Machu Picchu (reportatge fotogràfic)

Hiram Bingham (Honolulu, Hawaii, 1875 – Washington, 1956) va ser un polític i explorador estatunidenc. Encara que fos considerat un arqueòleg, va preferir sempre el terme explorador, insistint per ser descrit així en els Qui és Qui de la seva època..

Fou fill i nét de missioners protestants del regne de Hawaii. Quan era adolescent, es va traslladar als Estats Units per continuar els seus estudis. Es va graduar a Yale el 1898, a la Universitat de Califòrnia el 1900 i a la Universitat Harvard el 1905. Després va treballar com a professor d’història i política a la Universitat Harvard i Princeton.

Es converteix en explorador durant la seva càtedra a Princeton. El 1909 es va traslladar al Perú i hi descobreix la cultura inca. Durant una missió el 1911, va descobrir la ciutat inca de Machu Picchu als Andes peruans. Revela centenars de tombes, exhuma gerres, plats, joies. Aconsegueix cartografiar la regió de Machu Picchu i descobreixi les principals vies d’accés al lloc, així com noves ruïnes. El seu descobriment va ser el més sensacional que va aparèixer a la revista National Geographic d’abril de 1913.

Durant la Primera Guerra Mundial va servir en l’Aviació de l’Exèrcit dels EUA. El 1924 es va convertir en governador i senador republicà per Connecticut. El 1948 va publicar Lost City of The Incas), on relata el seu descobriment. (Viquipèdia)

Bingham és considerat responsable d’extreure de manera il·legal 46.332 peces arqueològiques inques, propietat del poble peruà, emportant-se-les a la Universitat de Yale, als Estats Units. Al març de 2011 van començar a ser retornades les peces des de Yale. Quan de temps trigaran en retornar-les?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Assemble General d’ASCUMA

ASCUMA convoca l’Assemblea General Ordinària (AGO) per al proper dia 29 de desembre, a les 17:30 h. en primera convocatòria i a les 18:00 en segona i definitiva.

Ordre del dia de l’Assemblea General Ordinària:

Lectura i aprovació de l’acta de l’AGO de l’any anterior

1.- Informe de la Presidència sobre l’activitat realitzada durant l’any 2017

2.- Projectes previstos per a 2018

3.- Resum de comptes 2017

4.- Altes i baixes de socis

5.- Maria Dolores Gimeno com a Responsable de Publicacions, donarà raó de les publicacions.

6.- Torn obert de paraules i qüestions i cloenda de l’assemblea.

Si us voleu quedar a sopar a la Fonda Alcalà, ho heu de dir a la Cèlia abans del dia 27.

Hem hagut de canviar la data de presentació del treball de l’arqueòleg Rafel Jornet Niella i de la signatura del conveni amb l’IEC per motius d’agenda d’algun dels membres de la taula.

Paradoxa de paradoxes

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 23 de desembre del 2017)

Sabem que tots els espanyols som iguals davant de la llei, però molts ignoren, o ho fan veure, que la llei no és igual per a tots els espanyols. Pot semblar paradoxa, però és l’amarga realitat on ens toca viure a bona part dels espanyols. Un exemple diàfan: la Constitució estableix que a Espanya es parlen diverses llengües, el castellà i “las demàs”. Si sou un parlant de “demás”, malament, perquè malgrat que la Constitució defineix llengua oficial dient que tothom té l’obligació de saber-la i el dret de parlar-la on siga i amb qui vulga, veureu que en realitat aquesta definició només s’aplica a la llengua castellana, mentre que els parlants de “las demás” tenim el dret de parlar-les, a tot arreu i amb qui vulguem, però no podem exigir que ens entenguen o contesten en “el demás” en què ens hi hem adreçat. Queda en la bona –o mala- voluntat de l’interpel·lat, que, per contra, té dret d’exigir que li parlem en castellà i l’entenguem. Dirigiu-vos a un policia en aragonés/català! Si és bonhomiós, de discret nacionalisme castellà, pot passar que diga que no us entén, i que parleu castellà. Si teniu fusta de màrtir, insistint que aragonés/català són llengües oficials a Aragó i un policia  ha de contestar en la llengua en què us hi dirigiu, i ell, bonhomiós,  diu que a l’Estatut no consta oficialitat d’aragonès/català, però repliqueu que la Constitució és per damunt de l’Estatut, acabareu malament, i si no és bonhomiós  i nacionalista castellà arravatat, ai! No cregueu  que això no passa al País Basc o al Valencià perquè la llengua “demás” també hi és oficial segons els estatuts. Els resultats seran els mateixos, i també acabareu denunciat per desacat a l’autoritat. Els mitjans n’informen sovint.  Un altre exemple: si sou membre de la Fundación Francisco Franco teniu la llibertat d’expressió que garanteix la Constitució, però si sou membre de l’Assemblea Nacional Catalana o d’Òmnium Cultural la vostra llibertat d’expressió és motiu per a encarcerar-vos, com passa a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents d’aqueixes institucions. Els exemples són fàcilment multiplicables.

Artur Quintana

Cusco (Perú)

Podeu veure tot seguit una sèrie de fotografies que he triat de Cusco:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vistes panoràmiques de la “Plaza de Armas”

https://youtu.be/vkSEeoFWlgA

 

IX Mostra Oberta de Poesia a Alcanar 2018 (2)

El segon poema visual que he presentat a la IX Mostra Oberta de Poesia a Alcanar:

Fotografies de Lima (Perú)

Aquí teniu unes quantes fotografies de Lima, espero us agradin.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

IX Mostra Oberta de Poesia a Alcanar 2018

Aquest és el primer poema visual que he presentat a la Mostra:

Machu Picchu

La ciutat sagrada de Machu Picchu està ubicada a 130 quilòmetres al nord-est de Cusco, a la cresta de la serra Machu Picchu, a 2.400 metres d’altitud sobre el nivell del mar. La ubicació de la ciutat era un secret militar, ja que els penya-segats profunds i les muntanyes eren la millor defensa natural. Assentament de control i refugi dels inques. Resten unes 140 construccions de blocs granítics de fins i tot 20 tones de pes, tot esglaonat. Com s’ho farien per arrossegar tanta pedra si no coneixien la roda, ens podem preguntar? En aquell lloc no els feia falta. La pedra la tenien allà mateix i amb tant de desnivell poca utilita7t tenia la roda. Machu Picchu va està habitada només uns cinquanta  anys. No se sap perquè es va abandonar. Els conqueridors espanyols no van arribar mai a Machu Picchu.

i

Cuzco (Perú)

La ciutat de Cusco (en l’original quítxua, Qusqu) és la capital del departament homònim del Perú. Està situada en la serra sud del país. Actualment, té aproximadament tres-cents mil habitants. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1983 per la UNESCO. Fou una ciutat cabdal en temps de l’Imperi inca i des del 1993 és la capital històrica del Perú per la constitució.

D’aquesta manera comença l’himne de Cusco (tal vegada sigui la primera traducció al català):

Cusco, Cusco és el teu nom sagrat
com el sol de l’inkari immortal,
et carrega tothom al seu pit
com a cant i bandera triomfal.

Invencible bastió de la raça,
et saluden els pobles dempeus,
i la pàtria  que s’honra en l’estirp
et col·loca al teu front un llorer.

8