Vint-i-tres d’abril, dia esplèndid a Alcanar. Alcanar, les Cases d’Alcanar i Alcanar Platja eren, sota un cel blau, un jardí vora mar com diu el seu eslògan turístic. A les deu hores, la Biblioteca Municipal Trinitari Fabregat obrí les portes al grup de participants de la VII Mostra Oberta de Poesia. A les onze hores el regidor de Cultura i alcalde, n’Alfons Montserrat, juntament amb en Tomàs Camacho, promotor, coordinador, animador i tot el que vulgueu de la Mostra, van obrir l’acte amb unes paraules de benvinguda i presentació de la jornada. Sobre una taula l’edició dels poemes presentats – una pila de llibres. Cadascun dels autors presents van llegir els seus poemes, poemes de tota mena: visuals, descriptius, de records, sobre les terres de l’Ebre, intimistes, alguns haikus, etc., etc. I també va haver-hi poesia musicada i cantada, acompanyada de dues guitarres i uns altres poemes recitats i acompanyats d’una arpa. Tot el gaudi a les cares dels assistents i tots els aplaudiments per als actuants.
Serien les dues de la tarda quan vam passar de fruir de la lírica, aliment de la ment, a fruir dels arrossos, del fideus i dels peixets i peixos, aliments de la terra i de la mar que teníem enfront. I amb vi, garnatxa de Falset, vam petar la xerrada una molt llarga estona. Tot un èxit.
A Alcanar vaig,
d’Alcanar vinc,
carrego versos
obrint camins.
Per ampliar la foto punxeu al botó dret del ratolí i després “veure la imatge” amb l’esquerre
Filed under: Poesia |
Deixa un comentari