Artur Quintana ja té el seu blog

artur-quintana

Dins de la pàgina web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Artur Quintana ha obert un blog.

Podeu entrar a:http://www.escriptors.cat/autors/quintanaa/index.php

 

Artur Quintana, com a president d’ICF, lliurant el Premi Franja a José Bada el 2010

Document de Chunta Aragonesista

logo-cha-1396425610

Chunta Aragonesista ha presentat un document on s’enumeren les qüestions prioritàries que cal abordar per elaborar, de forma consensuada, un full de ruta que guiï l’acció d’un futur govern d’esquerres que compti amb l’estabilitat institucional necessària i situï a les persones com a protagonistes, la justícia social com a objectiu i Aragó com a prioritat.

Dins d’aquest document hi ha un punt que diu:

“Aprobar una nueva Ley de Lenguas que garantice los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa”.

Document Chunta

Assemblea General Ordinària d’Òmnium

assemble Omnium

Ple el Petit Palau de la Música de Barcelona, Òmnium Cultural va celebrar ahir l’Assemblea General Ordinària. Celebrava l’arribada als 50,000 socis. Va presentar la memòria d’activitats i les comptes —6 milions d’euros d’ingressos i despeses— del 2014 i va emetre un comunicat envers la recent proposta del president Mas (comunicat)

Franjarock a Pena-roja

Franjarock a Pena-roja, 15 anys de música, lluita i compromís

Franjarock

Escudo de Peñarroya de Tastavins

 

A la Franja i als Pirineus, tots i totes dempeus

Jornades de identitat popular, llegües minoritzades i resistències culturals a l’Aragó.

cartell jornades arag ¦

Presentació d'”El sueño de Kil. Als 30 anys de la llibreria Serret” de Ramón Mur

kil-web

Aquest divendres dia 19 de juny s’ha presentat al Liceo d’Alcanyís el llibre bilingüe castellà-català de Ramon Mur: El sueño de Kil. Als 30 anys de la llibreria Serret. Davant d’una bona presència de públic José Ignació Micolau ha presentat Ramon Mur i la seua obra i Artur Quintana ha fet una introducció al llibre, que ha qualificat d’íntima i esimulant crònica novel·lada dels darrers cent anys al Baix Aragó Històric i al tarannà dels seus habitants. L’autor ha tancat la presentació parlant de la gestació de la novel·la i establint un diàleg amb el públic.
Qui vulgui llegir la introducció sencera d’Artur Quintana la trobarà aqui pdf

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Crònica d’un assistent a l’acte:

Artur Quintana diu de l’últim llibre de Ramon Mur que es una “novel·la en clau” sobre el Baix Aragó

El filòleg Artur Quintana va dir divendres Passat a Alcanyís, a la presentació del llibre El somni de Kil. Als 30 anys de la Llibreria Serret, que aquesta última obra literària de Ramon Mur es una “novel·la en clau” sobre el Baix Aragó i que té com a fil conductor, el dia de l’arbre regeneracionista que va tenir lloc a Vall-de-roures el dia 11 gener 1913.

 Quintana, que va fer un anàlisi detallat del llibre, pensa que Mur és “un escriptor basc d’expressió castellano-catalana”. És basc, tot i que té “ascendència baix-aragonesa, però la seva descendència es basca”, va afegir en relació a la filla de l’autor, la qual treballa al País Basc i domina perfectament l’èuscar. “Mur parla castellà com la seva mare, del lloc d’Hijar i parla català com el seu pare , que era de Bellmunt. Viu a Saragossa, on parla castellà i a Bellmunt, on parla català”, va afegir Quintana.

 Segons el parer del doctor Quintana, aquest és un llibre escrit en castellà i català. L’autor no tradueix les frases en català perquè no és necessari de traduir-les al lector, com passa amb altres llengües romàniques; per exemple, de la literatura de Baroja sobre temes bascos, cal traduir les expressions en èuscar per aconseguir la comprensió correcta del lector. “Mur utilitza el català per donar més veracitat al relat”, puntualitzà Quintana, perquè l’escenari director del llibre, La Vimenera, és bilingüe.

L’exposició de Quintana va ser una invitació motivadora de la lectura del llibre de Mur del què, a més a més, Quintana va dir que té “moments lírics” sobre la Terra Baixa que estimulen la seva lectura.

L’acte de presentació de El somni d’Kil va tenir lloc al Liceu / Espai de creació artística d’Alcanyís, el passat divendres 19 de juny, a les 20 hores, davant mig centenar de persones. Va obrir l’acte el director de la Biblioteca Municipal d’Alcanyís, José Ignacio Micolau, destacant “l’impagable servei de Ramon Mur a la comarca per haver rehabilitat i museïtzat l’arxiu del regeneracionista baix-aragonès, Juan Pío Membrado.”

El català, un motiu per retirar la custodia d’un menor

El català motiva el Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó a retirar la custòdia d’una menor. A una resident a Barcelona, li retira la custòdia d’un fill argumentant la dificultat d’adaptació al territori, als costums i a la llengua catalana (pdf sentència).  Si fos un cas aïllat i si des de l’Aragó o des de la resta d’Espanya s’haguessin aixecat veus significatives criticant la sentència per aquest fet, podria considerar-se només una anècdota. “En cap cas aprendre una llengua no és un perjudici, sinó que ajuda plenament a la integració a la societat on viu”, segons ha dit la Plataforma per la Llengua. “L’any 2012, per exemple, una jutgessa de Cantàbria va prendre la custòdia a un pare adduint que parlava en català a la filla per separar-la de la mare. L’any passat, així mateix, una jutgessa de Tenerife retirà la custòdia a una mare que s’havia traslladat a Ripollet, perquè, segons la magistrada, aprendre en català podia significar per a la nena una dificultat en la seva evolució. Deixo a la consideració del lector la qualificació dels fets. Quina mena de lògica apliquen els jutges amb referència a les altres llengües oficials d’Espanya? Respecten la Constitució? M’agradaria saber quants espanyols estan d’acord amb el criteri discriminador dels jutges de les sentències esmentades.

Veure notícia completa a VilaWeb.

Una Catedral del Vi a Gandesa (Terra Alta)

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Tants i tants cops que havíem passat per davant del Celler Cooperatiu de Gandesa, al peu de la carretera N-420, en els nostres viatges de Barcelona a la Codonyera o a l’inrevés, i mai havíem gosat visitar el magnífic edifici modernista, una de les dues Catedrals del Vi de la Terra Alta. L’altra és la de Pinell de Brai.

El Celler de Gandesa, com també el de Pinell de Brai, el va construir l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888-Barcelona, 19 de novembre de 1973), deixeble de Puig i Cadafalc i d’Antoni Gaudí. Encarregat el projecte el febrer de 1919, es va acabar la construcció de l’edifici el gener del 1920, un termini ben curt per a una obra tan important. La necessitat de disposar d’unes bones i útils instal·lacions per l’elaboració del vi i també de l’oli —el molí de l’oli es va acabar al novembre del mateix any—, va esperonar els cooperativistes fundadors, malgrat que estaven ben mancats de diners. Òbviament van demanar un crèdit i van treballar de debò.

El tipus de construcció va representar un assaig per l’arquitecte Cèsar Martinell, per la seua simplicitat, però d’un gran valor decoratiu i utilitat, cosa que els socis de la cooperativa li van demanar. Els pagesos vinicultors volien un edifici pràctic per a l’elaboració del vi i de baix cost. Martinell va fer seus aquells desitjos i de la simplicitat va fer art i de les utilitats, valor arquitectònic, sense oblidar-se de solucions tècniques per a la ventilació dels gasos, la il·luminació i la facilitat de transport interior.

La restauració del edifici s’ha portat a terme amb molta cura, procurant conservar totes les estructures originals, així com alguns estris propis del celler.

A més del vi i de l’oli, la cooperativa va provar d’ampliar l’oferta de productes mitjançant l’elaboració d’un vermut de fórmula desconeguda, la qual va haver de vendre a Cinzano per necessitats de tresoreria. Encara es conserva la màquina embotelladora i , com a curiositat, alguna ampolleta de vermut buida.

La visita de la cooperativa, plenament documentada per la Pili Ferrando, s’arrodoneix amb un tast dels vins més representatius.

El valor arquitectònic del Celler de Gandesa ha fet que es considerés una de les Catedrals del Vi. També està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya i una de les Set Meravelles de Catalunya, escollides l’any 2007.

Veieu una galeria de fotos del Celler.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mor el pintor Romà Vallès

Homenatge a Miró

Romà VallèsEl passat 15 de juny morí als 91 anys el pintor Romà Vallès, pioner de l’informalisme català. Fa pocs dies el Centre Cultural Terrassa havia obert un espai dedicat a la seua obra.

L’artista es va formar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i va continuar la seva formació amb diversos viatges als Països Baixos, Suïssa i Anglaterra. El 1956 va començar la seva trajectòria dins la pintura abstracta i va ser un dels fundadors del primer museu d’art contemporani de Barcelona i de l’escola d’art del FAD. Va exercir de professor a l’Escola Massana i a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona.

El treball de Romà Vallès es va desenvolupar a través de diferents sèries, com “Cosmogonies”, “Collages”, “Biomorfisme” i “Nous conceptes”, i des del 2000 treballava en la sèrie “Heràclit”.

Des de fa molts anys mantenia casa a Calaceit, un edifici històric i ben restaurat, i en aquesta vila descansarà per sempre.

Amb motiu de la mostra “Memòria 88” de Romà Vallès, oberta el 19 de genera l’Espai Volart 2 (Fundació Vila Casas) de Barcelona, vaig escriure unes línies, de les quals transcric ara una part: “Recordo ara amb agradívola nostàlgia la 17a Trobada Cultural del Matarranya, l’any 2007, i el seu cartell anunciador. Aquells poms de flors blaves, grogues i vermelles que el pinzell de Romà Vallès havia deixat amorosidament amb gran mestria i sentiment sobre el llenç de lli impol·lut. I també la inoblidable visita que vam fer al castell de Vall-de-roures, on el pintor ens va passejar amb il·lusió per  la seua exposició “Arquitectures còsmiques”. Aquells grans quadres abstractes ens vam parlar, un matí d’agost, de la seua tècnica, de la seua motivació, del color, de la composició, de les textures… amb paraules, mai millor dit, del seu propi autor. Tot un plaer.”

Amb ocasió de la visita al castell de Vall-de-roures que comento li vaig dedicar uns versos al pintor que reprodueixo en honor d’ell:

Díptic de la Trobada 2007“A Romà Vallès
 
Pintats i repintats
els llenços del Castell de Vall-de-roures,
de segles, bruns i negres,
història i formalisme.

Òrfenes les estances
de biomorfismes, floracions,
geometria i conceptes.

I en arribar els llenços del pintor
s’ompliren de color, filosofia,
informalisme i poesia,
traçant tresqueres mòbils
cap a l’art suprem:
el sentit de la vida”

 

             

Fotografies d’Avilès (dues galeries)

Us presento les fotos en forma de “galeria”. Si en voleu ampliar alguna heu de clicar sobre la foto el botó dret del ratolí, sortirà “veure imatge”, i amb el botó esquerre ampliar-la

Unes quantes fotos d’Avilès.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En tinc moltes més, però amb aquestes acabo la publicació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.