Urdangarín i la infanta

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 21 de gener del 2012)
Eren com una pluja fina el possibles càrrecs contra Iñaki Urdangarín fins el 29 desembre quan el jutge va aixecar el secret del sumari del cas Palma Arena, i el va encausar. A partir d’aquesta data, la pluja ha esdevingut tempesta. Les notícies periodístiques sobre el cas no paren dia rere dia: Andreu Manresa, el periodista que més ha escrit del cas, va dir que “les empreses d’Urdangarín eren una fàbrica de fer diners”. “El govern valencià va pagar a Urdangarín 3,5 milions d’euros”. “El govern balear li va pagar 1,4 milions sense justificar”. “L’expresident del València es va sentir obligat a donar diners a Urdangarín”, etc., etc.
Recentment, i de la anàlisi del sumari, els mitjans de comunicació ens informen de què la infanta Cristina està prou implicada en l’afer del seu marit. Per exemple: l’empresa immobiliària Aizoon, propietat de la infanta, va rebre tres milions d’euros de Nóos en 2004 i 2005; al mateix temps que Urdangarín es va pagar a sí mateix cinc milions d’euros, desviats de Nóos, bona part dels quals procedents d’administracions públiques.
Un advocat ha denunciat la infanta perquè els fets poden constituir delicte de frau, malbaratament de fons públics i falsedat documental. Cal recordar que fins el 9 de setembre Aizoon estava domiciliada al carrer d’Elisenda Pinós de Barcelona,  la casa —de sis milions d’euros— propietat de Urdangarín i la infanta. El dia set s’havien escorcollat els locals de Nóos. La mansió de Washington del matrimoni es va reformar amb diners públics d’Aizoon. Així estan les coses.
Arribarà la justícia fins al fons per esclarir tots els fets i jutjar les responsabilitats de ambdós cònjuges? Han prescrit, prescriuran o deixaran prescriure els possibles delictes? A més, sembla ser que Urdangarín no va abandonar els seus negocis ni tan sols quan va ser enviat als Estats Units. Hem de pensar que la Telefònica no li pagava prou? Des del dia 9 passat, Urdangarín ja hi és a Barcelona preparant la defensa.
Cal demanar que s’apliqui la llei al Duc de Palma i a la infanta Cristina com si els fets haguessin estat comesos per qualsevol persona normal. I el sumari no s’hauria de tancar amb ells i les altres persones també ara encausades, si no que hauria d’abastir els càrrecs polítics o funcionaris públics de les institucions que van pagar les quantitats suposadament fraudulentes.

José Miguel Gràcia