Quan a Cartagena es parlava català

Fa uns dies, Jaime Cros, resident a Cartagena i seguidor del meu bloc, em va fer arribar l’interessant i ben documentat article, “Cuando en Cartagena se hablaba catalán” d’Alfonso Grandal López (Archivo Municipal de Cartagena).

Atesa la meua relació amb Cartagena per raons familiars, alguna vegada m’havien comentat —i jo ho havia observat— que unes quantes paraules emprades en Cartagena eren catalanes o de clara arrel catalana. Llegint ara l’article esmentat s’entén prou bé la existència d’aquelles paraules en la parla de Cartagena perquè en aquesta ciutat es va parlar el català durant alguns segles, afirmació ben palesa pels estudiosos de la matèria. En paraules de Grandal: “El català arrelà a Cartagena a mitjans del segle XIV per una especial carambola: manca de gent a Castella i una conjuntura excepcionalment favorable als territoris de la Corona d’Aragó”. Segons les Cròniques de Ramon Muntaner, d’Alfons X i Ferran IV, Oriola, Elx, Alacant, Guardamar i Cartagena es van repoblar d’aragonesos, però mes de catalans, per tant, des dels últims anys dels segle XIII o principis del XIV es va a començar a parlar el català per aquelles contrades. Mireu el que deia Ramon Muntaner el 1325: “I quan la dita ciutat (Múrcia) hagué presa, la pobla tota de catalans, i així mateix Oriola, i Elx, i Alacant i Guardamar i els altres llocs; si que sigan certs que tots aquells que en la dita ciutat de Múrcia i en els davant dits llocs, són vertaders catalans i parlen el més bell catalanesc del món”

Les posteriors repoblacions, en aquest cas, procedents de terres castellanes, van ser força importants a Múrcia, Oriola i a altres terres de l’interior, per la qual cosa el català es va dissoldre sota la majoria de castellanoparlants, però no va ser així a Cartagena que va romandre estancada per diferents raons. Tot fa pensar que a les primeries del segle XVI encara s’escoltaria el català pels carrers de Cartagena. Al pas dels anys i degut a noves i nombroses repoblacions de les terres més properes de l’interior, es deixaria de parlar i només restarien les empremtes per tot arreu.

Del munt de paraules catalanes o d’arrel catalana que s’escolten encara a Cartagena, a tall  d’exemple, podem llistar: porputa (putput), garrofero (garrofer), bajoca (bajoca), rebuche (rebuig), jaloque (xaloc), lebeche (llebeig) i tantes altres. També els topònims Cabtot (cap Tort), Cala Reona (Cala Redona), Cabezo Roche (Rogenc), Isla Grosa (Illa Grossa), etc., etc.

Us adjunto el pdf de l’article “Cuando en Cartagena se hablaba catalán”per si voleu passar una estona llegint-lo. També he trobat, sobre el mateix tema, un article més llarg del mateix autor, traduït al català i publicat a Quaderns del Migjorn que podeu llegir aquí.