Fiscalitat i recursos territorials

(Publicat al Diario de Teruel)

Fa uns mesos el col·lectiu Economistes pel Benestar va presentar a Barcelona el manifest “Cal gestionar els recursos propis per millorar la competitivitat i el benestar de Catalunya”. No cal dir que aquest manifest té com objectiu principal fer pública la situació de Catalunya dins d’Espanya en quant al dèficit fiscal. L’economista Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i membre de l’esmentat col·lectiu, va afirmar en una entrevista: “El dèficit fiscal –20.000 milions– ens enfonsa cada dia una mica més” i afecta a la competitivitat empresarial i a la vida diària dels ciutadans: a l’habitatge, l’escola, l’atenció mèdica, etc. Més enllà del motiu principal de l’esmentat manifest es fan paleses altres aspectes o conseqüències del sistema fiscal territorial espanyol. La hipercapitalitat de Madrid és un factor que accentua el desequilibri per la captació extraordinària d’empreses i inversions com a nucli de poder. Quan parlem de l’Espanya buidada hauríem de fixar la mirada en Madrid que ha guanyat molta població, mentre 23 províncies l’han perduda. Com a efecte de la capitalitat, Madrid xucla uns 28.000 milions anyals d’euros al mateix temps que fa dumpig fiscal. És una immoralitat. A les Illes Balears i al País Valencià també tenen dèficit fiscal com a Catalunya. El País Valencià és un cas especial i curiós, perquè fa quaranta anys tenia un PIB per sobre de la mitjana espanyola i ara està per sota. I el País Basc i Navarra, amb els seus concerts econòmics, estan encantats de la vida. Esclar que s’administren ben bé…, tenen els seus impostos i els gasten com volen. Més flagrant és encara la distribució territorial de la inversió en infraestructures, fins i tot el corredor mediterrani passa per Madrid i la meitat de les inversions en rodalies s’han fet a Madrid. Destacats economistes han afirmat que cap societat pot suportar de manera indefinida i crònica un drenatge dels seus recursos. Ho suportarà la integritat d’Espanya? Que Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears arrosseguin un dèficit fiscal crònic, a llarg o mig termini, no és tampoc una bona notícia per a una gran part d’Espanya. Tots els desequilibris econòmics s’acaben pagant. Quina vergonya, des de fa 9 anys està pendent de renovació el sistema de finançament autonòmic!

José Miguel Gràcia