Manifest Llei de Llengües segons La Comarca

Aquesta és la iformació que va publicar  La Comarca d’Alcanyís el divendres 13:

Manifest a La Comarca

Consell Científic de l’Instituto de Estudios Turolenses

El passat dia 20 d’aquest mes de novembre va tenir lloc a Terol la reunió del Consell Científic de l’IET. A més de l’informe de la direcció, van estar ben diversos els temes tractats i acordats. En Carles Sancho com a membre del Consell i jo mateix , coma a representant de l’Associació Cultural del Matarranya, varem assistir a la reunió. Només faré esment dels temes tractats i acordats que són del nostre interès, vull dir d’ASCUMA. Els dos primers llibres de la col·lecció Lo Trinquet, Roda la mola. Antologia poètica del Baix Aragó, a cura d’Artur Quintana i Fora de temps, fora de lloc de Marta Momblat, sortiran el pròxim mes de desembre. Tenim dos nous llibres acceptats per a 2010 i també ajudes per coeditar un parell de llibres de les col·lecions pròpies d’Ascuma i alguna ajuda més.

La necessitat d’una efectiva coordinació dels centres d’estudi i associacions adherides a l’IET serà una tasca important del 2010, a estudiar en la reunió d’Andorra amb dates de finals de febrer.

Revolucionaris constitucionals

Columna de Lo Cresol del Diario de Teruel, del dissabte 21 de novembre

“Revolucionaris constitucionals

Sembla una contradicció impossible, el títol de la columna, però no és així. Per a comprovar-ho només cal llegir o escoltar alguns comentaris que es fan contra la demanda de cooficialitat del català i del aragonès. A les associacions i a les persones que exigim la cooficialitat se’ns qualifica d’activistes professionals, d’estar al servei d’interessos espuris aliens a l’Aragó, i qui sap, si no estarem ben pagats. I què volem crispar la societat. Només falta un pel perquè aflori la paraula revolucionaris, la qual cosa, de ben segur la pensen. I tot, per què? Perquè demanem que s’apliqui la Constitució, en el seu article 3er, apartat 2, que diu que: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. Nosaltres, els que demanem la cooficialitat, hauríem de donar un pas més i esventar als quatre vents que l’Estatut d’Aragó és inconstitucional al no respectar l’esmentat precepte, encara que deixa a la Llei de Llengües la possibilitat d’esmenar-lo. I la llei que comença el tràmit parlamentari se n’oblida, i per tant segueix essent també inconstitucional.

En el recent “Manifest” a la premsa i “Proposicions i esmenes” als Grups Parlamentaris sobre la Llei de Llengües que han fet les associacions culturals de la Franja, de recomanable lectura y que han vist la llum pública recentment, es fan paleses gairebé totes les mancances del projecte de llei. I així en ambdós documents  es diu que segons la proposició de llei, les llengües estrangeres tenen més drets que les pròpies, que la forma d’elecció del Consell General de les Llengües no és l’adient, que la millor forma de respectar els drets lingüístics del nens és assegurar-los l’ensenyament obligatori del català i l’aragonès als corresponents territoris on haurien de ser cooficials, etc. Com veieu un veritable catàleg de propostes revolucionàries. A quin grau, diguem-ne, d’ignorància o de mala fe em arribat a l’Aragó en quant als drets lingüístics de dos minories amb llengua pròpia diferent del castellà!

Una pregunta faig al lector i a mi mateix: aquest afany de protecció de les varietats comarcals i fins i tot locals del català i de l’aragonès que de la lectura de la proposició de llei es pot col·legir, per què no s’aplica també a les varietats del castellà de l’Aragó? Jo sé la resposta.

José Miguel Gràcia”

El Manifest ja ha començat a sortir a la premsa

El Periódico de Aragón, versió digital,  recull la noticia d’Europa Press:

Notícia: http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=538640

Manifest i proposicions i esmenes a la Llei de Llengües

Iniciativa Cultural de la Franja, l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans, Consells Locals de la Franja i Casal Jaume I de Fraga, han enviat als diferents mitjans de comunicació aragonesos el “Manifest”, en castellà, que podeu llegir tot seguit. Als Grups Parlamentaris de les Corts d’Aragó, a més del “Manifest”, se’ls ha enviat també les “Proposicions i esmenes” segons el PDF que veureu més avall.

“Manifest de les associacions culturals sota-signants de La Franja d’Aragó, sobre la proposició de Llei de Llengües

1r) A l’exposició de motius del projecte de Llei de Llengües presentat pel PSOE a les Corts d’Aragó, a més de les referències a la Llei del Patrimoni Aragonès, al Dictamen de les Corts d’Aragó, a l’Estatut d’Aragó i a l’article 3r, apartat 1 de  Constitució Espanyola, hi falta potser la més important, aquella que s’hauria de fer a l’article 3r, apartat 2, que diu: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. No és fútil l’oblit, puix que la cooficialitat del català i l’aragonès, que des de sempre hem reivindicat, queda ben palesa al precepte constitucional esmentat i que el text del projecte no conté.

2n) La designació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, no ens sembla adient, en deixar dos terços del mateix a l’atzar dels canvis polítics de cada moment. On hi és l’experiència i el coneixement de les associacions culturals, dels escriptors i professors de català i aragonès? Cal veure l’extracció i forma d’elecció dels seus membres en altres acadèmies de la llengua, per exemple la de la RAE. Malgrat que les funcions previstes del Consell siguin prou àmplies, no s’entén que les seues decisions o informes siguin de caràcter informant o proposador i no decisori. En el cas del català, les relacions del Consell amb l’Institut d’Estudis Catalans haurien de prendre model de les existents entre les diferents Acadèmies sud-americanes amb la RAE. Sigui com sigui s’hauria d’explicitar que els filòlegs del Consell hauran de ser experts en aragonès i català. Amb el redactat actual es podria arribar a l’absurd que no ho fossin

3r) En el projecte presentat s’afirma que l’aprenentatge de la llengua pròpia serà voluntari. Estem en complet desacord amb això, perquè l’aparent dret d’elecció dels pares que s’hi pretén defensar, no és cap altra cosa que una vulneració dels drets dels fills al coneixement integral de la seua pròpia llengua. La llengua pròpia hauria de formar part obligatòriament dels curricula escolars, garantint uns mínims. La voluntarietat hauria de ser considerada més enllà dels esmentats mínims. Tingueu en compte que segons la proposta de llei, les llengües pròpies d’Aragó tenen menys drets que les llengües estrangeres, les quals sí que són d’ensenyament obligatori. S’hauria de declarar explícitament a més que hi haurà ensenyament en i de les llengües pròpies d’Aragó.

4t) No veiem la necessitat de contestar als administrats en castellà i en la seua llengua pròpia, quan aquests s’han dirigit a l’Administració només amb aquesta.

5è) Pel que fa a la toponímia, s’hauria d’estendre la seua aplicació més enllà i per sobre del que hagin establert o estableixin els municipis o les comarques, i que prevalgués  únicament la històrica i tradicionalment utilitzada a cada territori.

7è) Notem a faltar una referència explícita a la presència de les llengües pròpies d’Aragó a la televisió autonòmica, així com la garantia que puguin veure’s des d’Aragó els canals d’altres comunitats que emeten en les llengües pròpies d’Aragó.

8è ) El termini de quatre anys per a l’aplicació de la llei ens sembla massa llarg.

9è) Amb aquesta mateixa data fem arribar als grups parlamentaris de les Corts d’Aragó una sèrie de propostes i esmenes perquè siguin tingudes en compte en la tramitació de la llei.

En la Franja d’Aragó a 14 de novembre del 2009

Artur Quintana i Font, President d’Iniciativa Cultural de la Franja

José Miguel Gràcia Zapater, President de l’Associació Cultural del Matarranya

Pep Labat López,  President de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Carles Barull Perna, Secretari General del Centre d’Estudis Ribagorçans

Francesc Blanch Castells, President de Consells Locals de la Franja

Marta Canales Portolés, Coordinadora del Casal Jaume I de Fraga”

pdf: Manifiesto sobre la proposición de Ley de Lenguas

pdf: Propuestas y enmiendas a la Ley de Lenguas

Demà, català i aragonès a Alcanyís

Demà dia 11, a Alcanyís, es farà una taula rodona sobre el present i futur de la llengua i cultura catalanes a l’Aragó, dins del “Curso Interdisciplinar de Humanidades” que organitza cada any l’Instituto de Estudios Humanísticos (IEH). Podeu trobar el programa sencer al bloc de Ramon Mur: http://ramonmur.blogspot.com/,

Part del programa:

“18.30 h. Mesa redonda: Presente y futuro de la lengua y literatura catalanas en Aragón.Moderador: Ramón Mur Gimeno. Intervinientes: Dra. Dña. Mª Dolores Gimeno Puyol, Profesora de Filología Hispánica de la Universitat Rovira i Virgili; D. Pietro Cucalón Miñana, Maestro de Primaria y director del Colegio Rural Agrupado de Castellote; Dr. D. Pere Navarro Gómez, Profesor titular de Filología Catalana de la Universidad Rovira i Virgili; Dr. D. Artur Quintana Font, miembro del Institut de Estudis Catalans y de la Academia de l’Aragonés.”

A les 17 hores, començarà també un seminari sobre Llengua Aragonesa al CPR d’Alcanyís, coordinat per Chorchi Díaz  (ch.diaz@hotmail.com), professor de Llengua Castellana a l’IES Matarranya de Vall-de-roures.

La corrupció

(Article publicat al Diario de Teruel d’avui)

“Cada vegada que hi surten nous casos de corrupció política, la societat munta en còlera contra tots els polítics en general i s’escolten frases com: aneu-vos-en al diable, tots sou iguals. Si voleu que us parli amb sinceritat us diré que a mi em succeeix tot el contrari. En primer lloc, me n’alegro de que la justícia hagi descobert un presumpte nou corrupte i que sigui jutjat i recaigui sobre ell tot el pes de la llei. També me n’alegro perquè la justícia hagi funcionat. I una altra cosa més encara, amb la nova descoberta, tal vegada algú que estava a punt de cometre algun delicte, es freni.

El fet cabdal que més ha contribuït a la corrupció ha estat la bombolla immobiliària sense cap mena de dubte. Quan, mitjançant un acte administratiu de requalificació d’un terreny per part d’un ajuntament, es pot multiplicar per “x” el seu valor, s’obre un ventall de possibilitats d’actuació, legals, quasi legals, aparentment legals,  explícitament al marge de la llei —vull dir corruptes— de dimensió incalculable. El ball entre els constructors, els especuladors, els promotors, els regidors d’urbanisme i construcció, i els alcaldes, pot produir una mena, diguem-ne, de laxitud en la consciència d’algunes persones, albirant les grans corrents monetàries. Suposo que en aquests moments, quan la construcció està sota mínims, el risc de la corrupció haurà baixat a xifres infinitesimals. Una elevada fiscalitat sobre les plusvàlues reals, entre altres mesures, hagués estat un fre, tant de la corrupció com de l’increment incontrolat dels preus de l’habitatge.

Malgrat tot, tinc la convicció de que el nivell de corrupció de la classe política és similar al de la societat en general. El diner negre, l’economia submergida, les factures petites i grans sense IVA, la contractació d’emigrants sense papers, etc., etc, refermen la meua convicció. Però, ni tots els partits polítics són iguals, ni tots els ciutadans.

No vull deixar-me al tinter una aparent fortuïtat amb referència al descobriment dels casos de corrupció: fa uns anys eren el diaris els que posaven al descobert el casos de corrupció, ara és la justícia. Els diferents mitjans es dediquen a repetir les noticies i a personar-se a la porta dels jutjats amb les càmeres. Tot això em dóna que pensar. Què s’ha fet del periodisme d’investigació? Està la premsa massa vinculada al poder?

José Miguel Gràcia”

El nou braç “Aeroarm” de Simon Yorke

He traduït de l’anglès les paraules de Simon Yorke envers el nou braç tangencial de giradiscs, que va presentar el mes de juny passat, anomenat Aeroarm. Es tracta d’un sistema molt sofisticat que utilitza un “coixinet” o “capa” d’aire, provinent d’un petit compressor, per al  desplaçament del curt braç lector on es fixa la càpsula fonocaptora. Tal com diu en Simon Yorke: “l’aeroarm és un microscopi sònic” i “és el treball de tota una vida”.

Suposo que l’interès que pot despertar el tema només arribarà als audiòfils i vinilòfons empedreïts, tot i que pot esdevenir curiós per alguns lectors, malgrat els tecnicismes, per la forma en que ho explica Simon Yorke. Del que costa o val l’aparell és millor no parlar-ne.

A continuació teniu dos PDF’s amb la traducció en català i en castellà:

L’aeroarm (en català)

El aeroarm (en castellano)

Sobre la crisi econòmica

Article Lo que se dice y lo que no se dice de la crisis, publicat avui al Diario de Teruel. Quan costa dir la veritat! Tal vegada perquè no es vol dir, o potser no es vol saber.

Lo que se dice y lo que no se dice de la crisis.doc

José Bada al Periódico

Article, La infamia del Chapurriau que publica l’ex-conseller de Cultura d’Aragó, José Bada, al Periódico de Aragón.

PDF: http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=534697