Nota de Temps de Franja

El Consell de Redacció de Temps de Franja ha emès la següent nota:

Els usos lingüístics a la Franja 2014 (Presentació)

El passat 14 de juny, als locals de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística i en el marc de les Matinals de Llengua de la Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tingué lloc la presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014. L’Enquesta, com es diu a la presentació de la publicació  “és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i Campus Iberus, col·laboració que s’estén al Govern d’Aragó al gener del 2016.” “El contingut s’estructura en vuit apartats, el primer dels quals descriu la metodologia emprada i el segon presenta les dades més rellevants sobre el context demogràfic. Els dos apartats següents se centren en el principals resultats sobre els coneixements lingüístics i les llengües de la població de la Franja. El cinquè tracta la llengua de la llar i la transmissió lingüística intergeneracional. El sisè presenta els factors clau sobre els usos lingüístics en les relacions interpersonals i en l’àmbit del consum i els serveis. En el setè es mostren les actituds i representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català de les persones adultes i les denominacions de la llengua, i, per últim, les conclusions generals tanquen l’obra.”

Desprès de la presentació de l’acte per part de Marta Xirinacs, sub-directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, donà la paraula als ponents Javier Giralt i Maite Moret de la Universitat de Saragossa i Anna Torrijos i Joan Solé de la Direcció General de Política Lingüística, els quals glosaren àmpliament els diferents apartats de l’estudi i les enquestes. En el torn de paraula intervingueren diversos assistents amb preguntes i comentaris.

Els interessats en conèixer l’evolució del català a la Franja des del 2004 al 2014, altrament dit, la tendència de la llengua i tot allò que l’envolta i influeix en aquell allargassat territori oriental d’Aragó, Franja de Ponent de la llengua, ho tenen força fàcil, només els cal entrar a:

http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/19_Usos_linguistics_Franja_2014.pdf  (31 pàgines ben interessants i ben treballades per totes les persones que intervengueren en l’estudi)

Com a conclusió molt global (tal vegada massa global), de l’estudi comparatiu entre el 2004 i 2014 es desprèn que el català a la Franja està en perill, segons ho fan evident les diferents xifres comparades i estudiades. S’entreveu algun resultat positiu, peró de valor molt relatiu. Podríem dir que el procés de substitució lingüística no ha començat, però podria començar en breu.

 

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Convocatòria del Premi “Desideri Lombarte” 2017

Acte de lliurament del 2016

Ha estat convocat el premi Desideri Lombarte 2017, un reconeixement a la tasca de difusió i dignificació del català a l’Aragó. Lombarte, nascut a Pena-roja de Tastavins, va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català a l’Aragó. En la seva primera edició, el 2016, es va concedir el guardó ex aequo a José Bada Panillo i Artur Quintana i Font

El Butlletí Oficial d’Aragó ha fet pública la convocatòria del Premi “Desideri Lombarte”, per a aquest any 2017 de conformitat amb el que disposa el Decret 45/2016, de 19 d’abril, del Govern d’Aragó, mitjançant el qual es van regular els premis “Chuana Coscujuela” i “Desideri Lombarte”. Sengles reconeixements tenen periodicitat bianual i es convoquen alternativament, excepte l’any d’entrada en vigor del Decret (l’any passat 2016) que, de manera excepcional, es van convocar els dos guardons de forma simultània. En la seva primera edició es va concedir el Premi “Desideri Lombarte” ex aequo a Josep Bada Panillo i Artur Quintana i Font, en tant que el Chuana Coscujuela va ser lliurat ex aequo a Ignacio Almudévar Zamora i María Victoria Nicolau Minuet.

El “Desideri Lombarte” està destinat al reconeixement d’una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc. que suposin un destacat benefici per al català d’Aragó, tenint especial consideració les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària, etc. del català d’Aragó i constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.

Podran ser candidats al Premi “Desideri Lombarte” les persones nascudes o residents a Aragó o amb especials vincles amb la comunitat autònoma, així com les institucions o associacions aragoneses en tant que la seva activitat reuneixi les circumstàncies que preveu l’article 1 del Decret 45/2016, de 19 d’abril, del Govern d’Aragó, pel qual es van regular els premis. El termini de presentació de candidatures serà d’un mes, comptat a partir del dia següent de la publicació d’aquesta convocatòria al BOA. El lliurament del premi tindrà lloc en el transcurs d’un acte organitzat a l’efecte, amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.

Desideri Lombarte

Desideri Lombarte, nascut a Pena-roja de Tastavins (1937-1989), reconeixerà la tasca en català. Va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català d’Aragó. Va destacar per la seva obra poètica, amb antologies com Ataüllar en món des del Molinar, però també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre. Home polifacètic des del punt de vista intel·lectual, també es dedicà a la investigació històrica, etnogràfica i lingüística treballant per a la dignificació de la seva llengua a Aragó. Va ser membre fundador i vicepresident de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors a Aragó del II Congrés de Llengua Catalana (1986). Així mateix, cal citar les seves habilitats com a dibuixant per il·lustrar les seves obres.

Entrevista a Marta Canales sobre el futur del català a la Franja

 

“El futur del català a la Franja passa per l’escola” [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]

Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.

Òscar Adamuz

-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?

Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.

-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?

El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.

I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja… En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català.

-L’informe també demana “mesures d’impacte” en política lingüística al govern de la DGA (format per PSOE i CHA des de 2015). Quines podrien ser aquestes mesures reals?

Abans de parlar de mesures concretes, un incís: “política lingüística i Aragó” són gairebé un oxímoron històric.

I parlant de mesures, en els dos darrers anys no hi ha cap iniciativa institucional de dignificació i conscienciació lingüístiques, de promoció social en l’ús o de protecció jurídica garant.

Des dels estaments institucionals entenem que s’han d’assumir aquestes tres línies d’actuació, i aquest estaments inclouen també l’administració local, la qual té un gran marge d’actuació i de responsabilitat, i un compromís per la llengua a demostrar.

-Com a col·lectiu, el Moviment Franjolí quines idees projecta per afavorir la normalització del català i augmentar-ne l’ús al carrer?

Aquest curs escolar, els alumnes del territori han rebut les agendes escolars de la Franja. Són unes agendes escolars en català que pretenen ser una potent ferramenta per a la conscienciació i dignificació lingüística, deixant palès la nostra pertinença a una comunitat cultural i lingüística potent de milions de catalanoparlants.

Aquesta línia d’actuació no volem oblidar-la ni bandejar-la. Continuem, tant pels bons resultats aconseguits com per la convicció esperançada que tenim en les sinergies i complicitats amb la comunitat educativa de la Franja.

Altrament, aconseguir generar un punt d’inflexió en la dignificació i en el foment de l’ús social ampli és una de les nostres lluites permanents i aquesta primavera endegarem alguna campanya en aquesta línia.

-Per acabar, què es podria fer i no es fa des de la resta del domini lingüístic per revertir aquesta inèrcia negativa que presenten els estudis acadèmics sobre el català a la Franja?  

Personalment, no vull caure en exigències vers la resta del domini ni retreure “pseudodeures” a ningú. Revertir la situació que tenim a les nostres comarques i la que serà previsible, si les coses no canvien i avalades per aquests estudis, depèn principalment de la gent de la Franja. Tenim aquesta responsabilitat.

Ara bé, ¿que hi ha entitats, institucions i administracions al domini que podrien tenir-hi una complicitat proactiva? És evident. Que hi ha casos de sordesa aguda? També.

Què vull dir, amb això? Que el gruix de la feina és a la Franja i des de la Franja, però que la resta del domini, si vol, hi té un rol a jugar també és cert…

Un exemple és el conveni de col·laboració que tenim el Moviment amb la Plataforma per la Llengua i que s’està vertebrant molt positivament.

El Moviment Franjolí i part del teixit cultural de la Franja estem encantats quan signem convenis de col·laboració amb qui compartim país! (riu).

 

Entrevista del Moviment Franjolí a Quim Arrufat

quim-arrufat

Quim Arrufat és membre del Secretariat Nacional de la CUP, un dels tres primers diputats que va tenir la formació al Parlament de Catalunya i fill de la comarca del Matarranya. El seu pare és de Valljunquera i la seva mare d’Alcanyís, tot i que van emigrar cap a Catalunya com tantes altres famílies de la zona.

Quim Arrufat: “La independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens”

Llegiu l’entrevista a:http://movimentfranjoli.blogspot.com.es/2017/01/quim-arrufat-la-independencia-de.html

X Premi Franja. Cultura i Territori 2016

teresa-maria-1

Iniciativa Cultural de la Franja, a través de l’Associació Cultural del Matarranya, ha atorgat –a títol pòstum– a Teresa Maria Ballester Bielsa el X Premi Franja. Cultura i Territori 2016 pels seus mèrits en defensa del català a la Franja com activista cultural i professora de secundària en diferents centres del territori i per la seua actitud personal envers la llengua, i enfront de les hostilitats de tots conegudes. El Premi es lliurarà durant els actes de la 28a Trobada Cultural del Matarranya i es fa públic el 17 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni de gran tradició a tot el nostre territori.

“El català a la Franja només és preeminent sobre el paper mullat”

marcel-pena

Article de Marcel Pena, periodista i activista (publicat a “Lliure i millor)

El seu perfil: Sóc del Campell, poble i estudiant de periodisme a la UAB. Faig d’enllaç per a Ràdio Terra a les comarques ponentines de La Llitera i el Baix Cinca. M’interesso i intento explicar allà on vaig la realitat de la Franja de Ponent: la seua salut lingüística, social, cultural i política. Ho veig com una ferramenta per articular la Franja amb la resta de Països Catalans. D’açò i altres coses en parlo al meu twitter, @marcelpena_.

“Fa poc hem vist com, arran d’una declaració de l’Ajuntament de Mequinensa, ha saltat la notícia que diversos municipis de la Franja de Ponent han declarat el català com a “llengua d’ús preeminent”. Tot i l’espectacularitat que se li ha volgut donar des d’alguns mitjans, la realitat és molt més desoladora, ja que no està prevista cap actuació pel que fa a la llengua.

Quan es va aprovar la Llei de llengües d’Aragó del 2013, la del LAPAO, el Govern aragonès pretenia que fossen els ajuntaments els que anomenessen la llengua que s’hi parlava, amb la idea prefixada que triarien localismes com fragatí, tamarità o maellà, per exemple. En canvi, l’Ajuntament del Campell, amb Josep Anton Chauvell d’alcalde, va aprofitar el buit legal per declarar que la llengua local era el “català”. Va ser el primer, el maig del 2013. Ara, el nou Departament de Política Lingüística (DPL) d’Aragó proposa una cosa pareguda: que siguen els ajuntaments, mitjançant declaracions institucionals, els que dibuixen el mapa lingüístic. Però i si algú fa la jugada del Campell a la inversa? Un lloc amb parlar de transició podria adscriure’s al marc aragonesoparlant, o no pronunciar-se tot i ser catalanoparlant. D’esta manera, el DPL aragonès tira pilotes fora en un tema controvertit a Saragossa, i passa la trumfa calenta als ajuntaments, amb els riscos que això comporta. Una forma de complicar-se la vida, quan la solució més senzilla seria consultar els lingüistes i filòlegs, que ja tenen el mapa de la llengua clar des de fa anys.

Les declaracions locals aproven que el català és la “llengua d’ús preeminent del municipi”, tot i que no queda gaire clar què significa què significa això. Als ajuntaments, la informació i els tràmits oficials continuaran sent en castellà. Sense treure’ls valor a estos actes, més encarats a la galeria que altra cosa, caldria que els ajuntaments se plantessen i demanessen l’oficialitat, única via que permet que el català sigue realment la llengua “d’ús preeminent”.

Una prova de la superficialitat d’estes declaracions és que la toponímia dels llocs de la Franja continua sent en castellà. El primer que haurien de fer els ajuntaments interessats en fer del català una llengua digna és canviar ‘Mequinenza’ per ‘Mequinensa’, ‘Tamarite de Litera’ per ‘Tamarit de Llitera’ o ‘Arén’ per ‘Areny de Noguera’. En el cas de les comarques franjolines ja es reconeix la forma bilingüe a la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. En altres comunitats autònomes, com a Navarra o la província d’Araba, és fàcil de veure els noms de municipis en èuscar i castellà a la vegada. A la Franja pocs van ser els alcaldes de finals dels anys 70 que van atrevir-se a canviar el nom castellanitzat dels pobles. El Campell va ser-ne un, però tot i abandonar la forma castellana “Alcampel”, va recuperar el nom popular ‘Alcampell’, sense tindre en compte la versió catalana ‘el Campell’, que sembla ser la que més respecta l’etimologia.

La situació a la Franja és delicada i només amb les esperances molt baixes es pot celebrar mesures com la descrita. De poc val que municipis declaren el català ‘llengua d’ús preeminent’ si la gent que el parla no la transmet als fills. Només la inclusió dels municipis catalanoparlants d’Aragó en un marc d’oficialitat lingüística pot donar-li valor a la llengua i capgirar una situació que ja no suporta més accions simbòliques.”