En alguns mitjans de comunicació —ben pocs— es podien llegir ahir dues notícies bones referides a les llengües minoritàries espanyoles, més concretament al català. No sé si són d’una gran transcendència, tot i que són positives.
El Govern d’Espanya defensa el sistema d’immersió lingüística a Catalunya. El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, va dir l’onze de gener que el saber castellà i català a Catalunya “és indispensable”, però va reconèixer que és la Generalitat qui té la potestat i les competències per decidir quina llengua tria per a l’ensenyament. També va dir que no advertia que els escolars catalans sabessin menys castellà que els de les altres autonomies espanyoles. Gabilondo va recordar que “tant el català com el castellà són cooficials” y que “l’educació es pot articular al voltant d’una llengua o de l’altra”. “Entenem que les competències per elegir la llengua vehicular són competències del govern de Catalunya legítimament escollit”, va dir també el ministre Gabilondo. Podríem considerar que les declaracions de Gabilondo són una resposta del Govern de Rodríguez Zapatero a la sentència del dia 22 de desembre del Tribunal Constitucional on es donava la raó a les tres famílies demandants en contra de la immersió lingüística. Aquesta sentència va estar molt ben acollida pel PP i Ciutadans, però rebutjada per la resta de l’espectre polític de Catalunya.
L’altra noticia té que veure amb els plens plurilíngües del Senat: el català serà la llengua minoritària que el dia 18 per la tarda s’estrenarà al ple del Senat. La moció serà presentada per grup de l’Entesa Catalana de Progrés, defensada pel socialista Aleu, sobre el fracàs escolar i l’absentisme. Aleu farà la seua intervenció en català, però els altres senadors que manifestin les seues posicions ho podran fer en les diferents llengües espanyoles.
Us faig una pregunta: si intervingués un conegut senador fragatí, en quina llengua ho faria?
Filed under: Articles La Franja, Política i Societat |
Lo Finestró 
[…] Dues notícies bones amb relació al català « Lo […]
Podem afegir una altra possible notícia que seria boníssima per al català:
Imaginem un escenari on les persones que parlem català, no l’abandonem quan ens parlen castellà, què et sembla?
Aquesta opció és a les nostres mans, nosaltres decidim.
Aquest article ens dibuixa la situació actual: http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/blog/453/el-84-dels-catalanoparlants-tenim-per-costum-canviar-de-llengua-quan-algu-ens-parlen-en-ca
Completament d’acord Sophia. Al quiosc on compro el diari habitualment, hi ha una noia sud-americana, a la qual ningú li parla en català, tot i que en sap prou. Possiblement sóc l’única persona que un dia va començar a demanar-li el diari en català i la noia em va seguir parlant en català. Ara, quan arribo al quiosc, em diu, sempre en català: “ja tinc la revista que vol”, “ja m’ha arribat el disc…”, “bon dia” i “adéu”… Els dies grisos, al arribar al quiosc, em dóna per pensar si no seré un extraterrestre: sóc l’única persona que parla en català amb la noia, compro una revista, de la qual només en porten dos exemplars i els sobra un, la meitat dels mesos, compro l’únic disc que venen …
Però avui fa un dia força solejat…
Hem de persistir i fer campanya entre amics i coneguts, això està absolutament a les nostres mans!