El currículum del català a l’Aragó

L’Heraldo del passat 27 d’abril va publicar una carta-article de Teresa María Ballester, vocal de Clarió sobre el vergonyós “oblit” del català en el projecte de currículum educatiu d’Aragó.

Està ben clar, com tothom entendrà, que no ha estat un oblit, si no una ben volguda i pensada eliminació del català del currículum. Aquest govern del PP-PAR —no hauríem d’oblidar que el va votar una majoria— , presoner d’una catalanofòbia irracional, no tolera que la llengua pròpia de la Franja sigui el català, ni tolera la paraula Franja. En realitat, no tolera cap altra llengua que no sigui el castellà, perquè l’acceptació de l’aragonès és una pura concessió folklòrica. Si volem ser sincers hem de convenir que una gran part de la ciutadania aragonesa és del mateix parer. Si poguessin escanyar el català per sempre ho farien sense cap recança. Qui no vulgui veure aquesta realitat és cec, borni o molt curt de vista. Si no fos així, votarien uns altres partits. Però, com “una flor no fa estiu, ni dues primavera” i “d’on no n’hi ha, no en pot rajar”, només ens queda a uns quants allò de “a cada porc l’arriba el seu San Martí” o “de més verdes en maduren”. Podríem dir “de ponent ni vent ni gent”, tot i que “ de Joans, Joseps, i asses, n`hi a totes les cases”. Llàstima que “a cada bugada es perd un llençol”.

Podeu llegir tot seguit la carta de Teresa Mª Ballester:

 “Está a punto de cerrarse el plazo de alegaciones de currículum educativo de Aragón para secundaria y bachillerato. Este documento va a ser la guía para educar a nuestros hijos respecto a las materias en él presentes. Y en el bloque de Lenguas, en el apartado de Lenguas Propias de Aragón, debería leerse el currículum de la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental o catalán de Aragón. Pero no está. Sí aparece el de la otra lengua propia de Aragón, la aragonesa. Desde Clarió, Asociación de Padres del Matarranya en Defensa del Catalán, hemos realizado una serie de alegaciones. No querríamos valorar esa omisión. Querríamos pensar que ha sido un descuido involuntario y sin mala fe. Querríamos creer que los responsables educativos a quienes confiamos la formación de nuestros hijos los respetan con su realidad y su lengua aragonesa propia. Pero los hechos nos dicen otra cosa. Por ejemplo, que el currículum aragonés referido a primaria, ya en vigor, también omitió el texto sobre el catalán de Aragón. O que es inconcebible que alguien redactase el currículum de la Lengua Aragonesa y nadie de la Consejería se percate de que falta el de la otra lengua propia de Aragón, que hablan 50,000 aragoneses y estudian 5.000 alumnos de nuestra tierra. Como padres y como aragones sentimos una enorme tristeza. Entre los catalanohablantes de Aragón, tanto del Matarranya, como los del Bajo Aragón, Bajo Cinca, la Litera o la Ribagorza, son muchos los que piensan que lo que se pretende es una limpieza lingüística. Que el Gobierno de Aragón nos demuestre lo contrario, por favor.

Teresa Mª Ballester Bielsa, vocal de Clarió. Asociación de Padres del Matarranya en Defensa del Catalán”

En eleccions, el PAR entén català i se n’oblida del LAPAO

En període de eleccions el Partit Aragonès Regionalista (PAR) dona a entendre que a la Franja, més concretament al Matarranya, es parla català. Se n’obliden del LAPAO? Llegiu l’article que Natxo Sorolla publica al seu blog Xarxes socials i llengües:

Lo LAPAO va ser aprovat pels vots de PP i PAR, però qui va reforçar la línia secessionista possiblement va ser el PAR. Tenie i té bons llaços en l’extremisme de la FACAO i busque diferenciar-se del PP en un discurs regional-involucionista. A finals dels anys 90 s’hi va diferenciar defensant lo català i l’aragonès. Lo canvi de discurs és curiós, però encara ho és més veure com a pesar de la seua obcecació anticalanista actual, quan aterren al Matarranya despleguen discursos filocatalanista. Ja vaig explicar el cas de María Herrero, que a pesar de defensar públicament que al Matarranya no es parle català, en les campanyes fa ganyotes dient que mos entén perquè va estudiar a Lleida (!). Viles i gents: Postureo LAPAO, riau riau!

Ara és el torn del  senador i cap de llista del PAR a Alcanyís el 2011, José María Fuster, qui es presenta de cunero en segona posició a la candidatura de Vall-de-roures. Us enganxo la literalitat de la notícia a La Comarca:

El alcañizano explica que se presenta para reforzar la lista de la capital del Matarraña, que este año se ha renovado con un nuevo alcaldable, Dan Ferrer. Su anterior candidato, Alberto Riba, ahora es tercero. Afirma que conoce perfectamente las necesidades de Valderrobres porque hace dos décadas trabajó en la zona, a la que ha seguido muy unido por su partido. Además, destaca que tampoco tendrá problemas lingüísticos porque «entiendo el catalán».

Què representa si “entens català” quan fa 2 anys lo teu partit ha aprovat una Llei amb l’objectiu de negar que a la Franja es parle català? En lo seu imaginari, és tant coherent com dir “no tindré problemes lingüístics al Matarranya perquè entenc lo swahili”.

Per sort, en lo panorama de polítiques lingüística favorables al català i l’aragonès se sumen, a les ja habituals, la de Podemos.

Sant Pau de Barcelona. Recinte Modernista

El Recinte Modernista de Sant Pau, Patrimoni de la Humanitat, és el conjunt modernista més gran d’Europa i una de les joies de l’arquitectura catalana. Construït entre 1902 i 1930, va ser concebut com una ciutat dins de la ciutat que incorporava les innovacions mèdiques d’inicis del segle XX. Va suposar una excepcional demostració del talent creatiu de Lluís Domènech i Montaner, un dels grans arquitectes europeus.

Un conjunt de pavellons, comunicats entre si per més d’un quilòmetre de galeries subterrànies, carrers i un espai enjardinat amb vegetació terapèutica, va acollit durant més de 80 anys l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un centre amb més de 800 anys d’història reconegut arreu del món per la seva tasca assistencial i de recerca.

Domènech i Montaner es va envoltar d’un equip d’artistes i artesans per forjar un modern i funcional recinte hospitalari mitjançant un complex i fascinant discurs estètic que cercava un ambient idoni per als malalts i personal sanitari. Mosaics, ceràmica vidriada, escultura i vitralls donen llum i color al conjunt arquitectònic, recollint tota la simbologia més característica del modernisme català.

Avui, i després d’un acurat procés de rehabilitació i un cop traslladada l’activitat assistencial al nou Hospital, el conjunt modernista és la seu d’un seguit d’institucions que treballen per millorar les condicions de la vida de la societat (Extret del panell de l’entrada)

El passat 21 d’abril es va presentar a Saragossa l’últim llibre de Ramon Mur, “El sueño de Kil”

El passat 21 d’abril es va presentar a la llibreria Antígona de Saragossa el llibre de l’escriptor, periodista i activista cultural bellmuntí Ramon Mur, “El sueño de Kil”, dedicat “Als 30 anys de la llibreria Serret”, com afegeix el subtítol de la coberta. El llibre, com digué l’autor, el va escriure al caliu de la convocatòria, l’any 3013, dels primers Premis Serret de Literatura Rural, amb motiu del trentè aniversari del naixement d’aquesta llibreria  (“però com podia esperar guanyar un premi amb un llibre que estava dedicat a la persona que els creava?” – explica sorneguerament Mur.(Seguiu llegint a Mas de Bringué)

CHA acusa al PP i al PAR de deixar morir el català i l’aragonès

Chunta Aragonesista (CHA) ha acusat al PP i al PAR de deixar “morir d’inanició l’aragonès i el català”, segons ha denunciat el president de la formació nacionalista i candidat a la presidència d’Aragó, José Luis Soro.
Segons dades de l’informe “Obserbatorio de l’aragonès”, elaborat per professors de la Universitat de Saragossa, el 2014 el Govern d’Aragó va destinar només dos cèntims per habitant a les llengües aragoneses.

“Confirmen el que ja sabíem, que PP-PAR volen deixar morir d’inanició l’aragonès i el català”, ha dit Soro, que ha qualificat com a “vergonyant” la situació, segons un comunicat de la formació nacionalista.
Aquesta realitat pressupostària en la promoció i dignificació de les llengües, ha afegit, “és un pas més de l’estratègia d’anul·lació que PP i PAR van iniciar en aprovar la vigent Llei de No-Llengües, al maig de 2013”.

Al PP i el PAR, segons ell, només els interessava “acabar amb la llei de 2009 que, per primera vegada, havia reconegut els drets lingüístics de la ciutadania aragonesa que parla aragonès i català”.

4a edició de “Quedaran les paraules…” al Matarranya

La Comarca del Matarranya organitza la quarta edició de “Quedaran les paraules…”. Esta activitat consisteix en una lectura pública continuada d’una obra literària d’un autor del Matarranya. En esta ocasió s’han escollit contes i historietes de la nostra literatura popular, recollits en la col·lecció Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa, dedicat a la narrativa i al teatre. L’acte començarà a les 17:00 h a la plaça de l’ajuntament de Massalió, el dijous 23 d’abril, i estarà amenitzat amb música a càrrec del grup “Acordes del Matarraña”. En aquest mateix marc tindrà lloc a les 19:00 h una activitat d’animació infantil organitzada per l’Associació Cultural Club de la Joventut.

Els interessats en participar en la lectura deuran inscriure’s abans del 20 d’abril al correu cultura@matarranya.org. o al telèfon 978 89 08 81.

El català/lapao a l’Aragó queda fora del currículum escolar

El govern d’Aragó ha deixat fora del currículum escolar el català, dit lapao segons l’acientífica i estúpida Llei de Llengües del PP/PAR, incomplint inclús la seua pròpia Llei. L’associació Clarió ha fet una sèrie d’al·legacions i una nota de premsa que podeu llegir aquí: NOTA DE PREMSA DE CLARIÓ. ASCUMA s’afegeix a les reclamacions.

PODEMOS/PODEM i les llengües minoritàries d’Aragó

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 d’abril del 2015)

D’ençà fa uns dies circula per les xarxes un esborrany de propostes, fet pel Cercle temàtic de llengües d’Aragó de PODEMOS/PODEM. Són unes propostes, segons diuen, per a discutir-les i treballar-les, un esborrany encara, però amb la intenció de què es mantingui l’essencial. Volen establir canals de participació per elaborar un document definitiu. Mai cap partit a l’Aragó, tal vegada amb l’excepció de la CHA, havia estat tan agosarat en presentar unes propostes per defensar, protegir i promocionar el català, l’aragonès, i els seus parlants a l’Aragó. Només per fer un tast de les propostes, aquí en teniu un extracte: derogació de la Llei del PP-PAR del 9 de maig del 2013 i substitució per una altra que respecti la realitat plurilingüe d’Aragó; utilització del termes català d’Aragó i aragonès com a denominació oficial, sense perjudici de mantenir la unitat lingüística del català; cooficialitat d’ambdues llengües en els territoris d’utilització; manteniment i ampliació dels convenis amb la Generalitat; creació de les Acadèmies del Català i de l’Aragonès; plans d’acció per a la dignificació de les llengües als mitjans públics; establiment d’un quota extra de professors de català i aragonès; creació de centres realment bilingües; restabliment dels premis Guillem Nicolau i Pedro Arnal Cavero; derogació del currículum aragonès de la l’LOMCE; recuperació del programa Jesús Moncada; discriminació positiva pel coneixement de les llengües minoritàries; etc., etc. Sembla que la persona o persones que han redactat les propostes de PODEM coneixen perfectament la realitat lingüística d’Aragó. No sé del grau de probabilitat de manteniment o inclús de millora de les propostes en el document definitiu, ni si els directius de PODEM d’Argó o centrals estan d’acord plenament amb l’esperit del document que circula per les xarxes, el temps ho dirà. De moment tot sona força bé. Tant de bo aquestes propostes arribin a convertir-se en programa real de PODEM… I per acabar, no puc deixar de dir que, coneixent l’electorat aragonès —una gran part de catxirulo anticatalanista—, tinc un dubte raonable: amb un programa electoral que defensi de debò el català i l’aragonès, guanyarà o perdrà vots PODEM a l’Aragó?

José Miguel Gràcia      

Menos cemento i más conocimiento

  

(Article publicat a La Comarca d’Alcanyís)

“José Miguel Gràcia

 Castelserás ya tiene su tanatorio, inaugurado el pasado 18 de Enero por parte de la presidenta de la Diputación y las autoridades locales. Su coste ascendió a la friolera de 120.000 euros, aportados por el FITE y el Plan de Concertación Municipal a partes iguales. ¿Era necesaria semejante inversión? ¿Puede justificarse en tiempos de crisis y recortes? Yo creo que no. Las subvenciones del FITE se conceden para aumentar la riqueza y la renta de los municipios, para crear puestos de trabajo y para la fijación de la población. No llego a entender cómo puede un tanatorio cumplir las dos condiciones primeras, pero la tercera —fijar la población— la cumple a las mil maravillas: los clientes de los tanatorios quedan fijados a los pueblos por toda la eternidad. ¿No es así? Tal vez haya comenzado la moda de los tanatorios ya que en La Codoñera/la Codonyera, el sábado 28 de marzo se inauguró otro tanatorio. Éste ha costado unos 60.000 euros, financiados con los mismos fondos que el de Castelserás. ¿Tendrá Torrecilla el próximo? Con 360 habitantes en la Codonyera y 800 en Castelserás bien seguro que no habrá colas de clientes para obtener los servicios de ambos tanatorios. ¡Qué enormes despropósitos! De las preguntas a los vecinos no he obtenido ninguna contestación que justificará la enorme inversión. Eso sí, todos han dado respuestas coincidentes: si no lo construyesen aquí, lo construirían en otra parte, por lo tanto hay que aprovechar lo que nos den. Así camina esta España endeudada hasta las cejas y malgastando dinero público en tanatorios, polideportivos que no se utilizan, encementando espacios inútiles, construyendo carreteras que no pasa casi nadie, construyendo AVE’s que nunca tendrán viajeros que los hagan rentables, y todo lo que ustedes quieran, con tal de gastar toneladas de cemento y todo tipo de materiales. Lo que se ve es lo importante.

        Ante tales despropósitos e inversiones superfluas y malbaratamientos, la comisaria de Política Regional de la Unión Europea, Corina Cretu, ha aconsejado a España un modelo económico orientado a la Innovación y el Desarrollo (I+D+i) que favorezca la competitividad y especialización de las empresas, en lugar de fiar el crecimiento a la construcción. Y de esta manera ha advertido a España: “menos cemento y más conocimiento”.

       No quisiera dejarme en el tintero un comentario respecto a la inauguración del tanatorio de la Codonyera. No fue sólo inaugurado el tanatorio, sino que también se hizo lo propio con unas placas de material absorbente acústico del techo del polideportivo. Éste ya había sido inaugurado hace unos cuantos años, pero como se utilizaba, como la mayoría de los polideportivos de los pequeños pueblos, para los conciertos de las fiestas patronales y otros menesteres relacionados con el comer, la refracción de las ondas sonoras era tan grande que hacia imposible la normal audición. No es de extrañar, porque los fines de los polideportivos son bien diferentes de los auditorios. Tal como he dicho, se inauguró también el recubrimiento del techo, y me temo que entre los asistentes, pocos pensarían en el despropósito de los costes de la inversión del establecimiento deportivo, que ahora se intentaba vanamente transformar en sala de conciertos y otros usos. Una institución, ajena a nosotros, el Estado lo pagó y lo paga ahora, digo yo, que lo pensarían. El ejemplo de la Codonyera bien vale para una multitud de pueblos.

       Y para adobar los actos, la señora alcaldesa del PAR no soltó el micrófono en ningún momento, pregonando una y otra vez las bondades de todo lo inaugurado y de todas las obras que se han realizado en el municipio durante su mandato: un descarado meeting electoral. Cuando falta el sentido de la modestia y de la vergüenza, cuando sobra la manipulación de la gente de más edad y cuando la brecha entre jóvenes y mayores se abre más cada día, actos como los del día 28 en la Codonyera tienen gran probabilidad de producirse.”

Presentació a Saragossa de la última novel·la de Ramón Mur

El pròxim dimarts, 21 de abril, a les 20 hores, a la llibreria Antígona, c/ Pedro Cerbuna 25, de Saragossa, el periodista d’El Periódico, Antonio Ibañez presentarà la novel·la de Ramón Mur, El somni de Kil. Als 30 anys de la llibreria Serret, publicada per Onix Editor de Barcelona. Ramon Mur estarà encantat de trobar-se amb un munt d’amics i coneguts.

Tarja d’invitació