No és un paisatge de la Terra ni de la Lluna, només és un microsolc d’un disc de vinil augmentat 1000 vegades, amb motes de pols que semblen rocs.
Podeu escoltar una altra cançó del primer vinil d’en Tomàs: punxeu
Us proposo un petit càlcul:
Suposant que per reproduir una cara d’un disc de vinil s’hi triga 20 minuts i que la velocitat del disc amb relació a l’agulla és de 33,333…voltes per minut, quants microsolcs aproximadament hi ha a cada cara del vinil.
(Gairebé tot hi és, a internet)
Filed under: Música |
Lo Finestró 
Per no xafar-te la guitarra, només diré, com a pista, que cada cara del vínil té molts molts menys solcs del que podria semblar d’entrada.
[…] Una cançó més d’en Tomàs « Lo finestró del Gràcia. […]