El dissabte 21 de març tingué lloc la jornada de la VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar, gràcies a la iniciativa i molt de treball del poeta i professor Tomàs Camacho. Més de 40 poetes han participat aquest any en la mostra, i molts d’ells assistiren a la jornada i llegiren els seus poemes. Al llibre, editat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar, es recullen totes les participacions.
Camí, millor dit, autopista de tornada a casa en venien flaixos accelerats del que havia passat hores abans. Tot d’una en arribar a casa, mans al teclat de l’ordinador i maldant recordar els flaixos, només em va sortir aquesta mena de columna de versos que com sóc jo l’administrador i productor del blog, goso publicar-los tot seguit, amb unes quantes fotografies. A més com són per als amics…:
Hi plovia al matí,
hi plovia més tard,
al Montsià plovia,
hi plovia a Alcanar.
El cel que plovia
la terra goluda,
hi plovia versos,
hi plovia un mar
i poemes muts,
sentiments i música,
records i vivències,
històries petites
que sempre són grans.
Morien paraules,
vivien somriures.
Dos ulls s’escapaven
i els desmais amb llàgrimes
jugaven als daus.
I a un racó del temps
el riu i la terra
feien déus de fang.
Cantaven versos als angles
de bisectrius matusseres,
integrant líriques àrees
d’infinitud i metàfores.
S’ocultà un poeta
entre el seus poemes
i dels fulls del llibre
plenituds buidaven.
A la platja, el mar
tèrbol, cridaner.
I al sol de la Lluna
i amb vi de Falset
ho vèiem tot clar.
I va ploure més
i va ploure tant…!
Potser encara plou
pels taronges
obscuritat
i temps
i vers
ibers
per
la
mo
le
t
a
.
Filed under: Poesia |
Xapó!
El teu poema em recorda una pluma estilogràfica… Gràcies.