La venda dels béns de Sixena va ser legal

(Agència Efe. Saragossa 25-01-201)

El ple del Tribunal Constitucional ha admès el recurs interposat pel Govern català contra l’aplicació del dret de retracte plantejat des d’Aragó sobre les peces del patrimoni historicoartístic del Monestir de Sixena (Osca) venudes a partir dels anys vuitanta a la Generalitat de Catalunya.
La sentència, que posa fi a un conflicte de competències plantejat des d’Aragó el 1998, argumenta que l’aplicació d’un dret de retracte sobre els béns en conflicte hagués suposat una extralimitació del Govern aragonès en l’exercici de les seues competències i un detriment de les que corresponen a Catalunya.
El tribunal considera que en el conflicte plantejat prevalen els drets de Catalunya, ja que és a aquesta Comunitat a la qual correspon exercir la competència sobre béns patrimonials dipositats en el seu territori amb independència del seu lloc d’origen.
Contra la sentència del tribunal, encapçalat pel president del TC, Pascual Sala, s’han emès dos vots particulars de quatre dels magistrats, per als quals el conflicte no té rellevància constitucional.
“Així —diu el TC—, mentre el Govern de la Generalitat de Catalunya ha actuat respecte d’uns béns que estaven ja en el seu territori procedint a la seua adquisició i actuant a favor de la seua protecció, el Govern d’Aragó va exercir el dret de retracte com una manera per procurar el retorn dels mateixos al seu territori “.
Recorda també el tribunal que la funció que compleix el retracte en la legislació del patrimoni històric és garantir la protecció de béns, una tasca que “compleix” el Govern català.
Els béns en conflicte, entre els quals hi ha peces d’especial significat històric, van ser venuts per l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, que ocupava llavors les dependències del cenobi, en dues operacions realitzades el 1983 i 1992 que va supervisar el llavors bisbe de Lleida Ramon Malla.
Enrere resten totes les declaracions dels ajuntaments i Govern d’Aragó, manifestacions populars i tanta innecessària crispació ciutadana. Tant de bo s’hi hagués arribat a un acord sobre una mesa de negociació, en relació als béns de Sixena i de tots els altres provinents de les parròquies de la Franja. Només per avorriment he deixat d’escriure envers aquest tema i la seua solució negociada.

Entre la ciència i la paciència

Mig llegit, mig pensat, amb una barreja d’humor, com tot:

■ D’ençà dels orígens de l’home fins avui, hi ha hagut en tot el món més de 100.000 religions, totes verdaderes per als seus fundadors i seguidors. La qual cosa vol dir que la religió ha estat i encara és l’error i engany més gran de la humanitat. Tal vegada, en aquest cas, error i veritat són sinònims. Compreu-vos un diccionari de sinònims i afegiu-l’hi aquests.

■ Si els neutrins fossin més ràpids que la llum, segons es va donar a conèixer el passat setembre, d’acord amb l’experiment de la col·laboració OPERA, l’ombra podria anar més ràpida —0,002 per cent— que la llum. S’hauria de corregir la teoria de la relativitat d’Einstein. La ciència sempre ha anat avançant error rere error. La incertesa és el motor dels grans descobriments. Qualsevol dia ens hi podem trobar amb la nostra ombra de cara.

■ Si la millor medicina per combatre l’atur són les retallades i una llei que faci més fàcil l’acomiadament, llavors, és que els aturats ocupen llocs de treball de debò. Baixem els sous a la meitat i establim el lliure acomiadament i tothom tindrà treball, fins i tot els jubilats. El país i tots els ciutadans ens n’anirem tan lluny, que no restarà ningú per tancar la porta del no-pais.

                                                                                                                                             J. M. Gràcia

Urdangarín i la infanta

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 21 de gener del 2012)
Eren com una pluja fina el possibles càrrecs contra Iñaki Urdangarín fins el 29 desembre quan el jutge va aixecar el secret del sumari del cas Palma Arena, i el va encausar. A partir d’aquesta data, la pluja ha esdevingut tempesta. Les notícies periodístiques sobre el cas no paren dia rere dia: Andreu Manresa, el periodista que més ha escrit del cas, va dir que “les empreses d’Urdangarín eren una fàbrica de fer diners”. “El govern valencià va pagar a Urdangarín 3,5 milions d’euros”. “El govern balear li va pagar 1,4 milions sense justificar”. “L’expresident del València es va sentir obligat a donar diners a Urdangarín”, etc., etc.
Recentment, i de la anàlisi del sumari, els mitjans de comunicació ens informen de què la infanta Cristina està prou implicada en l’afer del seu marit. Per exemple: l’empresa immobiliària Aizoon, propietat de la infanta, va rebre tres milions d’euros de Nóos en 2004 i 2005; al mateix temps que Urdangarín es va pagar a sí mateix cinc milions d’euros, desviats de Nóos, bona part dels quals procedents d’administracions públiques.
Un advocat ha denunciat la infanta perquè els fets poden constituir delicte de frau, malbaratament de fons públics i falsedat documental. Cal recordar que fins el 9 de setembre Aizoon estava domiciliada al carrer d’Elisenda Pinós de Barcelona,  la casa —de sis milions d’euros— propietat de Urdangarín i la infanta. El dia set s’havien escorcollat els locals de Nóos. La mansió de Washington del matrimoni es va reformar amb diners públics d’Aizoon. Així estan les coses.
Arribarà la justícia fins al fons per esclarir tots els fets i jutjar les responsabilitats de ambdós cònjuges? Han prescrit, prescriuran o deixaran prescriure els possibles delictes? A més, sembla ser que Urdangarín no va abandonar els seus negocis ni tan sols quan va ser enviat als Estats Units. Hem de pensar que la Telefònica no li pagava prou? Des del dia 9 passat, Urdangarín ja hi és a Barcelona preparant la defensa.
Cal demanar que s’apliqui la llei al Duc de Palma i a la infanta Cristina com si els fets haguessin estat comesos per qualsevol persona normal. I el sumari no s’hauria de tancar amb ells i les altres persones també ara encausades, si no que hauria d’abastir els càrrecs polítics o funcionaris públics de les institucions que van pagar les quantitats suposadament fraudulentes.

José Miguel Gràcia  

El CINGA FORUM’12 a mitjan de març

El dies 10, 16 i 17 de març tindran lloc a Fraga unes “Jornades per la dignificació de la llengua” com a contingut del CINGA FORUM’12.

(Veieu un avanç de programa a Cinga Fòrum)

El nou president del parlament europeu és partidari del català

Martin Schulz, socialista alemany ha estat nomenat nou president del parlament europeu per majoria absoluta, amb 387 vots. Schulz relleva el conservador polonès Jerzy Buzek i serà president de l’eurocambra durant dos anys i mig. Amb Schulz, l’ús del català als plens del Parlament Europeu és una mica més a prop, ja que s’ha compromès amb els diputats Ramon Tremosa i Raül Romeva a tornar obrir el debat a la mesa i portar-lo a votació.
Vidal-Quadras ha vetat fins ara l’ús de la llengua catalana a Estrasburg, al•legant “dificultats tècniques”. En aquest moment no té tan fàcil la vicepresidència de la cambra.

Amplia notícia: VilaWeb

Premis “Fundación Aragonesista 29 de junio”

La “Fundación 29 de junio” ha atorgat els premis 2011 que es lliuraran el dia 21 de gener en un sopar al Sella, Villanueva de Gàllego (20,30 hores). El més important dels quals, “Premi Aragó 2011” ha estat per a la Comissió Promotora de la “ILP Cant a la Llibertat”.
És un honor i una alegria per a tots el reconeixement del treball realitzat per aquesta Comissió, i per això el premi pertany a totes les persones que hi han col·laborat en la campanya.
L’Associació Cultural del Matarranya, des del primer moment, forma part d’aquesta Comissió com a membre promotor.

Reunió Extraordinària del Consell de Llengües

El passat dia 11 es va reunir a Saragossa el Consell Superior de Llengües d’Aragó amb caràcter extraordinari. A més del seu President, José Bada, i els Consellers, va assistir-hi la Consellera de Cultura, Dolors Serrat, i el Director General del Patrimoni, Javier Callizo. Des de feia bastant de temps, el Sr. Bada havia intentat reunir-se amb la Consellera sense èxit. No han transcendit massa els temes tractats, encara que, segons informacions de fonts properes, la reunió es va desenvolupar de manera distesa, tant per part de la Sra. Serrat com dels altres assistents. També a transcendit que la Sra. Consellera va manifestar que no entra en els projectes del Govern la derogació de la Llei de Llengües, tot i que estan estudiant d’introduir canvis en alguns articles que, segons les interpretacions de la Conselleria i del mateix Partit Popular, són massa imperatius o coercitius. Si fem cas de les manifestacions que en diverses ocasions han fet membres significats del Partit Popular, l’obligació de les institucions públiques de la Franja de rebre i contestar escrits en català, o en aragonès, en els corresponents territoris, és una part a modificar. Com a colofó, voldria expressar el meu convenciment de que els resultarà força difícil trobar articles o apartats de la Llei que amb la lògica o el sentit comú, com a norma d’interpretació, se’ls pugui qualificar de coercitius. La qual cosa ens porta a deduir que pocs canvis podran fer a l’actual Llei, que tantes vegades hem qualificat de timorata. Mentre tant s’estan exhaurint els terminis del seu desenvolupament i aplicació.

Sense comentaris

Sobra qualsevol comentari, només cal veure aquest vídeo per adonar-se de què serveixen les promeses electorals: Vídeo

Desconvocat el I Premi Literari de la Universitat de Saragossa

El Tècnic de la Gestió Cultural de la Universitat de Saragossa acaba de comunicar al corresponent departament de la dita Universitat que, com a conseqüència de la crisi econòmica, ha quedat desconvocat el I Concurs Literari en català d’aquesta Universitat, malgrat la publicitat i demés treballs que s’havien portat a terme fins avui. Sembla que l’ordre afecta a tots els concursos literaris convocats.

On és Rajoy?

El president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, acudiran el pròxim dia 20 a Roma per participar en una reunió a tres bandes amb el president del govern italià, Mario Monti, al objecte de preparar la cimera del Consell Europeu del 30 de gener, L’anunci d’aquesta trobada el van fer el dia 6  a París, Sarkozy i Monti. Itàlia i França comparteixen una perfecta identitat de punts de vista “sobre la forma de resoldre la crisi de confiança de la zona euro”, va subratllar el president francès en la declaració a la premsa dels dos mandataris. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, han assegurat avui que les negociacions del pacte fiscal a l’eurozona conclouran en les “pròximes setmanes”. Volen que els acords bilaterals es signin, a molt tardar  el dia 1 de març. La cancellera ha donat a entendre que estar d’acord amb la introducció de la taxa Tobin per gravar les transaccions financeres internacionals, encara que només fos en la zona del euro.
Fins aquí arriba la notícia i ara us faig unes preguntes: On és Rajoy, president espanyol? Quina és la consideració que li tenen Merkel i Sarkozy —de partits de la dreta europea— al no invitar-lo, ni tant sols a la reunió a tres bandes, que hauria de ser a quatre? És que Espanya, la quarta economia europea, no es mereix millor tractament? On és l’autoritat real o moral de Rajoy i del PP?
Tantes i tantes vegades que van escridassar Zapatero perquè no s’imposava més en Europa, i ara estan callats com un mort. I la premsa centralista cavernícola mirant cap a un altre costat. Mai un programa i unes promeses electorals s’havien incomplert tant aviat, amb tanta impunitat i amb tan poca reacció social i tan minsa reacció política. Spain is different. O tal vegada, la crisi ens està fonent les voluntats i les il·lusions?