant tot allò que es diu en aquesta carta i la gran solidaritat de tota la plantilla del diari. El PP i TE haurien de ser valents i manifestar els veritables motius de l’acomiadament. Em faig meu tot el que es diu a la carta i com es diu. Sense el DIARIO DE TERUEL, Terol existiria menys i amb un DIARIO DE TERUEL controlat o a les ordres d’un partit polític, DIARIO DE TERUEL es convertiria en una publicació pamfletària sense cap sentit, la qual cosa no ha estat mai així. Com a coordinador de la columna en català de “Lo Cresol” afirmo amb tota rotunditat que mai, des del quatre de febrer del 2006, data de començament de la columna, cap dels dos directors –Juanjo Francisco i Chema Lopez Juderías– ens donaren cap indicació sobre el contingut de les columnes setmanals,  Cadascú dels columnistes han escrit d’allò que han volgut i com els ha semblat pertinent: amb total llibertat. Tota la nostra solidaritat amb el DIARIO DE TERUEL, com a institució, i els seus treballadors. Desitgem per en Chema el millor futur professional i personal.

Dos articles del Diario de Teruel

Tot seguit podeu llegir dos articles del “Diario de Teruel” d’avui

Estrany país aquest

(Publicat al Diario de Teruel)

Estrany país aquest que utilitza el terrorisme com a arma política entre el partits, o per anorrear als que no combreguen amb unes idees determinades sobre el concepte d’unitat de la Pàtria. Estrany país aquest on les víctimes del terrorisme no s’aixequen contra aquells que les utilitzen indecentment en el seu joc polític menyspreant les morts i extorsions de les víctimes de malaurats temps passats. Quina vergonya! Estrany país aquest que trivialitza sobre el que és terrorisme estenent-lo a fets que no tenen res a veure i que alguns magistrats retorcen les lleis per trobar alguna petita escletxa per on encabir acusacions, tan greus com inexistents. Podrien dedicar-se a la política millor que a impartir justícia. Estrany país aquest que els partits de l’oposició, que magistrats d’altes instàncies a títol individual o institucional, que associacions de jutges i fiscals, que els mitjans de comunicació d’àmbit estatal, que grups econòmics, fins i tot eclesiàstics, i que persones que han ocupat alts càrrecs polítics; fan declaracions públiques i/o es manifesten habitualment a la capital del Regne en contra de lleis que ni tant sols han estat aprovades pel Congrés –base de la democràcia i representació de la societat. Tot amb tot, una mena de pla per desacreditar la funció del legislatiu, titllant els partits del govern i independentistes, d’anticonstitucionals i terroristes. Estrany país aquest que en comptes de fer-lo atractiu i acollidor a una part important del país que voldria votar sobre la possibilitat de tenir un Estat propi, sembra l’odi contra ells a la resta del país. Estrany país aquest que els governs, més sovint els escorats a la dreta, utilitzen la guerra bruta i vulneren drets quan els interessa, seguint la consigna de “tot per la unitat de la Pàtria” o si s’escau “tot per la butxaca del partit o la meua pròpia”. Estrany país aquest quan la màxima institució del govern del jutges (CGPJ), amb un poder tan ampli, està incomplint la Constitució per la manca de renovació per motius polítics, i el gruix del país ho accepta impassible, malgrat advertències i resolucions de les institucions europees. I també, estrany país aquest que de la cultura i les llengües pròpies, fa política. Estrany país “democràtic”… .    

José Miguel Gràcia